Montserrat Escudé: «Els Mossos no ens sentim qüestionats pel Parlament»

La portaveu del cos defensa que la policia catalana tingui unitats de Brimo i Arro i, sobre el programari Pegasus, assenyala que cal disposar de "qualsevol instrument legal que permeti perseguir el crim organitzat"

La portaveu del cos de Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé.
La portaveu del cos de Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé. | Juanma Peláez
24 de juliol del 2022
Actualitzat el 26 de juliol a les 20:33h
La polèmica que va provocar la destitució dels major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el nomenament d'una nova prefectura va provocar polèmica, però sis mesos després tot s'ha calmat. Un dels noms destacats de la nova cúpula dels Mossos, amb el comissari Josep Maria Estela al capdavant i Eduard Sallent com a peça clau, és el de Montserrat Escudé (Barcelona, 1975), que assumeix les funcions de portaveu. És alhora responsable de l'Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana i, de fet, és especialista en aquest àmbit i també en atenció als col·lectius vulnerables, com ara víctimes de violències sexuals. Dos àmbits que els Mossos volen reforçar en aquesta nova etapa. 

En aquesta entrevista a NacióDigital, Escudé repassa alguns dels reptes principals dels Mossos i com afronten la temporada d'estiu. També aborda el cas concret de Barcelona, on les dades indiquen que hi ha un increment de les denúncies per agressions sexuals i preocupa el fenomen de la multireincidència. En ple debat sobre el model policial, assegura que els Mossos no se senten "qüestionats" pel Parlament i manté que és necessari que el cos disposi d'equips d'ordre públic, com Brimo i Arro, i eines per abordar els incidents a l'espai públic, siguin pilotes de foam o qualsevol eina que acordi la cambra.  


- La decisió de destituir el major Trapero va anar acompanyada de polèmica i acusacions de purga. Com va viure aquelles setmanes i el seu nomenament com a portaveu dels Mossos? 

- El nomenament com a portaveu el vaig viure com un repte personal i professional majúscul. La meva trajectòria als Mossos ha estat vinculada a la proximitat i atenció a la víctima, i l'acte comunicatiu no deixa de ser una expressió més d'aquesta proximitat a la ciutadania. El portaveu és una figura d'aquest acte, però al final els Mossos han de garantir i tenen claríssim que tota la ciutadania té el dret a la informació, que és inalienable. Com a servei públic havíem de donar compliment a aquest dret com a servei públic, que pren especial rellevància quan parlem de la policia. Per mi va ser un repte i una expressió més de la proximitat i l'atenció a la víctima, que és el motor que mou el Mossos.

- Vostè és especialista en el model de proximitat dels Mossos i també en l'atenció als col·lectius vulnerables com les persones víctimes de la violència masclista. Volen reforçar aquests dos àmbits perquè havien quedat desatesos en els darrers anys?

- No, just al contrari. Volem promoure i continuar amb tot allò que té a veure amb les funcions clàssiques dels Mossos com a policia judicial, policia governativa... Però també amb tota la part de proximitat, d'atenció a la víctima i d'aproximació als col·lectius de persones vulnerables, més enllà que es trobin en una situació que requereixin una actuació policial. És l'ADN de Mossos que volen continuar promovent i amb el nou decret es blinda aquesta estructura de proximitat i atenció a la víctima. És el que ens fa propers a la ciutadania.

"En els darrers deu anys a Catalunya hi ha hagut un increment del 65% de les denúncies de violències sexuals; la infradenúncia en aquests casos se situa entre un 70 i un 90%"

- Les dades mostren un increment de les denúncies d'agressions sexuals a Barcelona. Com s'explica aquest augment? Són més denúncies o realment hi ha més agressions? 

- Hi ha una normalització de les violències sexuals. En els darrers deu anys a Catalunya hi ha hagut un increment del 65% de les denúncies en aquest àmbit, i si mirem estudis i enquestes de victimització, situen la infradenúncia, la xifra oculta, entre un 70 i un 90%, molt superior a la xifra de denúncies de violència masclista en l'àmbit de la parella. Més denúncies o més casos? Entenem que es fa més pedagogia i la gent està més sensibilitzada i per tant es denuncia més, però una de les motivacions d'haver implementat un pla específic sobre violències sexuals és poder generar intel·ligència en aquest àmbit i donar resposta a aquestes qüestions. El que no podem dir és que ha augmentat perquè hi ha més denúncies, però això què significa? Cap a on hem d'adreçar la direcció estratègica en aquest àmbit?

- Què inclou aquest pla? 

