entrevista

Eckart Woertz: «Ucraïna suposa un canvi de magnituds històriques pel món»

L'expert en economia política i investigador del CIDOB analitza l'evolució del conflicte i les seves implicacions alimentàries: "Putin està convençut que quan arribi l'hivern, Europa es dividirà"

Eckart Woertz | Cedida per La Chincheta Comunicación
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 27 d'agost de 2022 a les 18:30 |
Rússia i Ucraïna representen el 75% de les exportacions d'oli de gira-sol del món i el 30% del blat. Per tant, les implicacions de la invasió russa i la guerra a Ucraïna en el subministrament de productes bàsics pot ser greu, però no pas comparable al que van ser les grans crisis d'aliments del segle XX. És la perspectiva d'Eckart Woertz, que ha estat a Barcelona convidat per l'Observatori Social de la Fundació la Caixa per parlar al CaixaForum Macaya sobre el conflicte i el seu efecte sobre el comerç dels aliments.  

Woertz és director del GIGA Institut d'Estudis de l'Orient Mitjà d'Hamburg i investigador sènior associat del Centre Internacional de Documentació de Barcelona (CIDOB). Expert en desenvolupament sostenible i en economia política del nord de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, és també professor d'Història de l'Orient Mitjà a la Universitat d'Hamburg. Ens atén per parlar d'un conflicte que reconeix que l'ha sorprès en la seva evolució. 


- Com podríem entendre la transcendència d'Ucraïna com a gran subministrador alimentari?

- Ucraïna i Rússia suposen aproximadament el 30% de les exportacions de blat, un 30% del sègol, un 20% del blat de moro i un 75% de les exportacions d'oli de gira-sol. Estem parlant d'exportació, no de producció, però l'impacte és evident. Pels països més dependents d'aquestes exportacions, com són els de l'Orient Mitjà o de l'Àfrica, això suposa un desafiament. I també s'ha de tenir en compte la importància del fet que tant Rússia com Ucraïna són exportadors de fertilitzants de nitrogen. Un dels tres anomenats macrofertilitzants, junt amb el potassi i els fòsfors.   


- L'actual crisi alimentària podria ser comparable a grans crisis alimentàries que s'hagin produït al segle XX?

- En aquests moments no veiem els milions de morts que es van produir, per exemple, a la Xina, entre el 1959 i el 1961, quan van morir milions de persones. És un fet poc conegut però va ser impressionant: més de 30 milions de morts. Aquest és un altre moment molt diferent. Això no ho veiem ara i tampoc ho preveiem. En el cas d'Ucraïna, hi va haver una gran fam a inicis dels anys trenta, sota l règim d'Stalin, quan van morir entre 3 i 4 milions de persones. També un milió al Kazakhstan en els mateixos anys, amb un milió de morts. Però eren crisis causades per la política, no pas per alguna catàstrofe natural.


- Les grans crisis alimentàries han estat polítiques? Aquesta també?

- Sí, en el cas de Vladímir Putin hi ha la decisió d'utilitzar els subministraments d'aliments com una arma econòmica. A banda d'això, una cosa que s'ha de tenir en compte és que la dependència d'importacions no significa que no tinguis seguretat alimentària. Si disposes de recursos i pots accedir als mercats internacionals, pots dur blat d'altres llocs.   

"La dependència d'importacions no significa que no tinguem seguretat alimentària, si disposem de recursos i podem accedir als mercats internacionals, es pot dur blat d'altres llocs"

- En què creu que està pensant Rússia? Creu que Putin té un pensament estratègic i un pla o l'actual situació l'està sorprenent?

- No visc en el cap de Putin. Afortunadament. No ho sé. Però crec que està clarament preparat per utilitzar les exportacions de matèries primeres per a finalitats polítiques. No només els aliments. També el gas, com estem veient. 

- Hi ha incertesa i cert alarmisme de cara a la propera tardor. Per a què creu que ens hem de preparar els europeus en el futur immediat?

- Europa també produeix aliments. De manera important en alguns casos, com França. Tenim certa seguretat. Hi ha fons per garantir les exportacions. En el cas d'Espanya, hi ha una dependència respecte els cereals però el país exporta fruites i verdures. No contemplo una situació molt greu. Però si hi ha una inflació acusada, això suposa un problema per als sectors més vulnerables. L'energia i els aliments solen ser motiu de grans protestes. Però el desafiament més gran serà el gas per una manca d'alternatives a curt termini.

- Vostè és a Hamburg. La crisi es deu veure d'una manera diferent a Alemanya que al sud d'Europa?

- Vist des d'Alemanya, la dependència del gas rus és més gran. Evidentment, ha estat un greu error de confiar en Rússia fins aquest extrem. Abans de l'esclat de la guerra, Rússia era el responsable del 55% de les importacions de gas. És un percentatge excessivament elevat. Això suposa un gran problema. Pensem que fins i tot després de l'ocupació de Crimea es va començar a construir un altre gasoducte, el Nord Stream 2. Va ser un error fatal. 

- Això s'ha de comptabilitzar com un error de la política d'Angela Merkel.

- Sí, però és una política que ja venia d'abans, dels temps del canceller Gerhard Schröder, que va mantenir i encara té relacions estretes amb Putin. I això és una vergonya. La seva popularitat actualment està arruïnada.    

