L'Audiència Nacional rebaixa les penes de presó de dos terroristes del 17-A

La sala d'apel·lacions conclou que Mohammed Houli Chemlal i Driss Oukabir no volien atemptar amb l'explosió d'Alcanar i els condemna a 43 i 36 anys de presó

El primer dia de judici dels atemptats del 17-A
El primer dia de judici dels atemptats del 17-A | Pool EFE
13 de juliol del 2022
Actualitzat a les 19:09h
La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha acordat rebaixar la pena de presó als dos principals condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'any 2017. Així, Mohammed Houli Chemlal passa d'una condemna de 53 anys de presó a una de 43, i Driss Oukabir passa dels 46 als 36 anys de presó. El tercer condemnat, Said Bin Iazza, que ja es troba en llibertat condicional, manté la condemna de vuit anys de presó. Els jutges han ratificat els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, però han estimat parcialment el recurs presentat per dos dels terroristes per una qüestió tècnica. Les parts poden recórrer ara al Tribunal Suprem.

La sentència, de 372 pàgines, manté el criteri del tribunal que va jutjar els fets i descarta condemnar els tres supervivents de la cèl·lula gihadista per 16 delictes d'assassinat. Sosté la sala, contra el que demanaven les acusacions, que cap dels tres tenia coneixement ni va participar d'aquestes accions terroristes. També dona per bons els fets provats en la sentència, però matisa les condemnes de Houli i Oukabir. Tots dos van ser condemnats per pertinença a organització terrorista, tinença i fabricació d'explosius, i estralls en concurs amb 29 delictes de lesions en relació a l'explosió d'Alcanar. Ara, la sala matisa aquest delicte, cosa que explica la rebaixa de la pena de presó.

Els jutges entenen que s'ha d'aplicar el concurs entre el delicte d'estralls i les lesions efectivament produïdes. Consideren que la segona explosió d'Alcanar va ser accidental i els terroristes no tenien intenció d'atemptar contra la integritat física de veïns, policies, bombers o operaris que treballaven en les tasques de recerca d'indicis i de neteja. Això implica que s'hagi imposar la pena pel delicte més greu en la meitat superior i no puguin ser sancionats per les lesions produïdes als 29 afectats. S'ha d'imposar, doncs, una pena de quatre anys de presó per aquests fets. El resultat és una rebaixa de la pena de deu anys els casos de Houli Chemlal i Oukabir. De tota manera, tots dos estaran un màxim de 20 anys a la presó.

El gruix de la sentència queda ratificat en apel·lació. Un punt especialment polèmic per les acusacions és la del delicte d'assassinat. Els jutges consideren que no es pot condemnar els terroristes per l'assassinat de 16 persones, perquè no hi van participar directament (cap dels tres supervivents estava a la Rambla o al passeig marítim de Cambrils en el moment dels fets) i tampoc coneixien els plans d'atemptar. El fet que formessin part de la cèl·lula gihadista i també fossin adoctrinats per l'imam de Ripoll jo permet considerar-los responsables de les morts durant l'atemptat, segons la sala. "Perquè hi hagi responsabilitat criminal cal que la participació en el fet sigui conscient i volguda", diuen els jutges.

No hi ha responsabilitat de l'Estat
La sala d'apel·lacions també rebutja que l'Estat tingui algun tipus de responsabilitat en l'atemptat. Algunes acusacions van denunciar la negligència de les autoritats espanyoles per no haver adoptat mesures per prevenir la venda d'explosius que podien comportar un atemptat terrorista. La sala considera "humanament comprensible" que la família del nen mort a les Rambles faci aquesta petició de responsabilitat. Sí que accepta el recurs de quatre víctimes de les Rambles per incloure-les com a víctimes dels atemptats i també accepta el recurs de cinc mossos ferits a Alcanar perquè se'ls incrementin les indemnitzacions.

La nega que es pugui rebaixar la pena als terroristes per suposades dilacions indegudes. La sentència es va dictar tres mesos després d'acabar el judici i sis mesos després que comencés la vista oral i els jutges recorden que és una causa complexa. Descarten, doncs, que s'hagi produït cap tipus d'indefensió.