15
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
15:39h
La taula de diàleg es tornarà a reunir l'última setmana de juliol a Madrid. Així ho han acordat aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu homòleg del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la trobada que han mantingut a la Moncloa. Es tractarà de la tercera trobada de la mesa de negociació després de la del 26 de febrer del 2020, celebrada a la capital de l'Estat, i la del 15 de setembre de l'any passat, a Barcelona. La de finals de juliol erà la segona, per tant, en l'etapa d'Aragonès com a president. L'acord per celebrar la nova cimera es basa en l'acord metodològic cuinat les últimes setmanes entre el ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà, que té en la desjudicialització l'epicentre del debat. Trobar data a la taula de diàleg era una de les aspiracions d'Aragonès de cara a la reunió, en la qual els dos presidents no hi seran, a diferència de les altres dues trobades.
"Els acords de la mesa han de ser representatius d'una majoria social àmplia i transversal. Seria molt desitjable que en formessin part tots els partits de les dues coalicions", ha remarcat la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en roda de premsa a la Moncloa. Es referia a la presència de Junts, que per ara es desmarca de la taula. El front de Madrid és on més vies d'aigua s'han produït entre ERC i Junts. No només per les discrepàncies evidents al Congrés -aquest debat de política general n'ha tornat a ser un exemple diàfan-, sinó per l'enfocament de les relacions amb el govern espanyol. Aragonès, des de la delegació del Govern, també ha apostat per la presència de Junts i ha donat per fet que a la mesa de l'última setmana de juliol hi haurà "acords parcials".
La reactivació del diàleg no s'ha escapat de les tibantors habituals entre socis i, de fet, a Palau ja donen per fet -així ho detallen diverses fonts consultades per NacióDigital- que, en cas de concretar-se aviat una reunió de la mesa de negociació, Junts se'n tornarà a quedar fora. Ho argumenten amb el fet que el partit, per boca de la seva portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, ha repetit aquesta setmana l'argumentari posat en circulació fa uns dies per la cúupula de la formació:no faran de "socorristes" d'una taula que "no funciona". Un element més que ha impactat -de nou- en la cita dels dos presidents, immersos en la tasca de reconstruir les confiances.
Tanmateix, segons les fonts governamentals consultades, encara no s'ha tractat en els espais de coordinació què passarà en cas que la taula sigui convocada oficialment. És a dir: només en el moment que s'hi trobi espai en el calendari -com així ha estat de cara a l'última setmana de juliol, segons l'acord entre presidents- es traslladarà als òrgans de coordinació què fer amb l'alineació de la part catalana. L'any passat, Junts va proposar quatre noms -Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras- dels quals només un, el del vicepresident, s'adeia al criteri fixat per Aragonès i la Moncloa, que es manté per la futura trobada, seguint el que van tornar a solemnitzar la setmana passada Vilagrà i Bolaños: només hi poden anar consellers i ministres. "Encara no hem entrat en aquests detalls", remarquen fonts de Presidència.
Cada vegada que un portaveu de Junts ha estat interpel·lat sobre si mantindrien els noms, la resposta ha estat que l'executiva no ha decidit el contrari. Des de Palau, en tot cas, es posa l'accent en un element per entendre la més que probable absència del partit que lideren Laura Borràs i Turull: la "divisió interna", sostenen veus properes a Aragonès, que existeix dins de Junts sobre la relació amb Madrid. Des que la presidenta del Parlament i el nou secretari general van assumir les regnes del partit, tots dos s'han incorporat als òrgans més restringits de coordinació. En aquest sentit, el 3x3 que es reuneix setmanalment cada dilluns ha mutat en un 4x4, perquè hi siguin els dos dirigents, acompanyats de Puigneró i Albert Batet. I, segons fonts coneixedores dels contactes, s'hi ha constatat les "diferències" de criteri sobre el diàleg.
No s'ha abordat la reforma de la sedició
Preguntada sobre el Catalangate i sobre la desjudicialització del procés, la ministra portaveu ha volgut posar en valor que el govern espanyol i la Generalitat "no han parat de treballar en diferents vies" per "avançar" en diferents qüestions, entre les quals l'anomenada "agenda del retrobament". Tanmateix, Rodríguez ha preferit enfocar la resposta a la celebració de les comissions bilaterals -dues- dels últims mesos. "No es pot obviar que estem en posicions molt diferents, amb diferències enormes, i que l'Estat defensa les autonomies. L'única manera per avançar és el diàleg, però", ha indicat. Al llarg de la trobada també s'ha parlat de la inflació, de les infraestructures i dels fons europeus, segons Rodríguez. De la reforma de la sedició, però, els dos presidents no n'han parlat, però la ministra ha insistit que es treballa en acords "avançats".
L'actitud del líder del PSOE ha variat des de la patacada de les eleccions andaluses, resoltes amb una majoria absoluta històrica del PP. Des d'aquell moment ha protagonitzat un gir a l'esquerra -amb el pic en aquest debat de política general al Congrés dels Diputats gràcies a mesures com la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i els impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques- i també en relació a Catalunya, amb un progressiu acostament al diàleg. El debat, en tot cas, ha servit per reflectir com la distància entre els fets i les paraules és encara gran: no s'ha aprovat cap resolució vinculada a la taula de diàleg i s'ha tombat la reforma de la sedició, que aquesta setmana ha recuperat protagonisme per la intenció d'ERC a fer-li costat.
"Els acords de la mesa han de ser representatius d'una majoria social àmplia i transversal. Seria molt desitjable que en formessin part tots els partits de les dues coalicions", ha remarcat la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en roda de premsa a la Moncloa. Es referia a la presència de Junts, que per ara es desmarca de la taula. El front de Madrid és on més vies d'aigua s'han produït entre ERC i Junts. No només per les discrepàncies evidents al Congrés -aquest debat de política general n'ha tornat a ser un exemple diàfan-, sinó per l'enfocament de les relacions amb el govern espanyol. Aragonès, des de la delegació del Govern, també ha apostat per la presència de Junts i ha donat per fet que a la mesa de l'última setmana de juliol hi haurà "acords parcials".
La reactivació del diàleg no s'ha escapat de les tibantors habituals entre socis i, de fet, a Palau ja donen per fet -així ho detallen diverses fonts consultades per NacióDigital- que, en cas de concretar-se aviat una reunió de la mesa de negociació, Junts se'n tornarà a quedar fora. Ho argumenten amb el fet que el partit, per boca de la seva portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, ha repetit aquesta setmana l'argumentari posat en circulació fa uns dies per la cúupula de la formació:no faran de "socorristes" d'una taula que "no funciona". Un element més que ha impactat -de nou- en la cita dels dos presidents, immersos en la tasca de reconstruir les confiances.
Tanmateix, segons les fonts governamentals consultades, encara no s'ha tractat en els espais de coordinació què passarà en cas que la taula sigui convocada oficialment. És a dir: només en el moment que s'hi trobi espai en el calendari -com així ha estat de cara a l'última setmana de juliol, segons l'acord entre presidents- es traslladarà als òrgans de coordinació què fer amb l'alineació de la part catalana. L'any passat, Junts va proposar quatre noms -Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras- dels quals només un, el del vicepresident, s'adeia al criteri fixat per Aragonès i la Moncloa, que es manté per la futura trobada, seguint el que van tornar a solemnitzar la setmana passada Vilagrà i Bolaños: només hi poden anar consellers i ministres. "Encara no hem entrat en aquests detalls", remarquen fonts de Presidència.
Cada vegada que un portaveu de Junts ha estat interpel·lat sobre si mantindrien els noms, la resposta ha estat que l'executiva no ha decidit el contrari. Des de Palau, en tot cas, es posa l'accent en un element per entendre la més que probable absència del partit que lideren Laura Borràs i Turull: la "divisió interna", sostenen veus properes a Aragonès, que existeix dins de Junts sobre la relació amb Madrid. Des que la presidenta del Parlament i el nou secretari general van assumir les regnes del partit, tots dos s'han incorporat als òrgans més restringits de coordinació. En aquest sentit, el 3x3 que es reuneix setmanalment cada dilluns ha mutat en un 4x4, perquè hi siguin els dos dirigents, acompanyats de Puigneró i Albert Batet. I, segons fonts coneixedores dels contactes, s'hi ha constatat les "diferències" de criteri sobre el diàleg.
No s'ha abordat la reforma de la sedició
Preguntada sobre el Catalangate i sobre la desjudicialització del procés, la ministra portaveu ha volgut posar en valor que el govern espanyol i la Generalitat "no han parat de treballar en diferents vies" per "avançar" en diferents qüestions, entre les quals l'anomenada "agenda del retrobament". Tanmateix, Rodríguez ha preferit enfocar la resposta a la celebració de les comissions bilaterals -dues- dels últims mesos. "No es pot obviar que estem en posicions molt diferents, amb diferències enormes, i que l'Estat defensa les autonomies. L'única manera per avançar és el diàleg, però", ha indicat. Al llarg de la trobada també s'ha parlat de la inflació, de les infraestructures i dels fons europeus, segons Rodríguez. De la reforma de la sedició, però, els dos presidents no n'han parlat, però la ministra ha insistit que es treballa en acords "avançats".
L'actitud del líder del PSOE ha variat des de la patacada de les eleccions andaluses, resoltes amb una majoria absoluta històrica del PP. Des d'aquell moment ha protagonitzat un gir a l'esquerra -amb el pic en aquest debat de política general al Congrés dels Diputats gràcies a mesures com la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i els impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques- i també en relació a Catalunya, amb un progressiu acostament al diàleg. El debat, en tot cas, ha servit per reflectir com la distància entre els fets i les paraules és encara gran: no s'ha aprovat cap resolució vinculada a la taula de diàleg i s'ha tombat la reforma de la sedició, que aquesta setmana ha recuperat protagonisme per la intenció d'ERC a fer-li costat.