25
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
26
de juliol
a les
10:56h
Quan va transcendir l'escàndol del Catalangate, els independentistes van fer evident la seva indignació i van anunciar als quatre vents que el cas tindria conseqüències polítiques i judicials. L'espionatge a una seixantena de persones, entre els quals polítics, activistes, advocats i periodistes relacionats amb l'independentisme, dut a terme també durant el govern del PSOE, no podia quedar impune. Tres mesos després, el souflé de la indignació ha baixat. Els fets tot just comencen a fer camí en l'àmbit judicial amb unes perspectives d'èxit poc esperançadores, i en termes polítics, més enllà de declaracions més o menys enceses, les implicacions han estat menors. Aquesta setmana, es tornarà a reunir la taula de diàleg entre Estat i Generalitat deu mesos després de la darrera trobada.
En aquesta situació, Òmnium ha volgut denunciar, de nou, l'espionatge amb Pegasus. L'entitat vol mantenir viva la flama del cas, que ha portat fins a l'ONU. Aquest dilluns, el president d'Òmnium, Xavier Antich, l'expresident, Jordi Cuixart, i la co-directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, han abordat l'escàndol en un acte a l'Ateneu de Sant Just Desvern. La data del col·loqui coincideix amb la represa del diàleg entre l'Estat i la Generalitat després d'unes setmanes de relacions congelades arran del cas d'espionatge. Les trobades entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños van desembocar en un primer acord metodològic i la reunió entre els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez va servir per concretar la reactivació de la taula de diàleg. Del Catalangate, poques explicacions.
Òmnium té entre cella i cella mantenir el focus en aquest cas i per això des que va esclatar ha activat una sèrie d'accions, detallades per Xavier Antich davant poc més d'un centenar de persones. Una part de la campanya és, precisament, que se'n parli. "Quan esclata el Catalangate, la denúncia dura dos o tres dies a l'estat espanyol; hi ha risc que se'n deixi de parlar també a Catalunya, i ens hem conjurat perquè el tema no desaparegui", ha deixat clar Antich. La qüestió, espinosa pel govern espanyol, va caure de l'ordre del dia de la trobada entre Aragonès i Sánchez a la Moncloa, però una dels punts clau de la represa de la taula de diàleg és el reconeixement de les parts sense que es vulnerin drets fonamentals. Aquesta fórmula, segons la Generalitat, és un compromís per no espiar l'independentisme.
De tota manera, mentre es reprèn del diàleg entre Generalitat i Moncloa, Òmnium té clar que l'espionatge "continuarà segur". "No són les clavegueres de l'Estat, és l'Estat de les clavegueres: és el ministeri, els serveis secrets, la ministra Robles...", ha constatat Antich. De fet, ha indicat, la gravetat de la qüestió és també aquesta: "Qui t'ha de garantir els drets fonamentals és qui te'ls vulnera". Això suposa un allau de vulneracions, com ha detallat l'advocada Anaïs Franquesa, del dret a la vida privada, a la intimitat i al secret de les comunicacions, el dret de defensa, el dret a tenir un recurs efectiu davant les vulneracions de drets fonamentals i genera un efecte dissuasiu. "S'intenta normalitzar la vulneració de drets", ha dit Franquesa.
La investigació de CitizenLab va acreditar que l'espionatge es va produir, almenys, entre 2017 i 2021. Això vol dir, també, durant el govern de Pedro Sánchez amb el suport de Podem. Entre els espiats hi ha noms de primera línia, com el president Pere Aragonès, l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont, i també diversos membres d'Òmnium al voltant de Cuixart, tot plegat fins a sumar 65 persones. En el cas de l'expresident d'Òmnium, dues infeccions rellevants van ser just quan es definia l'estratègia de defensa davant del Tribunal Suprem i també poc abans de presentar el recurs a Estrasburg. "La Fiscalia, suposo, jugava amb avantatge", ha dit Cuixart, que ha anunciat també que es trasllada a viure a Suïssa per pilotar l'ofensiva internacional d'Òmnium.
Més gent entre xifres de la repressió
Durant la conversa s'ha constatat que la repressió contra l'independentisme persisteix, malgrat la voluntat expressada pels dos governs d'avançar cap a la desjudicialització del conflicte. Fa un parell de setmanes, Òmnium va actualitzar la xifra de represaliats per defensar el dret a l'autodeterminació: ja són 4.200 persones les víctimes de l'ofensiva judicial i policial contra l'independentisme. Entre ells, Òmnium hi inclou una de les protagonistes de la setmana: la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel cas d'espionatge a l'independentisme (no pas per la seva causa judicial pels contractes fraccionats a la Institució de les Lletres Catalanes).
Sobre aquesta qüestió, Òmnium ha mantingut un perfil baix en ple debat entre les forces sobiranistes sobre com respondre a la imminent obertura de judici oral. Sigui com sigui, l'entitat té clar que el Catalangate s'ha de mantenir viu més enllà del context polític de represa de diàleg.
En aquesta situació, Òmnium ha volgut denunciar, de nou, l'espionatge amb Pegasus. L'entitat vol mantenir viva la flama del cas, que ha portat fins a l'ONU. Aquest dilluns, el president d'Òmnium, Xavier Antich, l'expresident, Jordi Cuixart, i la co-directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, han abordat l'escàndol en un acte a l'Ateneu de Sant Just Desvern. La data del col·loqui coincideix amb la represa del diàleg entre l'Estat i la Generalitat després d'unes setmanes de relacions congelades arran del cas d'espionatge. Les trobades entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños van desembocar en un primer acord metodològic i la reunió entre els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez va servir per concretar la reactivació de la taula de diàleg. Del Catalangate, poques explicacions.
Òmnium té entre cella i cella mantenir el focus en aquest cas i per això des que va esclatar ha activat una sèrie d'accions, detallades per Xavier Antich davant poc més d'un centenar de persones. Una part de la campanya és, precisament, que se'n parli. "Quan esclata el Catalangate, la denúncia dura dos o tres dies a l'estat espanyol; hi ha risc que se'n deixi de parlar també a Catalunya, i ens hem conjurat perquè el tema no desaparegui", ha deixat clar Antich. La qüestió, espinosa pel govern espanyol, va caure de l'ordre del dia de la trobada entre Aragonès i Sánchez a la Moncloa, però una dels punts clau de la represa de la taula de diàleg és el reconeixement de les parts sense que es vulnerin drets fonamentals. Aquesta fórmula, segons la Generalitat, és un compromís per no espiar l'independentisme.
De tota manera, mentre es reprèn del diàleg entre Generalitat i Moncloa, Òmnium té clar que l'espionatge "continuarà segur". "No són les clavegueres de l'Estat, és l'Estat de les clavegueres: és el ministeri, els serveis secrets, la ministra Robles...", ha constatat Antich. De fet, ha indicat, la gravetat de la qüestió és també aquesta: "Qui t'ha de garantir els drets fonamentals és qui te'ls vulnera". Això suposa un allau de vulneracions, com ha detallat l'advocada Anaïs Franquesa, del dret a la vida privada, a la intimitat i al secret de les comunicacions, el dret de defensa, el dret a tenir un recurs efectiu davant les vulneracions de drets fonamentals i genera un efecte dissuasiu. "S'intenta normalitzar la vulneració de drets", ha dit Franquesa.
La investigació de CitizenLab va acreditar que l'espionatge es va produir, almenys, entre 2017 i 2021. Això vol dir, també, durant el govern de Pedro Sánchez amb el suport de Podem. Entre els espiats hi ha noms de primera línia, com el president Pere Aragonès, l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont, i també diversos membres d'Òmnium al voltant de Cuixart, tot plegat fins a sumar 65 persones. En el cas de l'expresident d'Òmnium, dues infeccions rellevants van ser just quan es definia l'estratègia de defensa davant del Tribunal Suprem i també poc abans de presentar el recurs a Estrasburg. "La Fiscalia, suposo, jugava amb avantatge", ha dit Cuixart, que ha anunciat també que es trasllada a viure a Suïssa per pilotar l'ofensiva internacional d'Òmnium.
Més gent entre xifres de la repressió
Durant la conversa s'ha constatat que la repressió contra l'independentisme persisteix, malgrat la voluntat expressada pels dos governs d'avançar cap a la desjudicialització del conflicte. Fa un parell de setmanes, Òmnium va actualitzar la xifra de represaliats per defensar el dret a l'autodeterminació: ja són 4.200 persones les víctimes de l'ofensiva judicial i policial contra l'independentisme. Entre ells, Òmnium hi inclou una de les protagonistes de la setmana: la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel cas d'espionatge a l'independentisme (no pas per la seva causa judicial pels contractes fraccionats a la Institució de les Lletres Catalanes).
Sobre aquesta qüestió, Òmnium ha mantingut un perfil baix en ple debat entre les forces sobiranistes sobre com respondre a la imminent obertura de judici oral. Sigui com sigui, l'entitat té clar que el Catalangate s'ha de mantenir viu més enllà del context polític de represa de diàleg.