29
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
17:07h
CaixaBank ha guanyat 1.573 milions d’euros el primer semestre de 2022, el que representa un 17,1% més en base comparable als primers sis mesos de 2021, més enllà dels efectes extraordinaris de la seva fusió amb Bankia. En canvi, si es té en compte l'impacte generat per la integració el resultat cau un 62,4%. Segons el balanç de resultats entregat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’entitat catalana ha impulsat els beneficis gràcies a un fort increment de la concessió d’hipoteques, que ha avançat un 58% i a la de crèdits al consum, que creix un 21%. Els beneficis també s’incrementen per la reducció de costos per les sinergies de la fusió i les dotacions més baixes destinades a provisions.
Ha presentat les dades el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, a València en una compareixença en què també ha aprofitat per donar la seva opinió sobrel'impost a la banca que ha presentat aquesta mateixa setmana el govern espanyol. "És injust, distorsionador i contraproduent", ha sentenciat Gortázar, que també ha advertit que preveuen que tingui un impacte d'entre 400 i 450 milions d'euros el 2023, és a dir, sobre l'exercici de 2022. El conseller delegat del banc, que ha recordat que es tracta d'un tribut no deduïble, ha explicat que aquest impacte surt d'uns càlculs preliminars, i que encara no poden projectar-lo per al segon any de l'impost.
"Gravarem un dels sectors que menys rendibilitat té de l'economia", ha considerat el conseller delegat del banc. Per a ell, el tribut és injust perquè es proposa sobre la base que el sector té uns resultats extraordinàriament alts, quelcom que ha descrit com a fals. "De 35 empreses de l'Ibex, 11 cotitzen per sota del seu valor comptable, de les quals cinc són bancs. Són a la cua de la rendibilitat. No podem proposar un impost sobre beneficis extraordinàriament elevats perquè no existeixen", ha dit.
Gortázar ha descrit el tribut com a "distorsionador" de la competència perquè, ha considerat, no afectarà a tots per igual, ja que només hauran de pagar-lo les entitats per sobre dels 800 milions d'euros, mentre que hi ha entitats locals i bancs estrangers que no arriben a aquest llindar. En aquesta línia, s'ha referit als fons d'inversió: "Deixarem que siguin més competitius per a finançar les nostres empreses a l'Estat perquè no tenen aquest gravamen?".
El conseller delegat de CaixaBank també ha cregut que l'impost distorsiona la normativa bancària europea, perquè prohibeix la repercussió en els clients, quan la normativa europea de bona pràctica bancària demana que repercuteixin tots els costos a l'hora de fer la nova producció de crèdit. "El que ve és una normativa espanyola que diu exactament el contrari. Com a país, no ens podem permetre anar contra la normativa europea, i per descomptat posa als supervisors en una situació impossible", ha advertit. Amb aquest escenari, per a Gortázar hi ha dues opcions: o bé el sector el repercuteix i fa cas a la normativa europea i el crèdit s'encareix, o bé no el repercuteix i, per tant, en moltes ocasions deixarà de donar aquest crèdit: "Tindrem o crèdit més car o menys crèdit".
Per a Gortázar, la mesura també és contraproduent perquè les crisis han demostrat que, quan han ocorregut amb un sector financer fort, l'impacte ha estat "menys fort i durador". Segons ell, "ens enfrontem a un entorn econòmic molt més difícil, i que la primera mesura sigui afeblir al sector financer senzillament és contraproduent", ha dit, tot fent una crida a potenciar les grans empreses i no penalitzar-les: "No podem guiar-nos pels grans números, perquè llavors tindrem empreses petites", i ha afegit que el teixit industrial d'Espanya ha de tenir grans campions per a afrontar un altre tipus de desafiaments.
Enguany, l'entitat ha presentat una reducció de costos marcada per la caiguda en el nombre d'empleats -que passa de 49.762 a 45.022 en sis mesos- i sucursals. Pel que fa al nombre d'oficines, CaixaBank mostra una reducció, passant de 5.317 de fa sis mesos a les 4.543 actuals. El nombre de caixers o "terminals d'autoservei" també cau de les 14.426 a les 13.095 actuals.
Aquest resultat, amb els impactes de la integració, suposa una caiguda del 62,4% interanual respecte als 4.181 milions de l'any passat, que incloïen una aportació positiva a efectes comptables de 4.300 milions pel fons negatiu de comerç o badwill. El grup ha assolit els 704.505 milions d'euros d'actiu total i una rendibilitat sobre capital tangible (ROTE) a 12 mesos sense extraordinaris de la fusió del 7,9% (-1,25%), mentre que la ràtio d'eficiència se situa en el 56,1%.
Compte proforma
Els resultats del primer semestre, que es comparen amb la summa proforma de Bankia i CaixaBank en el mateix període de l'any anterior sense tenir en compte els extraordinaris de la fusió, mostren estabilitat dels ingressos malgrat el descens del marge d'interessos (-3,6%) derivat de l'entorn de tipus d'interès negatius fins a mitjan semestre. Els ingressos per dividends baixen fins als 131 milions (-13,5%) i inclouen, sobretot, els abonats per Telefónica i BFA per 38 i 87 milions respectivament (51 i 98 el 2021); els resultats d'entitats valorades pel mètode de la participació baixen un 48,4% després de la venda d'Erste Group Bank; i els ingressos d'operacions financeres s'incrementen.
Les comissions bancàries recurrents es mantenen estables (+1,1%) i les despeses d'administració i amortització recurrents es redueixen un 5,6% per les sinergies de la fusió, alhora que els costos de personal disminueixen un 7,5% per la sortida de llocs de treball. El marge d'explotació ha augmentat un 10% sense extraordinaris, i un 17,1% en el cas dels beneficis després que es reduïssin un 16,8% les provisions per a insolvències, fins als 376 milions d'euros.
Provisions i morositat
El banc manté un fons col·lectiu de provisions romanent de 1.257 milions per afrontar les conseqüències que pugui tenir l'incert escenari macroeconòmic actual, especialment desfavorable a causa de la pandèmia i la invasió d'Ucraïna.
La ràtio de morositat ha tancat el semestre en el 3,2%, el nivell més baix des de desembre de 2008, enfront del 3,6% del tancament de 2021 i el 3,5% de març passat, mentre que els fons per a insolvències se situen en 8.126 milions i la ràtio de cobertura s'incrementa del 63% al 65%, fins als 8.625 milions. Els saldos dubtosos baixen fins als 12.424 milions: es redueixen 1.209 milions d'euros l'any i 937 milions el trimestre, i el cost del risc dels últims 12 mesos s'ha situat en el 0,23%.
Assegurances i crèdit
La producció d'assegurances, recolzada per l'oferta de productes MyBox, ha crescut un 25% interanual en les primes d'assegurances vida-risc i del 44% en les pòlisses de no vida, mentre que la producció d'hipoteques ha arribat als 5.928 milions d'euros (58%), amb un últim trimestre "rècord" que ha assolit un volum de 3.806 milions. Així mateix, la nova producció de finançament al consum augmenta un 21%, fins als 5.142 milions, i la nova producció de crèdit a empreses i banca corporativa creix un 57% interanual.
El saldo de crèdit sa (excloent els saldos dubtosos) se situa en 351.012 milions, amb un creixement del 3,2% l'any i del 3% el trimestre, el crèdit al consum creix un 2,6% respecte a desembre i un 1,9% en el trimestre. Així mateix, el 23% de l'import total de crèdit concedit amb aval de l'ICO ja ha estat amortitzat o cancel·lat, i de l'import restant, un 85% ja ha acabat el període de carència: del saldo total inicialment concedit, un 3,7% està classificat com a morositat.
Per altra banda, els recursos de clients es mantenen amb 624.087 milions d'euros (+0,7% interanual), impactats per l'estacionalitat habitual positiva de l'estalvi a la vista a finals del segon trimestre i la volatilitat dels mercats en unit linked i actius sota gestió.
Els actius sota gestió se situen en 145.324 milions, un 8% interanual menys i un 4,9% menys en el trimestre, pel comportament desfavorable dels mercats, encara que s'han produït entrades netes per valor de 19.976 milions entre dipòsits, assegurances d'estalvi i actius sota gestió.
