15
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
16
de juliol
a les
9:48h
D'aquella reunió no hi va haver imatges. Era el desembre del 2019, Pedro Sánchez acabava de tornar a guanyar les eleccions espanyoles i Pere Aragonès, com a vicepresident del Govern i ungit com a successor d'Oriol Junqueras, es va desplaçar a la Moncloa per posar el termòmetre a una possible aliança per investir el líder del PSOE que, de retruc, aplanés el camí per resoldre el conflicte polític existent amb l'Estat. Des d'aquell dia ha passat de tot: una pandèmia, unes eleccions catalanes, un escàndol d'espionatge -el Catalangate, encara objecte de debat- i una tasca discreta, quasi subterrània, que ha fet que en cap moment s'acabés de trencar definitivament una aliança que aquest divendres, també a la Moncloa, torna a muscular-se.
Quan Sánchez i Aragonès s'han saludat a les portes del recinte presidencial -sense que el president del govern espanyol baixés les escales ni es dediquessin grans mostres d'afecte, encaixada de mans protocol·lària al marge-, feia dies que els equips creuaven calendaris i propostes per explorar si hi havia marge per reunir al juliol la taula de diàleg. La coreografia de la represa de la relació entre executius s'ha completat en el transcurs de la trobada entre presidents, que han acordat celebrar la tercera reunió negociadora l'última setmana de juliol. I, tenint en compte que el mecanisme estipula que només es pot citar si hi ha acords, encara que siguin parcials, les converses se centren -no des d'aquest divendres, sinó des de fa dies- en quin marge hi ha per desjudicialitzar el conflicte, com estipula l'acord metodològic. Aquí hi ha la clau de volta dels contactes entre gabinets i entre els marmessors Laura Vilagrà i Félix Bolaños.
Les posicions continuen sent molt diferenciades -ho recalcava poc abans de les tres de la tarda la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, sempre atenta als papers preparats des d'hores abans per atendre la premsa i no moure's dels discurs oficial-, però Sánchez i Aragonès han refet de nou l'aliança que ja van explorar aquell desembre del 2019 discretament a la Moncloa. No hi ha hagut regals, no hi ha hagut documents -ni rastre dels 23 punts d'Artur Mas o dels 46 de Carles Puigdemont en temps de Mariano Rajoy-, sinó voluntat de tractar una qüestió de fons cabdal: es poden refer les confiances trencades pel Catalangate? A la Moncloa somreien després de la trobada -"ha anat molt bé, de debò", insistien des de l'entorn més proper a Sánchez-, tot i que la percepció era que el veritablement rellevant de la setmana ha estat recuperar la iniciativa política al Congrés amb les mesures per pal·liar una inflació desbocada que convertirà la tardor en una prova de foc per a les famílies i les empreses.
Mentrestant, però, Aragonès ha pogut agafar el tren de tornada a Barcelona a mitja tarda havent revifat l'aposta estrella de la legislatura i amb l'anunci d'acords "parcials" sota el braç. Tindran a veure, com confirmen fonts governamentals consultades per NacióDigital, amb la desjudicialització del conflicte, que és la carpeta que ocupa més hores entre bastidors al llarg de les últimes setmanes. Coneixedors de les converses, de fet, remarquen que hi haurà enteses que en el seu dia, si arriben, no es podran explicar, perquè afecten causes en marxa als tribunals. El judici per l'1-O al 13 de Barcelona, el de l'acció exterior al número 18, el de la mesa del Parlament liderada per Roger Torrent, el del Tribunal de Comptes per la internacionalització del procés i la situació dels exiliats són les carpetes que afecten el diàleg, per bé que en aquesta última el seu principal protagonista, Carles Puigdemont, insisteix -i insistirà- que no pot formar part de cap conversa.
Ho ha reiterat aquest divendres, en agraïment a Aragonès, que des de la delegació del Govern a Madrid ha preferit no entrar en detalls sobre la situació judicial de l'expresident després que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) dotés d'avantatge Pablo Llarena en el cas de les euroordres. Puigdemont és una carpeta incòmoda a la capital de l'Estat, perquè va ser el líder de l'1-O i, per ara, la justícia espanyola no només no l'ha pogut condemnar, sinó que ni tan sols l'ha pogut jutjar. Una via per resoldre la seva situació seria la reforma de la sedició, que ERC torna a veure amb bons ulls, però que oficialment -així ho ha indicat la ministra Rodríguez- no s'ha abordat entre presidents. En el debat de política general, les propostes de resolució que reclamaven suprimir la sedició van ser tombades pel PSOE.
