18
de juliol
del
2022
Quan Laura Borràs, presidenta de Junts, va pujar al faristol per tancar el congrés del partit, no va deixar córrer el rellotge per carregar amb duresa contra la taula de diàleg. "No ser-hi és la millor manera de defensar una negociació real. No som en taules de diàleg que siguin coartades de governs espanyols que l'única proposta que tenen és el qui dia passa any empeny, o que qui dia passa, pressupost empeny", va assenyalar. Des d'un lloc destacat entre el públic ho escoltava Marta Vilalta, principal dirigent d'ERC present a La Farga de l'Hospitalet, on aquest cap de setmana Junts ha celebrat un conclave decisiu per posar ordre en el discurs i també en l'estructura després de l'adeu de Carles Puigdemont. Els discursos i els documents aprovats anticipen més xocs entre socis de Govern, especialment per la mesa de negociació, el cas Borràs -amb el judici oral cada vegada més a prop- i la política fiscal, tenint en compte que Junts ha aprovat impulsar la supressió de l'impost de successions i explorar fer el mateix amb patrimoni.
A banda, la ponència política -a banda de donar per liquidada la taula de diàleg a partir del cinquè aniversari de l'1-O, mandat "vigent" i suficient per culminar la independència, iniciativa a la qual no s'hi posa data- estableix la possibilitat d'una consulta sobre la continuïtat del partit al Govern a partir de la tardor, quan se celebri el debat de política general i el consell nacional de Junts disposi ja de l'auditoria sobre el compliment del pacte de legislatura. Vilalta, després de la reunió de l'executiva d'ERC, ha convidat que Junts prengui "decisions" en cas que se sentin incòmodes dins l'executiu. "Hem pogut escoltar moltes proclames i llegir titulars, però la concreció, no. Els problemes no es poden resoldre amb crítiques sense proposta", ha reflexionat Vilalta. Tant a la seu dels republicans com al Palau de la Generalitat, fins i tot abans que els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchezfixessin nova data per reunir la taula de diàleg després de citar-se a la Moncloa, ja donaven per feta una nova absència de Junts.
La distància del partit que ara lideren Borràs i Jordi Turull amb la mesa de negociació és clara des de fa mesos. L'any passat, en ple estiu, Aragonès i l'aleshores secretari general de Junts, Jordi Sànchez, van mantenir una reunió discreta en la qual es van constatar les diferències. També va ser el dia en què Sànchez va verbalitzar que calia enviar a la mesa perfils al marge dels membres del Govern, com defensava -i defensa- el president. La formació va proposar una alineació formada per l'anterior secretari general, Turull, Míriam Nogueras i el vicepresident Jordi Puigneró, però no va ser acceptada ni a Palau ni a la Moncloa. Un any després, a la sala de màquines de Junts constaten que "no hi ha avenços" i que a Madrid "se'n riuen" d'Aragonès, segons diverses fonts de la direcció consultades per NacióDigital durant el congrés.
El retret que fa ERC als socis, en aquest sentit, és que no plantegen alternatives, i des de Presidència mantenen des de fa dies que, quan es vegin "avenços" -n'hi ha de previstos sobre desjudicialització de cara a finals de mes, amb la incògnita sobre què passarà amb la reforma de la sedició-, s'hi acabaran "sumant". "Ells mateixos saben que això no té recorregut", remarquen des de la cúpula de Junts. Turull ha insistit des dels micròfons de Catalunya Ràdio que la posició al partit és monolítica sobre la negativa a formar part del diàleg -sosté que no hi ha cap conseller que s'hagi pronunciat a favor d'asseure's-hi. "El conflicte és prou important com per no anar-hi a fer bullir l'olla", ha reflexionat el secretari general, que va dissabte va comparar la mesa amb un grup de Whatsapp i va indicar que constituïa un "cant de sirena enverinat" de l'Estat.
En el mateix discurs, però, Turull també va voler exhibir mà estesa a l'hora de convidar tots els actors de l'independentisme a constituir una taula que decidís els nous passos del procés per "recosir" la unitat. Els intents destinats a aquest propòsit no han funcionat -hi havia en marxa una mesa de partits que va deixar de citar-se a causa de la manca d'entesa-, i les posicions són molt distants entre Junts, ERC i la CUP. Els primers aposten per un "nou cicle" aprofitant el cinquè aniversari de l'1-O, però sense posar terminis de futur; els republicans persisteixen en la via del diàleg malgrat la manca de resultats; i els anticapitalistes reclamen al Govern impulsar un referèndum d'autodeterminació com a molt tard el 2025, seguint l'exemple d'Escòcia.
Entre els impostos i el cas Borràs
Ja han passat més de sis anys i ara només es recorda com una polèmica menor, però un dels primers xocs que van mantenir Carles Puigdemont i Oriol Junqueras quan compartien Govern va ser sobre la possibilitat d'apujar l'IRPF en els primers pressupostos que van elaborar plegats, finalment tombats -abans de ser debatuts- per la CUP. ERC apostava per apujar els tipus, però CDC -encara no s'havia fundat ni tan sols el PDECat- va pressionar perquè no fos així. En la ponència sectorial comandada per Damià Calvet, Junts estableix que el tipus màxim d'IRPF hauria de baixar del 50% al 45% i, sobretot, es reclama suprimir l'impost de successions i donacions. També s'explora fer exactament el mateix amb el de patrimoni, un triomf del sector liberal.
"El que fan és definir-se clarament com el que han estat sempre: un espai de la dreta, de la dreta sobiranista i independentista del nostre país. Està bé que es desacomplexin a nivell ideològic", ha reflexionat Vilalta. Des de la seva fundació, Junts s'ha definit com un partit de centreesquerra, i de fet té un corrent ideològic específic d'esquerra i un de socialdemòcrata. No han disposat de suficient força ni representativitat per condicionar les mesures aprovades: la ponència sectorial es va aprovar amb el 99% dels vots. En l'organitzativa, la que consagra l'exempció per lawfare en casos de condemna per corrupció a l'hora d'establir les faltes molt greus a la militància, el percentatge va ser del 90%. Borràs, per tant, va quedar protegida en cas de sentència pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), pel qual la Fiscalia demana sis anys de presó. La justícia, per ara, ha tombat la petició per desenvolupar el judici amb jurat popular.
Turull ha insistit davant d'ERC i la CUP que seria un "error garrafal" deixar caure Borràs, i ha reclamat que les "togues" no imposin quina ha de ser la composició del Parlament. "No és només una dirigent política d'un espai polític concret, és la presidenta del Parlament, a l'hora de decidir com afronta la seva causa judicial, hauria de posar per davant els interessos de preservació de la institució", ha respost Vilalta. Quan el jutge fixi la data del judici oral, arrencarà a la cambra catalana -i als grups de coordinació interna- un fort debat que condicionarà el futur de la legislatura. La ressaca del congrés de Junts indica que, lluny de reduir els xocs, la situació tendirà a complicar-se.
A banda, la ponència política -a banda de donar per liquidada la taula de diàleg a partir del cinquè aniversari de l'1-O, mandat "vigent" i suficient per culminar la independència, iniciativa a la qual no s'hi posa data- estableix la possibilitat d'una consulta sobre la continuïtat del partit al Govern a partir de la tardor, quan se celebri el debat de política general i el consell nacional de Junts disposi ja de l'auditoria sobre el compliment del pacte de legislatura. Vilalta, després de la reunió de l'executiva d'ERC, ha convidat que Junts prengui "decisions" en cas que se sentin incòmodes dins l'executiu. "Hem pogut escoltar moltes proclames i llegir titulars, però la concreció, no. Els problemes no es poden resoldre amb crítiques sense proposta", ha reflexionat Vilalta. Tant a la seu dels republicans com al Palau de la Generalitat, fins i tot abans que els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchezfixessin nova data per reunir la taula de diàleg després de citar-se a la Moncloa, ja donaven per feta una nova absència de Junts.
La distància del partit que ara lideren Borràs i Jordi Turull amb la mesa de negociació és clara des de fa mesos. L'any passat, en ple estiu, Aragonès i l'aleshores secretari general de Junts, Jordi Sànchez, van mantenir una reunió discreta en la qual es van constatar les diferències. També va ser el dia en què Sànchez va verbalitzar que calia enviar a la mesa perfils al marge dels membres del Govern, com defensava -i defensa- el president. La formació va proposar una alineació formada per l'anterior secretari general, Turull, Míriam Nogueras i el vicepresident Jordi Puigneró, però no va ser acceptada ni a Palau ni a la Moncloa. Un any després, a la sala de màquines de Junts constaten que "no hi ha avenços" i que a Madrid "se'n riuen" d'Aragonès, segons diverses fonts de la direcció consultades per NacióDigital durant el congrés.
El retret que fa ERC als socis, en aquest sentit, és que no plantegen alternatives, i des de Presidència mantenen des de fa dies que, quan es vegin "avenços" -n'hi ha de previstos sobre desjudicialització de cara a finals de mes, amb la incògnita sobre què passarà amb la reforma de la sedició-, s'hi acabaran "sumant". "Ells mateixos saben que això no té recorregut", remarquen des de la cúpula de Junts. Turull ha insistit des dels micròfons de Catalunya Ràdio que la posició al partit és monolítica sobre la negativa a formar part del diàleg -sosté que no hi ha cap conseller que s'hagi pronunciat a favor d'asseure's-hi. "El conflicte és prou important com per no anar-hi a fer bullir l'olla", ha reflexionat el secretari general, que va dissabte va comparar la mesa amb un grup de Whatsapp i va indicar que constituïa un "cant de sirena enverinat" de l'Estat.
En el mateix discurs, però, Turull també va voler exhibir mà estesa a l'hora de convidar tots els actors de l'independentisme a constituir una taula que decidís els nous passos del procés per "recosir" la unitat. Els intents destinats a aquest propòsit no han funcionat -hi havia en marxa una mesa de partits que va deixar de citar-se a causa de la manca d'entesa-, i les posicions són molt distants entre Junts, ERC i la CUP. Els primers aposten per un "nou cicle" aprofitant el cinquè aniversari de l'1-O, però sense posar terminis de futur; els republicans persisteixen en la via del diàleg malgrat la manca de resultats; i els anticapitalistes reclamen al Govern impulsar un referèndum d'autodeterminació com a molt tard el 2025, seguint l'exemple d'Escòcia.
Entre els impostos i el cas Borràs
Ja han passat més de sis anys i ara només es recorda com una polèmica menor, però un dels primers xocs que van mantenir Carles Puigdemont i Oriol Junqueras quan compartien Govern va ser sobre la possibilitat d'apujar l'IRPF en els primers pressupostos que van elaborar plegats, finalment tombats -abans de ser debatuts- per la CUP. ERC apostava per apujar els tipus, però CDC -encara no s'havia fundat ni tan sols el PDECat- va pressionar perquè no fos així. En la ponència sectorial comandada per Damià Calvet, Junts estableix que el tipus màxim d'IRPF hauria de baixar del 50% al 45% i, sobretot, es reclama suprimir l'impost de successions i donacions. També s'explora fer exactament el mateix amb el de patrimoni, un triomf del sector liberal.
"El que fan és definir-se clarament com el que han estat sempre: un espai de la dreta, de la dreta sobiranista i independentista del nostre país. Està bé que es desacomplexin a nivell ideològic", ha reflexionat Vilalta. Des de la seva fundació, Junts s'ha definit com un partit de centreesquerra, i de fet té un corrent ideològic específic d'esquerra i un de socialdemòcrata. No han disposat de suficient força ni representativitat per condicionar les mesures aprovades: la ponència sectorial es va aprovar amb el 99% dels vots. En l'organitzativa, la que consagra l'exempció per lawfare en casos de condemna per corrupció a l'hora d'establir les faltes molt greus a la militància, el percentatge va ser del 90%. Borràs, per tant, va quedar protegida en cas de sentència pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), pel qual la Fiscalia demana sis anys de presó. La justícia, per ara, ha tombat la petició per desenvolupar el judici amb jurat popular.
Turull ha insistit davant d'ERC i la CUP que seria un "error garrafal" deixar caure Borràs, i ha reclamat que les "togues" no imposin quina ha de ser la composició del Parlament. "No és només una dirigent política d'un espai polític concret, és la presidenta del Parlament, a l'hora de decidir com afronta la seva causa judicial, hauria de posar per davant els interessos de preservació de la institució", ha respost Vilalta. Quan el jutge fixi la data del judici oral, arrencarà a la cambra catalana -i als grups de coordinació interna- un fort debat que condicionarà el futur de la legislatura. La ressaca del congrés de Junts indica que, lluny de reduir els xocs, la situació tendirà a complicar-se.