1 de 10
Dades

Què li cal a Xavi per emular Guardiola, Vilanova... o Valverde? Les flaqueses del Barça en 30 dades

La comparació amb els vuit anteriors entrenadors blaugrana situa l'actual equip com el pitjor en atac i en joc net, tot i que manté bons registres en defensa i regularitat

L'entrenador del Barça, Xavi Hernàndez, durant el primer partit de pretemporada contra l'Olot | @FCBarcelona_cat
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 17 de juliol de 2022 a les 08:16 |
Les expectatives de l'afició culer per a la propera temporada no eren massa elevades fins al fitxatge de Robert Lewandowski. L'esperat recanvi de Ronald Koeman per Xavi Hernández després de la derrota contra el Rayo Vallecano a domicili va aixecar moltes esperances, però la realitat va ser molt diferent i ni els resultats ni el joc havien evidenciat un canvi de rumb. Fins al punt que es vallecanistes van tornar a guanyar als blaugrana a la segona volta, aquest cop al Camp Nou. Què li falta al Barça per recuperar la brillantor al camp i a les vitrines de temps no tan pretèrits? Una anàlisi de 30 variables permet fer una comparativa entre el nivell de l'equip mostrat amb Xavi en relació als entrenadors que n'han agafat les regnes des de la temporada 2005-06 -només en els partits de Lliga-, tant en èpoques memorables com les de Pep Guardiola, Tito Vilanova i Luis Enrique com en d'altres de més discretes.
 


El gràfic anterior mostra les valoracions del Barça entrenat amb cada entrenador agrupant cadascuna de les variables en cinc àmbits, cadascun amb sis característiques que posteriorment seran detallades. Es tracta de mitjanes pures d'aquests components, sense ponderar per la seva rellevància, així que tan sols són puntuacions molt orientatives per tenir una visió general, però que permeten intuir en un primer cop d'ull algunes de les fortaleses i debilitats de cada etapa -per més detalls de com s'han fet els càlculs i d'altres apreciacions, consulteu aquestes notes.

Probablement a molts culers no els emocionarà observar com les característiques del Barça de Xavi, per ara, s'assemblen sobretot a les de l'època de Quique Setién, no recordada amb especial il·lusió. I és que, des que el terrassenc en lidera la banqueta, el club destaca sobretot en els registres en defensa, en els quals excel·lien també Guardiola, Setién i Luis Enrique. Igualment, Xavi ha mantingut regularitat en l'equip, característica compartida de nou amb Guardiola, Setién i, en aquest cas, Vilanova.


Per contra, el Barça de Xavi obtindria les pitjors valoracions d'entre els entrenadors analitzats tant en atac -on l'equip va assolir nivells espectaculars ininterromputs des de Guardiola fins a Luis Enrique- com en joc net -és a dir, en faltes comeses i rebudes, amb Luis Enrique com a millor puntuat- i, segurament el més rellevant en les hemeroteques, en resultats -on Vilanova és el més destacat-. Enfocant el primer àmbit, què ho fa que l'actual davantera sigui tan fluixa?
 


Ja sigui perquè l'ombra de la marxa de Leo Messi és allargada o per altres elements, el Barça de Xavi és el menys golejador dels últims 17 anys, només empatant amb el de Setién. Mentre amb Vilanova o Luis Enrique marcava, de mitjana, tres gols per partit, ara en són menys de dos, una mancança clau a la qual espera posar remei havent lligat per fi una referència clara a la punta com Lewandowski. També esgarrava pocs córners -senyal de la manca de perill generat- i, malgrat que no xuta especialment per sota d'altres etapes, és el que ho fa amb menys punteria, ja que és el que necessita més intents perquè algun vagi entre els tres pals -ho fa un de cada gairebé tres- o a gol -en aquest cas, empatat amb Frank Rijkaard-. La pólvora está tan humida que necessita 7,6 xuts per marcar, tres més dels que li calia al Barça de Vilanova.
 


Si la lupa canvia de línies i es trasllada a la defensa, Xavi ja no té tantes urgències a cobrir. La combinació de l'experiència de Gerard Piqué -fins que es va lesionar- i la irrupció de joves com Ronald Araújo i Eric Garcia li han permès mantenir uns registres homologables als de la història precedent del club, en algunes variables fins i tot als nivells de les èpoques més enyorades pels culers. Això, però, té un mèrit relatiu, ja que la regularitat global en aquest àmbit d'un entrenador a un altre ha estat major que en l'atac i als rivals els ha costat sempre marcar a la porteria blaugrana. Excepte en el cas de Guardiola, l'entrenador que clarament va traçar una teranyina amb menys fissures a l'entorn de la porteria.
 