Posicions diferenciades, to amable
Les dues parts, a la sortida de la trobada, s'esforçaven en recalcar el to correcte de la reunió. Tanmateix, tant Rodríguez com Aragonès s'han afanyat en constatar les diferències existents a l'hora de resoldre el conflicte. Aquesta vegada, però, la Moncloa no ha insistit -com sí va fer Sánchez aquesta setmana al Congrés- en un "diàleg entre catalans", però sí que s'ha remarcat la necessitat que els acords siguin acceptats per una "gran majoria social" del país. Ni l'amnistia ni l'autodeterminació formen part de l'esquema de la Moncloa, però les discussions tampoc es troben en aquest punt. Es busquen enteses graduals -com la que s'estava perfilant sobre la llengua, avançada per NacióDigital-, i per això ara també es parla sobre desjudicialització, perquè les causes pendents als tribunals obstaculitzen el avenços en clau política.
L'escenari pressupostari a Madrid no s'ha parlat a la reunió -les dues parts insistien que els governs no parlen sobre aquestes qüestions, sinó que ho fan els grups parlamentaris-, però no es pot deslligar de l'escenari de diàleg. Bàsicament, perquè el calendari -pocs elements tenen tanta importància a Palau i a la Moncloa com el calendari- implicarà que la mesa es torni a reunir quan els comptes de Sánchez, els últims de la legislatura, es tramitin a la cambra baixa. Junts, de fet, fa dies que insisteix que el diàleg s'ha reprès perquè el PSOE necessita combustible -pressupostos- per arribar al 2023 o a principis de 2024, que és quan seran les properes eleccions.
Aragonès, en tot cas, insisteix que l'únic "imprescindible" és aturar la repressió, i que això no resoldrà el conflicte, però sí que permetrà posar el "comptador a zero". A la Moncloa, qualsevol pregunta que inclogui la paraula repressió és bescantada, com també passa en les trobades celebrades entre Bolaños i Vilagrà. "La repressió es manifesta de moltes fortes: amb empresonament, causes múltiples, exilis forçats, multes econòmiques", ha ressaltat el president, que en els propers dies abordarà amb Junts -la reunió de coordinació habitual del dilluns i la de dimarts amb el vicepresident Puigneró poden ser les primeres preses de contacte- què fer amb la nova cita del diàleg, tenint en compte les reticències exhibides pels de Laura Borràs i Jordi Turull.
Pressió sobre Junts
La primera reacció de Junts als esdeveniments d'aquest divendres a Madrid arribarà dissabte al matí, en la primera jornada del congrés que aprovarà quatre ponències. La més rellevant, la política, defensar liquidar la mesa de negociació coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O. Aquesta setmana, Míriam Nogueras, portaveu a Madrid, ja va dir que no se sumarien a la taula si no hi havia un procés de negociació "real", i s'insisteix en la idea que el PSOE accepti la comissió d'investigació al Congrés sobre el Catalangate, carpeta que a la Moncloa ja donen per tancada tot i la querella presentada per Aragonès -espiat- contra la directora cessada del CNI, Paz Esteban.
Que Junts s'allunyi de la taula i que a Palau ja donin per descomptat que tampoc s'asseuran a la delegació catalana del juliol no vol dir, però, que tant Aragonès com la Moncloa, amb missatges coordinats, els pressionin per ser-hi. La ministra Rodríguez ha indicat que el millor escenari seria la inclusió de tots els actors de les dues coalicions -ERC, Junts, PSOE i Unides Podem-, però per ara és una fotografia de concreció difícil. Les delegacions, en tot cas, sí que variaran: Aragonès i Sánchez no formaran part de la mesa. Es dona per feta la presència de Torrent i Vilagrà, i també que la delegació estatal -de cinc ministres a Barcelona el mes de setembre passat- es reduirà. Fonts de la Moncloa remarquen que no han establert contactes directes amb Junts com a partit perquè facin el pas de nomenar consellers per ser a la mesa. A Palau i a l'executiu espanyol es té pactat que la taula continua sent "de govern a govern".