Capital i liquiditat
Els actius líquids totals se situen en 162.847 milions d'euros i el Liquidity Coverage Ratio del Grup (LCR) a 30 de juny és del 312%, mentre que la ràtio de solvència CET1 és del 12,4% (12,2% sense aplicació dels ajustos transitoris d'IFRS9). Aquesta xifra està per sota del 13,1% del tancament de 2021 per la deducció total del programa de recompra d'accions, que està en execució i que pot assolir un màxim de 1.800 milions d'euros.
Ha presentat les dades el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, a València en una compareixença en què també ha aprofitat per donar la seva opinió sobrel'impost a la banca que ha presentat aquesta mateixa setmana el govern espanyol. "És injust, distorsionador i contraproduent", ha sentenciat Gortázar, que també ha advertit que preveuen que tingui un impacte d'entre 400 i 450 milions d'euros el 2023, és a dir, sobre l'exercici de 2022. El conseller delegat del banc, que ha recordat que es tracta d'un tribut no deduïble, ha explicat que aquest impacte surt d'uns càlculs preliminars, i que encara no poden projectar-lo per al segon any de l'impost.
"Gravarem un dels sectors que menys rendibilitat té de l'economia", ha considerat el conseller delegat del banc. Per a ell, el tribut és injust perquè es proposa sobre la base que el sector té uns resultats extraordinàriament alts, quelcom que ha descrit com a fals. "De 35 empreses de l'Ibex, 11 cotitzen per sota del seu valor comptable, de les quals cinc són bancs. Són a la cua de la rendibilitat. No podem proposar un impost sobre beneficis extraordinàriament elevats perquè no existeixen", ha dit.
Gortázar ha descrit el tribut com a "distorsionador" de la competència perquè, ha considerat, no afectarà a tots per igual, ja que només hauran de pagar-lo les entitats per sobre dels 800 milions d'euros, mentre que hi ha entitats locals i bancs estrangers que no arriben a aquest llindar. En aquesta línia, s'ha referit als fons d'inversió: "Deixarem que siguin més competitius per a finançar les nostres empreses a l'Estat perquè no tenen aquest gravamen?".
El conseller delegat de CaixaBank també ha cregut que l'impost distorsiona la normativa bancària europea, perquè prohibeix la repercussió en els clients, quan la normativa europea de bona pràctica bancària demana que repercuteixin tots els costos a l'hora de fer la nova producció de crèdit. "El que ve és una normativa espanyola que diu exactament el contrari. Com a país, no ens podem permetre anar contra la normativa europea, i per descomptat posa als supervisors en una situació impossible", ha advertit. Amb aquest escenari, per a Gortázar hi ha dues opcions: o bé el sector el repercuteix i fa cas a la normativa europea i el crèdit s'encareix, o bé no el repercuteix i, per tant, en moltes ocasions deixarà de donar aquest crèdit: "Tindrem o crèdit més car o menys crèdit".
Per a Gortázar, la mesura també és contraproduent perquè les crisis han demostrat que, quan han ocorregut amb un sector financer fort, l'impacte ha estat "menys fort i durador". Segons ell, "ens enfrontem a un entorn econòmic molt més difícil, i que la primera mesura sigui afeblir al sector financer senzillament és contraproduent", ha dit, tot fent una crida a potenciar les grans empreses i no penalitzar-les: "No podem guiar-nos pels grans números, perquè llavors tindrem empreses petites", i ha afegit que el teixit industrial d'Espanya ha de tenir grans campions per a afrontar un altre tipus de desafiaments.
Enguany, l'entitat ha presentat una reducció de costos marcada per la caiguda en el nombre d'empleats -que passa de 49.762 a 45.022 en sis mesos- i sucursals. Pel que fa al nombre d'oficines, CaixaBank mostra una reducció, passant de 5.317 de fa sis mesos a les 4.543 actuals. El nombre de caixers o "terminals d'autoservei" també cau de les 14.426 a les 13.095 actuals.
Aquest resultat, amb els impactes de la integració, suposa una caiguda del 62,4% interanual respecte als 4.181 milions de l'any passat, que incloïen una aportació positiva a efectes comptables de 4.300 milions pel fons negatiu de comerç o badwill. El grup ha assolit els 704.505 milions d'euros d'actiu total i una rendibilitat sobre capital tangible (ROTE) a 12 mesos sense extraordinaris de la fusió del 7,9% (-1,25%), mentre que la ràtio d'eficiència se situa en el 56,1%.
Compte proforma
Els resultats del primer semestre, que es comparen amb la summa proforma de Bankia i CaixaBank en el mateix període de l'any anterior sense tenir en compte els extraordinaris de la fusió, mostren estabilitat dels ingressos malgrat el descens del marge d'interessos (-3,6%) derivat de l'entorn de tipus d'interès negatius fins a mitjan semestre. Els ingressos per dividends baixen fins als 131 milions (-13,5%) i inclouen, sobretot, els abonats per Telefónica i BFA per 38 i 87 milions respectivament (51 i 98 el 2021); els resultats d'entitats valorades pel mètode de la participació baixen un 48,4% després de la venda d'Erste Group Bank; i els ingressos d'operacions financeres s'incrementen.
Les comissions bancàries recurrents es mantenen estables (+1,1%) i les despeses d'administració i amortització recurrents es redueixen un 5,6% per les sinergies de la fusió, alhora que els costos de personal disminueixen un 7,5% per la sortida de llocs de treball. El marge d'explotació ha augmentat un 10% sense extraordinaris, i un 17,1% en el cas dels beneficis després que es reduïssin un 16,8% les provisions per a insolvències, fins als 376 milions d'euros.
Provisions i morositat
El banc manté un fons col·lectiu de provisions romanent de 1.257 milions per afrontar les conseqüències que pugui tenir l'incert escenari macroeconòmic actual, especialment desfavorable a causa de la pandèmia i la invasió d'Ucraïna.
La ràtio de morositat ha tancat el semestre en el 3,2%, el nivell més baix des de desembre de 2008, enfront del 3,6% del tancament de 2021 i el 3,5% de març passat, mentre que els fons per a insolvències se situen en 8.126 milions i la ràtio de cobertura s'incrementa del 63% al 65%, fins als 8.625 milions. Els saldos dubtosos baixen fins als 12.424 milions: es redueixen 1.209 milions d'euros l'any i 937 milions el trimestre, i el cost del risc dels últims 12 mesos s'ha situat en el 0,23%.
Assegurances i crèdit
La producció d'assegurances, recolzada per l'oferta de productes MyBox, ha crescut un 25% interanual en les primes d'assegurances vida-risc i del 44% en les pòlisses de no vida, mentre que la producció d'hipoteques ha arribat als 5.928 milions d'euros (58%), amb un últim trimestre "rècord" que ha assolit un volum de 3.806 milions. Així mateix, la nova producció de finançament al consum augmenta un 21%, fins als 5.142 milions, i la nova producció de crèdit a empreses i banca corporativa creix un 57% interanual.
El saldo de crèdit sa (excloent els saldos dubtosos) se situa en 351.012 milions, amb un creixement del 3,2% l'any i del 3% el trimestre, el crèdit al consum creix un 2,6% respecte a desembre i un 1,9% en el trimestre. Així mateix, el 23% de l'import total de crèdit concedit amb aval de l'ICO ja ha estat amortitzat o cancel·lat, i de l'import restant, un 85% ja ha acabat el període de carència: del saldo total inicialment concedit, un 3,7% està classificat com a morositat.
Per altra banda, els recursos de clients es mantenen amb 624.087 milions d'euros (+0,7% interanual), impactats per l'estacionalitat habitual positiva de l'estalvi a la vista a finals del segon trimestre i la volatilitat dels mercats en unit linked i actius sota gestió.
Els actius sota gestió se situen en 145.324 milions, un 8% interanual menys i un 4,9% menys en el trimestre, pel comportament desfavorable dels mercats, encara que s'han produït entrades netes per valor de 19.976 milions entre dipòsits, assegurances d'estalvi i actius sota gestió.
Capital i liquiditat
Els actius líquids totals se situen en 162.847 milions d'euros i el Liquidity Coverage Ratio del Grup (LCR) a 30 de juny és del 312%, mentre que la ràtio de solvència CET1 és del 12,4% (12,2% sense aplicació dels ajustos transitoris d'IFRS9). Aquesta xifra està per sota del 13,1% del tancament de 2021 per la deducció total del programa de recompra d'accions, que està en execució i que pot assolir un màxim de 1.800 milions d'euros.