16
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
18
de juliol
a les
11:16h
Jaume Guardiola ja ha pres possessió com a nou president del Cercle d'Economia, després d'unes eleccions que l'han enfrontat a la candidatura de Rosa Cañadas. Durant la campanya, el nou president ha anat explicant les prioritats que l'entitat vol entomar en els propers tres anys. Una cosa que ha anunciat és que el Cercle es pronunciarà de manera independent i agosarada, i que "s'atrevirà a dir el que els altres no poden dir".
Les prioritats del Cercle d'Economia, els punts d'interès que han assenyalat, són rellevants i diran molt de l'estratègia de bona part de les elits econòmiques catalanes en un context que es veurà trasbalsat per l'impacte global de l'evolució de la crisi inflacionària i del conflicte bèl·lic a Ucraïna. En el pla intern, la política espanyola estarà determinada pel tram final de la legislatura, amb l'horitzó de les eleccions del 2023, i pels fruits, avui incerts, de la taula de diàleg, que es reunirà a finals de juliol, segons han decidit els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès aquest divendres. En tot aquest escenari, el Cercle es vol fer escoltar. Aquestes són les claus que caldrà seguir per veure les passes del lobby econòmic.
Competitivitat, una prioritat
Guardiola ho ha subratllat en campanya: el Cercle intensificarà les exigències sobre una major competitivitat de l'economia, tant l'espanyola com la catalana. "Productivitat" és un concepte que s'escoltarà més en els pronunciaments de l'entitat. Això sí, amb l'afegit que el model econòmic no s'ha de basar en els salaris baixos, com va succeir en l'anterior crisi financera. El component tecnocràtic de l'equip directiu del Cercle serà més perceptible, si més no com a punt de partida.
Representar la nova economia
En la història del Cercle hi ha tingut un pes rellevant l'empresa tradicional, amb especial influència de grans famílies (els Lara, els Carulla, els Molins, els Puig). Guardiola ha estat molt explícit a l'apuntar cap a la nova economia, prenent nota del canvi en la correlació de forces que s'està produint en el patriciat, quan moltes companyies ja no pertanyen a famílies sinó a fons d'inversió i fan eclosió nous lideratges en els sectors de la salut i tecnològic. Una nova "societat civil" està emergint i el Cercle també la vol representar. El canvi és sensible.
Més Barcelona
El nucli dirigent del Cercle ha assenyalat la rellevància estratègica de Barcelona no només com a ciutat de la Mediterrània sinó com a gran metròpoli que ha de ser guanyadora per generar "transformacions sistèmiques". Com es pot llegir al programa del nou president, l'entitat lluitarà per una "regulació adequada per atreure empreses punteres de qualsevol lloc del món". Dur les Jornades a Barcelona -una decisió de la junta de Javier Faus- i deixar clar que no tornaran a Sitges, com ha subratllat Guardiola les darreres setmanes, també va per aquí.
"Encaix territorial"
Els dirigents del Cercle volen influir en l'escenari polític. L'entitat té interlocució directa amb els centres de poder de l'Estat i vol aprofitar-ho. Tot i així, el llenguatge emprat és volgudament calculat. La candidatura de Guardiola ha estat més explícita que la de Rosa Cañadas sobre el conflicte polític, afirmant que "el plet no està resolt" i esmentant la possibilitat d'una "consulta", però a l'hora de concretar tot és més difús.
Es parla bàsicament d'"encaix territorial". Probablement el Cercle insistirà en la seva proposta del 2018, quan va reclamar un nou model de finançament amb un increment de la capacitat de recaptació i gestió per part de les autonomies. En el document del 2018, hi va tenir un paper essencial Teresa García-Milá, catedràtica d'Economia de la UPF, que serà a la junta de Guardiola.