- Quins canvis veurem en el sistema de comerç alimentari mundial?

- Ho haurem de veure. Necessitem produir per subministrar aliments a gairebé 8.000 milions de persones. D'altra banda, l'impacte sobre el medi ambient és molt elevat. S'ha de dir que estem produint molta carn. El 70% de la superfície agrícola està abocada per a la producció de carn. Hem de pensar en una agricultura més sostenible amb una reducció de despesa en les cadenes de valor. Pensem massa en els subministraments però hi ha la possibilitat de generar menys despeses i menys demanda. 

"Construir un nou gasoducte, el Nord Stream 2, després de l'ocupació de Crimea va ser un error fatal d'Alemanya"

- Hi ha alguna mesura que els aliats occidentals encara no han adoptat que podria reduir les reserves de poder de Rússia?

- Tot el que siguin sancions en l'àmbit tecnològic, especialment, seran un veritable problema per Rússia. També crec que Occident pot reduir la seva dependència del gas rus de manera considerable. És el que es farà. Es poden fer sancions efectives, però hem de tenir en compte en aquest tema que és molt difícil aïllar un país tan gran, amb tant de potencial de matèries primeres. Ara bé, es pot infligir un cost sever a Rússia, però el cost dels qui sancionen també existeix. Putin està convençut que quan arribi l'hivern, els europeus començaran a dividir-se, es barallaran i veurem un reforçament de moviments populistes i canvis en alguns governs. Com estem veient a Itàlia. 

- És difícil preveure com evolucionarà el conflicte. S'atreveix a fer algun pronòstic?

- A curt termini, dependrà de si hi ha èxits militars d'Ucraïna i si reben prou armament per assolir èxits al sud i millorar així la seva posició de negociació. Crec que podrem veure un conflicte congelat. Potser hi haurà un final de la guerra, però no un final del conflicte a curt o mig termini.      

- Li ha sorprès alguna cosa de l'evolució de la guerra a Ucraïna?

- Sí, per suposat. Aquesta guerra no és només un conflicte entre Ucraïna i Rússia. Amb aquesta guerra assistim a un canvi fonamental de magnituds històriques. Canviarà l'escenari de la política internacional.

- D'aquest gran gir, què considera el més significatiu?

- Una col·laboració més estreta entre Rússia i la Xina. El menor poder encara de les Nacions Unides. La guerra a Ucraïna suposa la fi de l'esperit d'Hèlsinki, del que va suposar la cimera d'Hèlsinki del 1975, amb el compromís de respectar les fronteres i que tot intent de modificar-les es faria d'una manera acordada. Hi ha una gran diferència produïda que s'ha de subratllar: la Unió Soviètica era un poder que volia preservar l'statu quo. La Rússia d'avui és un poder revisionista que vol modificar l'statu quo. Aquesta és una gran diferència. I el que vol Rússia no és només sobre Ucraïna. Té dissenyats plans per a la zona del Bàltic i per Moldàvia. 

"Una gran diferència entre la Unió Soviètica i la Rússia actual és que la primera volia preservar l'statu quo i la segona vol modificar-lo més enllà d'Ucraïna"

- Coneix a fons la realitat de l'Orient Mitjà. El conflicte Israel-Palestina va ser un dels més candents de les darreres dècades. Ara sembla bandejat. En una entrevista, l'exministre Ben Ami ens deia que el lideratge palestí s'havia afeblit molt i que amb Arafat viu, estaria més present en l'agenda internacional.

- Tampoc crec que la simple presència d'un lideratge així, tot i ser important, canviés l'escenari. El que és cert és que el conflicte palestí és ara menys rellevant que fa vint o trenta anys. Els anys seixanta i setanta, tots els conflictes bèl·lics eren entre Israel i els seus veïns. Després van estar focalitzats al Líban. Però després, les guerres s'han traslladat més a l'est i hem vist les guerres al Golf des dels vuitanta, l'ISIS i la guerra civil a Síria. Assistim a uns conflictes amb moltes més víctimes que amb el conflicte palestí. Ara, el tema palestí continua tenint una presència en els carrers dels països àrabs, però sí que la seva importància ha disminuït. 

- Rússia, Iran i Turquia acaben de subscriure un acord enfront l'ISIS. Quina transcendència té?

- Sobre aquesta trobada, hem de tenir present que els interessos de tots gres són molt diferents. No es pot parlar d'un gran pacte. Pensem que en el cas de Síria, Turquia, d'una banda, i Rússia i l'Iran de l'altra, dona suport a bàndols enfrontats. Rússia i l'Iran són competidors en el mercat del petroli. Els seus interessos són massa diferents.     

- La visita de Joe Biden a Israel i Aràbia Saudita té un valor estratègic?

- Aquí veurem si es dona un increment dels subministraments de petroli. Crec que aquesta és la raó més important de la visita del president nord-americà a Aràbia. Però sembla que l règim saudita està intentant mantenir una posició més allunyada o neutral respecte a la que havia estat la seva alineació amb els interessos nord-americans en el passat.   

- És pessimista sobre el futur?

- Hem de veure. Amb la guerra veurem un canvi en el panorama energètic que, si fos ràpid, seria fatal per Rússia. Per Rússia, el gas és essencial. El temps està contra Rússia. La Xina és diferent, està en una posició estratègica molt més sòlida.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació