25
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
14:00h
La proximitat de la reunió de la taula de diàleg no ha estovat el posicionament de Junts sobre el mecanisme establert entre l'Estat i la Generalitat per resoldre el conflicte polític. El portaveu de la formació, Josep Rius, ha indicat que el model està "esgotat", i ha demanat "passar a l'acció" a través de la confrontació per "forçar una negociació real" amb el govern espanyol. Hi ha tres aspectes que s'han de tenir en compte per encetar aquesta etapa: exercici de l'autodeterminació, amnistia i garanties de compliment dels acords als quals es puguin arribar en les properes setmanes. Rius també ha indicat que la prioritat, a partir d'ara, serà posar-se en contacte amb tots els actors de l'independentisme per "refer la unitat estratègica".
"Donem per esgotat el model de taula de diàleg pactat entre el PSOE i ERC perquè no resol el conflicte. És coneguda la nostra posició. Proposem girar full, passar a l'acció i consensuar amb la resta de partits i entitats sobiranistes un full de ruta per passar a la confrontació i propiciar una negociació real. S'ha de basar en tres punts: amnistia, autodeterminació i garanties de compliment. La negociació no s'aconsegueix apuntalant un govern espanyol. Junts es posarà en contacte amb tothom per refer la unitat estratègica. L'únic que resol el conflicte és el dret a l'autodeterminació", ha apuntat Rius, que ha indicat que la desjudicialització no s'atura, com demostra el fet que es continuen demanant penes de presó a manifestants independentistes.
En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest matí, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha evitat concretar el dia que es reunirà la mesa, malgrat que tot indica que se celebrarà dimecres a Madrid. Vilagrà ha apuntat que es treballa perquè hi hagi acords sobre la "desjudicialització" del conflicte, epicentre de les converses que es mantenen entre el govern espanyol i la Generalitat. La consellera i el titular d'Empresa i Coneixement, Roger Torrent, formaran part segur de la delegació catalana, de la qual tornarà a mostrar-se absent Junts, com ja va passar el setembre passat.
La reunió de la taula es va concretar després de la cita entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez del 15 de juliol a la Moncloa. Una setmana abans, Vilagrà i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, van acordar el marc negociador entre l'Estat i la Generalitat. El primer punt previ del document especialment rellevant, perquè fa referència "superar" la judicialització i reconeix la "legitimitat" de tots els "projectes polítics democràtics". "Tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions", apunta el document, que serveix com a guió metodològic.
Segons la interpretació que en fa la Generalitat, aquesta part es refereix al fet que "ningú se senti amenaçat, inhabilitat o privat de llibertat" a l'hora de defensar unes idees polítiques. Les mateixes fonts assenyalaven que és la "primera vegada" que el govern espanyol es compromet per escrit a avançar en la desjudicialització del conflicte. Tot seguit, el text se centra en el reconeixement de la "plena legitimitat política" de les diverses ideologies i dels "projectes polítics democràtics" que se'n deriven. "Sigui quina sigui la visió que tinguin sobre el futur polític de Catalunya i la relació amb l'Estat, tot reafirmant la necessitat de debatre amb profunditat i de mirar d'arribar a acords sobre els posicionaments polítics de cada part", ressalta el document.
Segons la visió de Palau, aquesta formulació equival a acceptar com a vàlid el projecte independentista. En el mateix punt hi ha el compromís de respectar els "drets fonamentals" de les "persones identificades amb cada projecte", i es "rebutja" la persecució o criminalització de les diverses opcions. Una fórmula que, segons remarquen a Palau, és una manera de comprometre's amb el fet que no es torni a espiar l'independentisme. En el segon punt inicial, Estat i Generalitat aposten per la "via política" i la "cerca de solucions" per resoldre el conflicte.
"Donem per esgotat el model de taula de diàleg pactat entre el PSOE i ERC perquè no resol el conflicte. És coneguda la nostra posició. Proposem girar full, passar a l'acció i consensuar amb la resta de partits i entitats sobiranistes un full de ruta per passar a la confrontació i propiciar una negociació real. S'ha de basar en tres punts: amnistia, autodeterminació i garanties de compliment. La negociació no s'aconsegueix apuntalant un govern espanyol. Junts es posarà en contacte amb tothom per refer la unitat estratègica. L'únic que resol el conflicte és el dret a l'autodeterminació", ha apuntat Rius, que ha indicat que la desjudicialització no s'atura, com demostra el fet que es continuen demanant penes de presó a manifestants independentistes.
En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest matí, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha evitat concretar el dia que es reunirà la mesa, malgrat que tot indica que se celebrarà dimecres a Madrid. Vilagrà ha apuntat que es treballa perquè hi hagi acords sobre la "desjudicialització" del conflicte, epicentre de les converses que es mantenen entre el govern espanyol i la Generalitat. La consellera i el titular d'Empresa i Coneixement, Roger Torrent, formaran part segur de la delegació catalana, de la qual tornarà a mostrar-se absent Junts, com ja va passar el setembre passat.
La reunió de la taula es va concretar després de la cita entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez del 15 de juliol a la Moncloa. Una setmana abans, Vilagrà i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, van acordar el marc negociador entre l'Estat i la Generalitat. El primer punt previ del document especialment rellevant, perquè fa referència "superar" la judicialització i reconeix la "legitimitat" de tots els "projectes polítics democràtics". "Tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions", apunta el document, que serveix com a guió metodològic.
Segons la interpretació que en fa la Generalitat, aquesta part es refereix al fet que "ningú se senti amenaçat, inhabilitat o privat de llibertat" a l'hora de defensar unes idees polítiques. Les mateixes fonts assenyalaven que és la "primera vegada" que el govern espanyol es compromet per escrit a avançar en la desjudicialització del conflicte. Tot seguit, el text se centra en el reconeixement de la "plena legitimitat política" de les diverses ideologies i dels "projectes polítics democràtics" que se'n deriven. "Sigui quina sigui la visió que tinguin sobre el futur polític de Catalunya i la relació amb l'Estat, tot reafirmant la necessitat de debatre amb profunditat i de mirar d'arribar a acords sobre els posicionaments polítics de cada part", ressalta el document.
Segons la visió de Palau, aquesta formulació equival a acceptar com a vàlid el projecte independentista. En el mateix punt hi ha el compromís de respectar els "drets fonamentals" de les "persones identificades amb cada projecte", i es "rebutja" la persecució o criminalització de les diverses opcions. Una fórmula que, segons remarquen a Palau, és una manera de comprometre's amb el fet que no es torni a espiar l'independentisme. En el segon punt inicial, Estat i Generalitat aposten per la "via política" i la "cerca de solucions" per resoldre el conflicte.