03
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
8:05h
El cas de George Floyd, mort a mans de la policia nord-americana, va posar en primer pla el paper de les forces d'ordre en la societat nord-americana. També va desfermar una onada de protestes al carrer que va contribuir a una mobilització sense precedents en l'etapa final del mandat de Donald Trump. Un corrent d'opinió important aplegat en el moviment Defund the Police reclama treure recursos i poder a la policia.
Tot i que la situació als EUA no és equiparable, hi ha experts que alerten dels riscos que a Europa es caigui també en una policització dels grans problemes socials. Alex S. Vitale és sociòleg i coordinador del Projecte de Policia i Justícia Social del Brooklyn Institute. Ha col·laborat a The New York Times, The Washington Post, The Guardian i The Nation, entre d'altres. Es mostra escèptic amb les propostes de reforma de la policia perquè creu que no van al fons del problema. En les últimes setmanes ha estat a Barcelona per parlar del seu llibre El final del control social (Capitán Swing).
- Què proposa en aquest llibre, abolir la policia?
- Sí, demà... Crec que hem d'entendre la vigilància policial, el control policial, com una institució inherentment problemàtica que hauríem d'utilitzar només com a últim recurs. Hauríem d'intentar aconseguir intervencions alternatives allà on puguem. Al final d'aquest camí encara hi haurà policia? Pot ser.
- Què s'està fent malament en política policial i què s'hauria de fer?
- El meu punt de vista és que hauríem d'enfocar tot el referent a la política de les forces de seguretat menys cap a reformar la policia i a exigir que els governs enfoquin els nostres problemes entorn la seguretat d'altres maneres.
- La seva tesi coincideix amb els corrents que al seu país reclamen defund the police, és a dir, treure el finançament a la policia?
- Aquest concepte de Defund the Police és important perquè assenyala el rebuig a la reforma policial. El que no diuen aquestes tres paraules és el que volem crear per reemplaçar-la, que són noves institucions de seguretat pública que siguin responsables davant de les seves comunitats, com serveis de salut mental bàsica, centres de suport a les famílies, iniciatives per reduir la violència, programes de tractament contra l'addicció a les drogues...
- Ha defensat en alguna ocasió un model policial similar al britànic en què pocs policies van armats. És correcte?
- Hi ha alguns països que han estat capaços d'utilitzar a la policia sense que vagin armats o duguin menys armes. Crec que en part és perquè les desigualtats socials no tenen la intensitat que tenim als Estats Units ni la història de violència social que tenim. Però al Regne Unit veiem que a mida que les desigualtats han augmentat, s'ha produït un increment de les forces policials i del seu arsenal. - Però creu que és eficaç que la policia vagi menys armada quan és tan fàcil dur armes als EUA?
- El problema de les armes no es resoldrà amb més policies ni amb control policial. Hi ha hagut presència de policies armats en tota la història dels EUA i continuem sent una de les societats més violentes. De fet, és possible que la glorificació de la violència policial, que és central en la cultura nord-americana, contribueixi al problema.
- Però en el darrer episodi en una escola a Texas, a Uvalde, s'ha criticat a la policia per no actuar abans després dels trets en una aula.
- Vivim sota una imatge mitificada de la policia, com si fossin la solució perfecta a tots els problemes que tenim. Quan disparen, sempre toquen al tipus malvat. Però això és a la televisió, no és real. Hem de deixar de pensar que la policia és la solució a tot el problema.
- És evident que la policia no és la solució als problemes socials, però d'aquí a dir que la solució de la violència passa per reduir-la al màxim hi ha un abisme.
- En el cas dels tirotejos a les escoles, en particular, l'FBI va fer una investigació sobre els episodis de violència a les aules i van trobar que en el 90% dels tirotejos hi havia altres persones que sabien que això succeiria, però no es van adoptar mesures. L'únic sistema que tenim ara mateix és la policia. I les persones joves no recorren a la policia perquè tenen por i creuen que alguna cosa els podria succeir. Si algun cop es recorre preventivament a la policia, aquesta només pot actuar quan ja s'ha produït el dany. Un dels tiradors dels darrers anys va ser visitat per la policia i no van impedir els fets.
- Assegura que creure que la policia persegueix els malfactors és un mite progressista.
- És així com la policia es veu a ella mateixa i molts dels joves que entren a l'acadèmia per ser-ho ho fan amb aquest desig i el servei a la comunitat. Però a la pràctica no és així. El control policial tracta de la gestió de les vides de la població més marginada i marginal, la més vulnerable de la nostra societat. La policia no dedica cadascun dels seus dies a detenir assassins en sèrie ni atracadors de bancs.
- El cas de George Floyd ha canviat les actituds?
- La resposta a l'assassinat de George Floyd va ser important perquè va mostrar un rebuig al programa de reforma policial que va sorgir després dels fets de Ferguson, quan un noi desarmat va ser mort per la policia local, a Missouri, el 2014. Aleshores es va dir que es faria una reforma policial. Però la veritat és que la policia continua matant tres persones per dia als Estats Units. Per això la gent vol alternatives al control policial.
- El que diu per als Estats Units és aplicable a Europa?
- Malauradament, crec que aquest tema cada cop és més rellevant per Europa. Quan veiem la reducció del benestar social i una creixent desigualtat, tindrem cada cop més problemes socials que es lliuraran a la gestió policial. Espero que el meu llibre obri consciències perquè els europeus no cometin els mateixos errors que hem fet nosaltres.
- Veu a Europa episodis similars als del seu país?
- No veig un fenomen igual d'estès de violència, però sí que el veiem en determinats llocs, com en les comunitats immigrants. I també hi ha un discurs de control policial i major implicació policial davant fets com els nois que escapen de casa, els sensesostre, les treballadores sexuals, els immigrants sense feina. Això són problemes socials i el control policial no és cap solució per aquests problemes.
- Vam veure què va passar a Melilla amb la intervenció de la gendarmeria marroquina a la tanca fronterera amb Espanya.
- És important que l'estat espanyol no cometi els mateixos errors que els Estats Units. El problema de la pobresa i la immigració no es poden transformar en problemes criminalitzats. La realitat és que sempre que invertim poder en la idea de l'ordre a les fronteres, hi haurà violència. Els fets de Melilla va ser la concentració visible del que és la violència quotidiana de la frontera. De fet, als EUA les persones moren al desert i ningú ho veu. Quan es produeix a la frontera, es fa visible.
- Veu situacions equiparables en el que passa a Melilla amb el que succeeix a la frontera de Texas?
- No conec prou sobre el control de fronteres a l'estat espanyol i el Marroc, però crec que és bastant similar. Als EUA tenim una policia de frontera, que és un cos policial nacional i té molt de poder. S'implica amb molta violència sense pràcticament cap responsabilitat pública.
- Afeblir de recursos a la policia no pot perjudicar més la situació dels sectors populars que no cometen cap delicte i viuen en barris conflictius?
- La meva proposta no és simplement que tinguem menys policia. És que creem noves infraestructures de seguretat pública en lloc de passar els problemes socials a la policia perquè els gestioni.
- El seu país s'ha vist sacsejat per la sentència del Suprem contra l'avortament. La societat nord-americana s'ha fet més conservadora o els jutges s'han convertit en un poder descontrolat? Quin retrat faria de la societat nord-americana en aquests moments?
- S'ha de dir que el control policial està bàsicament sota el control de la política local. Té menys a veure amb la polarització que hi ha a Washington. Les decisions sobre la policia les prenen institucions locals on la majoria sol estar-hi d'acord. Sobre la decisió del Suprem, no és un tema en el que estigui especialitzat. Però diria que la decisió dels jutges no és compartida per una majoria de la societat nord-americana. Hi ha moltes evidències que és un criteri llunyà a la majoria.
- Com veu el futur immediat als Estats Units?
- Crec que continuem estant molt polaritzats i el nostre sistema constitucional dona un poder desproporcionat als territoris més conservadors del país. Són estats amb una població escassa, però tenen molt poder dins del Senat i en el col·legi electoral. Per això moltes vegades es donen uns resultats polítics que són molt diferents als desigs de la majoria de la població.
- Quin balanç fa de l'administració Biden?
- Crec que fins ara no ha estat capaç d'engegar iniciatives polítiques noves que poguessin motivar un canvi en la correlació electoral. Això podria comportar problemes seriosos per als demòcrates en les eleccions de mig mandat d'aquest novembre. Biden no ha estat capaç de comunicar una visió per al futur. Crec que al Partit Demòcrata hi ha un desig molt gran per un lideratge nou, més jove i fresc.
Tot i que la situació als EUA no és equiparable, hi ha experts que alerten dels riscos que a Europa es caigui també en una policització dels grans problemes socials. Alex S. Vitale és sociòleg i coordinador del Projecte de Policia i Justícia Social del Brooklyn Institute. Ha col·laborat a The New York Times, The Washington Post, The Guardian i The Nation, entre d'altres. Es mostra escèptic amb les propostes de reforma de la policia perquè creu que no van al fons del problema. En les últimes setmanes ha estat a Barcelona per parlar del seu llibre El final del control social (Capitán Swing).
- Què proposa en aquest llibre, abolir la policia?
- Sí, demà... Crec que hem d'entendre la vigilància policial, el control policial, com una institució inherentment problemàtica que hauríem d'utilitzar només com a últim recurs. Hauríem d'intentar aconseguir intervencions alternatives allà on puguem. Al final d'aquest camí encara hi haurà policia? Pot ser.
- Què s'està fent malament en política policial i què s'hauria de fer?
- El meu punt de vista és que hauríem d'enfocar tot el referent a la política de les forces de seguretat menys cap a reformar la policia i a exigir que els governs enfoquin els nostres problemes entorn la seguretat d'altres maneres.
"La vigilància policial és una institució inherentment problemàtica que hauríem d'utilitzar només com a últim recurs"
- La seva tesi coincideix amb els corrents que al seu país reclamen defund the police, és a dir, treure el finançament a la policia?
- Aquest concepte de Defund the Police és important perquè assenyala el rebuig a la reforma policial. El que no diuen aquestes tres paraules és el que volem crear per reemplaçar-la, que són noves institucions de seguretat pública que siguin responsables davant de les seves comunitats, com serveis de salut mental bàsica, centres de suport a les famílies, iniciatives per reduir la violència, programes de tractament contra l'addicció a les drogues...
Alex S. Vitale amb el seu llibre sobre model policial. Foto: Pau Ollé
- Ha defensat en alguna ocasió un model policial similar al britànic en què pocs policies van armats. És correcte?
- Hi ha alguns països que han estat capaços d'utilitzar a la policia sense que vagin armats o duguin menys armes. Crec que en part és perquè les desigualtats socials no tenen la intensitat que tenim als Estats Units ni la història de violència social que tenim. Però al Regne Unit veiem que a mida que les desigualtats han augmentat, s'ha produït un increment de les forces policials i del seu arsenal.
- El problema de les armes no es resoldrà amb més policies ni amb control policial. Hi ha hagut presència de policies armats en tota la història dels EUA i continuem sent una de les societats més violentes. De fet, és possible que la glorificació de la violència policial, que és central en la cultura nord-americana, contribueixi al problema.
- Però en el darrer episodi en una escola a Texas, a Uvalde, s'ha criticat a la policia per no actuar abans després dels trets en una aula.
- Vivim sota una imatge mitificada de la policia, com si fossin la solució perfecta a tots els problemes que tenim. Quan disparen, sempre toquen al tipus malvat. Però això és a la televisió, no és real. Hem de deixar de pensar que la policia és la solució a tot el problema.
- És evident que la policia no és la solució als problemes socials, però d'aquí a dir que la solució de la violència passa per reduir-la al màxim hi ha un abisme.
- En el cas dels tirotejos a les escoles, en particular, l'FBI va fer una investigació sobre els episodis de violència a les aules i van trobar que en el 90% dels tirotejos hi havia altres persones que sabien que això succeiria, però no es van adoptar mesures. L'únic sistema que tenim ara mateix és la policia. I les persones joves no recorren a la policia perquè tenen por i creuen que alguna cosa els podria succeir. Si algun cop es recorre preventivament a la policia, aquesta només pot actuar quan ja s'ha produït el dany. Un dels tiradors dels darrers anys va ser visitat per la policia i no van impedir els fets.
Alex S. Vitale en un moment de l'entrevista al Centre d'Art Santa Mònica Foto: Pau Ollé
- Assegura que creure que la policia persegueix els malfactors és un mite progressista.
- És així com la policia es veu a ella mateixa i molts dels joves que entren a l'acadèmia per ser-ho ho fan amb aquest desig i el servei a la comunitat. Però a la pràctica no és així. El control policial tracta de la gestió de les vides de la població més marginada i marginal, la més vulnerable de la nostra societat. La policia no dedica cadascun dels seus dies a detenir assassins en sèrie ni atracadors de bancs.
"El control policial tracta de la gestió de les vides de la població més marginada i vulnerable de la nostra societat"
- El cas de George Floyd ha canviat les actituds?
- La resposta a l'assassinat de George Floyd va ser important perquè va mostrar un rebuig al programa de reforma policial que va sorgir després dels fets de Ferguson, quan un noi desarmat va ser mort per la policia local, a Missouri, el 2014. Aleshores es va dir que es faria una reforma policial. Però la veritat és que la policia continua matant tres persones per dia als Estats Units. Per això la gent vol alternatives al control policial.
- El que diu per als Estats Units és aplicable a Europa?
- Malauradament, crec que aquest tema cada cop és més rellevant per Europa. Quan veiem la reducció del benestar social i una creixent desigualtat, tindrem cada cop més problemes socials que es lliuraran a la gestió policial. Espero que el meu llibre obri consciències perquè els europeus no cometin els mateixos errors que hem fet nosaltres.
"Creure que la policia es dedica a perseguir els malfactors és un mite"
- Veu a Europa episodis similars als del seu país?
- No veig un fenomen igual d'estès de violència, però sí que el veiem en determinats llocs, com en les comunitats immigrants. I també hi ha un discurs de control policial i major implicació policial davant fets com els nois que escapen de casa, els sensesostre, les treballadores sexuals, els immigrants sense feina. Això són problemes socials i el control policial no és cap solució per aquests problemes.
Alex S. Vitale: "És important que l'estat espanyol no cometi els mateixos errors que els EUA". Foto: Pau Ollé
- Vam veure què va passar a Melilla amb la intervenció de la gendarmeria marroquina a la tanca fronterera amb Espanya.
- És important que l'estat espanyol no cometi els mateixos errors que els Estats Units. El problema de la pobresa i la immigració no es poden transformar en problemes criminalitzats. La realitat és que sempre que invertim poder en la idea de l'ordre a les fronteres, hi haurà violència. Els fets de Melilla va ser la concentració visible del que és la violència quotidiana de la frontera. De fet, als EUA les persones moren al desert i ningú ho veu. Quan es produeix a la frontera, es fa visible.
- Veu situacions equiparables en el que passa a Melilla amb el que succeeix a la frontera de Texas?
- No conec prou sobre el control de fronteres a l'estat espanyol i el Marroc, però crec que és bastant similar. Als EUA tenim una policia de frontera, que és un cos policial nacional i té molt de poder. S'implica amb molta violència sense pràcticament cap responsabilitat pública.
- Afeblir de recursos a la policia no pot perjudicar més la situació dels sectors populars que no cometen cap delicte i viuen en barris conflictius?
- La meva proposta no és simplement que tinguem menys policia. És que creem noves infraestructures de seguretat pública en lloc de passar els problemes socials a la policia perquè els gestioni.
"Els fets de Melilla va ser la concentració visible del que és la violència quotidiana de la frontera"
- El seu país s'ha vist sacsejat per la sentència del Suprem contra l'avortament. La societat nord-americana s'ha fet més conservadora o els jutges s'han convertit en un poder descontrolat? Quin retrat faria de la societat nord-americana en aquests moments?
- S'ha de dir que el control policial està bàsicament sota el control de la política local. Té menys a veure amb la polarització que hi ha a Washington. Les decisions sobre la policia les prenen institucions locals on la majoria sol estar-hi d'acord. Sobre la decisió del Suprem, no és un tema en el que estigui especialitzat. Però diria que la decisió dels jutges no és compartida per una majoria de la societat nord-americana. Hi ha moltes evidències que és un criteri llunyà a la majoria.
Alex S. Vitale: "Continuarem estant molt polaritzats". Foto: Pau Ollé
- Crec que continuem estant molt polaritzats i el nostre sistema constitucional dona un poder desproporcionat als territoris més conservadors del país. Són estats amb una població escassa, però tenen molt poder dins del Senat i en el col·legi electoral. Per això moltes vegades es donen uns resultats polítics que són molt diferents als desigs de la majoria de la població.
- Quin balanç fa de l'administració Biden?
- Crec que fins ara no ha estat capaç d'engegar iniciatives polítiques noves que poguessin motivar un canvi en la correlació electoral. Això podria comportar problemes seriosos per als demòcrates en les eleccions de mig mandat d'aquest novembre. Biden no ha estat capaç de comunicar una visió per al futur. Crec que al Partit Demòcrata hi ha un desig molt gran per un lideratge nou, més jove i fresc.