- El pla preveu diferents escenaris i línies estratègiques en l'àmbit de la prevenció, de l'atenció a la víctima, de la millora de la investigació... L'any 2020, quan es crea la Unitat Central d'Agressions Sexuals (UCAS) es pretén això: tenir una unitat especialitzada en l'àmbit de la investigació i posar èmfasi en l'àmbit de les violències sexuals, que tenen un impacte en les víctimes impressionants. La victimització que suposa ser víctima d'una violència sexual no es pot comparar a ser víctima d'altres delictes com per exemple el delicte patrimonial. El pla pren sentit en el context d'infradenúncia i de normalització de les violències masclistes.
 

La portaveu del cos de Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé. Foto: Juanma Peláez


- Què faran per prevenir les agressions sexuals? 

- Hi ha un prevenció molt adreçada al patrullatge de seguretat ciutadana. Això passa per exemple per la creació de rutes segures. Comencem el pla amb tot allò que té a veure amb contextos d'oci. Aquests contextos d'oci no són necessàriament el lloc on passa la violència sexual, però sí que són facilitadors d'aquesta violència, tal com demostren estudis europeus. Les violències poden en altres parts de l'espai públic, com platges, o en domicilis. Volem que quan es munten dispositius en espais d'oci, festes majors o macroconcerts el cap del dispositiu tingui clares les rutes de sortida de les persones fins a arribar, per exemple, als transports públics. I posar patrulles en aquestes rutes de sortida que garanteixin la seguretat. També serem més proactius en el patrullatge: si veiem una persona en situació de vulnerabilitat, pel motiu que sigui, oferir ajuda. O en aquells municipis en què hi hagi punts liles, que el cap del dispositiu pugui parlar amb el responsable d'aquest punt per oferir ajuda i col·laboració.

"En el darrer anys i mig hem rebut 288 denúncies per submissió química"

- Els preocupen els casos de submissió química?

- Hem de ser molt rigorosos en el moment de parlar de la submissió química per no generar escenaris de terror a ningú. Des de l'1 de gener de 2021 fins al 12 de juny de 2022 hi ha hagut 288 denúncies de persones que han manifestat que poden haver estat víctimes de violència sexual sota un context de submissió química -que algú voluntàriament ha introduït una substància amb l'objectiu d'anul·lar la teva capacitat de reacció- o de vulnerabilitat química -que algú s'ha aprofitat del teu estat personal vinculat al consum d'alcohol o drogues-. Això no vol dir que ho hàgim acreditat analíticament. En aquests 288 casos, les persones han dit que els ha passat una cosa de la qual no n'han estat conscients.

- Com treballen aquests casos? 

- Ho treballem amb independència de l'acreditació analítica. Se'ns afegeix un repte, en aquest tema: la latència en la denúncia. Aquest fenomen es dona en les violències sexuals i no en altres fets delictius. Quan algú és víctima d'un furt, reacciona de manera molt ràpida, però amb violència sexual això no sempre passa. Les víctimes es troben que no saben què han de fer i s'activa tot un mecanisme de prejudicis fruit de la cultura heteropatriarcal que sotmet especialment les dones i persones no-binàries que fa que la víctima trigui molts dies a denunciar aquestes situacions. Un 79% de les víctimes denuncia abans d'un any, però un 20% ho fa després. Per això també és tan important la prescripció del delicte en aquest àmbit i s'està treballant al Congrés. La recollida de les mostres no es pot garantir en tots els casos precisament per aquesta latència de la denúncia. Nosaltres treballem igual amb el relat de la víctima, amb independència que puguem acreditar la submissió química.

- Cal més pedagogia als Mossos sobre com afrontar els casos de violències sexuals per no sotmetre les víctimes a una doble victimització? 

- N'hem de continuar fent. Ho treballem amb formació, mecanismes de control... És clau fer una bona atenció i que el model d'atenció giri cap a la víctima. L'investigador ha d'estar al servei de la víctima. Les teories de victimització identifiquen quatre elements clau en com impacta el delicte en la víctima. El primer és el propi delicte, el segon la relació de la víctima amb l'autor del delicte, el tercer és la motxilla sociobiogràfica de la víctima, i per últim com reacciona el context i l'entorn en el moment dels fets. Hi ha l'entorn més proper -la família, amics- però també la institució amb què entres en contacte. I aquí hi ha qüestió de responsabilitat i rigor professional: no ens podem permetre cap tipus d'error en aquest àmbit ni cometre cap error amb aquestes víctimes. Amb cap víctima, però especialment amb les víctimes de violència sexual per això que dèiem abans: s'activen un seguit de mecanismes d'una cultura que normalitza les violències sexuals que fa que les víctimes entren en un mode de culpabilització.
 

Escudé, en un moment de l'entrevista. Foto: Juanma Peláez


- S'ha perdut l'oportunitat de situar una dona al capdavant del cos? 

- El projecte de feminització del cos de Mossos és a mig i llarg termini. Necessitem promoure polítiques actives en l'àmbit de la conciliació, engrandir la base de dones que entren al cos, i a partir d'aquí anar treballant els processos de promoció que s'escaiguin amb polítiques en aquest àmbit.

"No, és una gran capital europea que atrau molt turisme i on els reptes en l'àmbit de la seguretat són compartits amb altres capitals europees"

- Centrem-nos en Barcelona. És una ciutat insegura?

- No, és una gran capital europea que atrau molt turisme i on els reptes en l'àmbit de la seguretat són compartits amb altres capitals europees. La nostra obligació, juntament amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, és fer que el turista i els veïns de Barcelona visitin i visquin en una ciutat segura. Amb el pla d'estiu s'ha reforçat els efectius a Barcelona, a la zona del litoral, als transports metropolitans i a l'aeroport. Hi ha presència de Brigada Mòbil a la nit. Això durarà fins a principis de setembre. També tenim el pla Tremall, dedicat a la multireincidència, i s'està treballant juntament amb Guàrdia Urbana i Policia Nacional per acabar amb aquest fenomen, i també tenim un pla concret per al Front Marítim i un grup específic per al robatori de rellotges, que són només un 7% dels robatoris a via pública però generen molta alarma social.

- Les dades indiquen que els robatoris no han pujat, però sí que hi ha la sensació o un estat d'opinió segons el qual hi ha inseguretat. Detecten aquesta percepció? 

- Treballem amb dades d'activitat policial i d'incidents i denúncia, però sí que copsem i no som aliens a la percepció de la seguretat de la ciutadania. Treballem la seguretat des de l'àmbit objectiu i subjectiu, i també hem de treballar en l'àmbit de la percepció de la seguretat de les persones.

"En el cas de la multireincidència, perseguim gent que ho ha convertit en el seu modus vivendi, que acumulen moltes detencions"

- La multireincidència és un fenomen que indigna especialment els ciutadans. Les dades oficials apunten que 100 persones van cometre 1.700 delictes i van ser detingudes unes 800 vegades en els primers cinc mesos de l'any. Com s'explica això? Hi ha massa tolerància?

- Nosaltres ajustem la nostra activitat a la llei. Ara hi ha una proposta al Congrés per canviar-ho, i per nosaltres és molt ben vingut des d'un punt de vista operatiu. En el tema de la multireincidència ens ha funcionat molt bé el fet que els jutges puguin dictar ordres d'allunyament respecte dels transports públics. Tots els instruments que ens funcionin des de l'àmbit judicials són benvinguts. En el pla Tremall es treballen les investigacions més complexes sota la direcció dels òrgans judicials.
 

La portaveu del cos de Mossos d'Esquadra, aquest dimecres. Foto: Juanma Peláez


-  Per què existeix el fenomen de la multireincidència?

- Aquí entraríem en teories criminològiques i jo no en soc especialista. Hi ha una vinculació molt directa amb el cost-benefici. Igual que passa amb la marihuana. Són negocis que tenen uns beneficis econòmics molt alts i uns riscos baixos. Les penes per furts són poc elevades, i les reformes del codi penal en aquest sentit serà benvinguda. És obvi també que la situació de crisi econòmica derivada de la pandèmia no ajuda: hi ha molta vulnerabilitat, molta gent que pateix i que pot trobar vies de sortida a través de la delinqüència. En el cas de la multireincidència, perseguim gent que ho ha convertit en el seu modus vivendi, que acumulen moltes detencions.

- La solució és endurir el codi penal? 

- No, no només. L'enduriment de les penes no és mai la solució. És un instrument més que ens pot ajudar a controlar o desarticular algun grup criminal, però al darrere de la delinqüència hi ha molts altres elements i moltes altres actors. Ho veiem amb la violència de gènere: des de 2004, quan s'aprova la llei orgànica de violència de gènere, fins ara, hi ha hagut reformes i augment de penes, i el nombre de víctimes mortes és similar i el nombre de denúncies continua sent d'un 0,1%. Les polítiques han de ser globals, no només en l'àmbit penal.

"Si hi ha Brimo i Arro en desnonaments és perquè ho ordena el jutge"

- Per què veiem agents d'ordre públic en desnonaments de famílies vulnerables? 

- Per ordre judicial.

- L'ordre judicial precisa les unitats dels Mossos que han d'anar a un desnonament? 

- Sí. És el que estima el jutge. Els desnonaments és una qüestió complexa, amb un rerefons social important en molts casos. Nosaltres no desnonem, això és important remarcar-ho, i quan hi ha presència d'ordre públic, ja sigui amb Brimo o Arro, és perquè darrere hi ha una ordre judicial que així ho indica o bé perquè tenim una situació de possible alteració de l'ordre públic externa al desallotjament en sí i que per tant s'ha d'actuar, perquè és la nostra responsabilitat.
 

Escudé remarca que els Mososs han de complir les ordres judicials. Foto: Juanma Peláez


- Com és que un jutge pot ordenar quina unitat dels Mossos ha d'anar a un desnonament? Això és un criteri tècnic o operatiu, no ho haurien de decidir els Mossos? 

- Les interlocutòries són així. Això seria una pregunta per judicatura. Tenim clar que hi ha escenaris d'ocupacions en què darrere hi ha una situació de vulnerabilitat greu i es treballa la transferència d'informació amb serveis socials abans del desallotjament. Quan entrem nosaltres és perquè tota la resta ha fracassat.

- La CUP plantejava en una entrevista a NacióDigital que els Mossos actuessin en els desnonaments com ho van fer durant l'1-O. És possible?

- Tenim clar que com a policia judicial hem de complir les ordres judicials. Les propostes que es facin a la comissió del model policial seran debatudes i aprovades pel Parlament, nosaltres les executarem de la manera que ens digui el Parlament.

"Pilotes de foam? Farem el que digui el Parlament, com no pot ser d'una altra manera"

- Parlem de la comissió del model policial. Pilotes de foam sí o no? 

- El que el Parlament decideixi, evidentment i com no pot ser d'altra maner, ho farem. Des d'una vessant estrictament operativa, necessitarem tenir altres mitjans que ens ajudin en el control per quan hi hagi desordres públics greus. L'alternativa serà la que ens digui el Parlament, que segur que ho farà des d'un criteri tècnic. Farem el que Parlament de Catalunya ens digui, com ja es va fer quan es van prohibir les pilotes de goma.

- Els Mossos han de tenir ordre públic? 

- Sí, i tant. És una funció policial i la llei de policia així ho estableix. Totes les policies del món tenen una part per garantir l'ordre públic. La funció de la policia és garantir la seguretat ciutadana i l'ordre públic, que la gent pugui viure amb seguretat als espais públics, sense alteracions greus de l'ordre públic.

- Creu que el Parlament "desconfia" dels Mossos? Ho van denunciar els sindicats a la comissió del model policial. Se senten qüestionats? 

- No. Tenim clar que es vol enfortir tot allò que té a veure amb la transparència, la comunicació, la proximitat i atenció a la víctima, i això és el que ens dona legitimitat.
 

La portaveu dels Mossos indica que són una policia "molt controlada". Foto: Juanma Peláez


- En els darrers mesos i anys hi ha hagut polèmica per casos en què els Mossos han fet atestats imprecisos o exagerats en casos contra manifestants. Hi ha un problema, en aquest sentit? 

- Tota diligència s'entra a un jutjat i els mecanismes de control són tots. Els Mossos som una policia molt controlada, com ha de ser i celebrem que així sigui. En qüestions concretes, els procediments judicials són també un element de fiscalització. Si hi ha hagut alguna diligència policial que no s'ha fet, s'ha reconduït.

- Col·lectius de l'Esquerra Independentista han denunciat que els Mossos i la Comissaria General d'Informació disposen de dades sobre activistes. És així? 

- No, treballem sobre casos, no sobre persones.

- Detecta un distanciament entre la ciutadania i els Mossos? 

- No, i ho dic molt convençuda. Pertanyo a la braca d'oficines relacions amb la comunitat, dels grups d'atenció a la víctima. Fem seguiment a víctimes de violències masclistes, d'odi i discriminació, participem a les taules contra la discriminació, amb els agents socials... Tenim el pols de la ciutadania. Entenem que no hi ha treball policial que no passi per la coordinació, això ens fa ser més rigorosos i professionals, i està vinculat amb la legitimitat policial. No hi ha distanciament entre els Mossos i la ciutadania, i les enquestes d'opinió així ho mostren.

"Pegasus? Hem de disposar de qualsevol instrument legal i d'acord a la llei que ens permeti perseguir el crim organitzat"

- S'ha acordat ampliar el topall de la plantilla dels Mossos. Ja s'està veient, això?

- Hi ha hagut convocatòries de places i ara a l'agost s'incorpora una nova promoció. Una altra promoció s'ha incorporat, ja. I està previst que n'hi hagin de noves. Hem tingut uns anys molt complicats, perquè hi ha hagut un bloqueig absolut a l'incorporació d'agents. El motiu? Qüestions polítiques, de recursos humans... Entenc que pel context econòmic, no té res a veure amb l'operativa policial.

- Els Mossos haurien de disposar del programari Pegasus? 

- Els Mossos haurien de disposar de qualsevol instrument legal i d'acord a la llei que ens permeti perseguir el crim organitzat. Les tècniques d'investigació de fa vint anys permetia perseguir el crim organitzat d'abans, però ara s'han d'adaptar a aquestes noves maneres d'actuar. Qualsevol instrument legal que s'ajusti a dret, l'hem de tenir.
 

Escudé adverteix del creixement del cultiu de marihuana a Catalunya. Foto: Juanma Peláez


- En quin punt es troba la cibercomissaria que va anunciar el comissari en cap fa uns mesos? 

- S'està treballant el decret d'estructura. La proposta operativa de la prefectura ja està a la part directiva, al Departament d'Interior, i passa per la creació d'una cibercomissaria que doni sortida a les necessitats relacionades amb el crim organitzat, i no només. També a nivell de seguretat interna, lluitar contra les ciberestafes, fer patrullatge a les xarxes... També en l'àmbit de la proximitat: la creació d'una nova regió policial online perquè la ciutadania pugui fer tràmits per internet.

"El cas de Laura Borràs? Investiguem i seguirem investigant tots els indicis o sospites de delicte i ho farem ajustats a la llei"

- La lluita contra la marihuana és un dels reptes dels Mossos. Per què apareix ara el problema? S'ha fet gran de cop o s'hi ha posat ara el focus?

- Des de fa uns anys Catalunya s'ha convertit en l'epicentre del tràfic i el cultiu de marihuana a Europa. Som un país exportador de marihuana a Europa. Clima excepcional, penes baixes en aquest àmbit, és un negoci extremadament lucratiu, que amb poca inversió genera molt benefici econòmic. Hem tingut uns anys de despoblament de zones rural i la crisi financera ha deixat molts locals buits, i això ha afavorit un escenari en què des de fa uns anys tenim instaurat crim organitzat que es dedica al tràfic de marihuana. El problema no és només la marihuana, sinó que al voltant hi ha augment de violència, narcoassalts, detencions il·legals, tràfic d'éssers humans... Dels 1.998 detinguts el 2021 relacionats amb la marihuana, el 50% no tenia antecedents policials, per tant vol dir que és una porta d'entrada de persones en situació de precarietat econòmica a la delinqüència. El crim organitzat porta a més violència, en la meitat de les intervencions en l'àmbit de la marihuana hi ha armes de foc, tenim tirotejos setmanals... És un tema que ens ocupa i ens preocupa moltíssim.

- Els Mossos estan sobrepassats per aquest fenomen? 

- Tenim un pla de marihuana des de 2017 en marxa. Qualsevol recurs més seria benvingut, perquè la quantitat de tones intervingudes ara no tenen res a veure amb el que s'intervenia abans. És un objectiu prioritari tant per la prefectura com per la comissaria general d'investigació criminal.
 

La portaveu del cos de Mossos d'Esquadra, al complex Egara. Foto: Juanma Peláez


- D'acord amb l'experiència dels Mossos, la legalització de la marihuana seria una eina per ajudar a resoldre el problema? 

- El debat sobre la legalització de la marihuana no és competència dels Mossos. El fet que hi hagi crim organitzat instaurat fa que si no hi ha marihuana buscarà una altra cosa. Un altre nínxol de mercat. Si no hi ha una estratègia conjunta a nivell europeu en aquest àmbit, legalitzar la marihuana aquí faria que hi hagués un increment de preus aquí però no al país veí, i per tant el mercat negre no desapareixerà i hi haurà fluxos. Hi ha l'antecedent de Països Baixos, que poden ser declarats el primer narcoestat europeu. Aquesta és la nostra realitat, però el debat no és policial sinó social.

- Els Mossos van començar la investigació sobre Laura Borràs i els contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Se senten interpel·lats quan Borràs i Junts diuen que és un cas que surt de les clavegueres de l'Estat?

- Sempre ens ajustem a la llei. Investiguem i seguirem investigant tots els indicis o sospites de delicte i ho farem ajustats a la norma, a la llei, i seguint directrius dels òrgans judicials.