26
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
14:25h
Per tres vots a favor i dos en contra, el Tribunal Suprem ha confirmat la condemna als expresidents de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán i Manuel Chaves pel "cas ERO". En el cas de Chaves, els jutges de la sala penal confirmen la condemna de nou anys d'inhabilitació i en el de Griñán de sis anys de presó, quelcom que implicarà la seva entrada a presó. Les magistrades Susana Polo i Ana Ferrer han anunciat que dictaran un vot discrepant. Ha presidit el tribunal Juan Ramón Berdugo i l'han acompanyat en la decisió que s'ha imposat Carmen Lamela i Eduardo de Porres.
L'Audiència Provincial de Sevilla va considerar provat, el 2019, que en la dècada dels noranta, la Junta d'Andalusia i la Conselleria d'Ocupació van posar en marxa un sistema fraudulent d'ajudes amb diners públics per a les empreses que contractessin treballadors amb una edat pròxima a la jubilació i també per a empreses en crisis. Per això, va condemnar a 19 exalts càrrecs de la Junta. Entre ells, Griñán per un delicte continuat de prevaricació a 10 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i en concurs medial amb un delicte continuat de malversació, a sis anys de presó i inhabilitació absoluta per un temps de 20 anys. En el cas de Chaves, la seva condemna va ser a 10 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.
El sistema d'ajudes es va estendre entre els anys 2000 i 2009 i va continuar endavant malgrat les múltiples objeccions, entre altres, de la Intervenció de la Junta d'Andalusia. Els milions d'euros destinats al sistema es canalitzaven de manera irregular a través de l'Institut de Foment d'Andalusia (IFA) valent-se de modificacions pressupostàries irregulars i evitant la majoria de controls i filtres de l'administració per a enviar els diners el més ràpid possible a les empreses i treballadors.
Les conseqüències d'aquest descontrol perpetrat sota els governs de Cháves i Griñán, segons va sentenciar l'Audiència de Sevilla, va fet que molts treballadors i empreses en crisis que podien haver optat a les ajudes no hi poguessin accedir mentre que uns altres que ja no tenien dret van continuar cobrant durant anys. Segons el càlcul del tribunal sevillà, entre 2000 i 2009 es van transferir irregularment 679,4 milions d'euros.
Tots els condemnats van portar el seu cas fins al Tribunal Suprem i la Fiscalia ha demanat que la sentència sigui confirmada. “Tot aquest sistema era prevaricador”, va dir el fiscal davant la sala penal del Suprem el mes de maig. Les defenses van assegurar que el cas estava basat en “una conjectura colossal” i Griñán va afirmar que el sistema d'ajudes ja existia quan ell es va posar al capdavant de la Conselleria d'Economia de la Junta.
La resposta del PSOE
El PSOE manté la seva posició en defensa de l'"honestedat" Chaves i Griñán després de la decisió del Tribunal Suprem sobre l'ús irregular de les subvencions autonòmiques per als Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO). La portaveu nacional dels socialistes, Pilar Alegría, ha assegurat que tots dos "paguen justos per pecadors" i ha recordat que "en cap moment es van beneficiar de res", un posicionament que xoca amb la confirmació de la sentència del Suprem.
Alegria ha demanat "pudor" al Partit Popular i al seu president, Alberto Núñez Feijóo, a qui ha recordat que la seva seu del carrer Gènova "està pagada amb finançament il·legal". La portaveu dels socialistes ha recordat que el PP és "l'únic partit condemnat per finançament il·legal" i no obstant Feijóo no n'ha donat "cap explicació".
L'Audiència Provincial de Sevilla va considerar provat, el 2019, que en la dècada dels noranta, la Junta d'Andalusia i la Conselleria d'Ocupació van posar en marxa un sistema fraudulent d'ajudes amb diners públics per a les empreses que contractessin treballadors amb una edat pròxima a la jubilació i també per a empreses en crisis. Per això, va condemnar a 19 exalts càrrecs de la Junta. Entre ells, Griñán per un delicte continuat de prevaricació a 10 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i en concurs medial amb un delicte continuat de malversació, a sis anys de presó i inhabilitació absoluta per un temps de 20 anys. En el cas de Chaves, la seva condemna va ser a 10 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.
El sistema d'ajudes es va estendre entre els anys 2000 i 2009 i va continuar endavant malgrat les múltiples objeccions, entre altres, de la Intervenció de la Junta d'Andalusia. Els milions d'euros destinats al sistema es canalitzaven de manera irregular a través de l'Institut de Foment d'Andalusia (IFA) valent-se de modificacions pressupostàries irregulars i evitant la majoria de controls i filtres de l'administració per a enviar els diners el més ràpid possible a les empreses i treballadors.
Les conseqüències d'aquest descontrol perpetrat sota els governs de Cháves i Griñán, segons va sentenciar l'Audiència de Sevilla, va fet que molts treballadors i empreses en crisis que podien haver optat a les ajudes no hi poguessin accedir mentre que uns altres que ja no tenien dret van continuar cobrant durant anys. Segons el càlcul del tribunal sevillà, entre 2000 i 2009 es van transferir irregularment 679,4 milions d'euros.
Tots els condemnats van portar el seu cas fins al Tribunal Suprem i la Fiscalia ha demanat que la sentència sigui confirmada. “Tot aquest sistema era prevaricador”, va dir el fiscal davant la sala penal del Suprem el mes de maig. Les defenses van assegurar que el cas estava basat en “una conjectura colossal” i Griñán va afirmar que el sistema d'ajudes ja existia quan ell es va posar al capdavant de la Conselleria d'Economia de la Junta.
La resposta del PSOE
El PSOE manté la seva posició en defensa de l'"honestedat" Chaves i Griñán després de la decisió del Tribunal Suprem sobre l'ús irregular de les subvencions autonòmiques per als Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO). La portaveu nacional dels socialistes, Pilar Alegría, ha assegurat que tots dos "paguen justos per pecadors" i ha recordat que "en cap moment es van beneficiar de res", un posicionament que xoca amb la confirmació de la sentència del Suprem.
Alegria ha demanat "pudor" al Partit Popular i al seu president, Alberto Núñez Feijóo, a qui ha recordat que la seva seu del carrer Gènova "està pagada amb finançament il·legal". La portaveu dels socialistes ha recordat que el PP és "l'únic partit condemnat per finançament il·legal" i no obstant Feijóo no n'ha donat "cap explicació".