Els equips de Sánchez i Aragonès tenen ara dues setmanes per tancar els acords parcials sobre judicialització, definir les delegacions i presentar públicament el primer avenç palpable dos anys i mig després que arrenqués la mesa. La sintonia entre els dos presidents han anat fluctuant des d'aquell cafè del desembre del 2019 a la Moncloa, i és un element indispensable perquè el diàleg fructifiqui. Ja sigui per encaminar la resolució del conflicte, garantir-se la continuïtat a la Moncloa o per fortificar un projecte, el de la negociació amb l'Estat després del convuls 2017, que costa d'arrencar.
Quan Sánchez i Aragonès s'han saludat a les portes del recinte presidencial -sense que el president del govern espanyol baixés les escales ni es dediquessin grans mostres d'afecte, encaixada de mans protocol·lària al marge-, feia dies que els equips creuaven calendaris i propostes per explorar si hi havia marge per reunir al juliol la taula de diàleg. La coreografia de la represa de la relació entre executius s'ha completat en el transcurs de la trobada entre presidents, que han acordat celebrar la tercera reunió negociadora l'última setmana de juliol. I, tenint en compte que el mecanisme estipula que només es pot citar si hi ha acords, encara que siguin parcials, les converses se centren -no des d'aquest divendres, sinó des de fa dies- en quin marge hi ha per desjudicialitzar el conflicte, com estipula l'acord metodològic. Aquí hi ha la clau de volta dels contactes entre gabinets i entre els marmessors Laura Vilagrà i Félix Bolaños.
Les posicions continuen sent molt diferenciades -ho recalcava poc abans de les tres de la tarda la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, sempre atenta als papers preparats des d'hores abans per atendre la premsa i no moure's dels discurs oficial-, però Sánchez i Aragonès han refet de nou l'aliança que ja van explorar aquell desembre del 2019 discretament a la Moncloa. No hi ha hagut regals, no hi ha hagut documents -ni rastre dels 23 punts d'Artur Mas o dels 46 de Carles Puigdemont en temps de Mariano Rajoy-, sinó voluntat de tractar una qüestió de fons cabdal: es poden refer les confiances trencades pel Catalangate? A la Moncloa somreien després de la trobada -"ha anat molt bé, de debò", insistien des de l'entorn més proper a Sánchez-, tot i que la percepció era que el veritablement rellevant de la setmana ha estat recuperar la iniciativa política al Congrés amb les mesures per pal·liar una inflació desbocada que convertirà la tardor en una prova de foc per a les famílies i les empreses.
Mentrestant, però, Aragonès ha pogut agafar el tren de tornada a Barcelona a mitja tarda havent revifat l'aposta estrella de la legislatura i amb l'anunci d'acords "parcials" sota el braç. Tindran a veure, com confirmen fonts governamentals consultades per NacióDigital, amb la desjudicialització del conflicte, que és la carpeta que ocupa més hores entre bastidors al llarg de les últimes setmanes. Coneixedors de les converses, de fet, remarquen que hi haurà enteses que en el seu dia, si arriben, no es podran explicar, perquè afecten causes en marxa als tribunals. El judici per l'1-O al 13 de Barcelona, el de l'acció exterior al número 18, el de la mesa del Parlament liderada per Roger Torrent, el del Tribunal de Comptes per la internacionalització del procés i la situació dels exiliats són les carpetes que afecten el diàleg, per bé que en aquesta última el seu principal protagonista, Carles Puigdemont, insisteix -i insistirà- que no pot formar part de cap conversa.
Ho ha reiterat aquest divendres, en agraïment a Aragonès, que des de la delegació del Govern a Madrid ha preferit no entrar en detalls sobre la situació judicial de l'expresident després que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) dotés d'avantatge Pablo Llarena en el cas de les euroordres. Puigdemont és una carpeta incòmoda a la capital de l'Estat, perquè va ser el líder de l'1-O i, per ara, la justícia espanyola no només no l'ha pogut condemnar, sinó que ni tan sols l'ha pogut jutjar. Una via per resoldre la seva situació seria la reforma de la sedició, que ERC torna a veure amb bons ulls, però que oficialment -així ho ha indicat la ministra Rodríguez- no s'ha abordat entre presidents. En el debat de política general, les propostes de resolució que reclamaven suprimir la sedició van ser tombades pel PSOE.
Posicions diferenciades, to amable
Les dues parts, a la sortida de la trobada, s'esforçaven en recalcar el to correcte de la reunió. Tanmateix, tant Rodríguez com Aragonès s'han afanyat en constatar les diferències existents a l'hora de resoldre el conflicte. Aquesta vegada, però, la Moncloa no ha insistit -com sí va fer Sánchez aquesta setmana al Congrés- en un "diàleg entre catalans", però sí que s'ha remarcat la necessitat que els acords siguin acceptats per una "gran majoria social" del país. Ni l'amnistia ni l'autodeterminació formen part de l'esquema de la Moncloa, però les discussions tampoc es troben en aquest punt. Es busquen enteses graduals -com la que s'estava perfilant sobre la llengua, avançada per NacióDigital-, i per això ara també es parla sobre desjudicialització, perquè les causes pendents als tribunals obstaculitzen el avenços en clau política.
L'escenari pressupostari a Madrid no s'ha parlat a la reunió -les dues parts insistien que els governs no parlen sobre aquestes qüestions, sinó que ho fan els grups parlamentaris-, però no es pot deslligar de l'escenari de diàleg. Bàsicament, perquè el calendari -pocs elements tenen tanta importància a Palau i a la Moncloa com el calendari- implicarà que la mesa es torni a reunir quan els comptes de Sánchez, els últims de la legislatura, es tramitin a la cambra baixa. Junts, de fet, fa dies que insisteix que el diàleg s'ha reprès perquè el PSOE necessita combustible -pressupostos- per arribar al 2023 o a principis de 2024, que és quan seran les properes eleccions.
Aragonès, en tot cas, insisteix que l'únic "imprescindible" és aturar la repressió, i que això no resoldrà el conflicte, però sí que permetrà posar el "comptador a zero". A la Moncloa, qualsevol pregunta que inclogui la paraula repressió és bescantada, com també passa en les trobades celebrades entre Bolaños i Vilagrà. "La repressió es manifesta de moltes fortes: amb empresonament, causes múltiples, exilis forçats, multes econòmiques", ha ressaltat el president, que en els propers dies abordarà amb Junts -la reunió de coordinació habitual del dilluns i la de dimarts amb el vicepresident Puigneró poden ser les primeres preses de contacte- què fer amb la nova cita del diàleg, tenint en compte les reticències exhibides pels de Laura Borràs i Jordi Turull.
Pressió sobre Junts
La primera reacció de Junts als esdeveniments d'aquest divendres a Madrid arribarà dissabte al matí, en la primera jornada del congrés que aprovarà quatre ponències. La més rellevant, la política, defensar liquidar la mesa de negociació coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O. Aquesta setmana, Míriam Nogueras, portaveu a Madrid, ja va dir que no se sumarien a la taula si no hi havia un procés de negociació "real", i s'insisteix en la idea que el PSOE accepti la comissió d'investigació al Congrés sobre el Catalangate, carpeta que a la Moncloa ja donen per tancada tot i la querella presentada per Aragonès -espiat- contra la directora cessada del CNI, Paz Esteban.
Que Junts s'allunyi de la taula i que a Palau ja donin per descomptat que tampoc s'asseuran a la delegació catalana del juliol no vol dir, però, que tant Aragonès com la Moncloa, amb missatges coordinats, els pressionin per ser-hi. La ministra Rodríguez ha indicat que el millor escenari seria la inclusió de tots els actors de les dues coalicions -ERC, Junts, PSOE i Unides Podem-, però per ara és una fotografia de concreció difícil. Les delegacions, en tot cas, sí que variaran: Aragonès i Sánchez no formaran part de la mesa. Es dona per feta la presència de Torrent i Vilagrà, i també que la delegació estatal -de cinc ministres a Barcelona el mes de setembre passat- es reduirà. Fonts de la Moncloa remarquen que no han establert contactes directes amb Junts com a partit perquè facin el pas de nomenar consellers per ser a la mesa. A Palau i a l'executiu espanyol es té pactat que la taula continua sent "de govern a govern".
Els equips de Sánchez i Aragonès tenen ara dues setmanes per tancar els acords parcials sobre judicialització, definir les delegacions i presentar públicament el primer avenç palpable dos anys i mig després que arrenqués la mesa. La sintonia entre els dos presidents han anat fluctuant des d'aquell cafè del desembre del 2019 a la Moncloa, i és un element indispensable perquè el diàleg fructifiqui. Ja sigui per encaminar la resolució del conflicte, garantir-se la continuïtat a la Moncloa o per fortificar un projecte, el de la negociació amb l'Estat després del convuls 2017, que costa d'arrencar.