Amb Xavi a la banqueta, el Barça ha rebut menys d'un gol per partit, com la mitjana d'etapes prèvies, excepte el cas citat de Guardiola i, en sentit contrari, el de Vilanova, quan els bons nivells a l'atac oferien com a contraprestació més flaqueses per darrere. Pel que fa a xuts rebuts -a fora o a porteria- i córners cedits, l'equip de Xavi també se situa en la mitjana. Ara bé, combinant-ho amb les dades d'atac, cal destacar que l'actual Barça és el primer que necessita tants xuts per disparar a porta com els que necessiten els rivals per fer el mateix a la seva porteria (2,8), una dada que evidencia que s'acosta a un equilibri en perill generat i rebut que hauria de preocupar a qualsevol equip gran. A l'hora de marcar, però, els blaugrana encara són més eficients.
 


Un altre element en què Xavi per ara obté bones valoracions és en la regularitat. Ara bé, això no està clar si és un element bo o dolent, ja que, si bé garanteix que difícilment faci partits extrems amb bons i mals resultats, també constata constància en aquells aspectes on pateix mancances, que no en són pocs. En aquest sentit, cap altra entrenador presentava tanta regularitat en gols encaixats i, com ara el Barça en rep pocs de mitjana, això vol dir que rarament patirà golejades. Ara bé, la regularitat també és alta a nivell ofensiu i, com també en marca pocs, no es podrien esperar tampoc grans victòries còmodes. En canvi, Luis Enrique i Tata Martino eren més inconstants en atac i Setién i Rijkaard, en defensa.
 


El Barça de Xavi també és força regular quant a xuts fets i rebuts, tot i que no de forma tan destacada. Igualment, el seu rendiment quan juga de local o visitant no varia massa, tal com ocorria amb Luis Enrique i Koeman. Curiosament, però, el terrassenc és l'únic que aconsegueix més punts quan juga fora de casa, fins al punt que va perdre quatre partits de Lliga al Camp Nou i, a fora, cap ni un. La tònica més negativa en aquest àmbit és que l'equip de Xavi, igual que el de Tata Martino, Luis Enrique i Koeman, funciona molt a ratxes. El febrer i març, de fet, l'equip en va encadenar una de molt bona amb l'assalt al Bernabéu com a clímax que va fer somniar a l'afició i que poc després va derivar en mals resultats al Camp Nou i l'eliminació de l'Europa League.
 


Sobretot des de l'època del Dream Team de Johan Cruyff, per als culers, el resultat final és només un complement de l'estil de joc que es mostra sobre el camp. Ara bé, també és cert que, sense bons resultats, no hi ha títols, i això també passa per mantenir una efectivitat constant tant a la primera com a la segona part, per evitar inicis de partit fluixos i per protagonitzar més remuntades que no pas patir-ne de l'adversari. I en aquest sentit, el Barça de Xavi encara ha de treballar molt, sobretot si vol arribar al nivell de Vilanova, qui més hi va destacar.
 


Allò més evident per als resultadistes són els punts sumats i, en aquest sentit, el cabàs de Xavi no és especialment generós, amb el 71,8% de punts possibles aconseguits, només per davant de Rijkaard i Koeman. En part, això es deu a que només ha aconseguit mantenir la porteria a zero en poc més d'un terç dels partits, quasi al mateix nivell que Koeman i només per davant de Vilanova. Ara bé, aquest darrer ho compensava, com ja s'ha vist, amb una eficàcia notòria a la davantera, i és que no va deixar de marcar un gol a cap partit. En canvi, amb Xavi, quasi un de cada cinc marcadors quedava amb el registre blaugrana de gols a zero, molt pitjor que amb cap altre tècnic.

En relació a la gestió de les segones parts, l'actual equip tampoc no destaca especialment. La banqueta curta va situar com a revulsius imprevistos a jugadors del filial com Ez Abde o Ferran Jutglà, els quals, malgrat el bon rendiment, no permetien capgirar partits o aguantar resultats com ocorria en les millors temporades del Barça. I mentre els de Xavi escassament han marcat, de mitjana, 0,19 gols més a la segona part que a la primera, els rivals li han fet encaixar 0,35 gols més després de la mitja part que abans. Amb cap altre entrenador, els blaugrana reduïen tant el rendiment els últims minuts.
 


Un últim element que pot semblar secundari és la quantitat de faltes comeses i rebudes i les targetes a favor i en contra que se'n deriven. Més enllà d'eventuals suspensions de jugadors per vermella o acumulació de grogues, però, es tracta de variables que permeten analitzar fins a quin punt el Barça és capaç de generar perill a tot el camp, obligant el rival a cometre faltes per tallar jugades, i en sentit contrari, si és capaç de tenir el control del joc per no haver de deixar anar la cama per frenar l'adversari. Dos aspectes on Xavi ha de millorar i on, malgrat el caràcter sec del tècnic, Luis Enrique excel·lia com a entrenador.
 


