17
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
18
de juliol
a les
11:02h
Serà l'únic moment de silenci de la nit del 24 de maig del 2015 a les entranyes del recinte fabril de Fabra i Coats, seu electoral dels comuns. Els resultats de les eleccions municipals a Barcelona encara no són definitius, perquè l'escrutini no ha acabat, però ja s'endevina una sacsejada a l'Ajuntament. La premsa espera, la ciutat espera. Sona el mòbil d'Ada Colau. L'equip de Barcelona en Comú s'atura un moment per presenciar l'escena. Colau respon: "Gràcies, moltes gràcies, Xavier". Es dibuixa un somriure al seu rostre. Conversa breu, cordialitat. Xavier Trias s'acomiada, concís i elegant. "Hem guanyat, hem guanyat!", crida Colau quan penja. Fins aquella trucada, ni Colau ni cap dels seus col·laboradors no havia pres consciència que la victòria era un fet. La veu de Trias és la primera a certifica-ho.
Aquella nit de fa més de set anys, l'encara alcalde és el primer a reconèixer la derrota davant Colau, una espina que encara porta clavada. Tot i la cordialitat del tracte amb qui el substituirà a l'alcaldia, Trias no perdona a la líder dels comuns el to de la campanya, embrutada en l'avantsala de les eleccions pel serial del compte fals a Suïssa. L'episodi que continua viu a la ment de Trias no explica un eventual retorn a l'arena política ni és el principal motiu que pot empènyer l'exalcalde a convertir-se en el candidat de Junts a les municipals del maig que ve a Barcelona -opció descartada mesos enrere-, però ajuda a comprendre que ara sigui almenys una alternativa. Trias no rebutja l'acte de responsabilitat davant del partit, orfe de cap de llista des del comiat d'Elsa Artadi, i en aquesta anàlisi pesa el desenllaç del 2015.
Entre la frase pronunciada l'11 de maig passat -"Jo estic jubilat, no han de buscar un avi"- i les reflexions fetes per l'exalcalde dimecres -"Al setembre ens asseurem i en parlarem"-, tot ha canviat. I els detalls ajuden a intuir que la carta de Trias entri en els càlculs que es facin a Junts: ja ha rebut suport públic de consellers del Govern amb influència creixent, com Jaume Giró, paraules amb ressò als comptes oficials del partit a les xarxes socials. Pistes per endevinar que els moviments dels darrers dies -reforçades pel també conseller Josep Maria Argimon, que algunes veus coneixedores de la vida interna a Junts també situen com a possible candidat- no són casualitat.
Tot i que el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, proper a Laura Borràs, ha mostrat predisposició per participar en el procés de primàries, que s'hauria d'activar aquest setembre -un cop resolt el procés congressual del partit-, la via de Trias sembla respondre a l'oficialitat. Trias vol, però, claredat davant els equilibris que es practiquen a la formació. Ja ha subratllat que, si torna, és prioritari que hi hagi "ordre" a Junts. En d'altres paraules, que el seu nom i la candidatura que vulgui construir compti amb l'aval de Borràs i Jordi Turull, presidenta i secretari general de la formació, respectivament. L'exalcalde reclama un aval consensuat entre tots els sectors del partit. L'esforç que ha de fer ara la gent és que el partit estigui fort, que hi hagi ordre i que els que manen s'entenguin i vagin bé", apuntava a RAC1 aquesta setmana. "Si em presento, no em presento per perdre. Això vol dir que les coses han d'anar d'una determinada manera", afegia en una altra declaració d'intencions.
Trias seria un candidat amb capacitat competitiva i conegut per l'electorat, amb cartell per millorar els resultats que el partit obtenia en les enquestes. En el darrer baròmetre municipal fet públic al juliol -ja sense preguntar per Artadi, candidata que no havia aconseguit enlairar el projecte de Junts-, el partit reculava fins al 3,4% d'intenció directa de vot. El sondeig l'encapçalava Colau, amb un 11,9% d'intenció directa de vot, un punt més que Ernest Maragall i tres menys que fa mig any. Aquest desgast de l'alcaldessa és el que fa obertes les eleccions de la primavera que ve, que Trias podria contribuir a sacsejar. ERC i també el PSC de Jaume Collboni -ratificat per la cúpula socialista- aspiren a disputar la foto finish amb l'alcaldessa.
