29
de juliol
del
2022
Actualitzat
a la
13:36h
Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha comparegut aquest divendres per fer balanç del curs polític a les portes de les vacances d'estiu. Ho ha fet sense corbata, una imatge inusual, però que segons ell té un objectiu que ja ha traslladat a la resta de ministres: estalviar energia. En l'últim torn de preguntes dels periodistes s'ha referit als avenços parcials de la taula de diàleg, que es va reunir dimecres per tercera vegada a Madrid amb dos acords, un sobre la desjudicialització i un sobre el català, rubricats per la Moncloa i la Generalitat. Segons Sánchez, la mesa de negociació està servint per reduir el suport a l'independentisme, i per això ha citat una "molt bona enquesta" del Centre d'Estudis d'Opinió, presentada aquest dijous, en què el no arriba al 52%.
"Mentre hi hagi un govern progressista, hi haurà un executiu disposat a dialogar amb la seva contrapart a Catalunya. Ahir hi va haver una molt bona enquesta que deia que el 52% de la societat catalana està en contra de la independència. Això té alguna cosa a veure amb una societat catalana farta del conflicte i que vol tornar a retrobar-se amb els germans de la resta d'Espanya. I diu bastant dels qui estem apostant pel diàleg amb voluntat per retrobar-nos, de desjudicialitzar la crisi,de trobar pactes que transcendeixin una part amb respecte a l'ordenament democràtic i a la seguretat jurídica. Gràcies a l'esforç de tots ho anem superant", ha apuntat Sánchez.
Els dos executius van pactat un primer document d'intencions per superar la judicialització del procés que fixa canvis legislatius abans que acabi l'any, sense especificar si s'hi inclou la reforma del codi penal que persegueix el Govern, tal com va especificar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. La segona entesa plasmada per escrit estableix un escut de protecció per al català, amb la vista posada en l'ús de la llengua a l'escola. La Moncloa avala la llei validada al Parlament que fa d'escut a la immersió davant la imposició del 25% de castellà a les aules, un pacte polític escrutat encara pel Tribunal Constitucional.
L'acord metodològic que van rubricar Vilagrà i Bolaños a la Generalitat a principis de juliol ja estipulava que hi hauria d'haver dues reunions més de la taula de diàleg abans que acabi el 2022. Celebrada la de Madrid, ara en l'horitzó n'hi ha una a Barcelona, previsiblement a la tardor. Els contactes entre les dues delegacions, amb la consellera i el ministre de la Presidència al capdavant, continuaran -com fins ara- de manera discreta. Sánchez i Aragonès, per ara, seguiran al marge de les reunions, sempre i quan no hi hagi acords rellevants per signar. En el cas de les reformes legislatives al Congrés, per exemple, es dona protagonisme als grups parlamentaris d'ERC, PSOE i Unides Podem a l'hora de negociar.
Una de les possibilitats, per tant, és que s'acabin mesclant els calendaris de la desjudicialització i dels pressupostos generals de l'Estat, que en aquesta legislatura sempre han tirat endavant gràcies al suport dels republicans. Junts, de fet, assegura que el recomençament del diàleg té a veure, precisament, amb la necessitat de Sánchez d'aprovar els comptes. Per ara, l'única certesa és que hi haurà una nova trobada, aquesta vegada a Barcelona, i que ha de servir per continuar en el camí de la desjudicialització.
Més mesures per frenar la inflació
El president del govern espanyol ha indicat que les mesures adoptades per mitigar els efectes de la guerra a Ucraïna i la inflació han evitat que el cost dels productes no hagi pujat fins al 15%. Les dades avançades del mes de juliol indiquen, això sí, que la inflació continua disparada i apropant-se a l'11%. "Hem d'afrontar el que és urgent i el que és important: protegir la classe mitjana i treballadora, i avançar en una agenda de modernització de l'economia i del conjunt del país", ha apuntat Sánchez, que ha xifrat en 30.000 milions d'euros la quantitat de recursos mobilitzats per frenar l'augment de preus, i ha tret pit per "l'excepció ibèrica" aconseguida pel preu del gas. La reducció, ha dit, arribarà al 20% al llarg de l'any. "Què hauria passat sense aquesta iniciativa? No vam tenir el suport de l'oposició conservadora", ha indicat, sobre el PP.
Sánchez ha anat enumerant mesures com els 200 euros per a persones vulnerables, l'augment de 100 euros en beques per a estudiants, o bé la pujada de les pensions no contributives. "I estem fomentant el transport públic amb la bonificació del 100% dels abonaments de Rodalies. Tampoc aquestes mesures han rebut el vot favorable de la dreta i de la ultradreta", ha ressaltat el president del govern espanyol, que ha indicat que la Moncloa s'ha dedicat a "protegir" la classe mitjana i treballadora. "El que estem fent és crear les bases perquè les càrregues econòmiques de la guerra es reparteixin de manera més justa del que va passar amb la recepta neoliberal de la crisi econòmica anterior", ha remarcat el dirigent del PSOE. Les dificultats de la majoria, ha dit, no poden ser els "beneficis d'una minoria", en referència a les energètiques i als bancs.
