01
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
17:30h
L'expresident del Barça Sandro Rosell, i l'exjugador blaugrana Neymar Jr, a més dels seus pares i la seva societat financera, un directiu del Santos, el club brasiler, i el Barça, aniran a judici el pròxim 17 d'octubre. La Fiscalia els ha acusat d'estafa impròpia per simulació contractual i corrupció en els negocis pel fitxatge del davanter brasiler el 2013. Concretament, ha demanat 10 milions d'euros de multa, tres anys d'inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç, i cinc anys de presó per a Rosell i quatre per a Neymar Jr i el seu pare, a qui també els ha demanat multa de 10 milions d'euros i tres anys d'inhabilitació. A la mare de l'astre brasiler li ha demanat un any de presó, tres d'inhabilitació i 10 milions.
Per al directiu del Santos, tres anys de presó i per al club set milions de multa. A l'empresa familiar dels Neymar, 1,4 milions. I al Barça 8,4 milions d'euros i una multa de 8,44 milions d'euros, a banda d'una indemnització conjunta amb la resta d'acusats de 3,2 milions. A més a més, a Rosell, al directiu del Santos, al Barça i al club brasiler la Fiscalia els reclama una indemnització conjunta de 3,2 milions per al fons d'inversió DIS, que tenia part dels drets del davanter.
En canvi, el ministeri públic ha demanat l'arxivament de la causa per al successor de Rosell, Josep Maria Bartomeu, perquè, com a vicepresident primer va signar els contractes per indicació de Rosell, però no va participar activament en les negociacions. Segons la Fiscalia, el Santos, club de procedència de Neymar, el Barça i el futbolista van simular un fitxatge més baix del real per no pagar el que corresponia a DIS.
Els fets
El fons d'inversió DIS va adquirir el 2009 el 40% dels drets econòmics i federatius de Neymar quan jugava al Santos, i va pagar-ne cinc milions. El 7 novembre del 2011 Neymar va signar un nou contracte amb el Santos fins al juliol del 2014, tot i que l'anterior contracte era fins al 2015, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d'euros, però el club el va autoritzar negociar amb altres entitats. El mateix novembre del 2011, amb Rosell de president i negociant directament amb l'agent i pare del jugador, el Barça es va comprometre a pagar 40 milions a Neymar per assegurar-se el fitxatge a partir del 2014, quan quedés lliure.
Si el jugador incomplia el contracte, es comprometia a tornar al Barça 50 milions, però el Barça també pagaria 40 milions al jugador si no l'acabava fitxant. El club garantia un salari de 36,1 milions d'euros pel davanter durant cinc anys. A més a més, van acordar que el club li donava al jugador, com a "préstec", 10 milions d'euros aquell mateix 2011, però no tenia interessos ni cap garantia. El setembre del 2013 el Barça va pagar 25 milions, i el gener del 2014 els cinc milions restants, arribant així als 40 milions pactats. El novembre del 2012 la societat DIS va enviar una carta al Barça recordant-li que tenia el 40% dels drets federatius de Neymar, però el club li va respondre que no tenia cap acord amb el Santos sobre el jugador.
El febrer del 2013 Rosell i Bartomeu van decidir avançar una temporada l'arribada de Neymar. Ho van acordar així, segons la Fiscalia, sense l'autorització de la junta directiva del club. La decisió implicava que Neymar havia de rescindir el contracte amb el Santos un any abans d'acabar-lo, el 2014. A més a més, davant de la perspectiva que Neymar no complís el seu compromís i fitxés per un altre club, Rosell li va oferir un salari més alt del pactat inicialment. El jugador va reclamar una prima de fitxatge superior a la pactada inicialment i la Fiscalia diu que Rosell va acceptar-ho. També va oferir al Santos més diners a canvi d'evitar pagar el 40% dels drets a DIS.
El maig del 2013, un cop acabades les negociacions entre Rosell i el pare de Neymar, el club va sostenir públicament que el fitxatge continuaria costant els 40 milions pactats inicialment més 17,1 milions que s'haurien de pagar al Santos, quelcom que feia un total de 57,1 milions. Això es devia al fet que la junta directiva havia acordat un pla estratègic de control de despeses per reduir deute i havia fixat en 70 milions el topall màxim per dedicar a fitxatges la temporada següent. Això permetia tenir gairebé 13 milions d'euros per fitxar altres futbolistes.
Contractes sospitosos
Per intentar evitar pagar més a DIS, el Barça, el Santos i Neymar van idear diversos contractes amb objectes i denominacions diferents, però que en el fons eren perquè el club català pagués el fitxatge de l'astre brasiler. El Barça i el Santos van signar quatre contractes, però només el primer era estrictament pel fitxatge de Neymar per valor de 17,1 milions. En un annex del document s'establia que 6,8 milions eren per a DIS, i que si una posterior sentència judicial establia una quantitat superior, la pagarien a mitges els dos clubs. El segon contracte era un conveni de col·laboració en matèria de futbol base, pel qual el Barça pagava 7,9 milions d'euros al Santos per tenir dret de preferència en el fitxatge de tres jugadors. Tot i haver pagat els diners, el Barça no va acabar fitxant-ne cap dels tres.
El tercer contracte era perquè el Barça jugués un partit amistós al Brasil contra el Santos gratuïtament. No obstant això, el mateix dia, Rosell i Bartomeu van enviar una carta al Santos reconeixent-li que si el partit no es jugava mentre Neymar era jugador del Barça, el club català pagaria 4,5 milions al Santos. A hores d'ara, el partit encara no s'ha jugat i Neymar ja no juga amb el Barça. El quart i últim contracte entre els dos clubs era perquè el Santos jugués el trofeu Joan Gamper gratuïtament, partit que sí que es va disputar.
Finalment, Rosell i Bartomeu van enviar una altra carta al Santos obligant el Barça a pagar dos milions d'euros al Santos si Neymar era elegit un dels tres finalistes a millor jugador de l'any per la FIFA mentre fos blaugrana. En total, el Barça va pagar 25,1 milions al Santos; 17,2 pel fitxatge de Neymar, 5,9 com a primer pagament pel conveni pel futbol base, i 1,9 del segon pagament pel futbol base. Dels 17,1 milions del fitxatge, 6,8 van ser per a DIS, però la Fiscalia diu que hauria d'haver cobrat 10 milions d'euros, el 40% dels 25 milions totals. Per això, ha reclamat 3,2 milions d'indemnització per al fons d'inversió brasiler.
A banda d'això, el Barça i Neymar van signar set contractes, en els quals es va establir un salari més alt pel jugador del fixat el 2011, passant de 36,1 a 45,9 milions d'euros en cinc anys. Igualment, el Barça va pagar 1,5 milions a Neymar per l'explotació dels drets d'imatge del jugador i per acceptar la transferència dels seus drets federatius, pagament no previst el 2011. També es va establir una prima de fitxatge de 8,5 milions d'euros, que no estava prevista en el contracte del 2011.
Per al directiu del Santos, tres anys de presó i per al club set milions de multa. A l'empresa familiar dels Neymar, 1,4 milions. I al Barça 8,4 milions d'euros i una multa de 8,44 milions d'euros, a banda d'una indemnització conjunta amb la resta d'acusats de 3,2 milions. A més a més, a Rosell, al directiu del Santos, al Barça i al club brasiler la Fiscalia els reclama una indemnització conjunta de 3,2 milions per al fons d'inversió DIS, que tenia part dels drets del davanter.
En canvi, el ministeri públic ha demanat l'arxivament de la causa per al successor de Rosell, Josep Maria Bartomeu, perquè, com a vicepresident primer va signar els contractes per indicació de Rosell, però no va participar activament en les negociacions. Segons la Fiscalia, el Santos, club de procedència de Neymar, el Barça i el futbolista van simular un fitxatge més baix del real per no pagar el que corresponia a DIS.
Els fets
El fons d'inversió DIS va adquirir el 2009 el 40% dels drets econòmics i federatius de Neymar quan jugava al Santos, i va pagar-ne cinc milions. El 7 novembre del 2011 Neymar va signar un nou contracte amb el Santos fins al juliol del 2014, tot i que l'anterior contracte era fins al 2015, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d'euros, però el club el va autoritzar negociar amb altres entitats. El mateix novembre del 2011, amb Rosell de president i negociant directament amb l'agent i pare del jugador, el Barça es va comprometre a pagar 40 milions a Neymar per assegurar-se el fitxatge a partir del 2014, quan quedés lliure.
Si el jugador incomplia el contracte, es comprometia a tornar al Barça 50 milions, però el Barça també pagaria 40 milions al jugador si no l'acabava fitxant. El club garantia un salari de 36,1 milions d'euros pel davanter durant cinc anys. A més a més, van acordar que el club li donava al jugador, com a "préstec", 10 milions d'euros aquell mateix 2011, però no tenia interessos ni cap garantia. El setembre del 2013 el Barça va pagar 25 milions, i el gener del 2014 els cinc milions restants, arribant així als 40 milions pactats. El novembre del 2012 la societat DIS va enviar una carta al Barça recordant-li que tenia el 40% dels drets federatius de Neymar, però el club li va respondre que no tenia cap acord amb el Santos sobre el jugador.
El febrer del 2013 Rosell i Bartomeu van decidir avançar una temporada l'arribada de Neymar. Ho van acordar així, segons la Fiscalia, sense l'autorització de la junta directiva del club. La decisió implicava que Neymar havia de rescindir el contracte amb el Santos un any abans d'acabar-lo, el 2014. A més a més, davant de la perspectiva que Neymar no complís el seu compromís i fitxés per un altre club, Rosell li va oferir un salari més alt del pactat inicialment. El jugador va reclamar una prima de fitxatge superior a la pactada inicialment i la Fiscalia diu que Rosell va acceptar-ho. També va oferir al Santos més diners a canvi d'evitar pagar el 40% dels drets a DIS.
El maig del 2013, un cop acabades les negociacions entre Rosell i el pare de Neymar, el club va sostenir públicament que el fitxatge continuaria costant els 40 milions pactats inicialment més 17,1 milions que s'haurien de pagar al Santos, quelcom que feia un total de 57,1 milions. Això es devia al fet que la junta directiva havia acordat un pla estratègic de control de despeses per reduir deute i havia fixat en 70 milions el topall màxim per dedicar a fitxatges la temporada següent. Això permetia tenir gairebé 13 milions d'euros per fitxar altres futbolistes.
Contractes sospitosos
Per intentar evitar pagar més a DIS, el Barça, el Santos i Neymar van idear diversos contractes amb objectes i denominacions diferents, però que en el fons eren perquè el club català pagués el fitxatge de l'astre brasiler. El Barça i el Santos van signar quatre contractes, però només el primer era estrictament pel fitxatge de Neymar per valor de 17,1 milions. En un annex del document s'establia que 6,8 milions eren per a DIS, i que si una posterior sentència judicial establia una quantitat superior, la pagarien a mitges els dos clubs. El segon contracte era un conveni de col·laboració en matèria de futbol base, pel qual el Barça pagava 7,9 milions d'euros al Santos per tenir dret de preferència en el fitxatge de tres jugadors. Tot i haver pagat els diners, el Barça no va acabar fitxant-ne cap dels tres.
El tercer contracte era perquè el Barça jugués un partit amistós al Brasil contra el Santos gratuïtament. No obstant això, el mateix dia, Rosell i Bartomeu van enviar una carta al Santos reconeixent-li que si el partit no es jugava mentre Neymar era jugador del Barça, el club català pagaria 4,5 milions al Santos. A hores d'ara, el partit encara no s'ha jugat i Neymar ja no juga amb el Barça. El quart i últim contracte entre els dos clubs era perquè el Santos jugués el trofeu Joan Gamper gratuïtament, partit que sí que es va disputar.
Finalment, Rosell i Bartomeu van enviar una altra carta al Santos obligant el Barça a pagar dos milions d'euros al Santos si Neymar era elegit un dels tres finalistes a millor jugador de l'any per la FIFA mentre fos blaugrana. En total, el Barça va pagar 25,1 milions al Santos; 17,2 pel fitxatge de Neymar, 5,9 com a primer pagament pel conveni pel futbol base, i 1,9 del segon pagament pel futbol base. Dels 17,1 milions del fitxatge, 6,8 van ser per a DIS, però la Fiscalia diu que hauria d'haver cobrat 10 milions d'euros, el 40% dels 25 milions totals. Per això, ha reclamat 3,2 milions d'indemnització per al fons d'inversió brasiler.
A banda d'això, el Barça i Neymar van signar set contractes, en els quals es va establir un salari més alt pel jugador del fixat el 2011, passant de 36,1 a 45,9 milions d'euros en cinc anys. Igualment, el Barça va pagar 1,5 milions a Neymar per l'explotació dels drets d'imatge del jugador i per acceptar la transferència dels seus drets federatius, pagament no previst el 2011. També es va establir una prima de fitxatge de 8,5 milions d'euros, que no estava prevista en el contracte del 2011.