15
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
11:49h
Fins que el servei militar era obligatori a l'Estat, els i les especialistes feien servir les dades dels joves que eren cridats a files per tenir una estimació de l'altura mitjana de la població. Però des del 2001, ja no hi ha tanta facilitat per accedir a aquestes xifres i, ara, un equip d'investigadors i investigadores ha extret aquestes dades remenant en fins a nou enquestes nacionals de salut del ministeri de Sanitat i dues similars europees per trobar una xifra sorprenent: entre els homes nascuts a la dècada del 1990, els universitaris mesuren tres centímetres més que els que només tenen estudis de primària. Amb les dones, la diferència és de dos centímetres.
El sociòleg Antonio David Cámara de la Universitat de Jaen i membre de l'equip d'especialistes que ha tirat endavant la recerca, ha qualificat la diferència de "brutal". A més a més, ha destacat l'estatura mitjana que tenen, actualment, els homes que ronden els 30 anys: 1,76 centímetres. Si a aquesta xifra se li resten tres centímetres, el resultat és el que mesuren els homes nascuts a la dècada dels 60. Tres centímetres equivalen a dècades de desenvolupament socioeconòmic. "Un pobre d'ara tindria l'estatura mitjana de la població masculina dels anys 60", ha resumit Cámara. L'estudi que presenta l'equip s'ha publicat a la revista especialitzada SSM - Population Health i és fruit d'investigacions periòdiques fetes per mitjà d'entrevistes, realitzades des del 1987 a unes 74.000 persones que tenien entre 23 i 47 anys en el moment de respondre.
Amb tot, els resultats, pels seus autors i autores són positius i és que la diferència d'alçada s'ha mitigat amb el temps. Els homes nascuts a la dècada dels 40 amb estudis universitaris eren 4,5 centímetres més alts que els que només tenien primària. La diferència s'ha reduït en 1,5 centímetres. En l'àmbit femení, si fem una revisió històrica a aquest període, pràcticament no hi ha dades sobre les dones, ja que aleshores el seu accés a la universitat estava molt limitat.
Els i les investigadores han organitzat el total de dades obtingudes per criteris com: el seu quinquenni de naixement, el nivell d'estudis i l'ocupació del "cap de família" (entenent com a tal la persona amb més ingressos d'una casa). Si es tenen en compte les dades en la seva globalitat, el balanç també és positiu i és que els homes nascuts els anys 80 són cinc centímetres més alts que els nascuts als 40. A les dones, la diferència es manté en els dos centímetres de les últimes xifres. Cámara ha apuntat que el fet que les dones no variïn d'estatura es deu al fet que "les dones són criatures millor equipades biològicament, més resilients", motiu pel qual les condicions adverses de la primera meitat del segle XX van afectar més a l'estatura dels homes. L'especialista també ha assegurat que "mai en la història hi ha hagut tanta igualtat de sexes com ara" en matèria d'estatura.
El creixement dels espanyols no només s'ha estancat
El creixement dels espanyols, no només s'ha estancat sinó que han començat a perdre alçada. Així ho defensa José Miguel Martínez Carrión, un historiador de la Universitat de Múrcia que també ha col·laborat en la recerca i que, a més a més, és un pioner de la investigació sobre estatura a l'Estat. "Sabíem que l'altura dels espanyols havia registrat un creixement molt intens a partir dels anys 50, a conseqüència dels brutals canvis socioeconòmics, però el que no esperàvem és veure que les últimes cohorts (els nascuts a la dècada dels 90) no estan creixent. S'intueix que no sols hi ha un estancament, sinó que fins i tot comencem a perdre altura”, ha resumit l'expert.
Al biòleg holandès Gert Stulp, de la Universitat de Groninga, no el sorprèn la dada: "Hi ha un estancament en l'evolució de l'estatura a tota Europa. També hi ha informes recents que indiquen que els holandesos tenen cada vegada menys altura als Països Baixos, que és el país més alt del planeta", ha explicat. "Pot ser que el nostre entorn, en realitat, no estigui millorant. Les nostres dietes, per exemple, no són necessàriament millors i els nostres estils de vida no són més saludables: estem creixent d'ample, en comptes de llarg", ha reflexionat l'investigador.
Les diferències en l'alçada per nivells educatius a l'Estat no s'havien estudiat fins ara, tal com ha destacat Martínez Carrión, però sí que s'havien fet altres recerques que també demostren la desigualtat entre classes socials. L'equip de l'antropòleg Carlos Varea, per exemple, ha bussejat en arxius militars i ha descobert que els joves cridats a files a Madrid el 1936, abans que esclatés la Guerra Civil, eren tres centímetres més alts al barri burgès de Salamanca en comparació amb l'obrer Vallecas.
Varea, de la Universitat Autònoma de Madrid, ha recordat que el període crític per a l'alçada és la infància, quan la velocitat de creixement és màxima, fins i tot major que en l'adolescència. Aquests primers anys són els més sensibles als dèficits nutricionals i a les malalties, però també a factors menys tangibles, com la inestabilitat social. "L'alçada és molt sensible a un conjunt de condicions que van més enllà de la mera nutrició”, ha conclòs l'especialista.
El sociòleg Antonio David Cámara de la Universitat de Jaen i membre de l'equip d'especialistes que ha tirat endavant la recerca, ha qualificat la diferència de "brutal". A més a més, ha destacat l'estatura mitjana que tenen, actualment, els homes que ronden els 30 anys: 1,76 centímetres. Si a aquesta xifra se li resten tres centímetres, el resultat és el que mesuren els homes nascuts a la dècada dels 60. Tres centímetres equivalen a dècades de desenvolupament socioeconòmic. "Un pobre d'ara tindria l'estatura mitjana de la població masculina dels anys 60", ha resumit Cámara. L'estudi que presenta l'equip s'ha publicat a la revista especialitzada SSM - Population Health i és fruit d'investigacions periòdiques fetes per mitjà d'entrevistes, realitzades des del 1987 a unes 74.000 persones que tenien entre 23 i 47 anys en el moment de respondre.
Amb tot, els resultats, pels seus autors i autores són positius i és que la diferència d'alçada s'ha mitigat amb el temps. Els homes nascuts a la dècada dels 40 amb estudis universitaris eren 4,5 centímetres més alts que els que només tenien primària. La diferència s'ha reduït en 1,5 centímetres. En l'àmbit femení, si fem una revisió històrica a aquest període, pràcticament no hi ha dades sobre les dones, ja que aleshores el seu accés a la universitat estava molt limitat.
Els i les investigadores han organitzat el total de dades obtingudes per criteris com: el seu quinquenni de naixement, el nivell d'estudis i l'ocupació del "cap de família" (entenent com a tal la persona amb més ingressos d'una casa). Si es tenen en compte les dades en la seva globalitat, el balanç també és positiu i és que els homes nascuts els anys 80 són cinc centímetres més alts que els nascuts als 40. A les dones, la diferència es manté en els dos centímetres de les últimes xifres. Cámara ha apuntat que el fet que les dones no variïn d'estatura es deu al fet que "les dones són criatures millor equipades biològicament, més resilients", motiu pel qual les condicions adverses de la primera meitat del segle XX van afectar més a l'estatura dels homes. L'especialista també ha assegurat que "mai en la història hi ha hagut tanta igualtat de sexes com ara" en matèria d'estatura.
El creixement dels espanyols no només s'ha estancat
El creixement dels espanyols, no només s'ha estancat sinó que han començat a perdre alçada. Així ho defensa José Miguel Martínez Carrión, un historiador de la Universitat de Múrcia que també ha col·laborat en la recerca i que, a més a més, és un pioner de la investigació sobre estatura a l'Estat. "Sabíem que l'altura dels espanyols havia registrat un creixement molt intens a partir dels anys 50, a conseqüència dels brutals canvis socioeconòmics, però el que no esperàvem és veure que les últimes cohorts (els nascuts a la dècada dels 90) no estan creixent. S'intueix que no sols hi ha un estancament, sinó que fins i tot comencem a perdre altura”, ha resumit l'expert.
Al biòleg holandès Gert Stulp, de la Universitat de Groninga, no el sorprèn la dada: "Hi ha un estancament en l'evolució de l'estatura a tota Europa. També hi ha informes recents que indiquen que els holandesos tenen cada vegada menys altura als Països Baixos, que és el país més alt del planeta", ha explicat. "Pot ser que el nostre entorn, en realitat, no estigui millorant. Les nostres dietes, per exemple, no són necessàriament millors i els nostres estils de vida no són més saludables: estem creixent d'ample, en comptes de llarg", ha reflexionat l'investigador.
Les diferències en l'alçada per nivells educatius a l'Estat no s'havien estudiat fins ara, tal com ha destacat Martínez Carrión, però sí que s'havien fet altres recerques que també demostren la desigualtat entre classes socials. L'equip de l'antropòleg Carlos Varea, per exemple, ha bussejat en arxius militars i ha descobert que els joves cridats a files a Madrid el 1936, abans que esclatés la Guerra Civil, eren tres centímetres més alts al barri burgès de Salamanca en comparació amb l'obrer Vallecas.
Varea, de la Universitat Autònoma de Madrid, ha recordat que el període crític per a l'alçada és la infància, quan la velocitat de creixement és màxima, fins i tot major que en l'adolescència. Aquests primers anys són els més sensibles als dèficits nutricionals i a les malalties, però també a factors menys tangibles, com la inestabilitat social. "L'alçada és molt sensible a un conjunt de condicions que van més enllà de la mera nutrició”, ha conclòs l'especialista.