Aquest dijous es va registrar al Congrés una proposta per gravar de manera extraordinària els beneficis extraordinaris d'aquest dos tipus de companyes. "Poden i han d'ajudar el país a sortir d'aquesta situació, de la mateixa manera que Espanya els va ajudar a sortir de la crisi financera", ha ressaltat Sánchez, que ha apuntat que la mesura és "de justícia social" i està vigent en altres països, fins i tot en alguns que són governats per partits conservadors. "Com vam respondre a la crisi del coronavirus, ara respondrem a la crisi de la guerra", ha resumit el president del govern espanyol.
"Mentre hi hagi un govern progressista, hi haurà un executiu disposat a dialogar amb la seva contrapart a Catalunya. Ahir hi va haver una molt bona enquesta que deia que el 52% de la societat catalana està en contra de la independència. Això té alguna cosa a veure amb una societat catalana farta del conflicte i que vol tornar a retrobar-se amb els germans de la resta d'Espanya. I diu bastant dels qui estem apostant pel diàleg amb voluntat per retrobar-nos, de desjudicialitzar la crisi,de trobar pactes que transcendeixin una part amb respecte a l'ordenament democràtic i a la seguretat jurídica. Gràcies a l'esforç de tots ho anem superant", ha apuntat Sánchez.
Els dos executius van pactat un primer document d'intencions per superar la judicialització del procés que fixa canvis legislatius abans que acabi l'any, sense especificar si s'hi inclou la reforma del codi penal que persegueix el Govern, tal com va especificar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. La segona entesa plasmada per escrit estableix un escut de protecció per al català, amb la vista posada en l'ús de la llengua a l'escola. La Moncloa avala la llei validada al Parlament que fa d'escut a la immersió davant la imposició del 25% de castellà a les aules, un pacte polític escrutat encara pel Tribunal Constitucional.
L'acord metodològic que van rubricar Vilagrà i Bolaños a la Generalitat a principis de juliol ja estipulava que hi hauria d'haver dues reunions més de la taula de diàleg abans que acabi el 2022. Celebrada la de Madrid, ara en l'horitzó n'hi ha una a Barcelona, previsiblement a la tardor. Els contactes entre les dues delegacions, amb la consellera i el ministre de la Presidència al capdavant, continuaran -com fins ara- de manera discreta. Sánchez i Aragonès, per ara, seguiran al marge de les reunions, sempre i quan no hi hagi acords rellevants per signar. En el cas de les reformes legislatives al Congrés, per exemple, es dona protagonisme als grups parlamentaris d'ERC, PSOE i Unides Podem a l'hora de negociar.
Una de les possibilitats, per tant, és que s'acabin mesclant els calendaris de la desjudicialització i dels pressupostos generals de l'Estat, que en aquesta legislatura sempre han tirat endavant gràcies al suport dels republicans. Junts, de fet, assegura que el recomençament del diàleg té a veure, precisament, amb la necessitat de Sánchez d'aprovar els comptes. Per ara, l'única certesa és que hi haurà una nova trobada, aquesta vegada a Barcelona, i que ha de servir per continuar en el camí de la desjudicialització.
Més mesures per frenar la inflació
El president del govern espanyol ha indicat que les mesures adoptades per mitigar els efectes de la guerra a Ucraïna i la inflació han evitat que el cost dels productes no hagi pujat fins al 15%. Les dades avançades del mes de juliol indiquen, això sí, que la inflació continua disparada i apropant-se a l'11%. "Hem d'afrontar el que és urgent i el que és important: protegir la classe mitjana i treballadora, i avançar en una agenda de modernització de l'economia i del conjunt del país", ha apuntat Sánchez, que ha xifrat en 30.000 milions d'euros la quantitat de recursos mobilitzats per frenar l'augment de preus, i ha tret pit per "l'excepció ibèrica" aconseguida pel preu del gas. La reducció, ha dit, arribarà al 20% al llarg de l'any. "Què hauria passat sense aquesta iniciativa? No vam tenir el suport de l'oposició conservadora", ha indicat, sobre el PP.
Sánchez ha anat enumerant mesures com els 200 euros per a persones vulnerables, l'augment de 100 euros en beques per a estudiants, o bé la pujada de les pensions no contributives. "I estem fomentant el transport públic amb la bonificació del 100% dels abonaments de Rodalies. Tampoc aquestes mesures han rebut el vot favorable de la dreta i de la ultradreta", ha ressaltat el president del govern espanyol, que ha indicat que la Moncloa s'ha dedicat a "protegir" la classe mitjana i treballadora. "El que estem fent és crear les bases perquè les càrregues econòmiques de la guerra es reparteixin de manera més justa del que va passar amb la recepta neoliberal de la crisi econòmica anterior", ha remarcat el dirigent del PSOE. Les dificultats de la majoria, ha dit, no poden ser els "beneficis d'una minoria", en referència a les energètiques i als bancs.
Aquest dijous es va registrar al Congrés una proposta per gravar de manera extraordinària els beneficis extraordinaris d'aquest dos tipus de companyes. "Poden i han d'ajudar el país a sortir d'aquesta situació, de la mateixa manera que Espanya els va ajudar a sortir de la crisi financera", ha ressaltat Sánchez, que ha apuntat que la mesura és "de justícia social" i està vigent en altres països, fins i tot en alguns que són governats per partits conservadors. "Com vam respondre a la crisi del coronavirus, ara respondrem a la crisi de la guerra", ha resumit el president del govern espanyol.