Feijóo, "probable interlocutor"
Un dels moments definitoris del mandat de Faus va ser la defensa dels indults i el xoc que el Cercle va tenir amb Pablo Casado durant les Jornades de l'any passat. Els empresaris han rebut amb alleugeriment l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo. En les Jornades del maig passat, el polític gallec va ser ben rebut i va agradar el contingut bàsicament econòmic de la seva intervenció. Des del Cercle es contempla Feijóo com un "probable interlocutor" i es considera que un dels reptes de la política catalana és preparar-se per un escenari en què el PP torni a la Moncloa al so de gaites gallegues. A la junta de Guardiola hi ha un exponent del sector més moderat del populars: José María Lassalle.
Entre "neoliberals" i "democristians"
Un dels aspectes més interessants dels propers temps serà contemplar la pugna per l'hegemonia cultural i ideològica entre els diversos segments de la classe econòmica en un moment en què totes les organitzacions volen dir la seva. Els dos pols que han aparegut més definits, de moment, han estat Barcelona Global i l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE) de Foment del Treball.
Barcelona Global s'ha consolidat com un lobby centrat en la competitivitat de Barcelona, amb objectius molt concrets i un to més explícitament liberal, amb noms com Òscar Pierre, Pau Guardans, Sergio Ferrer-Salat. Recentment s'hi ha incorporat Gerard Piqué. Cal dir que la presència de membres d'aquest lobby a la nova junta del Cercle és rellevant, incloent Maite Barrera, la nova presidenta de Barcelona Global. Algunes prioritats de totes dues entitats són compartides.
L'Institut d'Estudis Estratègics de Foment, en canvi, ha seguit un camí de més preocupació sòcio-política que alguns defineixen com a democristià per la presència de dirigents d'aquesta ideologia al cim de la patronal, començant pel seu president, Josep Sánchez Llibre. L'IEE elabora documents i s'ha posicionat en favor d'un increment del salari mínim i, com va fer darrerament, reclamant un"repartiment equitatiu" del cost de la inflació.
En aquest mapa no es pot obviar una Pimec que, Amb Antoni Cañete, vol jugar en primera divisió. Només cal recordar l'acte recent celebrat precisament en un espai esportiu com el Camp Nou... i amb presència de Pedro Sánchez. Pimec reclama per a les pimes un lloc en la gran taula del poder econòmic i farà valer també la seva posició. Ja ha fet incursions en el terreny ideològic, amb un Cañete pregonant un "capitalisme inclusiu". El Cercle d'Economia, on conviuen sensibilitats diverses, s'haurà de posicionar.
Les prioritats del Cercle d'Economia, els punts d'interès que han assenyalat, són rellevants i diran molt de l'estratègia de bona part de les elits econòmiques catalanes en un context que es veurà trasbalsat per l'impacte global de l'evolució de la crisi inflacionària i del conflicte bèl·lic a Ucraïna. En el pla intern, la política espanyola estarà determinada pel tram final de la legislatura, amb l'horitzó de les eleccions del 2023, i pels fruits, avui incerts, de la taula de diàleg, que es reunirà a finals de juliol, segons han decidit els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès aquest divendres. En tot aquest escenari, el Cercle es vol fer escoltar. Aquestes són les claus que caldrà seguir per veure les passes del lobby econòmic.
Competitivitat, una prioritat
Guardiola ho ha subratllat en campanya: el Cercle intensificarà les exigències sobre una major competitivitat de l'economia, tant l'espanyola com la catalana. "Productivitat" és un concepte que s'escoltarà més en els pronunciaments de l'entitat. Això sí, amb l'afegit que el model econòmic no s'ha de basar en els salaris baixos, com va succeir en l'anterior crisi financera. El component tecnocràtic de l'equip directiu del Cercle serà més perceptible, si més no com a punt de partida.
Representar la nova economia
En la història del Cercle hi ha tingut un pes rellevant l'empresa tradicional, amb especial influència de grans famílies (els Lara, els Carulla, els Molins, els Puig). Guardiola ha estat molt explícit a l'apuntar cap a la nova economia, prenent nota del canvi en la correlació de forces que s'està produint en el patriciat, quan moltes companyies ja no pertanyen a famílies sinó a fons d'inversió i fan eclosió nous lideratges en els sectors de la salut i tecnològic. Una nova "societat civil" està emergint i el Cercle també la vol representar. El canvi és sensible.
Més Barcelona
El nucli dirigent del Cercle ha assenyalat la rellevància estratègica de Barcelona no només com a ciutat de la Mediterrània sinó com a gran metròpoli que ha de ser guanyadora per generar "transformacions sistèmiques". Com es pot llegir al programa del nou president, l'entitat lluitarà per una "regulació adequada per atreure empreses punteres de qualsevol lloc del món". Dur les Jornades a Barcelona -una decisió de la junta de Javier Faus- i deixar clar que no tornaran a Sitges, com ha subratllat Guardiola les darreres setmanes, també va per aquí.
"Encaix territorial"
Els dirigents del Cercle volen influir en l'escenari polític. L'entitat té interlocució directa amb els centres de poder de l'Estat i vol aprofitar-ho. Tot i així, el llenguatge emprat és volgudament calculat. La candidatura de Guardiola ha estat més explícita que la de Rosa Cañadas sobre el conflicte polític, afirmant que "el plet no està resolt" i esmentant la possibilitat d'una "consulta", però a l'hora de concretar tot és més difús.
Es parla bàsicament d'"encaix territorial". Probablement el Cercle insistirà en la seva proposta del 2018, quan va reclamar un nou model de finançament amb un increment de la capacitat de recaptació i gestió per part de les autonomies. En el document del 2018, hi va tenir un paper essencial Teresa García-Milá, catedràtica d'Economia de la UPF, que serà a la junta de Guardiola.
Feijóo, "probable interlocutor"
Un dels moments definitoris del mandat de Faus va ser la defensa dels indults i el xoc que el Cercle va tenir amb Pablo Casado durant les Jornades de l'any passat. Els empresaris han rebut amb alleugeriment l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo. En les Jornades del maig passat, el polític gallec va ser ben rebut i va agradar el contingut bàsicament econòmic de la seva intervenció. Des del Cercle es contempla Feijóo com un "probable interlocutor" i es considera que un dels reptes de la política catalana és preparar-se per un escenari en què el PP torni a la Moncloa al so de gaites gallegues. A la junta de Guardiola hi ha un exponent del sector més moderat del populars: José María Lassalle.
Entre "neoliberals" i "democristians"
Un dels aspectes més interessants dels propers temps serà contemplar la pugna per l'hegemonia cultural i ideològica entre els diversos segments de la classe econòmica en un moment en què totes les organitzacions volen dir la seva. Els dos pols que han aparegut més definits, de moment, han estat Barcelona Global i l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE) de Foment del Treball.
Barcelona Global s'ha consolidat com un lobby centrat en la competitivitat de Barcelona, amb objectius molt concrets i un to més explícitament liberal, amb noms com Òscar Pierre, Pau Guardans, Sergio Ferrer-Salat. Recentment s'hi ha incorporat Gerard Piqué. Cal dir que la presència de membres d'aquest lobby a la nova junta del Cercle és rellevant, incloent Maite Barrera, la nova presidenta de Barcelona Global. Algunes prioritats de totes dues entitats són compartides.
L'Institut d'Estudis Estratègics de Foment, en canvi, ha seguit un camí de més preocupació sòcio-política que alguns defineixen com a democristià per la presència de dirigents d'aquesta ideologia al cim de la patronal, començant pel seu president, Josep Sánchez Llibre. L'IEE elabora documents i s'ha posicionat en favor d'un increment del salari mínim i, com va fer darrerament, reclamant un"repartiment equitatiu" del cost de la inflació.
En aquest mapa no es pot obviar una Pimec que, Amb Antoni Cañete, vol jugar en primera divisió. Només cal recordar l'acte recent celebrat precisament en un espai esportiu com el Camp Nou... i amb presència de Pedro Sánchez. Pimec reclama per a les pimes un lloc en la gran taula del poder econòmic i farà valer també la seva posició. Ja ha fet incursions en el terreny ideològic, amb un Cañete pregonant un "capitalisme inclusiu". El Cercle d'Economia, on conviuen sensibilitats diverses, s'haurà de posicionar.