26
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
18:59h
Les cèl·lules dels ratpenats disposen de barreres moleculars específiques que impedeixen la replicació del coronavirus SARS-CoV-2, el de la Covid. Ho diu un estudi liderat per l'Institut Pasteur de París, en el que hi han participat també experts de República Txeca, Suïssa i la Universitat de Barcelona. L'estudi s'ha fet amb cèl·lules primàries d'espècies de ratpenats poc estudiades que circulen àmpliament per Europa i Àsia. Es van fer petites biòpsies a les ales d'aquests mamífers voladors de Mallorca, entre altres. Els coronavirus són presents en espècies animals d’arreu del món, com ara els ratpenats (quiròpters). La bibliografia científica va descriure fa temps la gran resistència d’algunes espècies de quiròpters davant la infecció vírica.
En aquests mamífers voladors, el sistema immunitari es troba en prealerta, condició que els permet respondre amb més rapidesa davant les infeccions víriques. Per a la majoria de mamífers, tenir el sistema immunitari en un estat de prealerta constant implicaria greus problemes d’inflamació, però no és el cas dels ratpenats, motiu pel qual són la peça clau de molts estudis epidemiològics i immunològics internacionals.
En el marc d’aquest estudi, l’equip ha investigat la capacitat de les cèl·lules primàries de diverses espècies de ratpenat per donar suport a la replicació del SARS-CoV-2. "Els resultats revelen que cap d’aquestes cèl·lules no va ser permissiva a la infecció, ni tan sols les que expressaven nivells detectables de l’enzim conversiu de l’angiotensina II (ACE2), una metal·lopeptidasa que serveix com a receptor viral en moltes espècies de mamífers", detalla Jordi Serra-Cobo, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’únic expert de tot l’Estat que ha participat en l’estudi.
"Tampoc no van permetre la infecció les cèl·lules de l’espècie Rhinolophus ferrumequinum, un quiròpter del mateix gènere que el ratpenat asiàtic, en què es va trobar el virus BANAL-52, un avantpassat potencial del SARS-CoV-2. En concret, la seqüència genètica del BANAL-52 presenta un 96,8% de similituds amb la del SARS-CoV-2", explica Serra-Cobo, destacat expert en estudis amb ratpenats com a reservoris naturals d’agents infecciosos com els coronavirus.
Humans i quiròpters davant la infecció pel SARS-CoV-2
En el cas de l’espècie humana, se sap que la proteïna de l’espícula del SARS-CoV-2 s’uneix al receptor de la membrana cel·lular ACE2 i, a continuació, el virus infecta la cèl·lula. "En el cas de les cèl·lules dels quiròpters, o bé la quantitat de l’enzim ACE2 és molt petita i ja no entra a la cèl·lula o bé, si el virus s’uneix a l’ACE2, després no és capaç de produir la infecció", subratlla Serra-Cobo.
Des d’una perspectiva global, aquest estudi contribueix a conèixer millor els mecanismes de lluita contra les infeccions víriques. "Concretament, el nostre equip està treballant per conèixer les adaptacions dels quiròpters enfront de les infeccions víriques. Un nombre important de virus zoonòtics circulen en les poblacions de quiròpters sense originar símptomes de la malaltia en els individus portadors", indica l’investigador.
"En el decurs de la història evolutiva dels quiròpters -uns 64 milions d’anys-, s’han produït processos de coevolució entre els ratpenats i els virus. Un exemple d’aquests processos el trobem en l’adaptació als coronavirus. L’estudi de les adaptacions evolutives dels éssers vius per fer front a les infeccions víriques té un interès cabdal, ja que proporciona informació que pot tenir aplicacions mèdiques", conclou Serra-Cobo.
En aquests mamífers voladors, el sistema immunitari es troba en prealerta, condició que els permet respondre amb més rapidesa davant les infeccions víriques. Per a la majoria de mamífers, tenir el sistema immunitari en un estat de prealerta constant implicaria greus problemes d’inflamació, però no és el cas dels ratpenats, motiu pel qual són la peça clau de molts estudis epidemiològics i immunològics internacionals.
En el marc d’aquest estudi, l’equip ha investigat la capacitat de les cèl·lules primàries de diverses espècies de ratpenat per donar suport a la replicació del SARS-CoV-2. "Els resultats revelen que cap d’aquestes cèl·lules no va ser permissiva a la infecció, ni tan sols les que expressaven nivells detectables de l’enzim conversiu de l’angiotensina II (ACE2), una metal·lopeptidasa que serveix com a receptor viral en moltes espècies de mamífers", detalla Jordi Serra-Cobo, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’únic expert de tot l’Estat que ha participat en l’estudi.
"Tampoc no van permetre la infecció les cèl·lules de l’espècie Rhinolophus ferrumequinum, un quiròpter del mateix gènere que el ratpenat asiàtic, en què es va trobar el virus BANAL-52, un avantpassat potencial del SARS-CoV-2. En concret, la seqüència genètica del BANAL-52 presenta un 96,8% de similituds amb la del SARS-CoV-2", explica Serra-Cobo, destacat expert en estudis amb ratpenats com a reservoris naturals d’agents infecciosos com els coronavirus.
Humans i quiròpters davant la infecció pel SARS-CoV-2
En el cas de l’espècie humana, se sap que la proteïna de l’espícula del SARS-CoV-2 s’uneix al receptor de la membrana cel·lular ACE2 i, a continuació, el virus infecta la cèl·lula. "En el cas de les cèl·lules dels quiròpters, o bé la quantitat de l’enzim ACE2 és molt petita i ja no entra a la cèl·lula o bé, si el virus s’uneix a l’ACE2, després no és capaç de produir la infecció", subratlla Serra-Cobo.
Des d’una perspectiva global, aquest estudi contribueix a conèixer millor els mecanismes de lluita contra les infeccions víriques. "Concretament, el nostre equip està treballant per conèixer les adaptacions dels quiròpters enfront de les infeccions víriques. Un nombre important de virus zoonòtics circulen en les poblacions de quiròpters sense originar símptomes de la malaltia en els individus portadors", indica l’investigador.
"En el decurs de la història evolutiva dels quiròpters -uns 64 milions d’anys-, s’han produït processos de coevolució entre els ratpenats i els virus. Un exemple d’aquests processos el trobem en l’adaptació als coronavirus. L’estudi de les adaptacions evolutives dels éssers vius per fer front a les infeccions víriques té un interès cabdal, ja que proporciona informació que pot tenir aplicacions mèdiques", conclou Serra-Cobo.