Uns Jocs amb tot un país implicat

Han passat 30 anys i el país i la seva gent han canviat i evolucionat molt, i molt ràpid. La Barcelona del 1992 té poc a veure amb la Barcelona d'avui. Més enllà de l'evident remodelació de la ciutat, els Jocs Olímpics van ser un esdeveniment que va impactar en la vida de tots els barcelonins i barcelonines, independentment de la seva edat. Uns, perquè veien com la seva ciutat creixia sense límits, d'altres, perquè van conèixer en Cobi, la mascota que els va acompanyar durant la infància.

La veritat, però, és que els Jocs Olímpics van anar més enllà dels límits de la capital. No només perquè tot Catalunya va esperar expectant el torn de Barcelona de brillar davant el món sencer, sinó perquè algunes competicions es van celebrar en equipamentsde diferents punts del país. Les aigües braves de la Seu d'Urgell, els camps de Terrassa, el pavelló olímpic de Reus o el de Granollers, el Canal Olímpic de Castelldefels o el llac de Banyoles van acollir proves de piragüisme, d'hoquei patins i herba, hàndbol o de rem. I, encara més: els organitzadors van voler implicar el territori en les cerimònies d'inauguració i cloenda, tant dels Jocs Olímpics com dels Jocs Paralímpics. Van ser espectacles triats i pensats amb molta cura amb una gran presència i presentació artística, ja que eren la carta de presentació de Barcelona al món. Del guió i l'execució d'aquests espectacles se'n van ocupar diverses agències barcelonines que es van agrupar i fusionar per crear la societat Ovideo-Bassat-Sport SA. 

Per encetar els Jocs, el 25 de juliol del 92, la companyia teatral Fura dels Baus va ser l'encarregada de posar cara i veu a l'espectacle d'inauguració que va envair l'Estadi Olímpic. Es van trencar tots els esquemes i es va fer un espectacle totalment diferent dels que s'havien fet en olimpíades anteriors, amb molt color, moviment i molt arriscat en l'execució. La representació del mite d'Hèrcules inspirada en els mosaics modernistes de Gaudí, que van seguir fins a 3.500 milions de persones a tot el món, va precedir la desfilada dels atletes olímpics. Va ser en l'acte de cloenda del 9 d'agost quan el territori va tornar a l'escena: els organitzadors de l'esdeveniment van seleccionar una llarga llista d'entitats de cultura popular per al colofó dels Jocs de Barcelona 92.

La majoria de les colles estaven vinculades al món del foc i dels diables, així com al teatre o als esbarts dansaries. En aquest sentit, va participar-hi l'Aula de Teatre de Mataró, encara en funcionament, els dansaries d'Argentona, l'Esbart Montcadenc i els dracs d'Olèrdola, Santa Margarida de Montbui o Valls, entre d'altres. "Volien entitats i grups que fossin representatius d'arreu de Catalunya", explica a NacióDigital Tere Alcon, membre del col·lectiu d'animació Ull del Bou del Pinell de Brai, també participant en la cerimònia de cloenda amb el seu drac Trull. Per què els van escollir? Aquesta és una d'aquelles preguntes que, trenta anys després, segueix sense tenir una resposta clara.

El grup de diables del Pinell de Brai, a la Terra Alta, va actuar a les festes de la Mercè el setembre del 1991 i, just abans de l'actuació, quan Alcon va anar a cobrar-la, li van traslladar la proposta per participar en els Jocs l'estiu següent. "Ho vaig comunicar als companys i no s'ho creien, fins al punt de preguntar-me com m'havia pogut inventar aquella bestiesa", recorda la responsable de gestionar les comunicacions amb l'organització. No s'ho inventava, la proposta era real i, a més, "cobrant", una qüestió impensable per a un grup d'amics de vint anys que només en feia cinc que s'havien animat a fundar el grup de diables i grallers per passar-ho bé.

Gairebé no havien sortit de les Terres de l'Ebre i, només en alguna ocasió, havien actuat en algun municipi del Penedès gràcies al contacte amb les colles de diables centenàries de Catalunya. Així, les seves intuïcions són que els organitzadors els havien pogut veure en alguna d'aquestes trobades i s'havien fixat en ells per la presència del drac, fet de vibra de vidre i d'una dimensió superior a la majoria dels existents. El grup va repetir en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Paralímpics. 

Una altra de les colles de diables que va participar en la cerimònia és la de Tàrrega, amb un drac totalment diferent: unipersonal i amb molt menys volum. El Magí Mateu i la Paulina Fauste, dos dels membres participants, ho recorden amb emoció: "Van ser els nostres cinc o deu minuts de moment de glòria". Perquè si en una cosa coincideixen les dues agrupacions contactades és que, tot i l'enorme quantitat d'hores que van estar a Barcelona el 9 d'agost, l'actuació va ser curta i no la van poder gaudir gaire. "L'actuació, vista amb el temps, és emocionant, però en aquell moment va ser de molta pressió", confessa Mateu. I és que els participants no van poder lluir ni els seus propis uniformes, ja que l'organització es va encarregar de vestir-los de manera estàndard i pautar tots i cadascun dels detalls de l'actuació.
 
Perquè l'espectacle fos impecable, tots els grups participants van haver d'apropar-se a Barcelona mesos abans del dia de cloenda per fer assajos complets. Uns simulacres que van permetre a les colles conèixer detalls inèdits de la cerimònia -com que els globus gegants no es podien retirar de la pista de l'Estadi perquè no passaven per la porta i es "rebentaven a ganivetades després de cada assaig"- i veure les actuacions de la resta de grups. "Fins que no ens vam veure per la tele no vam ser conscients d'on estàvem i què havíem fet", diu Mateu, recordant que el dia de l'actuació no acabaven de saber la repercussió mundial que tenia que ell i cinc membres més passegessin amb el Drac de Tàrrega per l'Estadi Olímpic. Tot i l'enorme pressió que van viure el 9 d'agost i la poca "personalitat" de les actuacions, els membres dels dos grups participants rememoren les seves actuacions amb il·lusió i melancolia i en tots dos casos expressen bones paraules per als organitzadors, la companyia de teatre Comediants: "Et feien sentir com a casa". 

Dels Jocs als escenaris
La cerimònia de cloenda també va incloure companyies de ball i de teatre que van actuar en un espectacle que girava al voltant del foc. Comediants va contactar amb diferents escoles de Catalunya per a l'actuació i una d'aquestes va ser l'Aula de Teatre de Mataró. En aquell moment, l'actor català Albert Triola només tenia 18 anys i era el seu primer curs a l'Aula: "Va ser una experiència increïble, els joves teníem molta il·lusió per treballar amb Comediants". Va compartir elenc amb Sílvia Abril, que també estudiava a Aules, i assegura que sortir a l'estadi amb "l'emoció d'ensenyar Barcelona al món" és una sensació que se li ha quedat "gravada a la memòria". De fet, l'actuació dels Jocs Olímpics és una de les primeres grans actuacions de Triola, que anteriorment només havia fet teatre a la seva ciutat, Mataró, com a aficionat. "Aportaves el teu granet de sorra a una cosa molt important", recorda qui, trenta anys després, ha pogut complir el seu somni omplint teatres.