14
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
19:38h
Junts celebra aquest cap de setmana la segona fase del congrés, marcada pel debat i votació de les quatre ponències redactades: la política, l'organitzativa, la sectorial i la municipal. Les dues primeres seran les que s'enduran bona part de l'atenció de la militància, tenint en compte la quantitat d'esmenes vives que arriben al conclave, que e celebra a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat. En concret hi ha dues carpetes que són especialment rellevants: el futur de Junts al Govern i, també, què li espera a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ara que ja està acusada per la Fiscalia, que li demana sis anys de presó i 21 d'inhabilitació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Una petició que, sens dubte, impactarà en els discursos del congrés.
Pel que fa al primer assumpte, el redactat que té la ponència ja transaccionada sobre la continuïtat al Govern és aquest: "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern". Hi ha una sèrie d'esmenes que aposten per suprimir la part que diu "o no", és a dir, aquella part que explicita la possibilitat de sortir de l'executiu. Aquest redactat ha estat rebutjat per l'equip de la ponència i, per tant, es debatrà al plenari.
Hi ha aportacions de la militància que són especialment dures amb el to. Aquest n'és un dels exemples més palmaris: "Vist el comportament deslleial d'ER , i la forta pèrdua de confiança en Junts derivada d'un mal Govern i d'una societat fictícia que no funciona, no cal perdre ni més temps ni més força electoral. Per això, Junts sortirà del Govern després d'aquest congrés". El cert és que el partit té en marxa una auditoria sobre el compliment de l'acord rubricat entre Jordi Sànchez, execretari general del partit, i el president Pere Aragonès. L'acord es va aprovar amb el 83% dels vots favorables per la militància, però destacats dirigents -entre els quals Carles Puigdemont i Borràs- s'hi van posicionar en contra perquè no era prou exigent en clau nacional.
El mateix passa amb una esmena que continua en marxa que té a veure amb el futur de Borràs. La ponència organitzativa té aquest redactat definitiu sobre penes per delictes de corrupció en l'apartat de faltes molt greus: "La condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit. No s'entendrà en casos lawfare, que s’haurà de valorar en cada cas concret, per part de la Comissió de Garanties". Quina és l'esmena que, des del Berguedà, es manté viva? Demana suprimir, precisament, la part que parla dels casos de lawfare. És a dir que, en cas de ser condemnada en ferm, no hi hauria cap excepció en el cas de la presidenta del Parlament, que també ho és del partit des del 4 de juny.
Pel que fa al primer assumpte, el redactat que té la ponència ja transaccionada sobre la continuïtat al Govern és aquest: "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern". Hi ha una sèrie d'esmenes que aposten per suprimir la part que diu "o no", és a dir, aquella part que explicita la possibilitat de sortir de l'executiu. Aquest redactat ha estat rebutjat per l'equip de la ponència i, per tant, es debatrà al plenari.
Hi ha aportacions de la militància que són especialment dures amb el to. Aquest n'és un dels exemples més palmaris: "Vist el comportament deslleial d'ER , i la forta pèrdua de confiança en Junts derivada d'un mal Govern i d'una societat fictícia que no funciona, no cal perdre ni més temps ni més força electoral. Per això, Junts sortirà del Govern després d'aquest congrés". El cert és que el partit té en marxa una auditoria sobre el compliment de l'acord rubricat entre Jordi Sànchez, execretari general del partit, i el president Pere Aragonès. L'acord es va aprovar amb el 83% dels vots favorables per la militància, però destacats dirigents -entre els quals Carles Puigdemont i Borràs- s'hi van posicionar en contra perquè no era prou exigent en clau nacional.
El mateix passa amb una esmena que continua en marxa que té a veure amb el futur de Borràs. La ponència organitzativa té aquest redactat definitiu sobre penes per delictes de corrupció en l'apartat de faltes molt greus: "La condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit. No s'entendrà en casos lawfare, que s’haurà de valorar en cada cas concret, per part de la Comissió de Garanties". Quina és l'esmena que, des del Berguedà, es manté viva? Demana suprimir, precisament, la part que parla dels casos de lawfare. És a dir que, en cas de ser condemnada en ferm, no hi hauria cap excepció en el cas de la presidenta del Parlament, que també ho és del partit des del 4 de juny.