27
de juliol
del
2022
Actualitzat
a la
13:51h
La reforma del codi penal, una de les carpetes vinculades a la desjudicialització del conflicte, estarà aprovada al Congrés dels Diputats abans que acabi aquest any? Si depèn de la Generalitat, la resposta és afirmativa. De fet, aquest és un dels escenaris desitjats que ha verbalitzat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en la roda de premsa posterior a la taula de diàleg celebrada aquest dimecres a la Moncloa. "Per nosaltres, la modificació és legítima, i existeix la majoria", ha apuntat Vilagrà des de la delegació del Govern a Madrid. Una de les qüestions que es podrien retocar del codi penal és el delicte de sedició, via perquè els exiliats puguin tornar a l'Estat. "De ben segur que acabarem trobant el camí", ha ressaltat la dirigent d'ERC, que ha evitat concrecions a l'espera de com s'acaben dissenyant les reformes legislatives.
La consellera, que ha donat per fet que la propera reunió de la mesa -se n'ha de celebrar alguna més abans que acabi el 2022- se celebrarà a Barcelona, ha informat que s'ha fet una trucada a Junts per informar de les dues enteses signades aquest dimecres. La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull ha estat absent en la trobada, tot i que Vilagrà ha tornat a obrir-los la porta de cara a futures trobades, com la prevista per aquesta tardor. Si hi ha més acords, s'aniran fent públics. S'establiran grups de treball entre conselleries i ministeris per anar abordant concrecions.
"Hem fet un pas per establir noves condicions de la relació amb el govern de l'Estat", ha assenyalat Vilagrà en l'arrencada de la roda de premsa, durant la qual ha lamentat la judicialització "sistemàtica" del conflicte a través de presó, exili, inhabilitacions i multes. "Això enquista el problema i polaritza les posicions polítiques", ha destacat la consellera de la Presidència, que ha considerat els acords d'aquest dimecres com un "pas previ" per resoldre el conflicte "en igualtat de condicions". "S'inclou el reconeixement que la desjudicialització ha de garantir una negociació amb garanties i igualtat de condicions", ha remarcat Vilagrà. Els dos executius impulsaran les "reformes que calguin" abans que acabi l'any, prenent com a recomanació les recomanacions dels organismes internacionals. "Cal tenir ben clar que fins que la ciutadania no pugui votar sobre el futur, estem lluny de la resolució de fons", ha apuntat la consellera.
En el transcurs de la reunió s'han acabat de tancar els dos documents d'acord, un sobre la desjudicialització del conflicte -de redactat genèric i que amplia l'entesa metodològica rubricat el 8 de juliol al Palau de la Generalitat- i un altre sobre la protecció del català, que venien cuinats després de setmanes de treball entre les dues parts. El cas de la llengua era especialment sensible en la mesura que el primer semestre de l'any ha estat marcat per la polèmica judicial sobre la imposició del 25% de castellà a les aules catalanes. El Parlament va aprovar un nou marc legal amb el suport del PSC, mentre que el Govern va impulsar un decret -avalat per la cambra catalana però sense el suport dels socialistes- sense percentatges lingüístics per esquivar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la immersió. "La llengua mai pot ser element de confrontació social, política o judicial", ha recalcat Vilagrà.
"Creiem en l'acord entre diferents per abordar els problemes que puguin anar sortint. Hi ha tres principis: l'activitat política s'ha de dur a terme dins l'ordenament democràtic vigent, de manera que se supera la desjucialització dins la millora del marc normatiu establert i es renuncia a treure la política fora del marc democràtic; les enteses han de ser representatius de la majoria dels ciutadans, allunyades dels blocs i sense enfrontaments estèrils; i que les institucions preservin l'interès general i adoptin les màximes garanties quan les seves actuacions afectin el patrimoni o les persones", ha apuntat el ministre Félix Bolaños, que ha donat per fets més acords.
Pel que fa a l'entesa sobre el català, hi ha dues premisses: el "reconeixement" de la diversitat lingüística i que aquesta diversitat sigui "font de riquesa i de drets" dels ciutadans, com recull l'article 3 de la Constitució. "El català és una llengua espanyola, i una riquesa per al país", ha apuntat el titular de la Presidència. Es reconeix l'autonomia de cada centre per decidir sobre el model lingüístic, com apunta ja el nou marc normatiu aprovat pel Parlament, que Bolaños veu adequat a l'ordenament jurídic estatal. També ha apuntat la possibilitat que al Senat s'hi pugui parlar català, i que es pugui fer el mateix al Parlament Europeu, una demanda llargament elevada per la Generalitat. Són millores que, segons la Moncloa, també es poden estendre al gallec i l'euskera.
