sequera

L'ACA activa l'alerta per sequera a l'Anoia-Gaià, la capçalera del Ter i el mig Llobregat

La mesura, que inclou restriccions de l'ús d'aigua, afecta comarques com Osona, el Ripollès, l'Anoia, el Moianès, el Bages i el Berguedà

per Pere Pratdesaba, Barcelona, Catalunya | 26 de juliol de 2022 a les 11:03 |
El riu Ter a la zona de Sorralta, a les Masies de Roda. | Adrià Costa
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha activat la fase d'alerta per sequera a tres grans zones des d'aquest dimarts, 26 de juliol: Anoia-Gaià, capçalera del Ter i mig Llobregat. La mesura afecta 135 municipis de comarques d'Osona, el Ripollès, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Bages, el Berguedà, el Moianès i el Vallès Occidental.

Segons informa l'ACA, els municipis afectats no depenen de l'aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies -pous, aigua superficial o basses- per garantir les demandes. La mesura inclou limitacions com ara la reducció d'aigua per a reg agrícola, per a usos ramaders, industrials i també recreatius.

Fins ara, només hi havia declarat l'alerta en l'àmbit de l'aqüífer de Carme Capellades, que inclou 14 municipis de l’Anoia i un de l’Alt Penedès, que continuen amb la mateixa qualificació. 

Això ho podeu comprovar en aquest mapa, que s'actualitza a diari. Cal tenir en compte que l'ACA gestiona les conques internes de Catalunya, mentre que les comarques de Ponent i de l’Alt Pirineu estan administrades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, una entitat depenent de l'Estat.
 

El visor de la sequera: cliqueu a sobre del mapa per veure l'actualització. Foto: ACA


Però què significa el pas de prealerta per sequera a alerta? I d’excepcionalitat o d’emergència? Quines restriccions s’apliquen als ciutadans en cada un dels casos?

El Pla de Sequera, que està actiu des de l’octubre de l’any passat, divideix el territori de les conques internes en 18 àmbits en funció de quina és la font principal d’abastament (embassaments, aqüífers o pluviometria). A més, l’ACA contacta amb més de 282 municipis que no estan connectats a cap gran xarxa d’abastament ni depenen de cap aqüífer per saber quina és la seva situació. 

A cada una de les zones s’estableix una d’aquestes cinc fases, segons la situació de la sequera i l’aigua: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència. Aquesta classificació es basa en l’estat dels embassaments que subministren l’aigua, que es pot consultar actualitzat a diari en aquest enllaç. En el cas dels aqüífers, els municipis passen d’un escenari a altre si es nota un descens o augment important del seu volum.

En aquests moments, a 26 de juliol de 2022, els embassaments catalans estan al 45% de la seva capacitat, mentre que fa un any estaven al 83%. La sequera ha fet caure molt ràpid el nivell: en 10 dies la mitjana s'ha desplomat quatre punts de cop. 

Us expliquem què significa cada un d’aquests escenaris de sequera per als usuaris, fent especial esment en les mesures d’estalvi que hauran de portar a terme. També us indiquem quines zones estan en cada una de les fases en aquests moments.

 Normalitat


 Cap limitació en els usos d’aigua autoritzats.
Zones: Consorci Aigües de Tarragona, Fluvià-Muga i Aqüífer del Baix Ter.

 Prealerta (embassaments entre el 60 i el 40%)


 Només mesures de prevenció i gestió
Zones: Empordà, embassament Darnius-Boadella, estany de Banyoles, embassament del Ter, embassament Ter-Llobregat, serralada Transversal,  capçalera del Llobregat, embassament del Llobregat, capçalera del Llobregat, embassament del Llobregat, Prades-Llaberia i embassament Siurana-Riudecanyes.

 Alerta (embassaments entre el 40 i el 25%)


 Reducció de la dotació de reg agrícola en un 25% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
 Reducció dels consums d’aigua dels usuaris industrials no lligats al procés productiu.
 Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (5% en usos assimilables a urbans i 25% en reg).
 Reducció de les dotacions per a reg de parcs i jardins; prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, llacs artificials, etc. i de manegues d’aigua per neteja de carrers, façanes, vehicles, etc.
 S’estableixen limitacions a l'ompliment parcial de piscines d’aigua dolça.
 S’estableix un dotació màxima de 250 litres per habitant i dia.
 Més mesures comunes, específiques i de gestió
Zones: Aqüífer Carme-Capellades, Anoia-Gaià, capçalera del Ter i mig Llobregat.

 Excepcionalitat (embassaments entre el 25 i el 16%)


 Es prohibeixen determinats usos en les activitats urbanes.
 Reducció de la dotació de reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
 Intensificació de la reducció del consum d’aigua industrial i optimització dels processos.
 Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (15% en usos assimilables a urbans i 50% en reg).
 Resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes que es farà gota o a gota o en regadora).
 Queda prohibit el reg de gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua regenerada de les depuradores.
 Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
 Només es pot fer ompliment parcial de piscines d’aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació i sempre amb les quantitats mínimes per garantir la qualitat sanitària de l’aigua; i en centres educatius, les piscines desmuntables de menys de 500 litres destinades al bany d’infants.
 S’estableix un dotació màxima de 230 litres per habitant i dia.
 Més mesures comunes, específiques i de gestió

Emergència (embassaments per sota del 16%)


 Supressió del reg agrícola (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
 Implantació de modificacions en el procés productius per reduir el consum industrial.
 Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg).
 Prohibició de l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats).
 Prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça.
 Prohibició de netejar qualsevol vehicle excepte en establiments de neteja específics.
 Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència poden establir limitacions/prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques/privades i en espais lúdics.
 Els usuaris no domèstic aplicaran les mesures previstes en els plans d’estalvi.
 S’estableix un dotació màxima de 200 litres per habitant i dia que pot baixar fins els 160 en cas d’emergència extrema.
 Més mesures comunes, específiques i de gestió

Imatge recent del pantà de Sant Antoni.  Foto: TGE

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació