18
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
14:20h
"Ja feia temps que volíem fer-ho públic, però vam decidir esperar que passés alguna cosa grossa, com el malaurat incendi que hi està havent, perquè la nostra crida no passés desapercebuda". Això és el que han explicat els bombers del Parc de Manresa a NacióDigital un cop aquest diari s'ha assabentat de la intenció dels treballadors del cos de donar a conèixer, mitjançant una carta oberta, la situació "precària" en què es troben una part de les seves instal·lacions. Segons relaten, fa 40 anys que la xarxa d'hidrants (aquells aparells, també anomenats boca d'incendi, dissenyats per a subministrar aigua a pressió quan hi ha foc) que tenen al parc i que els permet reomplir els camions d'aigua, "no té pressió".
Després d'anys de peticions a les administracions competents, el cos lamenta que no s'ha fet res al respecte per resoldre la situació. "No volem seguir en silenci davant d'un problema, aparentment fàcil de resoldre, entre administracions que són incapaces de posar-se d'acord", assenyalen, tot dirigint-se a l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; el cap de la Regió d'Emergències Centre, Santi Lleonart, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena: "Us instem a posar fil a l'agulla" perquè "volem aigua i la volem ja".
Carta oberta dels bombers del Parc de Manresa
Després d'anys de peticions a les administracions competents, el cos lamenta que no s'ha fet res al respecte per resoldre la situació. "No volem seguir en silenci davant d'un problema, aparentment fàcil de resoldre, entre administracions que són incapaces de posar-se d'acord", assenyalen, tot dirigint-se a l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; el cap de la Regió d'Emergències Centre, Santi Lleonart, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena: "Us instem a posar fil a l'agulla" perquè "volem aigua i la volem ja".
Carta oberta dels bombers del Parc de Manresa
ELS NOSTRES FOCS I EL MIRACLE DE LA LLUM
El Parc de Bombers de Manresa és el més antic del país amb més de 160 anys d'història. La seva ubicació actual, al polígon del Guix, ja sobrepassa la quarantena. Avui que, tristament, el nostre cos és notícia, us volem explicar un problema greu que, incomprensiblement, està enquistat a les nostres instal·lacions.
¿Oi que ningú entendria que a un hospital no li subministressin guants de làtex, material de cures, oxigen medicinal o altres eines imprescindibles per portar a terme la seva tasca quotidiana? Doncs resulta que al Parc de Bombers de la capital del Bages, que cobreix un volum de territori gens menyspreable, anem molt mancats d'un element totalment essencial per poder desenvolupar la nostra feina habitual: l'aigua. La xarxa d'hidrants que ens permet reomplir els camions d'aigua, no té pressió. I això no ve d'ara: ja fa quaranta anys que ens trobem amb aquest problema.
Ni tres alcaldes diferents; ni quatre caps de la Regió d'Emergències Centre (REC) -on s'adscriu el Parc de Manresa-; ni un nombre difícil de recordar de consellers amb càrrecs de confiança i sous difícilment justificables; cap d'ells ha estat capaç de posar-se d'acord per resoldre el fet d'haver-nos d'esperar pràcticament una hora per omplir un camió.
Però no patiu: com diu la dita, els bombers tenim unes idees molt nostres, així que cada cop que tornem d'un servei amb els vehicles mig buits o completament secs, passem per algun polígon industrial o per algun hidrant (boca d'incendi) de la ciutat per tal d'abastir-nos d'aquest recurs tan preuat. No sense generar, en algunes ocasions, petites molèsties a la circulació.
Ens hem acostumat a treballar de forma precària en molts aspectes. No patim ni més ni menys mancances que els col·lectius de mestres o metges, però no per això volem seguir en silenci davant d'un problema, aparentment fàcil de resoldre, entre administracions que són incapaces de posar-se d'acord.
Diran que hi ha un projecte de construcció d'un nou parc de Bombers, i nosaltres els respondrem que també hi havia un projecte de 12 milions d'euros per renovar les nostres instal·lacions obsoletes que s'havia d'executar l'any 2007, i que finalment no es va portar a la pràctica tot i el dineral que va costar. En aquest sentit, si tenim en compte el context econòmic actual, permeteu-nos que no siguem gaire optimistes de cara aquest suposat nou projecte.
I sí, ens dol aprofitar-nos del patiment de veïnes i veïns en aquests darrers incendis, però l'angoixa és compartida i ho intentem minimitzar amb tots els recursos disponibles. Malgrat la calor, l'estrès i les mancances estructurals, en cada moment donem el millor de cadascun de nosaltres.
Així que, senyor Santi LLeonart (Cap de la REC); senyor Marc Aloy (alcalde de Manresa) i senyor Joan Ignasi Elena (conseller d'Interior), us instem a posar fil a l'agulla i a resoldre l'actual problemàtica. Segur que heu llegit sobre la sequera que va patir Manresa durant la primera meitat del segle XIV. Els pagesos depenien de la pluja i per pal·liar la manca de precipitacions es van posar d'acord amb les institucions per fer arribar l'aigua a través d'una sèquia. La seva construcció, però, no va rebre l'aprovació del bisbe de Vic. La resta de la història ja la sabeu. Els bombers i bomberes del Parc de Manresa esperem no haver de recórrer a cap miracle. VOLEM AIGUA I LA VOLEM JA!
Ànims a tots i totes aquelles que han sofert pèrdues en aquests focs i gràcies infinites a tots aquells col·lectius que ens presteu la vostra ajuda quan van tan mal dades, especialment a les ADF, que actualment es troben en un conflicte obert amb la cúpula de Bombers i no amb la gent del cos.
A tothom, molta força!
Bombers del Parc de Manresa
El Parc de Bombers de Manresa és el més antic del país amb més de 160 anys d'història. La seva ubicació actual, al polígon del Guix, ja sobrepassa la quarantena. Avui que, tristament, el nostre cos és notícia, us volem explicar un problema greu que, incomprensiblement, està enquistat a les nostres instal·lacions.
¿Oi que ningú entendria que a un hospital no li subministressin guants de làtex, material de cures, oxigen medicinal o altres eines imprescindibles per portar a terme la seva tasca quotidiana? Doncs resulta que al Parc de Bombers de la capital del Bages, que cobreix un volum de territori gens menyspreable, anem molt mancats d'un element totalment essencial per poder desenvolupar la nostra feina habitual: l'aigua. La xarxa d'hidrants que ens permet reomplir els camions d'aigua, no té pressió. I això no ve d'ara: ja fa quaranta anys que ens trobem amb aquest problema.
Ni tres alcaldes diferents; ni quatre caps de la Regió d'Emergències Centre (REC) -on s'adscriu el Parc de Manresa-; ni un nombre difícil de recordar de consellers amb càrrecs de confiança i sous difícilment justificables; cap d'ells ha estat capaç de posar-se d'acord per resoldre el fet d'haver-nos d'esperar pràcticament una hora per omplir un camió.
Però no patiu: com diu la dita, els bombers tenim unes idees molt nostres, així que cada cop que tornem d'un servei amb els vehicles mig buits o completament secs, passem per algun polígon industrial o per algun hidrant (boca d'incendi) de la ciutat per tal d'abastir-nos d'aquest recurs tan preuat. No sense generar, en algunes ocasions, petites molèsties a la circulació.
Ens hem acostumat a treballar de forma precària en molts aspectes. No patim ni més ni menys mancances que els col·lectius de mestres o metges, però no per això volem seguir en silenci davant d'un problema, aparentment fàcil de resoldre, entre administracions que són incapaces de posar-se d'acord.
Diran que hi ha un projecte de construcció d'un nou parc de Bombers, i nosaltres els respondrem que també hi havia un projecte de 12 milions d'euros per renovar les nostres instal·lacions obsoletes que s'havia d'executar l'any 2007, i que finalment no es va portar a la pràctica tot i el dineral que va costar. En aquest sentit, si tenim en compte el context econòmic actual, permeteu-nos que no siguem gaire optimistes de cara aquest suposat nou projecte.
I sí, ens dol aprofitar-nos del patiment de veïnes i veïns en aquests darrers incendis, però l'angoixa és compartida i ho intentem minimitzar amb tots els recursos disponibles. Malgrat la calor, l'estrès i les mancances estructurals, en cada moment donem el millor de cadascun de nosaltres.
Així que, senyor Santi LLeonart (Cap de la REC); senyor Marc Aloy (alcalde de Manresa) i senyor Joan Ignasi Elena (conseller d'Interior), us instem a posar fil a l'agulla i a resoldre l'actual problemàtica. Segur que heu llegit sobre la sequera que va patir Manresa durant la primera meitat del segle XIV. Els pagesos depenien de la pluja i per pal·liar la manca de precipitacions es van posar d'acord amb les institucions per fer arribar l'aigua a través d'una sèquia. La seva construcció, però, no va rebre l'aprovació del bisbe de Vic. La resta de la història ja la sabeu. Els bombers i bomberes del Parc de Manresa esperem no haver de recórrer a cap miracle. VOLEM AIGUA I LA VOLEM JA!
Ànims a tots i totes aquelles que han sofert pèrdues en aquests focs i gràcies infinites a tots aquells col·lectius que ens presteu la vostra ajuda quan van tan mal dades, especialment a les ADF, que actualment es troben en un conflicte obert amb la cúpula de Bombers i no amb la gent del cos.
A tothom, molta força!
Bombers del Parc de Manresa