27
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
19:52h
"Continuarem parlant". El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha verbalitzat aquesta frase abans d'acomiadar-se dels periodistes a la sala de premsa de Moncloa. Una frase il·lustrativa de la represa de les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol, materialitzada amb la tercera reunió de la taula de diàleg, de poc menys de dues hores de durada i resolta amb avenços discrets. Als acords parcials signats aquest dimecres a Madrid els falten concrecions, però transmeten que la negociació tindrà recorregut en els pròxims mesos, pel calendari als quals van associats.
Els dos executius han pactat un primer document d'intencions per superar la judicialització del procés que fixa canvis legislatius abans que acabi l'any, sense especificar si s'hi inclou la reforma del codi penal que persegueix el Govern, tal com ha especificat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. La segona entesa plasmada per escrit estableix un escut de protecció per al català, amb la vista posada en l'ús de la llengua a l'escola. La Moncloa avala la llei validada al Parlament que fa d'escut a la immersió davant la imposició del 25% de castellà a les aules, un pacte polític escrutat encara pel Tribunal Constitucional.
La delegació de la Generalitat -formada exclusivament per consellers d'ERC- ha tornat a Barcelona amb l'argument que ha esgarrapat un "marc mental" per avançar en la desjudicialització -tal com apuntaven fonts governamentals-, però amb certeses poc exuberants sota el braç. Les reunions de la taula de diàleg previstes abans que acabi aquest 2022 -figuren per escrit i es reprendran amb posterioritat al cinquè aniversari de l'1 d'octubre- determinaran si els acords parcials prenen forma i fins a quin punt hi ha marge per a enteses més ambicioses. Pedro Sánchez voldrà bescanvis en forma de pressupostos generals de l'Estat i Pere Aragonès reclamarà progressos tangibles en la seva aposta en la carpeta nacional. Aquesta és la radiografia de la nova fase del diàleg:
Reforma del codi penal: només declaració d'intencions
El primer dels acords segellats a Madrid gravita sobre l'agenda antirepressiva. S'hi substancia la voluntat de superar la judicialització del conflicte -un principi ja establert en el pacte d'investidura del gener del 2021 que va mantenir Sánchez a la Moncloa- i es posa l'accent en el fet que "l'activitat política" s'ha de dur a terme "dins l'ordenament democràtic vigent". En el document no se cita la Constitució. "Les enteses han de ser representatives de la majoria dels ciutadans, allunyades dels blocs i sense enfrontaments estèrils", ha afegit Bolaños en la compareixença de premsa per ancorar el pacte en el discurs que més satisfà la Moncloa.
Ni en el text acordat ni en les declaracions del ministre hi ha hagut referències a la reforma del codi penal, que inclouria canvis en el delicte de sedició. "Estem disposats a harmonitzar la legislació espanyola amb les millors legislacions europees. Però és necessària una majoria parlamentària, que en aquest moment no existeix", ha recalcat Bolaños, en un missatge dirigit a ERC i també al paper que pot jugar Junts al Congrés. Al seu torn, la consellera Vilagrà ha defensat que el codi penal es revisi en el termini de mig any.
Protecció del català i aval a l'escut per a la immersió
A principis de març, tal com va avançar NacióDigital, les dues delegacions estaven ultimant un pacte per protegir el català. Es tractava del primer gran acord de la taula de diàleg. L'esclat del Catalangate, però, el va frenar i, un cop normalitzades les relacions, es va reprendre des d'allà on s'havia deixat. Per tal d'apaivagar les crítiques vinculades al fet que la llengua és un aspecte sectorial i que a la taula només s'hi parla de resolució del conflicte, al final s'ha acabat encabint en la carpeta de la desjudicialització. Hi ha contribuït l'ofensiva del 25% de castellà i la legislació per esquivar-lo al Parlament amb el suport -parcial, perquè no va avalar el decret específic del Govern- del PSC. Un moviment que, vist en perspectiva, anava coordinat amb els avenços parcials registrats a la mesa de negociació.
L'acord estipula que el català és llengua "vehicular" en l'ensenyament i que el castellà és "curricular", com en la nova llei aprovada a la cambra catalana. El pacte, per tant, és que el govern espanyol accepta el nou marc normatiu i evita reclamar el compliment de la sentència, ja superada però amb recorregut al Tribunal Constitucional. S'obre la porta a fer servir el català al Senat i es treballarà perquè sigui "llengua d'ús" -que no vol dir oficial- al Parlament Europeu. "El deure de les administracions és que el català no sigui mai una llengua minoritzada, com ho fou en règims passats fruit d'una persecució política. El català, com la resta de llengües d'Espanya, ha de conservar el llegat històric, la riquesa dialectal i, especialment, la capacitat de cohesió i de contribució al progrés social", destaca el document. El text no blinda, en tot cas, el català en cas de recursos d'altres partits -sobretot si el PP governa- o bé d'associacions constitucionalistes del sector educatiu.
L'objectiu: avançar en el pròxim mig any
L'acord metodològic que van rubricar Vilagrà i Bolaños a la Generalitat a principis de juliol ja estipulava que hi hauria d'haver dues reunions més de la taula de diàleg abans que acabi el 2022. Celebrada la de Madrid, ara en l'horitzó n'hi ha una a Barcelona, previsiblement a la tardor. Els contactes entre les dues delegacions, amb la consellera i el ministre de la Presidència al capdavant, continuaran -com fins ara- de manera discreta. Sánchez i Aragonès, per ara, seguiran al marge de les reunions, sempre i quan no hi hagi acords rellevants per signar. En el cas de les reformes legislatives al Congrés, per exemple, es dona protagonisme als grups parlamentaris d'ERC, PSOE i Unides Podem a l'hora de negociar.
Una de les possibilitats, per tant, és que s'acabin mesclant els calendaris de la desjudicialització i dels pressupostos generals de l'Estat, que en aquesta legislatura sempre han tirat endavant gràcies al suport dels republicans. Junts, de fet, assegura que el recomençament del diàleg té a veure, precisament, amb la necessitat de Sánchez d'aprovar els comptes. Per ara, l'única certesa és que hi haurà una nova trobada, aquesta vegada a Barcelona, i que ha de servir per continuar en el camí de la desjudicialització.
El rol de Junts (i el soroll per Borràs)
Poc després d'acabar la reunió, la delegació catalana ha trucat el president Aragonès per informar dels acords, el contingut dels quals -molt avançat ja abans d'entrar a la trobada- ja coneixia. Després, Aragonès s'ha posat en contacte amb el vicepresident Jordi Puigneró i també amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. Els socis de Govern no han assistit a la reunió, com ja va passar al setembre, per la distància que mantenen amb l'estratègia d'ERC, que consideren equivocada i ja superada. Malgrat que veus oficials de Palau insisteixen que "s'hi acabaran sumant" quan vegin que es cuinen més acords, és improbable que això passi en el curt termini: la ponència política aprovada al congrés del 16 i 17 de juliol explicita que cal aprofitar el cinquè aniversari de l'1-O i el debat de política general per passar a la confrontació i propiciar una negociació "real". El portaveu del partit, Josep Rius, ha instat Aragonès a explicar al Parlament per què la taula de diàleg s'allunya dels "objectius originaris". La CUP, al seu torn, ho ha considerat un "fracàs".
Junts es troba immersa aquests dies en el desenllaç del futur de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. L'executiva de dimarts, malgrat la versió oficial -suport "sense fissures" a la màxima dirigent del partit-, va servir per constatar que no hi ha una visió monolítica a Junts sobre la negativa de Borràs a fer un pas al costat davant la certesa que ERC, la CUP i el PSC reclamaran suspendre-la a la mesa. En un context en què la presidenta del Parlament insisteix en situar el seu cas dins la judicialització del procés, els acords parcials d'aquest dimecres poden ser considerats insuficients per sectors de Junts, que consideren que només es pot negociar en base a l'autodeterminació i l'amnistia. Al mateix temps, però, també hi ha altres veus del partit -com ara Jaume Giró, conseller d'Economia- que s'arromanguen per arribar a acords sectorials amb l'Estat, com el teixit a la reunió, també aquest dimecres, del Consell de política fiscal i financera.
Acord de la taula de diàleg sobre el català by edicio naciodigital on Scribd
Acord de la taula de diàleg sobre desjudicialització by edicio naciodigital on Scribd