31
de juliol
del
2022
Cada vegada és més difícil accedir a un habitatge. Així es desprèn de l'Informe anual de l'habitatge al Vallès Occidental 2021 elaborat per l'Observatori del Consell Comarcal. Un estudi on s'analitzen els principals indicadors en matèria d'habitatge de la comarca en àmbits com la dinàmica de la construcció, el mercat immobiliari, els instruments de la política d'habitatge, l'exclusió residencial i la certificació energètica.
Així doncs, es constata l'augment de l'esforç econòmic dels vallesans per la compra i lloguer d'habitatges -els residents destinen al voltant del 33% del sou a pagar la hipoteca, mentre que la mitjana per fer front al lloguer es dispara al 47% de la renda-. En aquest sentit, també s'ha observat fortes diferències entre municipis. Tret de Badia del Vallès, en el conjunt de municipis del Vallès Occidental es destina més del 40% de la renda a pagar la mensualitat del lloguer (llindar que marca sobrecàrrega de cost de l'habitatge). Tot i això, a quatre municipis aquest percentatge encara es dispara més fins a arribar a la meitat dels ingressos: Sant Cugat, Palau-solità i Plegamans, Vacarisses i Castellbisbal.
Cal recordar que, amb l'esclat de la pandèmia, l'Estat i la Generalitat van aplicar mesures excepcionals per fer front a la vulnerabilitat residencial com ara la paralització dels desnonaments. No obstant això, aquest 2021 s'han portat a terme 1.049 llançaments judicials a la comarca; 413 més que durant el 2020. Per altra banda, el nombre de prestacions per al pagament del lloguer i els ajuts econòmics d'urgència especial també han crescut respecte a l'any anterior (+14% i un 55%, respectivament).
Un desnonament al centre de Sant Cugat del Vallès. Foto: Sergi Baixas
El cost, una dinàmica irregular
Els preus de venda i de lloguer dels habitatges han presentat un comportament diferent al llarg del 2021. Per una banda, el cost de compravenda s’ha mantingut estable, amb una petita pujada del 0,5% i se situa en 2.327 euros/m2; per l'altra, la mitjana del preu del lloguer mensual és un 2,2% més baixa que l’any anterior i se situa en 727 eiuros/mes -lleugerament per sobre de la mitjana catalana-.
No obstant això, i malgrat l'estabilització del preu del metre quadrat de compravenda, aquesta experimenta profundes variacions entre els diferents municipis. Dels 23 que conformen la comarca, 14 han augmentat anualment el preu de compravenda, entre ells destaquen Viladecavalls i Castellbisbal, amb un increment del 25,1% i del 24,4%, respectivament. Per contra, a Castellar del Vallès s’ha produït un descens del 3,5% i a Badia del Vallès de l’11,8%.
En aquest sentit, cal destacar les disparitats territorials més notables: Sant Cugat del Vallès presenta el valor més elevat tant en el m2 de compravenda com en el lloguer mensual, de 4.035 euros/m2 i de 1.175 euros/mes. A l’altre extrem, Badia del Vallès registra els preus més baixos en ambdós tipus de mercats, amb 1.571euros/m2 i 306 euros/mes. La diferència del preu de compravenda entre aquests dos municipis és de 2.464 euros/m2 –dues vegades i mitja més- i la del lloguer de 869 euros/mes –quatre vegades superior-.
El mercat immobiliari recupera el ritme
Pel que fa al mercat immobiliari, fortament colpejat durant la pandèmia -i en especial en el 2020-, aquest ha aconseguit recuperar els valors anteriors a la crisi sanitària en el nombre de transaccions totals de compravenda. En concret, durant el 2021 es van realitzar 10.400 transaccions al Vallès Occidental (+4,4% respecte al 2019); una xifra que, malgrat tot, queda força per sota de la recuperació que s'ha experimentat al conjunt de Catalunya (+10%).
Al seu torn, la formalització dels contractes de lloguer també ha augmentat anualment un 14,8%, amb un total de 15.834 i un creixement de 2.042 contractes. Tanmateix, encara no s’han assolit les xifres anteriors a la pandèmia, amb 240 contractes menys, el que representa una reducció de l’1,5% respecte de 2019. En canvi, el nombre de contractes signats al territori català se situa per sobre dels registrats durant l’any 2019 (+3,3%).
Torna el totxo
La construcció d’obra nova a la comarca també ha augmentat un 17% respecte a l’any anterior, amb 1.842 noves construccions. Aquest creixement es produeix després de dos anys consecutius en descens, amb més intensitat durant el 2020 (-28,8%). Tot i això, les xifres continuen per sota de les registrades l'any 2019 (-16,7%), abans de l’esclat de la pandèmia, i molt inferiors a les de 2008 (-34,3%). A més, l’increment al conjunt del territori català respecte del 2020 és notablement superior (+32,6%) al de la comarca.
En canvi, la finalització d’obres segueix la tendència de creixement dels darrers sis anys. Així, s’han acabat 2.073 habitatges, fet que suposa un increment del 12,2% respecte de 2020 (+252 habitatges) i un 52,3% més que en 2019 (+717). Ambdós creixements han estat similars als del conjunt català.
L'HPO, deures pendents
Xifres minses i 15 municipis que no han iniciat cap promoció durant els darrers 10 anys. Tot i això, les sol·licituds admeses al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Social continuen pujant i ja s'ha arribat a la dada més elevada des de 2012 amb 5.730 persones inscrites. Aquesta xifra suposa gairebé el doble d’inscripcions que a l’any anterior i més de 1.000 respecte dels anys 2016-2019. Tot i això, durant el 2021 només es va iniciar la construcció de 187 habitatges de protecció oficial al conjunt de la comarca; una dada completament insuficient per donar resposta als reptes actuals de l'emergència habitacional de la ciutadania.