La falta de control del joc s'evidencia en el fet que, per primer cop, el Barça comet amb Xavi més faltes que no pas en rep (13,3 i 11,7 per partit, respectivament). Amb Rijkaard en feien més, però també ho feien els seus adversaris en major mesura. Igualment, l'actual equip és aquell que rep més targetes grogues (2,7 per partit, quasi el doble que amb Vilanova) i el segon amb més vermelles (per darrere només de Rijkaard). De fet, ara els àrbitres expulsen de forma directa quasi tants jugadors culers com dels rivals, com també ocorria amb Vilanova i Valverde. En canvi, Luis Enrique forçava una vermella cada quatre partits i als seus jugadors només li'n treien una cada 23.
 

METODOLOGIA I LIMITACIONS
Les dades originals d'aquesta anàlisi s'han extret del portal Football Data, especialitzats en oferir-ne per a apostes en el futbol, i s'han agrupat i treballat filtrant per aquells partits de Lliga del Barça i en funció de l'entrenador en cada moment. Totes les necessàries només es troben disponibles des de la temporada 2005-06, així que, en el cas de l'etapa de Frank Rijkaard, no es poden tenir en compte estadísticament els seus dos primers anys a la banqueta. Igualment, atès que es tractava del seu mateix projecte futbolístic, s'han computat en els registres de Tito Vilanova les dades dels partits que no va poder dirigir directament en trobar-se en repòs pel tractament del càncer i en què va passar el relleu temporal al seu ajudant Jordi Roure.

Cadascuna de les 30 variables s'ofereixen amb els valors originals en els gràfics de barres, on s'hi detallen les magnituds a què fa referència cadascuna i si allò positiu és obtenir valors alts (com en gols marcats) o baixos (com en gols rebuts). Tot i això, també s'ha optat per oferir les dades amb magnituds homogeneïtzades per dibuixar les figures de cadascun dels àmbits i facilitar la comparació entre elles en una escala de 0 a 10. En aquests casos, el 10 equival al valor més positiu assolit per algun entrenador i els valors inferiors són proporcionalment més baixos en relació a aquest.

En les ocasions en què és bo obtenir valors baixos (com en gols encaixats o en xuts fets per aconseguir marcar), ja s'ha capgirat la puntuació per tal que el 10 equivalgui al valor més baix. En ocasions, això dificulta la proporcionalitat i genera puntuacions extremes. És el cas, per exemple, de la variable sobre percentatge de partits sense marcar cap gol. Vilanova va aconseguir un 0%, el millor resultat possible, el qual, quan s'homogeneïtza en una escala de 0 a 10, es converteix automàticament en un 10, mentre que el percentatge més elevat esdevé el 0. En aquest cas, el criteri hauria pogut ser un altre, com entendre que el 0 hauria d'haver estat no haver marcat cap gol en cap partit, però llavors això hauria implicat puntuar amb un 8,08 els 19,2% partits sense marcar de Xavi, segurament també molt excessiu, en aquest cas cap amunt en tractar-se de registres molt dolents. Cal, per tant, combinar els dos gràfics (magnituds reals i homogeneïtzades) per calibrar bé les diferències entre entrenadors en cada variable.

Igualment, com ja s'ha explicat al cos del text, el primer gràfic amb les puntuacions globals per a cada gran àmbit són mitjanes aritmètiques dels sis components de cadascun, sense ponderar. Evidentment, quan s'avalua el nivell atacant d'un equip, hauria de ser més important el nombre de gols que marca que la quantitat de córners que força, així com, en avaluar els resultats, els punts sumats haurien de tenir més rellevància que la diferència de gols entre la primera part i la segona. Per claredat i evitar entrar en debats secundaris sobre el pes que hauria de prendre cada variable, però, s'ha optat per no ponderar, motiu pel qual cal tenir molt en compte que el primer gràfic global s'ha d'entendre com a merament orientatiu i no com una manera d'ordenar els entrenadors en funció del nivell atacant, defensiu o altres aspectes (excepte en casos clars que ja s'expliciten al text).

Igualment, s'ha optat per considerar la regularitat com un valor positiu, però això és un altre criteri subjectiu. Algú podria considerar que és més important tenir capacitat de remuntar partits a la segona part i, per tant, puntuaria com a positiu aquell equip que, després de la mitja part, marqués més gols que abans. Igualment, una alta regularitat tampoc és necessàriament bona si es combina amb registres atacants baixos de mitjana (com en el cas de Xavi). Per això, les magnituds absolutes en gràfics de barres també permeten a cadascú treure les seves conclusions amb el seu criteri personal.

Finalment, cal admetre que es troben a faltar altres variables per acabar d'avaluar en profunditat i major rigor el nivell del Barça amb cada entrenador. Ho podrien ser, per exemple, el percentatge de possessió de la pilota o la quantitat de passades fetes i la seva precisió, especialment si s'avalua l'estil de joc i la fidelitat al tiki-taka. Ara bé, aquestes no s'han trobat per ara de forma sistematitzada en cap paquet de dades obert i accessible.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació