NATALITAT

Quins van ser els noms més posats a Catalunya el 2021?

Els naixements disminueixen un 1,3% respecte el 2020 i un 6,2% respecte el 2019, any previ a la pandèmia

per M.O., Barcelona, Catalunya | 19 de juliol de 2022 a les 18:57 |
No hi ha cap nom nou a la llista dels 10 més posats a Catalunya. | Eric Froehling
Marc (443) és, un any més, el nom de nadó més freqüent a Catalunya, de la mateixa manera que Júlia/Julia (476) manté el lideratge pel que fa als noms més posats a les nenes per quart any consecutiu. El nom de Marc va seguit pels de Nil i Pol (436 cadascun), Jan (425), que baixa dues posicions; i Leo (422). El de Júlia, al seu torn, va seguit pel de Martina (418), Mia (408), Emma (403), que també ha desescalat dos llocs; i Lucía (386). Tot i que s'han registrat canvis en l'ordre respecte de l'any anterior, no hi ha cap nom nou a la llista dels 10 més posats.

La principal novetat és que Leo ha desbancat Marc com el nom més posat a l’Àmbit Metropolità. Jan ha estat el més comú a les Comarques Gironines i a l’Alt Pirineu i AranMarc al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre i a Ponent; Martí a les Comarques Centrals i Biel al Penedès. 


Júlia/Julia és el nom més freqüent de les nenes nascudes l’any 2021 a les comarques gironines, a Ponent, a les Comarques Centrals i al Penedès. Lucía és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità, mentre que Emma al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre i Jana, a l'Alt Pirineu i Aran.

Les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) indiquen que l'any 2021 van néixer a Catalunya 57.704 nadons vius, xifra que representa una disminució de l'1,3% interanual. Això suposa una taxa bruta de natalitat de 7,4 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Segons l'òrgan estadístic, la  disminució dels naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteix l'impacte de la Covid-19, però s'inscriu en una tendència de descens de la natalitat en les dues darreres dècades.


L'àmbit territorial del Penedès és l'únic que va registrar un creixement de naixements (3,5%) respecte de l'any anterior. Els àmbits de Ponent (-5,3%) i de les Comarques Gironines (-4,8%) van ser els que en van registrar una major disminució. En tots aquests territoris, les xifres de naixements van ser inferiors a les de l'any 2019.

La disminució continuada de la natalitat iniciada a partir del 2008 s'ha vist accentuada per la crisi sanitària i ha suposat passar dels 89.024 naixements el 2008 als 57.704 del 2021. Aquesta reducció s'explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, com per la menor taxa de fecunditat. La fecunditat del 2020 ha baixat molt lleugerament, una centèsima, fins a l'1,20. Aquest indicador s'allunya de la taxa europea, que el 2019 era d'1,53 fills per dona.


L'edat de les mares en néixer els fills va seguir endarrerint-se, fins a situar-se en els 32,7 anys. L'edat mitjana en el moment de donar a llum al primer fill va ser de 31,7 anys. Pel que fa a la nacionalitat de les mares, el nadons de mare estrangera van representar el 31,7% del total. La fecunditat de les dones estrangeres va ser més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, i el nombre de fills per dona va ser d'1,37 i d'1,14 respectivament.

L'àmbit territorial de les Comarques Gironines és el que té la taxa bruta de natalitat més elevada, amb 7,9 naixements per cada 1.000 habitants. La taxa de natalitat més baixa, per contra, es registra a les Terres de l'Ebre (6,7‰) i a l'Alt Pirineu i Aran (5,7‰). Per comarques, el Gironès (9,2‰) i la Segarra (8,6‰) han registrat les taxes més elevades, mentre que l'Aran (4,9‰) i l'Alta Ribagorça (5,0‰) han presentat les més baixes.

Altres notícies que et poden interessar




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació