Entrevista

Eduardo Suárez: «Cada vegada és més difícil distingir entre periodistes i activistes»

El periodista, establert a Oxford, analitza l'informe de l'Institut Reuters sobre els mitjans i els reclama actuar "amb brúixola moral, tenint clar que el que publiquen és cert"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 7 d'agost de 2022 a les 11:26 |
Eduardo Suárez, en una imatge d'arxiu. | Arxiu particular
L'interès per la informació ha caigut en picat els darrers anys a l'estat espanyol, com també la confiança en els mitjans. Són algunes de les conclusions de l'informe elaborat per l'Institut Reuters i la Universitat d'Oxford, fet a partir de més de 93.000 entrevistes a consumidors de 46 països. Conversem amb el periodista Eduardo Suárez (Lleó, 1979), director de comunicació de l'institut, per analitzar aquesta i altres dades.

Ha treballat en mitjans com El Mundo i El Español, el qual va contribuir a fundar. Ha estat corresponsal a Nova York, Londres i Brusssel·les. Va cobrir per la cadena Univisión la campanya electoral nord-americana del 2016. Viu a Oxford i es confessa seduït per la societat britànica, a qui ha vist rodolar en una deriva populista que no li agrada. 


- L'informe de l'Institut Reuters assenyala que des del 2015 ha baixat de manera important el percentatge de persones interessades en les notícies. La dada és d'Espanya, però és un fenomen generalitzat. Què està passant?

- Que baixi l'interès per les notícies és una cosa que hem vist a l'informe, que cobreix 46 països. Però en uns casos, entre ells Espanya, és molt acusat. No ho és tant en països com Suïssa, Holanda o Suècia, en què s'ha mantingut bastant estable. En el cas d'Espanya, l'interès ha baixat 30 punts. El 2015, el percentatge de persones que ens deien que estaven interessades per la informació estava entorn el 85% i ara és del 55%. És veritat que en el cas d'Espanya hi ha alguns factors que hi incideixen especialment: recordem que el 2015 va ser un moment molt agitat, amb l'emergència de forces noves, com Podem, mentre Ciutadans va fer el salt a la política espanyola. Hi havia una efervescència política, especialment a Catalunya. 


- Hi ha alguns moments en què es percep un increment del desinterès?

- Hi ha un descens important just després del referèndum a Catalunya, un altre el 2019, quan el bloqueig polític porta a unes segones eleccions generals. L'entorn tan polaritzat en els mitjans també influeix, com també ha baixat la confiança. I és curiós perquè tant la confiança com l'interès són dos factors que van de bracet. 


"Les xarxes socials no han polaritzat més la societat, han potenciat un clima que ja existia"

- El prestigi que podia tenir abans la premsa tradicional s'està erosionant?

- Hem de ser conscients que quan preguntem per la confiança, preguntem per confiança en les notícies, que no és el mateix que en els mitjans. La gent rep les notícies a través dels mitjans però també amb enviaments de missatgeria o de xarxes socials. Això és una mica com el got mig ple o mig buit. És trist que la confiança hagi baixat, però alhora és un símptoma saludable. La gent és més escèptica a l'hora de valorar el que veu al seu voltant. Crec que Internet també ha influït en això. Proliferen notícies que potser no són completament falses, però sí esbiaixades o manipulades. Moltes vegades, quan hem preguntat què s'entén per notícies falses, ens responen que és periodisme esbiaixat, mal periodisme. Crec que en això, els periodistes també som part del problema i espero que ho siguem de la solució. 

- El procés a Catalunya ha polaritzat també els mitjans. Quina anàlisi crítica en faria?

