25
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
9:12h
Hi ha noves proves dels muntatges policials de l'Operació Catalunya i de l'espionatge, sense ordre judicial, a Jordi Pujol Ferrusola. El País ha publicat aquest dilluns una nova entrega dels coneguts com a Àudios de la Corrupció que demostren que l'excomissari José Manuel Villarejo va amenaçar el número 2 d'Interior, Francisco Martínez, de portar al notari proves de les clavegueres. O continua l'Operació Catalunya o Villarejo aixeca acta notarial de la guerra bruta, aquesta va ser l'advertència.
El 29 de novembre de 2012 l'excomissari es reuneix en un bar a prop del ministeri de l'Interior amb el cap del gabinet per a retreure-li que vulgui "ficar a la nevera" un nou muntatge fet per Javier de la Rosa, un dels seus informadors de confiança, contra alguns polítics independentistes catalans. "Si em detenen per alguna circumstància, he dipositat proves per a l'acta notarial", adverteix Villarejo. "Quina mena de proves?", li pregunta Martínez. "Doncs que demostren que esteu tots en la moguda", conclou l'excomissari. La “moguda” a la qual es refereix és l'informe policial que denunciava nombroses corrupteles, la majoria falses, dels principals dirigents de Catalunya. Villarejo havia filtrat dues setmanes abans l'informe a El Mundo, prèvia consulta al número 2 d'Interior. Les publicacions sobre l'informe van marcar una part rellevant de la campanya electoral catalana d'aquell any, ja que van sembrar la sospita sobre els polítics del país. Mostra d'això és que CiU va perdre 12 dels 62 escons que tenia.
Aquell 29 de novembre de 2012, el cap de gabinet del ministre va autoritzar, finalment, Villarejo a continuar endavant amb l'Operació, però li va dir que hi havia un problema: no tenien diners per a pagar a l'informador. L'excomissari, però, va explicar a Martínez que l'aleshores secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal, li va garantir el pressupost i va tranquil·litzar el temor del número 2 del ministeri a què es revelés la seva implicació en la trama. "Ningú, ningú, ningú pot relacionar-te ni a tu ni al ministre (Jorge Fernández Díaz) amb això. Per tant, heu de tenir tranquil·litat absoluta. Jo soc l'únic que aguanta…", va relatar.
Martínez li va dir a Villarejo que Fernández Díaz no tenia els diners per a pagar l'informador perquè "no sabia res" de l'Operació, un fet que l'excomissari no es creia. "Com que no ho sap? Perdona'm, una operació d'aquest calat i el ministre no té preparada pasta i no parla amb qui cony faci falta perquè jo no hagi de passar la vergonya de demanar a la meva gent que em prepari 100.000 euros?", va exclamar Villarejo.
La investigació judicial no ha acreditat encara si Javier de la Rosa va cobrar diners dels fons reservats d'Interior per unes confidències —concretament, eren unes denúncies de corrupció contra l'expresident Jordi Pujol i el seu successor Artur Mas— de les quals després es va retractar en el jutjat. Però d'aquest mateix dia, hi ha un àudio de Villarejo on parlen de sobres, de comissions per serveis "mèdics" prestats. Unes hores després, de la Rosa, acompanyat per l'advocat soci de Villarejo, entrava a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) per a formalitzar una denúncia que va ampliar només una setmana després, el 5 de desembre. El 6, l'excomissari va fer anotacions en la seva agenda sobre alguns dels personatges implicats en l'Operació: el número 2 d'Interior, Francisco Martínez (Chisco); la ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal; l'empresari Javier de la Rosa; l'excap de la UDEF Manuel Vázquez (Fiti); el cap del CITCO, José Luis Olivera; i el Director Adjunt Operatiu, Eugenio Pino.
Alhora, Villarejo tenia en marxa una operació paral·lela, de la qual també estava informat el cap de gabinet del ministre de l'Interior, amb l'examant de Jordi Pujol, Victoria Álvarez, per a formalitzar una altra denúncia semblant a la de de la Rosa. Aquests dos muntatges policials contra l'independentisme català, en el moment del naixement del procés, van ser avalats per Fernández Díaz, en la reunió que aquest va mantenir amb Villarejo el 16 de desembre i que va ser gravada també per l'excomissari.
L'informe policial que es va remetre a l'instructor del cas Tàndem recollia molts enregistraments de Villarejo sobre maniobres contra l'independentisme, però cap prova dels seguiments il·legals que va denunciar Pujol Ferrusola. No obstant això, entre el material requisat a l'excomissari en les seves diferents propietats hi ha converses amb el comissari d'Assumptes Interns de l'època, Marcelino Martín Blas, sobre les aventures del fill gran de l'expresident català.
Cap d'aquestes operacions es feien amb mandat judicial, malgrat que els jutges i els fiscals ja investigaven diverses causes de corrupció de dirigents catalans. La causa oberta a Jordi Pujol Ferrusola va acabar amb una ordre de processament a tota la família per formar part d'una trama delictiva que es va enriquir gràcies al cobrament de comissions il·legals de contractistes de la Generalitat. Martínez es va reunir per primera vegada amb Villarejo pocs mesos després que Fernández Díaz fos nomenat. Ho va fer per ordre del seu cap, segons ha declarat al jutge.
“Fa falta un equip per a aquests fills de puta dels catalans”
Des de llavors, Martínez va mantenir una intensa relació amb Villarejo sobre diferents temes. Entre ells, moltes de les operacions policials contra l'independentisme català. La relació que van mantenir era tan especial que el comissari va arribar a retreure a Martínez que li ordenés “ficar en la nevera” algunes operacions. Aquest és el context de la conversa del 29 de novembre de 2012 que va gravar l'excomissari. Els independentistes catalans havien iniciat el camí cap a la secessió i Villarejo va avisar el cap del gabinet d'Interior del perill que s'albirava: “Venen moments durs i cal tenir un equip de gent honesta, seriosa i dura per a aquests fills de puta dels catalans i per a aquests fills de puta dels bascos. Els bascos s'han acollonat, ho sé. Arran d'això s'han cagat. Per tant, cal baixar el perfil, fotre. Aquest servei l'hem fet tu i jo... I aquest treball, algun dia algú escriurà sobre això perquè hem canviat la història d'aquest país, fes-me cas", va pronosticar.
El 29 de novembre de 2012 l'excomissari es reuneix en un bar a prop del ministeri de l'Interior amb el cap del gabinet per a retreure-li que vulgui "ficar a la nevera" un nou muntatge fet per Javier de la Rosa, un dels seus informadors de confiança, contra alguns polítics independentistes catalans. "Si em detenen per alguna circumstància, he dipositat proves per a l'acta notarial", adverteix Villarejo. "Quina mena de proves?", li pregunta Martínez. "Doncs que demostren que esteu tots en la moguda", conclou l'excomissari. La “moguda” a la qual es refereix és l'informe policial que denunciava nombroses corrupteles, la majoria falses, dels principals dirigents de Catalunya. Villarejo havia filtrat dues setmanes abans l'informe a El Mundo, prèvia consulta al número 2 d'Interior. Les publicacions sobre l'informe van marcar una part rellevant de la campanya electoral catalana d'aquell any, ja que van sembrar la sospita sobre els polítics del país. Mostra d'això és que CiU va perdre 12 dels 62 escons que tenia.
Aquell 29 de novembre de 2012, el cap de gabinet del ministre va autoritzar, finalment, Villarejo a continuar endavant amb l'Operació, però li va dir que hi havia un problema: no tenien diners per a pagar a l'informador. L'excomissari, però, va explicar a Martínez que l'aleshores secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal, li va garantir el pressupost i va tranquil·litzar el temor del número 2 del ministeri a què es revelés la seva implicació en la trama. "Ningú, ningú, ningú pot relacionar-te ni a tu ni al ministre (Jorge Fernández Díaz) amb això. Per tant, heu de tenir tranquil·litat absoluta. Jo soc l'únic que aguanta…", va relatar.
Martínez li va dir a Villarejo que Fernández Díaz no tenia els diners per a pagar l'informador perquè "no sabia res" de l'Operació, un fet que l'excomissari no es creia. "Com que no ho sap? Perdona'm, una operació d'aquest calat i el ministre no té preparada pasta i no parla amb qui cony faci falta perquè jo no hagi de passar la vergonya de demanar a la meva gent que em prepari 100.000 euros?", va exclamar Villarejo.
La investigació judicial no ha acreditat encara si Javier de la Rosa va cobrar diners dels fons reservats d'Interior per unes confidències —concretament, eren unes denúncies de corrupció contra l'expresident Jordi Pujol i el seu successor Artur Mas— de les quals després es va retractar en el jutjat. Però d'aquest mateix dia, hi ha un àudio de Villarejo on parlen de sobres, de comissions per serveis "mèdics" prestats. Unes hores després, de la Rosa, acompanyat per l'advocat soci de Villarejo, entrava a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) per a formalitzar una denúncia que va ampliar només una setmana després, el 5 de desembre. El 6, l'excomissari va fer anotacions en la seva agenda sobre alguns dels personatges implicats en l'Operació: el número 2 d'Interior, Francisco Martínez (Chisco); la ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal; l'empresari Javier de la Rosa; l'excap de la UDEF Manuel Vázquez (Fiti); el cap del CITCO, José Luis Olivera; i el Director Adjunt Operatiu, Eugenio Pino.
Alhora, Villarejo tenia en marxa una operació paral·lela, de la qual també estava informat el cap de gabinet del ministre de l'Interior, amb l'examant de Jordi Pujol, Victoria Álvarez, per a formalitzar una altra denúncia semblant a la de de la Rosa. Aquests dos muntatges policials contra l'independentisme català, en el moment del naixement del procés, van ser avalats per Fernández Díaz, en la reunió que aquest va mantenir amb Villarejo el 16 de desembre i que va ser gravada també per l'excomissari.
L'informe policial que es va remetre a l'instructor del cas Tàndem recollia molts enregistraments de Villarejo sobre maniobres contra l'independentisme, però cap prova dels seguiments il·legals que va denunciar Pujol Ferrusola. No obstant això, entre el material requisat a l'excomissari en les seves diferents propietats hi ha converses amb el comissari d'Assumptes Interns de l'època, Marcelino Martín Blas, sobre les aventures del fill gran de l'expresident català.
Cap d'aquestes operacions es feien amb mandat judicial, malgrat que els jutges i els fiscals ja investigaven diverses causes de corrupció de dirigents catalans. La causa oberta a Jordi Pujol Ferrusola va acabar amb una ordre de processament a tota la família per formar part d'una trama delictiva que es va enriquir gràcies al cobrament de comissions il·legals de contractistes de la Generalitat. Martínez es va reunir per primera vegada amb Villarejo pocs mesos després que Fernández Díaz fos nomenat. Ho va fer per ordre del seu cap, segons ha declarat al jutge.
“Fa falta un equip per a aquests fills de puta dels catalans”
Des de llavors, Martínez va mantenir una intensa relació amb Villarejo sobre diferents temes. Entre ells, moltes de les operacions policials contra l'independentisme català. La relació que van mantenir era tan especial que el comissari va arribar a retreure a Martínez que li ordenés “ficar en la nevera” algunes operacions. Aquest és el context de la conversa del 29 de novembre de 2012 que va gravar l'excomissari. Els independentistes catalans havien iniciat el camí cap a la secessió i Villarejo va avisar el cap del gabinet d'Interior del perill que s'albirava: “Venen moments durs i cal tenir un equip de gent honesta, seriosa i dura per a aquests fills de puta dels catalans i per a aquests fills de puta dels bascos. Els bascos s'han acollonat, ho sé. Arran d'això s'han cagat. Per tant, cal baixar el perfil, fotre. Aquest servei l'hem fet tu i jo... I aquest treball, algun dia algú escriurà sobre això perquè hem canviat la història d'aquest país, fes-me cas", va pronosticar.