«Eufòria» surt de la tele: colofó amb doblet al Palau Sant Jordi

El "talent show" musical d'èxit de TV3 tanca la primera edició en què ha aconseguit reconnectar amb el públic jove amb dos concerts davant milers de persones

Els concursants d'Eufòria amb la guanyadora, el dia de la final
Els concursants d'Eufòria amb la guanyadora, el dia de la final | CCMA
14 de juliol del 2022
Actualitzat el 15 de juliol a les 15:31h
Participants joves, música, un plató com cal, cares conegudes i molts esforços cada divendres a la nit al prime time de TV3. Eufòria ha batut rècords d'audiència i la cadena ha aconseguit atrapar el públic jove que tant temps fa que veu la tele com allò antic que no va amb ells. El resum de l'èxit és clar: un càsting que representa la realitat de la societat i uns concursants molt sincers davant la càmera

Aquest cap de setmana, un mes després d'acabar-se el programa, el fenomen Eufòria surt de la tele. La primera edició, amb Mariona Escoda com a guanyadora, culmina aquest cap de setmana amb dos concerts al Palau Sant Jordi. El primer, dissabte a les nou del vespre, les entrades del qual es van esgotar en dues setmanes -13.000 venudes en només 24 hores. I el segon, pensat per a un públic més familiar, diumenge a la tarda. Uns concerts en què els assistents podran apropar-se als concursants, sobretot dissabte, gràcies a la Fan Zone que es muntarà a les grades del Palau. Es tracta d'un circuit lliure en què tots els qui s'animin es posaran a la pell dels concursants i podran viure les diferents etapes del programa: càsting, vestuari, maquillatge, gala... amb jurat inclòs. 

Eufòria no només ha captat el públic jove, sinó que ho ha fet en català. "La CCMA va néixer per normalitzar el català", recorda a aquest diari Arnau Rius, professional de la comunicació vinculat a temes de llengua. I està clar que Eufòria hi juga un paper important; la meitat de les cançons que s'hi han cantat són en català. En aquest sentit, Rius reflexiona que "als de 50 anys no se'ls pot normalitzar res, sinó que cal anar al públic clau", és a dir, el jove. La Corpo, des del tancament del canal 3XL, ha fet majoritàriament programes enfocats a un públic de més de 30, amb algunes excepcions, i s'oblida sovint del públic juvenil. "Per fi, després d'anys, han escoltat què volen els joves". Ho diu a NacióDigital Berta Aroca, creadora de continguts i col·laboradora de l'Adolescents XL de Catalunya Ràdio.

Les dades d'audiència assolides pel programa detallen xifres rècord. Abans de la primera gala, el perfil d'Eufòria a Instagram ja havia aconseguit més de 7.000 seguidors. Avui són més de 52.700. Durant la gala emesa el divendres 6 de maig, Eufòria va batre el rècord de participació en un programa de tota la història de TV3. En total, més de 140.000 persones van votar per decidir quins dos participants ja eliminats eren repescats, una xifra que fins i tot va col·lapsar les aplicacions i webs des d'on es podia votar. Èxit rere èxit, la gran final del programa del 17 de juny va ser la més vista de tota l'edició, amb 473.000 espectadors i una quota de pantalla del 29,7%, sent líder en totes les franges d'edat. 

Una estratègia multiplataforma
El talent show musical d'èxit, però, no és el primer cop que surt de la televisió. De fet, durant tots aquests mesos ha begut de les xarxes i d'internet gràcies a una estratègia multiplataforma. Sovint es tendeix a pensar que els joves volen els continguts als seus llocs d'interès -a les xarxes socials o les plataformes de continguts-, i s'oblida la televisió per aquesta audiència. De fet, la CCMA té dos precedents que ho confirmen: Cover i Mood Z. En aquest sentit, Rius considera que Eufòria té més impacte en l'audiència perquè apareix també a la tele i no es queda a les xarxes: "Als joves se'ls han de fer estratègies multiplataforma on la tele estigui inclosa". Combinar televisió convencional i xarxes socials és una aposta clau de la direcció del programa, segons detalla Enric Esteban, a càrrec de l'estratègia digital: "Veus el mateix programa, però vius una experiència diferent". 
 


La crítica de televisió Mònica Planas defensa també la multiplataforma: "Crec que és millor que et deixin amb una mica de gana [durant l'emissió del programa], així t'obliguen a anar a la resta de plataformes i canals a les xarxes". Planas, tanmateix, llança un missatge d'alerta fent referència al públic jove que ha atrapat Eufòria: "Que s'hagin enganxat ara no vol dir que els joves segueixin mirant la tele". Així, per a la periodista és important sortir de la ficció a què estàvem acostumats i fer programes "ben cuidats, ben plantejats i ben fets". 

Pressupost baix, bons resultats
Un aspecte destacable d'Eufòria és el baix pressupost que s'hi ha destinat. Segons el portal de transparència de la CCMA, s'hi han invertit gairebé 840.000 euros durant els darrers mesos, comptant la productora externa a càrrec del programa -Veranda- i altres despeses. A aquests, però, s'hi ha de sumar poc més d'un milió d'euros ja pagats a Veranda mesos enrere, quan es començava a decidir el format del programa, tot i tenir un altre nom (Vocal Match). "És 13 milions d'euros més barat que Operación Triunfo; amb menys pressupost s'han aconseguit audiències semblants", reconeix Rius, qui remarca que "sense diners, segur que les coses no funcionen". 

Miki Núñez, Marta Torné, Elena Gadel, Marc Clotet, Lildami. Cinc noms, cinc cares conegudes. Eufòria s'ha nodrit de personatges reconeguts al món de la música o el cinema per formar l'equip de presentadors i el jurat. I Eufòria ha d'ajudar TV3 a crear el seu "star system". De fet, Miki Núñez i l'Elena Gadel són dos antics concursants d'OT que actualment obtenen papers i visibilitat a la televisió pública catalana. "TV3 ha de poder fabricar el seu propi star system i treure-li partit", coincideixen Planas i Rius. Aquest darrer, fundador del Canal Malaia, aposta perquè la televisió pública pugui crear "famosets" per després alimentar la resta de projectes actius a Catalunya: "Es tracta de donar temes i referents de què parlar, i sobretot fer-ho en català".

L'èxit sobrevingut d'Eufòria pot ser un "precedent" perquè la CCMA i TV3 apostin per la creació de més continguts enfocats a un públic jove. Planas, Rius i Esteban hi estan d'acord. Tots tres consideren que "es poden treure subproductes que enganxin els joves", tot i que cal que, com remarca la periodista, "estiguin ben fets". Si no, els diners i esforços invertits no portaran enlloc. "És molt important reobrir el 3XL amb estratègia multicanal i multiplataforma", afirma Rius, enyoradís del canal juvenil que la CCMA va tancar el 2012.