14
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
01
de març
del
2023
a les
10:58h
Laura Borràs, més a prop del judici. La Fiscalia ha descartat demanar l'arxivament de la causa i ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació contra la presidenta del Parlament pel cas de presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes quan Borràs n'era la directora, entre els anys 2013 i 2017. El ministeri públic acusa la líder de Junts d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil i d'un delicte de prevaricació administrativa, i li demana una pena de sis anys de presó i 21 anys d'inhabilitació, i una multa de 144.000 euros. El fiscal descarta acusar Borràs per altres delictes que sobrevolaven la causa, com el de malversació o el de frau.
Borràs ha rebut la petició de pena en un acte al Parlament acompanyada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i altres autoritats. Pel que fa a Isaías Herrero, el beneficiari dels contractes, el fiscal demana la mateixa pena de presó i inhabilitació i una multa de 72.000 euros. L'altra acusat, Andreu Pujol Martín, s'enfronta a tres anys de presó i deu d'inhabilitació, i 30.000 euros de multa. El ministeri fiscal no inclou en l'escrit d'acusació qui era responsable de la gestió administrativa de la ILC, Roger E., i en demana el sobreseïment perquè no hi ha proves que col·laborés en l'entramat.
En un escrit de 13 pàgines presentat aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto apunten que Borràs va ser nomenada directora de les Lletres Catalanes el gener de 2013 i dos mesos després va aprovar la creció d'una web, unificar en un sol espai totes les activitats organitzades o subvencionades per la ILC, i publicitar les activitats a les xarxes socials. Segons la Fiscalia, Borràs va encarregar al seu amic, Isaías H.F., l'elaboració de la web i el seu manteniment, i el va presentar al personal de l'entitat com el responsable de la pàgina. Herrero feia de professor en el màster i postgrau que dirigia Borràs a la UB i també era membre del grup d'investigació en estudis literaris i tecnologia digital Hermeneia, que també dirigia Borràs.
Entre el març del 2013 i el febrer del 2017 la ILC va adjudicar, per mitjà de la seva directora, 18 contractes menors, inferiors a 18.000 euros més IVA, que en total van sumar 335.700 euros amb IVA inclòs. "Per tal d'oferir una aparença fingida de respecte pels principis de publicitat i pública concurrència, i d'ocultar la seva actuació il·lícita, Borràs i Isaías H.F. van pactar que en cadascun d'aquests expedients aportarien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents, dos dels quals no eren ofertes reals sinó pressupostos comparsa elaborats fal·laçment pels acusats Isaías H.F., Laura Borràs i Andreu P.M., amb el propòsit de simular que l'adjudicació es feia al millor licitador, encobrir que l'adjudicatari real de tots ells era Isaías H.F. i emmascarar el fraccionament il·legal d'aquests contractes", diu la Fiscalia.
El tercer acusat, Andreu P.M., segons les fiscals, coneixia aquestes irregularitats i va "acceptar elaborar pressupostos i factures al seu nom com a treballador autònom o a través de l'empresa APMGC&CE, de la qual era administrador únic, i va confeccionar fal·laçment aquests documents seguint les indicacions d'Isaías H.F.". Les ofertes presentades per aquest empresari, segons el ministeri públic, eren per fer de "comparsa" o per guanyar el concurs, tot i que finalment el treball i els diners fossin per a Isaías H.F.. Altres ofertes "comparsa" van ser presentades en nom d'altres empreses, cooperatives o autònoms, algunes de les quals elaborades directament per Borràs o el seu amic sense el consentiment dels afectats.
La Fiscalia detalla els 18 contractes menors sospitosos, amb el seu objecte, els tres pressupostos presentats, amb data, proveïdor i import, la proposta guanyadora i l'import i data del pagament al proveïdor. Els contractes s'agrupen en sis categories: creació i desenvolupament del portal web de la ILC, web dedicat a l'Any Joan Vinyoli, plataforma virtual Què llegeixes?, web de l'any literari Ramon Llull, web dels 30 anys de la publicació de Pedra de tartera, de Maria Barbal, i creació manteniment del web de l'any Bertrana.
Un recurs pendent
L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, va fer un moviment inesperat just després del tancament de la instrucció. Boye va presentar recurs i va demanar que el judici es fes amb jurat popular, argumentant que tres dels quatre delictes que s'investiguen -malversació, frau i falsedat- s'han de jutjar d'aquesta manera, d'acord amb el que estableix la llei del jurat. Pel que fa al quart delicte, el de prevaricació, la llei diu que s'ha de jutjar de manera habitual, no pas amb jurat. Davant d'això, Boye demana al TSJC que plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional perquè es pronunciï sobre la constitucionalitat del fet que el delicte de prevaricació no es jutgi amb jurat popular.
La defensa de Borràs planteja també que, si no s'accepta la petició, s'opti per fer dos judicis: d'una banda, un judici amb jurat popular que jutgi els delictes de malversació, frau i falsedat en document mercantil; de l'altra, un judici que jutgi el delicte de prevaricació. El TSJC encara s'ha de pronunciar sobre aquest recurs. Mentrestant, el cas judicial de la presidenta del Parlament ja tensa les relacions entre els socis de Govern: ERC es decanta per aplicar el reglament i apartar-la, i Junts denuncia una "persecució política" i reclama un "front comú" per preservar la cambra de les "ingerències dels tribunals".
El cas de Borràs té repercussions polítiques i pot suposar que se l'aparti del càrrec. Quan s'obri judici oral, el reglament del Parlament estableix que se l'ha de suspendre dels seus drets i deures com a diputada. Concretament, en el seu cas se li pot aplicar l'article 25.4 -també d'altres, com el 25.1 o el 25.2-, que estableix que en cas d'obertura de judici oral per delictes de corrupció, la mesa del Parlament acordarà la suspensió dels drets i deures del diputat afectat. Borràs manté que aquest article vulnera la presumpció d'innocència, si bé una suspensió és un acte reversible i la presidenta podria recuperar el seu càrrec un cop sigui absolta.
Borràs ha rebut la petició de pena en un acte al Parlament acompanyada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i altres autoritats. Pel que fa a Isaías Herrero, el beneficiari dels contractes, el fiscal demana la mateixa pena de presó i inhabilitació i una multa de 72.000 euros. L'altra acusat, Andreu Pujol Martín, s'enfronta a tres anys de presó i deu d'inhabilitació, i 30.000 euros de multa. El ministeri fiscal no inclou en l'escrit d'acusació qui era responsable de la gestió administrativa de la ILC, Roger E., i en demana el sobreseïment perquè no hi ha proves que col·laborés en l'entramat.
En un escrit de 13 pàgines presentat aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto apunten que Borràs va ser nomenada directora de les Lletres Catalanes el gener de 2013 i dos mesos després va aprovar la creció d'una web, unificar en un sol espai totes les activitats organitzades o subvencionades per la ILC, i publicitar les activitats a les xarxes socials. Segons la Fiscalia, Borràs va encarregar al seu amic, Isaías H.F., l'elaboració de la web i el seu manteniment, i el va presentar al personal de l'entitat com el responsable de la pàgina. Herrero feia de professor en el màster i postgrau que dirigia Borràs a la UB i també era membre del grup d'investigació en estudis literaris i tecnologia digital Hermeneia, que també dirigia Borràs.
Entre el març del 2013 i el febrer del 2017 la ILC va adjudicar, per mitjà de la seva directora, 18 contractes menors, inferiors a 18.000 euros més IVA, que en total van sumar 335.700 euros amb IVA inclòs. "Per tal d'oferir una aparença fingida de respecte pels principis de publicitat i pública concurrència, i d'ocultar la seva actuació il·lícita, Borràs i Isaías H.F. van pactar que en cadascun d'aquests expedients aportarien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents, dos dels quals no eren ofertes reals sinó pressupostos comparsa elaborats fal·laçment pels acusats Isaías H.F., Laura Borràs i Andreu P.M., amb el propòsit de simular que l'adjudicació es feia al millor licitador, encobrir que l'adjudicatari real de tots ells era Isaías H.F. i emmascarar el fraccionament il·legal d'aquests contractes", diu la Fiscalia.
El tercer acusat, Andreu P.M., segons les fiscals, coneixia aquestes irregularitats i va "acceptar elaborar pressupostos i factures al seu nom com a treballador autònom o a través de l'empresa APMGC&CE, de la qual era administrador únic, i va confeccionar fal·laçment aquests documents seguint les indicacions d'Isaías H.F.". Les ofertes presentades per aquest empresari, segons el ministeri públic, eren per fer de "comparsa" o per guanyar el concurs, tot i que finalment el treball i els diners fossin per a Isaías H.F.. Altres ofertes "comparsa" van ser presentades en nom d'altres empreses, cooperatives o autònoms, algunes de les quals elaborades directament per Borràs o el seu amic sense el consentiment dels afectats.
La Fiscalia detalla els 18 contractes menors sospitosos, amb el seu objecte, els tres pressupostos presentats, amb data, proveïdor i import, la proposta guanyadora i l'import i data del pagament al proveïdor. Els contractes s'agrupen en sis categories: creació i desenvolupament del portal web de la ILC, web dedicat a l'Any Joan Vinyoli, plataforma virtual Què llegeixes?, web de l'any literari Ramon Llull, web dels 30 anys de la publicació de Pedra de tartera, de Maria Barbal, i creació manteniment del web de l'any Bertrana.
Un recurs pendent
L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, va fer un moviment inesperat just després del tancament de la instrucció. Boye va presentar recurs i va demanar que el judici es fes amb jurat popular, argumentant que tres dels quatre delictes que s'investiguen -malversació, frau i falsedat- s'han de jutjar d'aquesta manera, d'acord amb el que estableix la llei del jurat. Pel que fa al quart delicte, el de prevaricació, la llei diu que s'ha de jutjar de manera habitual, no pas amb jurat. Davant d'això, Boye demana al TSJC que plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional perquè es pronunciï sobre la constitucionalitat del fet que el delicte de prevaricació no es jutgi amb jurat popular.
La defensa de Borràs planteja també que, si no s'accepta la petició, s'opti per fer dos judicis: d'una banda, un judici amb jurat popular que jutgi els delictes de malversació, frau i falsedat en document mercantil; de l'altra, un judici que jutgi el delicte de prevaricació. El TSJC encara s'ha de pronunciar sobre aquest recurs. Mentrestant, el cas judicial de la presidenta del Parlament ja tensa les relacions entre els socis de Govern: ERC es decanta per aplicar el reglament i apartar-la, i Junts denuncia una "persecució política" i reclama un "front comú" per preservar la cambra de les "ingerències dels tribunals".
El cas de Borràs té repercussions polítiques i pot suposar que se l'aparti del càrrec. Quan s'obri judici oral, el reglament del Parlament estableix que se l'ha de suspendre dels seus drets i deures com a diputada. Concretament, en el seu cas se li pot aplicar l'article 25.4 -també d'altres, com el 25.1 o el 25.2-, que estableix que en cas d'obertura de judici oral per delictes de corrupció, la mesa del Parlament acordarà la suspensió dels drets i deures del diputat afectat. Borràs manté que aquest article vulnera la presumpció d'innocència, si bé una suspensió és un acte reversible i la presidenta podria recuperar el seu càrrec un cop sigui absolta.