Una remuntada de la força demoscòpia de Junts podria obrir un nou escenari, no previst fins ara en els sondejos. La disseminació del vot que confronta amb Colau impactaria en el repartiment de suports, també en el flanc independentista, perquè ERC podria veure esgarrapat terreny en l'electorat fronterer. Trias representa un model alternatiu al dels comuns però, paradoxalment, pot afavorir les aspiracions de l'alcaldessa de ser la força més votada. Un fet, com sap bé Maragall des del 2019, que no assegura l'alcaldia. Compten les majories que es puguin construir, però liderar l'escrutini aporta un ascendent en el cas que no hi hagi sumes alternatives. La batalla de Barcelona és molt oberta i, si Trias es confirma com a alcaldable, s'animaria encara més.
Aquella nit de fa més de set anys, l'encara alcalde és el primer a reconèixer la derrota davant Colau, una espina que encara porta clavada. Tot i la cordialitat del tracte amb qui el substituirà a l'alcaldia, Trias no perdona a la líder dels comuns el to de la campanya, embrutada en l'avantsala de les eleccions pel serial del compte fals a Suïssa. L'episodi que continua viu a la ment de Trias no explica un eventual retorn a l'arena política ni és el principal motiu que pot empènyer l'exalcalde a convertir-se en el candidat de Junts a les municipals del maig que ve a Barcelona -opció descartada mesos enrere-, però ajuda a comprendre que ara sigui almenys una alternativa. Trias no rebutja l'acte de responsabilitat davant del partit, orfe de cap de llista des del comiat d'Elsa Artadi, i en aquesta anàlisi pesa el desenllaç del 2015.
Entre la frase pronunciada l'11 de maig passat -"Jo estic jubilat, no han de buscar un avi"- i les reflexions fetes per l'exalcalde dimecres -"Al setembre ens asseurem i en parlarem"-, tot ha canviat. I els detalls ajuden a intuir que la carta de Trias entri en els càlculs que es facin a Junts: ja ha rebut suport públic de consellers del Govern amb influència creixent, com Jaume Giró, paraules amb ressò als comptes oficials del partit a les xarxes socials. Pistes per endevinar que els moviments dels darrers dies -reforçades pel també conseller Josep Maria Argimon, que algunes veus coneixedores de la vida interna a Junts també situen com a possible candidat- no són casualitat.
Tot i que el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, proper a Laura Borràs, ha mostrat predisposició per participar en el procés de primàries, que s'hauria d'activar aquest setembre -un cop resolt el procés congressual del partit-, la via de Trias sembla respondre a l'oficialitat. Trias vol, però, claredat davant els equilibris que es practiquen a la formació. Ja ha subratllat que, si torna, és prioritari que hi hagi "ordre" a Junts. En d'altres paraules, que el seu nom i la candidatura que vulgui construir compti amb l'aval de Borràs i Jordi Turull, presidenta i secretari general de la formació, respectivament. L'exalcalde reclama un aval consensuat entre tots els sectors del partit. L'esforç que ha de fer ara la gent és que el partit estigui fort, que hi hagi ordre i que els que manen s'entenguin i vagin bé", apuntava a RAC1 aquesta setmana. "Si em presento, no em presento per perdre. Això vol dir que les coses han d'anar d'una determinada manera", afegia en una altra declaració d'intencions.
Trias seria un candidat amb capacitat competitiva i conegut per l'electorat, amb cartell per millorar els resultats que el partit obtenia en les enquestes. En el darrer baròmetre municipal fet públic al juliol -ja sense preguntar per Artadi, candidata que no havia aconseguit enlairar el projecte de Junts-, el partit reculava fins al 3,4% d'intenció directa de vot. El sondeig l'encapçalava Colau, amb un 11,9% d'intenció directa de vot, un punt més que Ernest Maragall i tres menys que fa mig any. Aquest desgast de l'alcaldessa és el que fa obertes les eleccions de la primavera que ve, que Trias podria contribuir a sacsejar. ERC i també el PSC de Jaume Collboni -ratificat per la cúpula socialista- aspiren a disputar la foto finish amb l'alcaldessa.
Una remuntada de la força demoscòpia de Junts podria obrir un nou escenari, no previst fins ara en els sondejos. La disseminació del vot que confronta amb Colau impactaria en el repartiment de suports, també en el flanc independentista, perquè ERC podria veure esgarrapat terreny en l'electorat fronterer. Trias representa un model alternatiu al dels comuns però, paradoxalment, pot afavorir les aspiracions de l'alcaldessa de ser la força més votada. Un fet, com sap bé Maragall des del 2019, que no assegura l'alcaldia. Compten les majories que es puguin construir, però liderar l'escrutini aporta un ascendent en el cas que no hi hagi sumes alternatives. La batalla de Barcelona és molt oberta i, si Trias es confirma com a alcaldable, s'animaria encara més.