1 de 10
Procés català

Elena i Garriga s'incorporen a la part catalana de la taula de diàleg al costat de Vilagrà i Torrent

Els consellers d'Interior i de Cultura s'incorporen a la tercera cita de la mesa de negociació, de la qual se n'esperen acords concrets sobre la desjudicialització

Les dues delegacions de la taula de diàleg, al Palau de la Generalitat. | Govern
per Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 26 de juliol de 2022 a les 12:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Ignasi Elena, Natàlia Garriga, Laura Vilagrà i Roger Torrent. Aquesta és la delegació de la part catalana de la taula de diàleg que es reunirà aquest dimecres a Madrid. Es tractarà de la tercera trobada -la segona amb Pere Aragonès com a president- després de la del 26 de febrer de 2020, celebrada a la capital de l'Estat, i de la del 15 de setembre de l'any passat, a Barcelona. La reunió arriba després de l'acord de fa un parell de setmanes entre Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Un pacte basat en l'acord metodològic cuinat en les darreres setmanes entre el ministre Félix Bolaños i la consellera Vilagrà. En la taula de dimecres no hi seran ni Aragonès ni Sánchez, a diferència de les altres dues trobades anteriors.

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha confirmat també aquest dimarts quina serà la delegació de l'executiu de Sánchez per a la reunió. L'encapçalarà el ministre Bolaños; la mateixa ministra portaveu Rodríguez; la vicepresidenta segona i màxima representant d'Unides Podem a la Moncloa, Yolanda Díaz; i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, l'únic català de la delegació estatal a la mesa.


Una vegada més, Junts no hi participarà, i la trobada serà entre representants del govern espanyol i consellers d'ERC. El portaveu de la formació, Josep Rius, va indicar ahir que el model està "esgotat", i va demanar "passar a l'acció" a través de la confrontació per "forçar una negociació real" amb el govern espanyol. Hi ha tres aspectes que s'han de tenir en compte per encetar aquesta etapa: exercici de l'autodeterminació, amnistia i garanties de compliment dels acords als quals es puguin arribar en les properes setmanes. Rius també va indicar que la prioritat, a partir d'ara, serà posar-se en contacte amb tots els actors per "refer la unitat estratègica".

"Donem per esgotat el model de taula de diàleg pactat entre el PSOE i ERC perquè no resol el conflicte. És coneguda la nostra posició. Proposem girar full, passar a l'acció i consensuar amb la resta de partits i entitats sobiranistes un full de ruta per passar a la confrontació i propiciar una negociació real. S'ha de basar en tres punts: amnistia, autodeterminació i garanties de compliment. La negociació no s'aconsegueix apuntalant un govern espanyol. Junts es posarà en contacte amb tothom per refer la unitat estratègica. L'únic que resol el conflicte és el dret a l'autodeterminació", va apuntar Rius, que va remarcar que la desjudicialització no s'atura, com demostra el fet que es continuen demanant penes de presó a manifestants independentistes. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, va dir als socis que "excloure's" de la negociació debilita el moviment.


La reunió servirà per abordar l'agenda antirepressiva i la desjudicialització del procés, una carpeta complexa tenint en compte que el govern espanyol descarta l'amnistia, una de les peticions de la part catalana, juntament amb l'autodeterminació. En tot cas, el document acordat per Vilagrà i Bolaños, i que ha de guiar la trobada de dimecres, diu que els dos governs es "comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions". És la primera vegada que el govern espanyol es compromet per escrit a avançar en aquest camí, com remarquen des de la Generalitat.

Aquest dilluns, la consellera de la Presidència ha remarcat que "sense acords no hi haurà taula" i ha insistit que les parts treballen perquè aquests "siguin tangibles" i la ciutadania vegi "la utilitat del procés de negociació". A dia d'avui, segons el recompte d'Òmnium, hi ha més de 4.200 persones víctimes de la repressió per defensar el dret a l'autodeterminació. La majoria, vinculades a l'1-O i arran de la violència policial. També hi ha 1.432 persones investigades en procediments penals i 1.200 afectades per procediments administratius i comptables. És especialment en aquest dos àmbits on s'hauria de veure l'efecte d'aquesta "desjudicialització".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació