15
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
14:05h
La Moncloa ha acollit aquest divendres una reunió transcendental per calibrar si la represa del diàleg entre l'Estat i la Generalitat tindrà continuïtat. Pedro Sánchez i Pere Aragonès s'han assegut des de les dotze -tot ha arrencat puntual- cara a cara per primera vegada des de l'esclat del Catalangate, el moment més tens de la legislatura, per abordar "qüestions de fons", assenyalen fonts consultades per NacióDigital. L'aspiració del president de la Generalitat, en aquest sentit, era aconseguir avenços "creïbles" en la desjudicialització, la primera carpeta que la part catalana vol tractar en aquesta reactivació del marc negociador amb l'Estat. Les causes pendents contra dirigents independentistes -preparatius de l'1-O, acció exterior, l'anterior mesa del Parlament i el Tribunal de Comptes- obstaculitzen la construcció de confiances, i trobar la manera de revertir-les és clau. "Cal una clara determinació en agenda antirepressiva", destaquen fonts de Presidència. Un cop acabada la reunió, Aragonès compareixerà a la delegació del Govern a Madrid, on no anava des del Catalangate.
Sánchez i el president català s'han assegut a la mateixa taula sabent que existeix acord per un marc metodològic que han anat treballant persones de la seva màxima confiança -el ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà-, amb la desjudicialització a l'epicentre. Si la cita dels dos màxims dirigents funciona, existeix la possibilitat que es posi data a la propera reunió de la taula de diàleg, congelada des del mes de setembre. Si es compleix l'entesa entre governs, hi hauria d'haver dues cites de la mesa de negociació abans que acabi aquest 2022. Això vol dir, per tant, que Estat i Generalitat haurien de tancar dos acords concrets, perquè la taula només se citarà si n'hi ha. "Hem de veure quina voluntat tenen de resoldre el conflicte", insisteixen des de Palau.
L'actitud del líder del PSOE, en tot cas, ha variat des de la patacada de les eleccions andaluses, resoltes amb una majoria absoluta històrica del PP. Des d'aquell moment ha protagonitzat un gir a l'esquerra -amb el pic en aquest debat de política general al Congrés dels Diputats gràcies a mesures com la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i els impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques- i també en relació a Catalunya, amb un progressiu acostament al diàleg. El debat, en tot cas, ha servit per reflectir com la distància entre els fets i les paraules és encara gran: no s'ha aprovat cap resolució vinculada a la taula de diàleg i s'ha tombat la reforma de la sedició, que aquesta setmana ha recuperat protagonisme per la intenció d'ERC a fer-li costat.
El front de Madrid és on més vies d'aigua s'han produït entre ERC i Junts. No només per les discrepàncies evidents al Congrés -aquest debat de política general n'ha tornat a ser un exemple diàfan-, sinó per l'enfocament de les relacions amb el govern espanyol. La reactivació del diàleg no s'ha escapat de les tibantors habituals entre socis i, de fet, a Palau ja donen per fet -així ho detallen diverses fonts consultades per NacióDigital- que, en cas de concretar-se aviat una reunió de la mesa de negociació, Junts se'n tornarà a quedar fora. Ho argumenten amb el fet que el partit, per boca de la seva portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, ha repetit aquesta setmana l'argumentari posat en circulació fa uns dies per la cúupula de la formació:no faran de "socorristes" d'una taula que "no funciona". Un element més que impacta en la cita dels dos presidents, immersos en la tasca de reconstruir les confiances.
Tanmateix, segons les fonts governamentals consultades, encara no s'ha tractat en els espais de coordinació què passarà en cas que la taula sigui convocada oficialment. És a dir: només en el moment que s'hi trobi espai en el calendari -ja sigui a finals de juliol o bé al setembre, coincidint amb el primer aniversari de l'última cita- es traslladarà als òrgans de coordinació què fer amb l'alineació de la part catalana. L'any passat, Junts va proposar quatre noms -Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras- dels quals només un, el del vicepresident, s'adeia al criteri fixat per Aragonès i la Moncloa, que es manté per la futura trobada, seguint el que van tornar a solemnitzar la setmana passada Vilagrà i Bolaños: només hi poden anar consellers i ministres. "Encara no hem entrat en aquests detalls", remarquen fonts de Presidència.
