29
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
25
d'abril
del
2023
a les
18:41h
La manca d’aigua està provocant problemes al conjunt del Principat. En aquest marc, la zona del Segre i el Baix Ebre, gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que integra les comarques de Ponent, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu, està en fase d’emergència per sequera. La Noguera Pallaresa se situa en un escenari un xic més optimista: alerta.
Tot i això, a hores d’ara, a la conca de l’Ebre no s’ha activat cap tipus de restricció d’aigua als usuaris ni està previst fer-ho, a diferència de les conques internes de Catalunya, gestionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), on el passat dimarts es va decretar la fase d'alerta per sequera a tres grans zones i 135 municipis de l’Anoia-Gaià, la capçalera del Ter i el mig Llobregat. Cal destacar que, en aquesta zona, l'ús agrícola és molt més important i l'urbà és menys significatiu, la qual cosa facilita la planificació de la sequera.
Aquí, cal fer un incís. En algunes petites localitats de la conca de l’Ebre que depenen més d’un aqüífer que del riu, es poden haver d'assumir restriccions dictades per les autoritats locals de manera puntual. Aquest supòsit és més probable com més amunt del riu se situï la localitat. És l’exemple del Pallars, on ja hi ha quatre municipis que han limitat el consum d’aigua.
Les unitats hidrogràfiques de Catalunya són les que estan en pitjor situació de tota la conca de l’Ebre. La raó, la manca de pluges i un caiguda sobtada del nivell de pantans com Oliana-Rialb o Mequinensa. Ho podeu comprovar en aquest mapa de tota la conca.
Tot i la sequera, “el subministrament de l’aigua està garantit a tot el Segre i el Baix Ebre durant tot l’estiu, tant per al reg com per al consum humà”, segons ha explicat un portaveu de la CHE a NacióDigital. Això sí, amb “alguns reajustaments” que s’hauran d’anar fent sobre la marxa.
Però què significa el pas de prealerta per sequera a alerta o emergència a la conca de l’Ebre? Implica restriccions d’aigua? És el mateix sistema que el que s’utilitza a les conques internes catalanes?
Quatre escenaris i una vintena d'unitats territorials
La CHE divideix el territori en una vintena àmbits en funció de quina és la font principal d’abastament, bàsicament embassaments. El sistema de la gestió de la sequera preveu quatre escenaris (a l’ACA se’n preveuen cinc): normalitat, prealerta, alerta i emergència.
La gestió d’aquests quatre supòsits es totalment diferent a la de l’ACA. En primer lloc, no es calcula en base al nivell dels embassaments, sinó que també s’utilitzen altres paràmetres més complexos, com la pluviometria o l’índex d’escassetat, amb uns logaritmes matemàtics que són diferents a cada unitat i que depenen de la població i la quantitat d’hectàrees de regadiu.
A més, l’entrada en un escenari o altre no implica haver de complir un seguit de restriccions automàtiques. A la conca de l’Ebre,la gestió de la sequera s’autoregula i es decideix entre les juntes d’explotació (que representen els regants) i la CHE, que marca unes directrius segons els casos.
A efectes pràctics, això significa que els usuaris, sobretot agrícoles, es reuneixen a la primavera i, segons l’estat dels embassaments i les previsions meteorològiques, marquen un pla d’utilització de l’aigua. Aquest pla es va reajustant amb diverses mesures al llarg de tot l’any fluvial (d’octubre a octubre). O sigui, es tracta d’un procés deliberatiu, no impositiu (cal apuntar que es tracta d’uns rius molt més cabalosos que els de les conques internes i l’abastament sol estar garantit).
En tot cas, us expliquem aquí quins són els quatre supòsits del pla de la sequera de la CHE i quines mesures, de caire general i poc concretes, comporten.
Normalitat
Planificació general i seguiment
Zones: Consorci Aigües de Tarragona, Fluvià-Muga i Aqüífer del Baix Ter.
Prealerta
Conscienciació, estalvi i seguiment.
Alerta
Mesures de gestió (demanda i oferta), de control i seguiment.
Emergència
Intensificació de les mesures considerades a l’alerta i possible adopció de mesures excepcionals.
--------------------------------------
Els cinc escenaris de la sequera a les conques internes
L'Agència Catalana de l'Aigua, com hem explicat, gestiona diferent les fases de la sequera a les conques internes. A cada una de les zones s’estableix una d’aquestes cinc fases, segons la situació: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència. Aquesta classificació es basa en l’estat dels embassaments que subministren l’aigua, que es pot consultar actualitzat a diari en aquest enllaç i comporten restriccions automàtiques.
Us expliquem què significa cada un d’aquests escenaris de sequera per als usuaris, fent especial esment en les mesures d’estalvi que hauran de portar a terme. També us indiquem quines zones estan en cada una de les fases en aquests moments.
Normalitat
Cap limitació en els usos d’aigua autoritzats.
Zones: Consorci Aigües de Tarragona, Fluvià-Muga i Aqüífer del Baix Ter.
Prealerta (embassaments entre el 60 i el 40%)
Només mesures de prevenció i gestió
Zones: Empordà, embassament Darnius-Boadella, estany de Banyoles, embassament del Ter, embassament Ter-Llobregat, serralada Transversal, capçalera del Llobregat, embassament del Llobregat, capçalera del Llobregat, embassament del Llobregat, Prades-Llaberia i embassament Siurana-Riudecanyes.
Alerta (embassaments entre el 40 i el 25%)
Reducció de la dotació dereg agrícola en un 25% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
Reducció dels consums d’aigua dels usuaris industrials no lligats al procés productiu.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (5% en usos assimilables a urbans i 25% en reg).
Reducció de les dotacions per a reg de parcs i jardins; prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, llacs artificials, etc. i de manegues d’aigua per neteja de carrers, façanes, vehicles, etc.
S’estableixen limitacions a l'ompliment parcial de piscines d’aigua dolça.
S’estableix un dotació màxima de 250 litres per habitant i dia.
Més mesures comunes, específiques i de gestió
Zones: Aqüífer Carme-Capellades, Anoia-Gaià, capçalera del Ter i mig Llobregat.
Excepcionalitat (embassaments entre el 25 i el 16%)
Es prohibeixen determinats usos en les activitats urbanes.
Reducció de la dotació de reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
Intensificació de la reducció del consum d’aigua industrial i optimització dels processos.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (15% en usos assimilables a urbans i 50% en reg).
Resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes que es farà gota o a gota o en regadora).
Queda prohibit el reg de gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua regenerada de les depuradores.
Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
Només es pot fer ompliment parcial de piscines d’aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació i sempre amb les quantitats mínimes per garantir la qualitat sanitària de l’aigua; i en centres educatius, les piscines desmuntables de menys de 500 litres destinades al bany d’infants.
S’estableix un dotació màxima de 230 litres per habitant i dia.
Més mesures comunes, específiques i de gestió
Emergència (embassaments per sota del 16%)
Supressió del reg agrícola (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
Implantació de modificacions en el procés productius per reduir el consum industrial.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg).
Prohibició de l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats).
Prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça.
Els usuaris no domèstic aplicaran les mesures previstes en els plans d’estalvi.
S’estableix un dotació màxima de 200 litres per habitant i dia que pot baixar fins els 160 en cas d’emergència extrema.
Més mesures comunes, específiques i de gestió
Tot i això, a hores d’ara, a la conca de l’Ebre no s’ha activat cap tipus de restricció d’aigua als usuaris ni està previst fer-ho, a diferència de les conques internes de Catalunya, gestionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), on el passat dimarts es va decretar la fase d'alerta per sequera a tres grans zones i 135 municipis de l’Anoia-Gaià, la capçalera del Ter i el mig Llobregat. Cal destacar que, en aquesta zona, l'ús agrícola és molt més important i l'urbà és menys significatiu, la qual cosa facilita la planificació de la sequera.
Aquí, cal fer un incís. En algunes petites localitats de la conca de l’Ebre que depenen més d’un aqüífer que del riu, es poden haver d'assumir restriccions dictades per les autoritats locals de manera puntual. Aquest supòsit és més probable com més amunt del riu se situï la localitat. És l’exemple del Pallars, on ja hi ha quatre municipis que han limitat el consum d’aigua.
Les unitats hidrogràfiques de Catalunya són les que estan en pitjor situació de tota la conca de l’Ebre. La raó, la manca de pluges i un caiguda sobtada del nivell de pantans com Oliana-Rialb o Mequinensa. Ho podeu comprovar en aquest mapa de tota la conca.
Estat de la sequera a la conca de l'Ebre Foto: CHE
Tot i la sequera, “el subministrament de l’aigua està garantit a tot el Segre i el Baix Ebre durant tot l’estiu, tant per al reg com per al consum humà”, segons ha explicat un portaveu de la CHE a NacióDigital. Això sí, amb “alguns reajustaments” que s’hauran d’anar fent sobre la marxa.
Però què significa el pas de prealerta per sequera a alerta o emergència a la conca de l’Ebre? Implica restriccions d’aigua? És el mateix sistema que el que s’utilitza a les conques internes catalanes?
Quatre escenaris i una vintena d'unitats territorials
La CHE divideix el territori en una vintena àmbits en funció de quina és la font principal d’abastament, bàsicament embassaments. El sistema de la gestió de la sequera preveu quatre escenaris (a l’ACA se’n preveuen cinc): normalitat, prealerta, alerta i emergència.
La gestió d’aquests quatre supòsits es totalment diferent a la de l’ACA. En primer lloc, no es calcula en base al nivell dels embassaments, sinó que també s’utilitzen altres paràmetres més complexos, com la pluviometria o l’índex d’escassetat, amb uns logaritmes matemàtics que són diferents a cada unitat i que depenen de la població i la quantitat d’hectàrees de regadiu.
A més, l’entrada en un escenari o altre no implica haver de complir un seguit de restriccions automàtiques. A la conca de l’Ebre,la gestió de la sequera s’autoregula i es decideix entre les juntes d’explotació (que representen els regants) i la CHE, que marca unes directrius segons els casos.
A efectes pràctics, això significa que els usuaris, sobretot agrícoles, es reuneixen a la primavera i, segons l’estat dels embassaments i les previsions meteorològiques, marquen un pla d’utilització de l’aigua. Aquest pla es va reajustant amb diverses mesures al llarg de tot l’any fluvial (d’octubre a octubre). O sigui, es tracta d’un procés deliberatiu, no impositiu (cal apuntar que es tracta d’uns rius molt més cabalosos que els de les conques internes i l’abastament sol estar garantit).
En tot cas, us expliquem aquí quins són els quatre supòsits del pla de la sequera de la CHE i quines mesures, de caire general i poc concretes, comporten.
Normalitat
Planificació general i seguiment
Zones: Consorci Aigües de Tarragona, Fluvià-Muga i Aqüífer del Baix Ter.
Prealerta
Conscienciació, estalvi i seguiment.
Alerta
Mesures de gestió (demanda i oferta), de control i seguiment.
Emergència
Intensificació de les mesures considerades a l’alerta i possible adopció de mesures excepcionals.
--------------------------------------
El visor de la sequera: cliqueu a sobre del mapa per veure l'actualització. Foto: ACA
Els cinc escenaris de la sequera a les conques internes
L'Agència Catalana de l'Aigua, com hem explicat, gestiona diferent les fases de la sequera a les conques internes. A cada una de les zones s’estableix una d’aquestes cinc fases, segons la situació: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència. Aquesta classificació es basa en l’estat dels embassaments que subministren l’aigua, que es pot consultar actualitzat a diari en aquest enllaç i comporten restriccions automàtiques.
Us expliquem què significa cada un d’aquests escenaris de sequera per als usuaris, fent especial esment en les mesures d’estalvi que hauran de portar a terme. També us indiquem quines zones estan en cada una de les fases en aquests moments.
Normalitat
Cap limitació en els usos d’aigua autoritzats.
Zones: Consorci Aigües de Tarragona, Fluvià-Muga i Aqüífer del Baix Ter.
Prealerta (embassaments entre el 60 i el 40%)
Només mesures de prevenció i gestió
Zones: Empordà, embassament Darnius-Boadella, estany de Banyoles, embassament del Ter, embassament Ter-Llobregat, serralada Transversal, capçalera del Llobregat, embassament del Llobregat, capçalera del Llobregat, embassament del Llobregat, Prades-Llaberia i embassament Siurana-Riudecanyes.
Alerta (embassaments entre el 40 i el 25%)
Reducció de la dotació dereg agrícola en un 25% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
Reducció dels consums d’aigua dels usuaris industrials no lligats al procés productiu.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (5% en usos assimilables a urbans i 25% en reg).
Reducció de les dotacions per a reg de parcs i jardins; prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, llacs artificials, etc. i de manegues d’aigua per neteja de carrers, façanes, vehicles, etc.
S’estableixen limitacions a l'ompliment parcial de piscines d’aigua dolça.
S’estableix un dotació màxima de 250 litres per habitant i dia.
Més mesures comunes, específiques i de gestió
Zones: Aqüífer Carme-Capellades, Anoia-Gaià, capçalera del Ter i mig Llobregat.
Excepcionalitat (embassaments entre el 25 i el 16%)
Es prohibeixen determinats usos en les activitats urbanes.
Reducció de la dotació de reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
Intensificació de la reducció del consum d’aigua industrial i optimització dels processos.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (15% en usos assimilables a urbans i 50% en reg).
Resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes que es farà gota o a gota o en regadora).
Queda prohibit el reg de gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua regenerada de les depuradores.
Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
Només es pot fer ompliment parcial de piscines d’aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació i sempre amb les quantitats mínimes per garantir la qualitat sanitària de l’aigua; i en centres educatius, les piscines desmuntables de menys de 500 litres destinades al bany d’infants.
S’estableix un dotació màxima de 230 litres per habitant i dia.
Més mesures comunes, específiques i de gestió
Emergència (embassaments per sota del 16%)
Supressió del reg agrícola (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
Implantació de modificacions en el procés productius per reduir el consum industrial.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg).
Prohibició de l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats).
Prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça.
Prohibició de netejar qualsevol vehicle excepte en establiments de neteja específics.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència poden establir limitacions/prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques/privades i en espais lúdics.Els usuaris no domèstic aplicaran les mesures previstes en els plans d’estalvi.
S’estableix un dotació màxima de 200 litres per habitant i dia que pot baixar fins els 160 en cas d’emergència extrema.
Més mesures comunes, específiques i de gestió
El riu Ter a la zona de Sorralta, a les Masies de Roda. Foto: Adrià Costa