- Els mitjans catalans, en quedar fora de l'informe, els segueixo menys. Però és un fenomen que hem vist en altres llocs. Quan una situació política està molt crispada, això sempre té un impacte en la confiança en els mitjans, perquè impacta en la confiança en les institucions. Ho veiem també ara al Regne Unit. I jo crec que en aquests casos els periodistes el que hem d'intentar fer és informar amb distància. Els mitjans tenen les seves línies editorials i defensen les seves idees, també a través d'articles d'opinió. Però crec que és important mantenir la distància, i posar un ull en el control al poder. El poder pot ser la Generalitat i els ajuntaments a Catalunya, o el govern espanyol, o els empresaris. Una de les coses que més criden l'atenció de l'informe és que Espanya és un dels països amb un percentatge més petit de gent que pensa que els mitjans són independents. És un dels percentatges més baixos d'Europa, i això indica que hi ha la imatge que els mitjans estan sota control. Només un 13% de la gent creu que els mitjans són independents, un nivell més baix que quan ho vam preguntar el 2017. En això hi influeix també la feblesa econòmica dels mitjans, que fan que els poders polític i econòmic se n'aprofitin. 

"A Espanya, només un 13% de la gent creu que els mitjans són independents, és un dels nivells més baixos d'Europa"

- Els mitjans, tant els catalans com els de Madrid, haurien d'haver preservat major distanciament durant el procés? 

- En tota situació polaritzada, i evidentment que el procés ho va ser, el nostre paper com a periodistes ha de ser el d'informar a distància del que està passant. Mai hem de perdre aquesta perspectiva. És important per les democràcies de tenir una premsa que informi amb distància del que passa. 

- Recentment, han generat polseguera les gravacions de l'excomissari Villarejo amb Antonio García Ferreras, director de La Sexta, entorn la publicació de notícies falses sobre Pablo Iglesias i Podem. Què li ha semblat?     

- Més enllà de la polèmica concreta, sí que és veritat que l'amistat és una cosa molt complicada en el periodisme. Crec que va ser José Antonio Martínez Soler qui va dir que en periodisme l'amistat és font de corrupció. Els periodistes han d'actuar amb brúixola moral i amb un sentit de què està bé i el que està malament a la professió, i com a periodistes, en un context molt contaminat, és important tenir clar que el que publiquem és cert. És rellevant tenir present que les audiències aquestes coses les tenen en compte. Si la confiança ha baixat tant els darrers anys alguna cosa ha de tenir a veure algunes de les coses que s'han publicat.  

- El fet que grans plataformes com Facebook i Whatsapp s'emportin quasi el 80% del que es consumeix a través de plataformes, quins riscos té? Com ha de respondre-hi el periodisme tradicional?

- És un dilema molt difícil. Les plataformes tenen cada cop més atenció dels lectors. A Espanya pràcticament un terç de la població ens diu que consumeix informació per WhatsApp i més d'un terç a través de Facebook. Al final, els mitjans necessiten les plataformes perquè és on es troba molta part de les seves audiències, sobretot de les més joves. Però és una relació molt desigual. És cert que darrerament estem veient moviments, com a Austràlia i molt aviat a la Unió Europea, amb uns acords pels quals les plataformes paguen diners als mitjans per usar els continguts dels mitjans. Però sempre serà una relació desigual perquè els mitjans necessitem les plataformes. L'entorn cada cop està més dominat per elles i això no canviarà, no hi ha política pública que ho pugui canviar. Les audiències troben en les plataformes allò que estan buscant, la barreja de tenir en el mateix lloc la teva família, els amics i una mica d'informació. 

"En tota situació polaritzada, i evidentment que el procés ho va ser, el nostre paper com a periodistes ha de ser el d'informar amb distància"

- Coneix la societat nord-americana i ha seguit algunes campanyes electorals. La frase "fets alternatius" ha fet fortuna en els anys del trumpisme. Creu que hi ha confusió en sectors de la societat sobre el mateix concepte de veritat o de realitat? 

- Hi ha una part d'això, sobretot en alguns països molt polaritzats. Però Internet tampoc és una vareta màgica que ha canviat un país d'un dia per l'altre. Les xarxes socials han potenciat un clima que ja existia. El cas dels Estats Units és bastant clar. La polarització ja hi era abans que arribés Internet i Facebook. Estava alimentada per locutors com Rush Limbaugh, per canals com Fox. Hi havia tot un magma de mitjans analògics de la dreta nord-americana que hi eren des dels anys setanta. Les xarxes han posat més benzina al bosc, però el bosc ja cremava. En canvi, en altres països no és així i hi ha un capítol de l'informe on constatem que la polarització pràcticament no ha canviat en els quatre països que estudiem, que són el Regne Unit, els EUA, Noruega i Alemanya. La polarització és molt semblant a la que hi havia el 2016. No s'ha produït un procés de més acceleració per Internet o les xarxes socials.  

- Les diferències entre els quatre països són considerable?

- Els EUA, per descomptat, estan més polaritzats. El Regne Unit ho està una mica menys que el país nord-americà. En canvi, Alemanya i Noruega estan igual de poc polaritzats que fa uns anys. Crec que és important emfasitzar això. Moltes vegades sentim a dir que Internet ho ha canviat tot i ha creat els partits populistes i aquest tipus de discursos. Jo crec que no és veritat. Internet sí que ajuda certs polítics quan les condicions són les adequades i facilita que el seu discurs s'estengui. Ho vam veure en el cas de Podem, com veiem també amb Vox, però no és una cosa que passi sempre. Depèn d'un context. En el cas d'Alemanya, per exemple, ens trobem amb un país que és molt centrista, encara que proliferin partits ultres.

- Ha citat abans Rush Limbaugh, un locutor nord-americà. No té la sensació que aquests canals com la Fox han creat molta escola a Espanya?

- Sí que han creat escola i això sí que té una influència, i a vegades és més gran que la de les xarxes socials. Hi ha molta gent, ho veiem a Espanya, fixant-se en aquest mirall. I no només a la dreta, ho estem veient també en l'extrema esquerra. La jugada és molt clara i l'hem vist als EUA: influir des dels mitjans sobre la política, des d'uns mitjans que a vegades semblen com els diaris òrgans de partits del segle XIX. Per això crec que és bàsic que els periodistes, no els columnistes sinó els que tracten amb els fets, expliquin i defensin el seu treball. Cada vegada és més difícil per l'audiència distingir entre els periodistes que informen dels fets d'activistes o d'altre tipus d'actors que estan per altres interessos.        

- Vostè viu a Oxford. No l'han sobtat tots els canvis que s'hi han produït des del Brexit?

- Al Regne Unit la fractura que s'ha produït potser és més profunda que la dels Estats Units perquè va més enllà d'elegir un president. El Brexit ha estat una elecció que està tenint efectes letals per al país. Creixerà menys que els altres països de l'entorn, el PIB s'ha desplomat i tindrà conseqüències en els petits negocis. Val a dir que els mitjans britànics són molt diferents que els dels EUA. La gran diferència és la BBC, que és el mitjà dominant i ha exercit una influència moderadora. També és el mitjà més seguit i que genera més confiança. Però fins i tot amb aquesta influència moderadora, hem vist com  un grup de polítics molt excèntrics i fora del consens dels grans partits, aliats amb un partit com l'UKIP, van aconseguir donar la volta a un consens establert a la societat britànica des dels anys setanta.

"El cas del Regne Unit gairebé és de manual de com destruir el teu país en una dècada"

- Com veu el futur d'aquest país?

- La situació que té ara el Regne Unit és molt difícil perquè encara que sembla que la majoria de la societat voldria fer marxa enrere, aquest és un meló que cap dels dos grans partits voldrà obrir a curt termini. Hi ha tot el tema d'Irlanda del Nord, on es pot generar més impuls per separar-se, i hi ha el cas d'Escòcia amb un possible nou referèndum a l'horitzó. El cas del Regne Unit gairebé és de manual de com destruir el teu país en una dècada. És un país magnífic. Continua tenint grans científics i artistes, grans universitats, alguns bons polítics també i uns periodistes extraordinaris. És un país al qual tinc un gran afecte i m'ha fet molta pena tot el que ha passat.     

- El laborisme tornarà?

- El més lògic seria pensar que el laborisme guanyi les pròximes eleccions, que en principi tocarien el desembre de l'any vinent. Els conservadors ja porten molts anys. La persona que elegeixin els conservadors el setembre tindrà un any per consolidar-se. Però els conservadors estan molt matxucats després de dotze anys en el poder. I, a més, els laboristes tenen un candidat, Keir Starmer, al qual no fa vergonya votar. Amb l'anterior líder, Jeremy Corbin, el laborisme no podia atreure l'electorat més moderat. Però la política és entretinguda i segur que ens dona alguna sorpresa. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació