EDUCACIÓ
El govern espanyol proposa una selectivitat amb menys exàmens i un exercici de maduresa de l'alumne
El model definitiu no es preveu aplicar fins al curs 2026-2027, fins quan s'establirà una fase transitòria
Una estudiant, aquest dimarts, en una aula de la URV per fer les PAU. | ACN
Aquest article es va publicar originalment el 27 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Ministeri d'Educació ha presentat aquest dijous una proposta oberta a les comunitats autònomes per fer una selectivitat amb menys exàmens i amb un exercici general de maduresa de l'alumnat. La proposta, que també ha estat enviada a les universitats, s'ha de debatre i preveu una fase transitòria fins al curs 2025-2026. En aquesta fase, els alumnes hauran de fer tres exàmens: Història de la Filosofia, Història d'Espanya i d'una matèria específica obligatòria segons la modalitat de batxillerat. També una prova general de maduresa, que girarà entorn de l'àmbit lingüístic. Cada exercici tindria un pes del 25%.A partir del curs 2026-2027, s'aplicaria el model definitiu. La fase d'accés constaria de dues parts. La primera, la general, consistiria en aquesta prova de maduresa, diferent de la transitòria, que estaria centrada en les matèries comunes i tindria un pes del 75% de la nota.
Aquí, s'avaluaria la maduresa acadèmica i el grau de consecució de les competències i objectius previstos per a l'etapa, integrant les matèries comunes de batxillerat de forma global. Es faria mitjançant un dossier format per una sèrie de documents sobre un mateix tema, que l'alumnat hauria d'analitzar des de perspectives. Constaria de preguntes tancades, semiconstruïdes i obertes; en anglès, castellà i la llengua cooficial, si correspon.
Tal com es fa actualment, la prova d'accés es complementaria amb una segona fase específica, per ajudar a determinar l'ordre d'admissió als estudis universitaris. En aquesta prova complementària, l'alumnat hauria de realitzar dos exercicis, escollint entre les matèries comunes i de modalitat de segon de batxillerat. Tindrà un component molt més competencial, en la línia dels nous currículums.
A la qualificació obtinguda a la fase d'admissió, s'aplicaria el coeficient de ponderació que cada universitat establís per cada grau. La intenció del Ministeri és que la nota de Batxillerat pesi un 60% en la puntuació global per entrar a la universitat, mentre que la selectivitat, un 40%. Posteriorment, hi ha una fase d'admissió, on l'alumne haurà de respondre dos exercicis d'entre les matèries de modalitat o comunes cursades al segon de batxillerat.
El Ministeri vol establir acords pel que fa al disseny del model, respectant l'autonomia de les comunitats i amb criteris de correcció consensuats. En aquest sentit, es crearan grups de treball per establir acords amb les comunitats, universitats i instituts d'avaluació. Pel que fa al calendari d'aplicació, el Ministeri preveu revisar el marc general de la prova fins al desembre del 2022, per elaborar les proves entre el gener i el març del 2023. L'abril següent, hi ha previst un pilotatge, els resultats del qual s'analitzaran del maig al juny, per reformular les proves.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada
El més llegit
Al final a la Universitat desapareixeran les notes i s'avaluarà al alumne si progressa adequadament o no i com passa ja ensenyament bàsic els professors esta coaccionats perquè no posin com nota " insuficient ". L'esquerra ho justifica dient que així tothom se incorpora al mercat de treball amb les mateixes condicions de oportunitat, el que no diuen es que amb sous de misèria o marxar a fora.