Minuts abans de les deu del matí, la delegació catalana -integrada per Vilagrà, Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga- han arribat al complex de la Moncloa, on han estat rebuts per Bolaños, Isabel Rodríguez, Miquel Iceta i Yolanda Díaz. Després de la salutació han fet una breu passejada testimoniada per les càmeres en direcció a la seu del ministeri de la Presidència, comandat per Bolaños. A la delegació catalana perceben que des de la Moncloa existeix interès per potenciar el perfil del ministre, mà dreta de Sánchez, en la relació amb Catalunya, i també per minimitzar el rol de Díaz, que a banda de ser la màxima representant d'Unides Podem al govern espanyol té rang de vicepresidenta segona, per sobre del ministre.
Com va passar el setembre passat a Barcelona, a la taula de diàleg no hi ha estat present cap representant de Junts. Tot i que la recerca d'una negociació política amb l'Estat figura en les prioritats delpla de Govern avalat pels consellers dels dos socis, Junts s'ha desmarcat d'una estratègia que només avala ERC, gestada en l'acord d'investidura de Pedro Sánchez. La formació capitanejada per Jordi Turull entén que ha arribat el moment de "forçar una negociació real", que considera que no s'està produint. El partit, que en el congrés va situar el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com un "punt d'inflexió" per activar l'alternativa a la taula de diàleg -de definició inconcreta-, pensa que ERC s'ha allunyat dels objectius de l'amnistia i l'autodeterminació. Jaume Giró, conseller d'Economia, és aquest dimecres a Madrid pel Consell de Política Fiscal i Financera, que atorgarà 500 milions d'euros més de dèficit a Catalunya.
Els republicans, al seu torn, intenten fer pedagogia sobre el recorregut complex que implica el procés de negociació d'un conflicte polític que volen conduir fins a un referèndum, treballen per assolir pactes parcials que permetin generar uns efectes similars als de l'amnistia -terme que la Moncloa continua rebutjant- i insta els socis a no "debilitar" l'independentisme amb entrebancs al diàleg. Necessiten, això sí, que la relació amb el govern espanyol aporti fruits tangibles. El viratge, un altre, de Sánchez cap a la majoria que li va permetre mantenir-se a la Moncloa en aquest tram final de la legislatura és el que ERC vol esprémer. A la tardor se sabrà si el camí és transitable.
Mentrestant, a Catalunya, totes les mirades estan posades en el futur de Laura Borràs com a presidenta del Parlament un cop s'ha obert judici oral contra ella per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Per demà dijous hi ha programada una reunió de la mesa en la qual ERC, la CUP i el PSC es posicionaran a favor de suspendre-la del càrrec. Borràs, per ara, es manté ferma en la decisió de no plegar, per bé que ja hi ha veus de Junts que, sempre en privat -va passar en l'executiva d'aquest dimarts, de tres hores de duració-, han manifestat la conveniència que s'aparti. Al marge del diàleg, font de divergències entre els socis de Govern, el cas de la presidenta del Parlament es pot convertir en un autèntic canvi de rasant en aquesta legislatura.
La consellera, que ha donat per fet que la propera reunió de la mesa -se n'ha de celebrar alguna més abans que acabi el 2022- se celebrarà a Barcelona, ha informat que s'ha fet una trucada a Junts per informar de les dues enteses signades aquest dimecres. La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull ha estat absent en la trobada, tot i que Vilagrà ha tornat a obrir-los la porta de cara a futures trobades, com la prevista per aquesta tardor. Si hi ha més acords, s'aniran fent públics. S'establiran grups de treball entre conselleries i ministeris per anar abordant concrecions.
"Hem fet un pas per establir noves condicions de la relació amb el govern de l'Estat", ha assenyalat Vilagrà en l'arrencada de la roda de premsa, durant la qual ha lamentat la judicialització "sistemàtica" del conflicte a través de presó, exili, inhabilitacions i multes. "Això enquista el problema i polaritza les posicions polítiques", ha destacat la consellera de la Presidència, que ha considerat els acords d'aquest dimecres com un "pas previ" per resoldre el conflicte "en igualtat de condicions". "S'inclou el reconeixement que la desjudicialització ha de garantir una negociació amb garanties i igualtat de condicions", ha remarcat Vilagrà. Els dos executius impulsaran les "reformes que calguin" abans que acabi l'any, prenent com a recomanació les recomanacions dels organismes internacionals. "Cal tenir ben clar que fins que la ciutadania no pugui votar sobre el futur, estem lluny de la resolució de fons", ha apuntat la consellera.
En el transcurs de la reunió s'han acabat de tancar els dos documents d'acord, un sobre la desjudicialització del conflicte -de redactat genèric i que amplia l'entesa metodològica rubricat el 8 de juliol al Palau de la Generalitat- i un altre sobre la protecció del català, que venien cuinats després de setmanes de treball entre les dues parts. El cas de la llengua era especialment sensible en la mesura que el primer semestre de l'any ha estat marcat per la polèmica judicial sobre la imposició del 25% de castellà a les aules catalanes. El Parlament va aprovar un nou marc legal amb el suport del PSC, mentre que el Govern va impulsar un decret -avalat per la cambra catalana però sense el suport dels socialistes- sense percentatges lingüístics per esquivar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la immersió. "La llengua mai pot ser element de confrontació social, política o judicial", ha recalcat Vilagrà.
"Creiem en l'acord entre diferents per abordar els problemes que puguin anar sortint. Hi ha tres principis: l'activitat política s'ha de dur a terme dins l'ordenament democràtic vigent, de manera que se supera la desjucialització dins la millora del marc normatiu establert i es renuncia a treure la política fora del marc democràtic; les enteses han de ser representatius de la majoria dels ciutadans, allunyades dels blocs i sense enfrontaments estèrils; i que les institucions preservin l'interès general i adoptin les màximes garanties quan les seves actuacions afectin el patrimoni o les persones", ha apuntat el ministre Félix Bolaños, que ha donat per fets més acords.
Pel que fa a l'entesa sobre el català, hi ha dues premisses: el "reconeixement" de la diversitat lingüística i que aquesta diversitat sigui "font de riquesa i de drets" dels ciutadans, com recull l'article 3 de la Constitució. "El català és una llengua espanyola, i una riquesa per al país", ha apuntat el titular de la Presidència. Es reconeix l'autonomia de cada centre per decidir sobre el model lingüístic, com apunta ja el nou marc normatiu aprovat pel Parlament, que Bolaños veu adequat a l'ordenament jurídic estatal. També ha apuntat la possibilitat que al Senat s'hi pugui parlar català, i que es pugui fer el mateix al Parlament Europeu, una demanda llargament elevada per la Generalitat. Són millores que, segons la Moncloa, també es poden estendre al gallec i l'euskera.
Minuts abans de les deu del matí, la delegació catalana -integrada per Vilagrà, Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga- han arribat al complex de la Moncloa, on han estat rebuts per Bolaños, Isabel Rodríguez, Miquel Iceta i Yolanda Díaz. Després de la salutació han fet una breu passejada testimoniada per les càmeres en direcció a la seu del ministeri de la Presidència, comandat per Bolaños. A la delegació catalana perceben que des de la Moncloa existeix interès per potenciar el perfil del ministre, mà dreta de Sánchez, en la relació amb Catalunya, i també per minimitzar el rol de Díaz, que a banda de ser la màxima representant d'Unides Podem al govern espanyol té rang de vicepresidenta segona, per sobre del ministre.
Com va passar el setembre passat a Barcelona, a la taula de diàleg no hi ha estat present cap representant de Junts. Tot i que la recerca d'una negociació política amb l'Estat figura en les prioritats delpla de Govern avalat pels consellers dels dos socis, Junts s'ha desmarcat d'una estratègia que només avala ERC, gestada en l'acord d'investidura de Pedro Sánchez. La formació capitanejada per Jordi Turull entén que ha arribat el moment de "forçar una negociació real", que considera que no s'està produint. El partit, que en el congrés va situar el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com un "punt d'inflexió" per activar l'alternativa a la taula de diàleg -de definició inconcreta-, pensa que ERC s'ha allunyat dels objectius de l'amnistia i l'autodeterminació. Jaume Giró, conseller d'Economia, és aquest dimecres a Madrid pel Consell de Política Fiscal i Financera, que atorgarà 500 milions d'euros més de dèficit a Catalunya.
Els republicans, al seu torn, intenten fer pedagogia sobre el recorregut complex que implica el procés de negociació d'un conflicte polític que volen conduir fins a un referèndum, treballen per assolir pactes parcials que permetin generar uns efectes similars als de l'amnistia -terme que la Moncloa continua rebutjant- i insta els socis a no "debilitar" l'independentisme amb entrebancs al diàleg. Necessiten, això sí, que la relació amb el govern espanyol aporti fruits tangibles. El viratge, un altre, de Sánchez cap a la majoria que li va permetre mantenir-se a la Moncloa en aquest tram final de la legislatura és el que ERC vol esprémer. A la tardor se sabrà si el camí és transitable.
Mentrestant, a Catalunya, totes les mirades estan posades en el futur de Laura Borràs com a presidenta del Parlament un cop s'ha obert judici oral contra ella per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Per demà dijous hi ha programada una reunió de la mesa en la qual ERC, la CUP i el PSC es posicionaran a favor de suspendre-la del càrrec. Borràs, per ara, es manté ferma en la decisió de no plegar, per bé que ja hi ha veus de Junts que, sempre en privat -va passar en l'executiva d'aquest dimarts, de tres hores de duració-, han manifestat la conveniència que s'aparti. Al marge del diàleg, font de divergències entre els socis de Govern, el cas de la presidenta del Parlament es pot convertir en un autèntic canvi de rasant en aquesta legislatura.