12
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
10:58h
"A Barcelona ja no es fan grans projectes, però la ciutat necessita un pla" per respondre als reptes de la nova bioeconomia circular. Ho ha assegurat aquest dimarts Vicente Guallart, exarquitecte en cap de la ciutat (2011-15), convidat per la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials, vinculat a Foment del Treball, dins del cicle Rethink Barcelona. Precisament avui, Josep Sánchez Llibre ha estat proclamat president reelegit per liderar la patronal.
Vicente Guallart ha explicat que les ciutats experimenten periòdicament grans redefinicions, canvis de paràmetres que obliguen a repensar-les. Fa cinquanta anys, va ser l'anterior gran canvi de paradigma, amb tot el que suposar la crisi del petroli, que va fer remirar els centres de les ciutats, amb l'eclosió del formigó i el cotxe privat. Els Acords de París del 2015 van suposar un nou tombant en què es van definir les noves prioritats de les ciutats generades pel canvi climàtic.
A l'actual context s'hi ha afegit la crisi pandèmica, que ha generat un nou higienisme. Un gran canvi ara accentuat pel que suposa la guerra a Ucraïna. Guallart ha dissertat sobre Una nova façana urbana al riu Besòs: de la reindustrialització digital a la renaturalització de Barcelona, i ha reclamat que les ciutats han de tornar a ser productives. "Hem de produir coses més a prop de casa nostra". En definitiva, s'imposa una reindustrialització digital de la ciutat, integrar la ciutat en les noves xarxes de la bioeconomia circular: "Segurament no farem cotxes -ha dit-, però hem de tornar a produir energia en els nostres territoris".
Guallart s'ha referit a "un ecologisme ben intencionat però poc resolutiu" i als sectors que somien el retorn als anys anteriors al 2006, "que ja no tornaran". L'arquitecte ha assegurat que no podem viure permanentment en una fase de transició i ha demanat grans decisions i inversions. Fins ara, les partides pressupostàries de les ciutats han estat destinades a la gestió de residus. Guallart ha reclamat "empoderar els barris" per fer-los més productius econòmicament.
El repte que han d'entomar ciutats com Barcelona implica una nova tipologia d'illa, amb indústries netes i silencioses arrelades al territori, amb edificis de fusta ("però fusta catalana, no té sentit portar-la d'Àustria") amb espais que produeixin energia, i generar "kilowats i tomàquets". "La nova economia és de coses que es toquen", ha sentenciat l'arquitecte.
L'arquitecte ha afirmat que una pregunta imperiosa és pensar quines grans inversions s'han de fer per reduir l'excés de mobilitat de l'àrea metropolitana. "A Barcelona fan falta grans inversions perquè el repte és a gran escala", ha dit, per fer possible eliminar la meitat dels cotxes al centre. "El problema de la mobilitat és que ens movem massa", ha assegurat, per reiterar que "Barcelona necessita un pla".
Guallart ha demanat que les grans prioritats de Barcelona siguin consensuades per tots els actors socials i polítics, "en lloc de dedicar-se a barallar-nos. Hem de parlar", ha dit. Àngel Simón, president del Consell de Patrocinadors, ha presentat l'acte, que ha estat conduït per la periodista Glòria Marín.
Vicente Guallart ha explicat que les ciutats experimenten periòdicament grans redefinicions, canvis de paràmetres que obliguen a repensar-les. Fa cinquanta anys, va ser l'anterior gran canvi de paradigma, amb tot el que suposar la crisi del petroli, que va fer remirar els centres de les ciutats, amb l'eclosió del formigó i el cotxe privat. Els Acords de París del 2015 van suposar un nou tombant en què es van definir les noves prioritats de les ciutats generades pel canvi climàtic.
A l'actual context s'hi ha afegit la crisi pandèmica, que ha generat un nou higienisme. Un gran canvi ara accentuat pel que suposa la guerra a Ucraïna. Guallart ha dissertat sobre Una nova façana urbana al riu Besòs: de la reindustrialització digital a la renaturalització de Barcelona, i ha reclamat que les ciutats han de tornar a ser productives. "Hem de produir coses més a prop de casa nostra". En definitiva, s'imposa una reindustrialització digital de la ciutat, integrar la ciutat en les noves xarxes de la bioeconomia circular: "Segurament no farem cotxes -ha dit-, però hem de tornar a produir energia en els nostres territoris".
Guallart s'ha referit a "un ecologisme ben intencionat però poc resolutiu" i als sectors que somien el retorn als anys anteriors al 2006, "que ja no tornaran". L'arquitecte ha assegurat que no podem viure permanentment en una fase de transició i ha demanat grans decisions i inversions. Fins ara, les partides pressupostàries de les ciutats han estat destinades a la gestió de residus. Guallart ha reclamat "empoderar els barris" per fer-los més productius econòmicament.
El repte que han d'entomar ciutats com Barcelona implica una nova tipologia d'illa, amb indústries netes i silencioses arrelades al territori, amb edificis de fusta ("però fusta catalana, no té sentit portar-la d'Àustria") amb espais que produeixin energia, i generar "kilowats i tomàquets". "La nova economia és de coses que es toquen", ha sentenciat l'arquitecte.
L'arquitecte ha afirmat que una pregunta imperiosa és pensar quines grans inversions s'han de fer per reduir l'excés de mobilitat de l'àrea metropolitana. "A Barcelona fan falta grans inversions perquè el repte és a gran escala", ha dit, per fer possible eliminar la meitat dels cotxes al centre. "El problema de la mobilitat és que ens movem massa", ha assegurat, per reiterar que "Barcelona necessita un pla".
Guallart ha demanat que les grans prioritats de Barcelona siguin consensuades per tots els actors socials i polítics, "en lloc de dedicar-se a barallar-nos. Hem de parlar", ha dit. Àngel Simón, president del Consell de Patrocinadors, ha presentat l'acte, que ha estat conduït per la periodista Glòria Marín.