Cada vegada que un portaveu de Junts ha estat interpel·lat sobre si mantindrien els noms, la resposta ha estat que l'executiva no ha decidit el contrari. Des de Palau, en tot cas, es posa l'accent en un element per entendre la més que probable absència del partit que lideren Laura Borràs i Turull: la "divisió interna", sostenen veus properes a Aragonès, que existeix dins de Junts sobre la relació amb Madrid. Des que la presidenta del Parlament i el nou secretari general van assumir les regnes del partit, tots dos s'han incorporat als òrgans més restringits de coordinació. En aquest sentit, el 3x3 que es reuneix setmanalment cada dilluns ha mutat en un 4x4, perquè hi siguin els dos dirigents, acompanyats de Puigneró i Albert Batet. I, segons fonts coneixedores dels contactes, s'hi ha constatat les "diferències" de criteri sobre el diàleg.
En aquest sentit, veus coneixedores del contingut de les reunions assenyalen que amb Jordi Sànchez, anterior secretari general de Junts, aquestes diferències es notaven menys perquè era ell l'encarregat de gestionar-les de portes endins. Al mateix temps, no són poques les veus d'ERC que celebren l'aparició de Turull en la coordinació pel seu sentit "institucional". Aragonès el va informar directament de la reunió d'aquest divendres amb Sánchez tan bon punt es va tancar, i fa dues setmanes es va desplaçar a Ginebra per departir amb la secretària general del republicans, Marta Rovira. Mantenen la bona relació forjada quan comandaven el grup de Junts pel Sí al Parlament. Puigneró manté relació amb Aragonès i també amb Vilagrà, que és qui es va posar en contacte amb ell divendres passat després d'acabar la reunió a Palau amb Bolaños.
L'escenari més plausible, per tant, és que la futura reunió de la taula de diàleg se celebrarà amb els mateixos integrants que l'última de Barcelona: el president, la consellera i Roger Torrent per la part catalana; i Sánchez, Bolaños, Yolanda Díaz, Isabel Rodríguez i Miquel Iceta per la part estatal. Des de Palau també clarifiquen, en tot cas, que Junts es pot acabar sumant a la mesa s'hi s'arriben a "resultats concrets". "Saben que avui és la millor estratègia possible i que no hi ha cap alternativa real, remarquen les veus consultades, que també lamenten que el que cohesioni Junts sigui atacar ERC. El to de Nogueras al Congrés, amb un discurs en què va acusar els republicans d'estar "allunyant" la independència pels pactes amb Sánchez, va situar el marc de confrontació que sovint aixopluga les relacions entre els dos partits.
El futur del Govern, en joc
La mesa de negociació també té impacte en el congrés que celebra Junts aquest cap de setmana, en el qual aprovarà la ponència política i l'organitzativa. En la primera hi ha dues carpetes especialment rellevants: la liquidació de la mesa de negociació coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O, calendari que ja esmena el compromís metodològic rubricat per Vilagrà i Bolaños de celebrar dues reunions de la taula abans que acabi el 2022; i explorar una sortida del Govern en una consulta vinculada al compliment de l'acord de legislatura signat entre Aragonès i Sànchez el 2021. I encara un tercer factor, aquest vinculat a Borràs, ja acusada formalment per la Fiscalia, que li demana sis anys de presó i 21 d'inhabilitació per falsedat documental i prevaricaciócontinuada.
Tant sectors de Junts com veus d'ERC amb pes a Palau sostenen que el que passi al Parlament serà decisiu per al futur de la legislatura. L'auditoria sobre el pacte de Govern no s'elevarà a l'executiva fins al juliol i no arribarà al consell nacional fins al setembre, moment en què la cambra -i, per tant, els diputats independentistes- s'haurien de pronunciar sobre el futur de Borràs. No es descarta, per tant, que la presidenta de la cambra i el seu entorn pressionin per sortir del Govern i que, si hi ha consulta per decidir la continuïtat dins l'executiu -objecte d'esmenes en el congrés de Junts-, aparegui per aquelles dates en el calendari. Són múltiples les veus del partit, especialment del sector institucional i amb càrrec a l'executiu, que són partidàries de no abandonar el Govern.
Els afiliats, en tot cas, tindran l'última paraula en el conclave, que arrencarà només unes hores després que Aragonès es reuneixi amb Sánchez a la Moncloa. És la primera reunió cara a cara pública que mantenen des del 15 de setembre -es van citar per tractar els termes de la taula de diàleg, que va ser més aviat breu- i des que va esclatar el Catalangate, que ha contribuït a corcar les confiances entre la Generalitat i l'Estat. Flanc aprofitat per Junts a l'hora de deslegitimar una mesa que, malgrat els escassos resultats, continua com a estendard de l'estratègia que lidera Aragonès.
Sánchez i el president català s'han assegut a la mateixa taula sabent que existeix acord per un marc metodològic que han anat treballant persones de la seva màxima confiança -el ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà-, amb la desjudicialització a l'epicentre. Si la cita dels dos màxims dirigents funciona, existeix la possibilitat que es posi data a la propera reunió de la taula de diàleg, congelada des del mes de setembre. Si es compleix l'entesa entre governs, hi hauria d'haver dues cites de la mesa de negociació abans que acabi aquest 2022. Això vol dir, per tant, que Estat i Generalitat haurien de tancar dos acords concrets, perquè la taula només se citarà si n'hi ha. "Hem de veure quina voluntat tenen de resoldre el conflicte", insisteixen des de Palau.
L'actitud del líder del PSOE, en tot cas, ha variat des de la patacada de les eleccions andaluses, resoltes amb una majoria absoluta històrica del PP. Des d'aquell moment ha protagonitzat un gir a l'esquerra -amb el pic en aquest debat de política general al Congrés dels Diputats gràcies a mesures com la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i els impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques- i també en relació a Catalunya, amb un progressiu acostament al diàleg. El debat, en tot cas, ha servit per reflectir com la distància entre els fets i les paraules és encara gran: no s'ha aprovat cap resolució vinculada a la taula de diàleg i s'ha tombat la reforma de la sedició, que aquesta setmana ha recuperat protagonisme per la intenció d'ERC a fer-li costat.
El front de Madrid és on més vies d'aigua s'han produït entre ERC i Junts. No només per les discrepàncies evidents al Congrés -aquest debat de política general n'ha tornat a ser un exemple diàfan-, sinó per l'enfocament de les relacions amb el govern espanyol. La reactivació del diàleg no s'ha escapat de les tibantors habituals entre socis i, de fet, a Palau ja donen per fet -així ho detallen diverses fonts consultades per NacióDigital- que, en cas de concretar-se aviat una reunió de la mesa de negociació, Junts se'n tornarà a quedar fora. Ho argumenten amb el fet que el partit, per boca de la seva portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, ha repetit aquesta setmana l'argumentari posat en circulació fa uns dies per la cúupula de la formació:no faran de "socorristes" d'una taula que "no funciona". Un element més que impacta en la cita dels dos presidents, immersos en la tasca de reconstruir les confiances.
Tanmateix, segons les fonts governamentals consultades, encara no s'ha tractat en els espais de coordinació què passarà en cas que la taula sigui convocada oficialment. És a dir: només en el moment que s'hi trobi espai en el calendari -ja sigui a finals de juliol o bé al setembre, coincidint amb el primer aniversari de l'última cita- es traslladarà als òrgans de coordinació què fer amb l'alineació de la part catalana. L'any passat, Junts va proposar quatre noms -Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras- dels quals només un, el del vicepresident, s'adeia al criteri fixat per Aragonès i la Moncloa, que es manté per la futura trobada, seguint el que van tornar a solemnitzar la setmana passada Vilagrà i Bolaños: només hi poden anar consellers i ministres. "Encara no hem entrat en aquests detalls", remarquen fonts de Presidència.
Cada vegada que un portaveu de Junts ha estat interpel·lat sobre si mantindrien els noms, la resposta ha estat que l'executiva no ha decidit el contrari. Des de Palau, en tot cas, es posa l'accent en un element per entendre la més que probable absència del partit que lideren Laura Borràs i Turull: la "divisió interna", sostenen veus properes a Aragonès, que existeix dins de Junts sobre la relació amb Madrid. Des que la presidenta del Parlament i el nou secretari general van assumir les regnes del partit, tots dos s'han incorporat als òrgans més restringits de coordinació. En aquest sentit, el 3x3 que es reuneix setmanalment cada dilluns ha mutat en un 4x4, perquè hi siguin els dos dirigents, acompanyats de Puigneró i Albert Batet. I, segons fonts coneixedores dels contactes, s'hi ha constatat les "diferències" de criteri sobre el diàleg.
En aquest sentit, veus coneixedores del contingut de les reunions assenyalen que amb Jordi Sànchez, anterior secretari general de Junts, aquestes diferències es notaven menys perquè era ell l'encarregat de gestionar-les de portes endins. Al mateix temps, no són poques les veus d'ERC que celebren l'aparició de Turull en la coordinació pel seu sentit "institucional". Aragonès el va informar directament de la reunió d'aquest divendres amb Sánchez tan bon punt es va tancar, i fa dues setmanes es va desplaçar a Ginebra per departir amb la secretària general del republicans, Marta Rovira. Mantenen la bona relació forjada quan comandaven el grup de Junts pel Sí al Parlament. Puigneró manté relació amb Aragonès i també amb Vilagrà, que és qui es va posar en contacte amb ell divendres passat després d'acabar la reunió a Palau amb Bolaños.
L'escenari més plausible, per tant, és que la futura reunió de la taula de diàleg se celebrarà amb els mateixos integrants que l'última de Barcelona: el president, la consellera i Roger Torrent per la part catalana; i Sánchez, Bolaños, Yolanda Díaz, Isabel Rodríguez i Miquel Iceta per la part estatal. Des de Palau també clarifiquen, en tot cas, que Junts es pot acabar sumant a la mesa s'hi s'arriben a "resultats concrets". "Saben que avui és la millor estratègia possible i que no hi ha cap alternativa real, remarquen les veus consultades, que també lamenten que el que cohesioni Junts sigui atacar ERC. El to de Nogueras al Congrés, amb un discurs en què va acusar els republicans d'estar "allunyant" la independència pels pactes amb Sánchez, va situar el marc de confrontació que sovint aixopluga les relacions entre els dos partits.
El futur del Govern, en joc
La mesa de negociació també té impacte en el congrés que celebra Junts aquest cap de setmana, en el qual aprovarà la ponència política i l'organitzativa. En la primera hi ha dues carpetes especialment rellevants: la liquidació de la mesa de negociació coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O, calendari que ja esmena el compromís metodològic rubricat per Vilagrà i Bolaños de celebrar dues reunions de la taula abans que acabi el 2022; i explorar una sortida del Govern en una consulta vinculada al compliment de l'acord de legislatura signat entre Aragonès i Sànchez el 2021. I encara un tercer factor, aquest vinculat a Borràs, ja acusada formalment per la Fiscalia, que li demana sis anys de presó i 21 d'inhabilitació per falsedat documental i prevaricaciócontinuada.
Tant sectors de Junts com veus d'ERC amb pes a Palau sostenen que el que passi al Parlament serà decisiu per al futur de la legislatura. L'auditoria sobre el pacte de Govern no s'elevarà a l'executiva fins al juliol i no arribarà al consell nacional fins al setembre, moment en què la cambra -i, per tant, els diputats independentistes- s'haurien de pronunciar sobre el futur de Borràs. No es descarta, per tant, que la presidenta de la cambra i el seu entorn pressionin per sortir del Govern i que, si hi ha consulta per decidir la continuïtat dins l'executiu -objecte d'esmenes en el congrés de Junts-, aparegui per aquelles dates en el calendari. Són múltiples les veus del partit, especialment del sector institucional i amb càrrec a l'executiu, que són partidàries de no abandonar el Govern.
Els afiliats, en tot cas, tindran l'última paraula en el conclave, que arrencarà només unes hores després que Aragonès es reuneixi amb Sánchez a la Moncloa. És la primera reunió cara a cara pública que mantenen des del 15 de setembre -es van citar per tractar els termes de la taula de diàleg, que va ser més aviat breu- i des que va esclatar el Catalangate, que ha contribuït a corcar les confiances entre la Generalitat i l'Estat. Flanc aprofitat per Junts a l'hora de deslegitimar una mesa que, malgrat els escassos resultats, continua com a estendard de l'estratègia que lidera Aragonès.