31
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
01
d'agost
a les
18:29h
La inflació desbocada derivada del retorn a la normalitat postpandèmia i de la guerra a Ucraïna dificulta el dia a dia de molta gent i limitarà la capacitat per marxar de vacances ara que desapareixen les restriccions. Aquells que ho puguin fer, però, tindran dificultats per planificar-hi les despeses. Quant costarà cada àpat, beguda, tiquet de transport o entrada a museus, després dels últims increments? El següent mapa mostra les diferències de preu respecte la mitjana a l'Estat pel que fa al cost de la vida global i de cadascun dels productes més habituals de consum per turistes a bona part d'Europa.
La comparativa s'ha fet a partir de l'índex de preus de cadascun dels productes el 2021 i de la inflació interanual d'aquests fins al juny a cada estat, posant-ho tot en relació al cost a Espanya i també tenint-hi en compte les variacions durant aquest període. S'hi han pogut incloure tots aquells països que inclouen les estadístiques d'Eurostat, depenent de la Comissió Europea i segons el qual les dades globals són força clares: la meitat est del continent té un cost de la vida inferior a l'espanyol i la meitat oest i els nòrdics, més car.
L'única excepció és Portugal, un 10,8% més barat que l'Estat. El cas més extrem en aquest sentit, però, és Macedònia del Nord, on els preus són, en general, la meitat que els espanyols, així com també a Romania són un 47% més baixos, a Sèrbia i Bulgària un 44% i a Turquia, un 42%. A l'altre cantó de la balança, el cost de la vida a Suïssa és un 70% més elevat, mentre que a Islàndia ho és un 58%, a Noruega, un 57%, i a Luxemburg, un 53%. A Alemanya i França, en canvi, la factura global només és un 10% i un 8% més elevada, respectivament.
En tot cas, els elevats preus a Suïssa no tenen res a veure amb la inflació, ja que aquesta només hi ha estat per ara del 3%, la més baixa de tots els països analitzats, just per sota d'Islàndia (5%) i Malta (6%). A Turquia, en canvi, els preus no tenen fre, ja que han augmentat un 79% l'últim any, mentre que, pel que fa a la Unió Europea, és als Països Bàltics -Estònia, Letònia i Lituània- on han pujat més, a l'entorn del 20%. Ara bé, les xifres globals no són necessàriament un reflex sobre el cost de cadascun dels seus components, a banda que alguns elements com els lloguers o el cost de l'energia domèstica no impacten directament en el pressupost dels turistes.
D'aquesta manera, el cost dels restaurants i hotels francesos és un 33% superior al dels de l'Estat, quatre cops més que la diferència en el cost de la vida global. En canvi, el preu de les begudes no alcohòliques és inferior a l'espanyol a bona part d'Europa, en contrast amb el fet que la diferència en les que contenen alcohol pot ser enorme: a Turquia costen el triple que a l'Estat, a Islàndia quasi el triple i a Noruega, Finlàndia i Irlanda, més del doble. El transport públic a Islàndia, Noruega i Suècia també duplica el tiquet espanyol i, pel que fa al tabac, els fumadors podrien comprar tres paquets a l'Estat amb el que en costa un de sol a Irlanda o Noruega.
Ara bé, també cal tenir en compte que els preus espanyols com a referència poden ser enganyosos, ja que la diversitat interna a l'Estat és molt elevada. Segons l'estudi 'Cost de la vida i risc de pobresa a les comunitats autònomes, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles (2018)', encarregat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i publicat l'any passat, el cost de la vida a Catalunya és vuit punts més car que al conjunt de l'Estat i a les Balears, tres punts superior, mentre que, al País Valencià, seria vuit punts més barat. Això vol dir que els preus globals a Catalunya serien molt similars als de França, malgrat que el salari mínim francès s'eleva a 1.645,6 euros i el català -com l'espanyol-, queda en 1.166,7 en 12 pagues.
Ara bé, la diversitat de costos de vida és igualment gran a dins del país, essent 14 punts superior a la mitjana estatal a l'entorn metropolità de Barcelona i fins a 22 punts, a la capital estricta del Principat. Girona és nou punts més cara i Palma ho és quatre punts, però Lleida, Manresa i Reus són lleugerament més barates que el conjunt de l'Estat, així com Tarragona i València se situarien sobre la mitjana. A l'hora de comparar preus de l'entorn amb els països europeus en base al mapa inicial, per tant, cal tenir en compte aquestes diferències. Ara bé, això segurament també ocorrerà a les destinacions, ja que les despeses a París no seran les mateixes que a zones rurals a uns quilòmetres de distància.
La comparativa s'ha fet a partir de l'índex de preus de cadascun dels productes el 2021 i de la inflació interanual d'aquests fins al juny a cada estat, posant-ho tot en relació al cost a Espanya i també tenint-hi en compte les variacions durant aquest període. S'hi han pogut incloure tots aquells països que inclouen les estadístiques d'Eurostat, depenent de la Comissió Europea i segons el qual les dades globals són força clares: la meitat est del continent té un cost de la vida inferior a l'espanyol i la meitat oest i els nòrdics, més car.
L'única excepció és Portugal, un 10,8% més barat que l'Estat. El cas més extrem en aquest sentit, però, és Macedònia del Nord, on els preus són, en general, la meitat que els espanyols, així com també a Romania són un 47% més baixos, a Sèrbia i Bulgària un 44% i a Turquia, un 42%. A l'altre cantó de la balança, el cost de la vida a Suïssa és un 70% més elevat, mentre que a Islàndia ho és un 58%, a Noruega, un 57%, i a Luxemburg, un 53%. A Alemanya i França, en canvi, la factura global només és un 10% i un 8% més elevada, respectivament.
En tot cas, els elevats preus a Suïssa no tenen res a veure amb la inflació, ja que aquesta només hi ha estat per ara del 3%, la més baixa de tots els països analitzats, just per sota d'Islàndia (5%) i Malta (6%). A Turquia, en canvi, els preus no tenen fre, ja que han augmentat un 79% l'últim any, mentre que, pel que fa a la Unió Europea, és als Països Bàltics -Estònia, Letònia i Lituània- on han pujat més, a l'entorn del 20%. Ara bé, les xifres globals no són necessàriament un reflex sobre el cost de cadascun dels seus components, a banda que alguns elements com els lloguers o el cost de l'energia domèstica no impacten directament en el pressupost dels turistes.
D'aquesta manera, el cost dels restaurants i hotels francesos és un 33% superior al dels de l'Estat, quatre cops més que la diferència en el cost de la vida global. En canvi, el preu de les begudes no alcohòliques és inferior a l'espanyol a bona part d'Europa, en contrast amb el fet que la diferència en les que contenen alcohol pot ser enorme: a Turquia costen el triple que a l'Estat, a Islàndia quasi el triple i a Noruega, Finlàndia i Irlanda, més del doble. El transport públic a Islàndia, Noruega i Suècia també duplica el tiquet espanyol i, pel que fa al tabac, els fumadors podrien comprar tres paquets a l'Estat amb el que en costa un de sol a Irlanda o Noruega.
Ara bé, també cal tenir en compte que els preus espanyols com a referència poden ser enganyosos, ja que la diversitat interna a l'Estat és molt elevada. Segons l'estudi 'Cost de la vida i risc de pobresa a les comunitats autònomes, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles (2018)', encarregat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i publicat l'any passat, el cost de la vida a Catalunya és vuit punts més car que al conjunt de l'Estat i a les Balears, tres punts superior, mentre que, al País Valencià, seria vuit punts més barat. Això vol dir que els preus globals a Catalunya serien molt similars als de França, malgrat que el salari mínim francès s'eleva a 1.645,6 euros i el català -com l'espanyol-, queda en 1.166,7 en 12 pagues.
Ara bé, la diversitat de costos de vida és igualment gran a dins del país, essent 14 punts superior a la mitjana estatal a l'entorn metropolità de Barcelona i fins a 22 punts, a la capital estricta del Principat. Girona és nou punts més cara i Palma ho és quatre punts, però Lleida, Manresa i Reus són lleugerament més barates que el conjunt de l'Estat, així com Tarragona i València se situarien sobre la mitjana. A l'hora de comparar preus de l'entorn amb els països europeus en base al mapa inicial, per tant, cal tenir en compte aquestes diferències. Ara bé, això segurament també ocorrerà a les destinacions, ja que les despeses a París no seran les mateixes que a zones rurals a uns quilòmetres de distància.