1 de 10
Debat de política general al Congrés

En marxa el debat al Congrés: Sánchez treu el manual de resistència per esgotar la legislatura

El president espanyol encara les jornades parlamentàries que l'enfrontaran a l'oposició com una via per garantir-se la continuïtat a la Moncloa en un context econòmic incert i el diàleg reactivat amb Catalunya

Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats. | Congrés dels Diputats
per Ferran Casas i Manresa, Madrid, Espanya | 12 de juliol de 2022 a les 12:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El govern no està en temps de descompte, encara té corda". Aquesta és la consigna que es llança des de la Moncloa, l'eix vertebrador de l'esperit del discurs que aquest dimarts ha encetat Pedro Sánchez durant el debat de política general al Congrés dels Diputats, el primer que es fa des del 2015. El president s'acull de nou al seu manual de resistència per intentar capgirar les males expectatives generades per la patacada electoral a Andalusia en un context d'inflació galopant i la remuntada de la dreta a les enquestes. Exhibir perfil d'esquerres, resintonitzar amb la majoria de la investidura i reivindicar un model propi de gestió formen part de la seva estratègia per rellançar un govern que està a l'expectativa de si serà o no remodelat en les properes setmanes o bé després de l'estiu.

Per a la Moncloa, el debat ha de ser un punt d'inflexió que marqui el tram final de la legislatura, que el govern insisteix que vol esgotar. De fet, una de les percepcions que l'executiu aspira a fixar aquests dies és que s'esgotarà el camí fins al 2023. En l'any i mig que queda, les eleccions municipals i autonòmiques seran una prova d'estrès determinant per mesurar fins a quin punt el govern de coalició pot tenir continuïtat. Això alimenta la sensació que la propera tardor serà clau per a Sánchez. Potser, després d'haver gestionat una pandèmia i ara l'ona expansiva de la guerra a Ucraïna, la darrera oportunitat per garantir que la seva presidència encara disposa de recorregut.  


Un nou gir cap a l'esquerra en ple ascens de la dreta


Una setmana després dels comicis andalusos, Sánchez va començar un nou cop de volant al seu govern. Ho feia arrencant amb mal peu en una roda de premsa en la qual pretenia lluir les mesures anticrisi i que va quedar enterbolida per la tragèdia a la tanca de Melilla i la seva felicitació a la policia marroquina. Passada la cimera de l'OTAN, ho tornarà a intentar amb un discurs que beurà d'aquella intervenció en la qual va anunciar el xec de 200 euros per a les famílies vulnerables i l'impost a les elèctriques. Fonts de la Moncloa expliquen que estarà estructurat en tres parts.


La primera, en intentar "neutralitzar el soroll que atribueix caos al govern", que ubiquen en els interessos de la dreta per debilitar l'executiu. Sánchez pretén subratllar que, per molt que hi hagi discrepàncies entre el PSOE i Podem, s'han aprovat 150 iniciatives al Congrés, algunes d'elles de rellevància cabdal en matèria de drets, com la llei de l'eutanàsia, la llei trans o l'increment del salari mínim. La segona part inclourà una radiografia de la situació, marcada per la inflació i l'increment dels preus dels carburants derivats dela guerra a Ucraïna. I, la tercera, explicarà què farà el govern en el queda de legislatura. Remarcarà, en aquest punt, que no pensa avançar les eleccions i anunciarà noves mesures econòmiques i socials que tindran com a destinatàries les classes mitjanes i treballadores. Es tracta, insisteixen, de deixar clar que hi ha un model amb "segell socialdemocràta" que no té res a veure amb les receptes de retallades i austeritat que el PP va aplicar en crisis passades. 

El xoc sistemàtic amb Unides Podem


El debat al Congrés ha estat precedit per l'enèsim xoc amb l'espai d'Unides Podem, aquesta vegada a tomb de l'increment de la despesa militar pactat a la cimera de l'OTAN i l'aprovació de mil milions d'euros més en defensa. De fet, encara està pendent de data la reunió de coordinació entre el PSOE i Podem que va invocar la vicepresidenta Yolanda Díaz per reconduir la situació. Aquests tres dies seran també un termòmetre per mesurar en quin punt es troben les relacions entre els dos socis de govern, sempre tensionada. Altres capítols de discrepància rellevant en els darrers mesos han tingut a veure amb la tragèdia mortal a la tanca de Melilla, l'escàndol d'espionatge, l'impost a les elèctriques i a les grans fortunes -descartada per ara- o la reforma laboral.

Díaz acaba de posar en marxa la seva plataforma, Sumar, per recosir l'esquerra i el rol que vol exercir fins a les eleccions és el de marcar l'agenda d'esquerres de Sánchez. Unides Podem està a l'expectativa de les mesures que s'anunciïn, al mateix temps que ja hi ha remor de fons entre alguns barons del PSOE sobre fins a quin punt el desgast que pateixen els socialistes té a veure, en bona part, amb els sotracs fruit d'aquesta aliança.

Diàleg (de nou) en marxa


Aquest divendres, l'endemà que acabi el debat, Sánchez rebrà el president Pere Aragonès a la Moncloa. Sobre la taula, un únic punt en l'ordre del dia: com fer avançar el diàleg un cop el govern espanyol i la Generalitat ja han acordat les línies mestres de la negociació, amb la desjudicialització com a prioritat de cara als propers mesos. El diàleg amb Catalunya serà un dels aspectes clau en el discurs del líder del PSOE, que haurà de defensar-lo davant la dreta i haurà d'exhibir compromís davant dels socis d'ERC si vol poder comptar amb ells per aprovar els propers pressupostos. De fet, Junts desconfia de la represa i sosté que s'explica per garantir el suport dels republicans als comptes. Si és coherent amb els missatges enviats en diferents entrevistes després de les eleccions andaluses, Sánchez també podria insistir Junts perquè se sumin a la mesa de negociació, de la qual es van desmarcar quan el govern espanyol i Aragonès no van acceptar els noms proposats al setembre.

La temperatura ambiental, però, és més baixa ara que fa unes setmanes, quan les relacions amb la Generalitat estaven trencades per l'esclat del Catalangate. El document treballat entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños estableix el següent: "Tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions". En el text no hi ha al·lusions directes al cas d'espionatge, però sí al respecte als "drets fonamentals" de totes les parts implicades en el diàleg. No hi ha hagut les dimissions que demanava la Generalitat -només es va prescindir de la directora del CNI i no de la ministra de Defensa-, però les relacions caminen cap a la normalització. La propera reunió de la taula de diàleg -n'hi ha d'haver dues abans que acabi l'any- depèn de com vagi la trobada Sánchez-Aragonès. 

El PP, en el punt de mira després de les andaluses


En les últimes tres eleccions disputades -Madrid, Castella i Lleó i Andalusia-, el PSOE s'ha estavellat a les urnes i ha vist com el PP no només ha mantingut el poder, sinó que ha reforçat la posició. Les andaluses han estat l'exemple més clar, amb un Juan Manuel Moreno Bonilla protagonista d'una majoria absoluta que, de passada, ha beneficiat l'aterratge d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la formació conservadora. Feijóo no podrà interpel·lar Sánchez durant el debat, perquè és senador, tot i que podrà asseure's al costat de Cuca Gamarra, que serà qui confrontarà amb Sánchez.

El PP apareix com a força ascendent a les enquestes i aspira, com a Andalusia, a poder governar sense la necessitat -com sí que passa a Castella i Lleó- de tenir el suport explícit de Vox. En els últimes dies, Feijóo ha accentuat el perfil dretà -derogació de la llei mordassa inclosa-, que al mateix temps intenta compassar amb el discurs pretesament moderat que desplega especialment en les visites a Catalunya. Davant del PP, Sánchez ja ha insistit en la idea de "corrupció democràtica" -ho va fer en la compareixença sobre el Catalangate-, i també està fent servir l'argument que el govern de coalició és al centre dels cops de la dreta "política, econòmica i mediàtica". El debat és també l'oportunitat per al PSOE per arrencar la campanya del 2023 amb Feijóo com a centre de les crítiques. De la mateixa manera que els populars intentaran assenyalar el govern de coalició com l'origen dels mals que pateix la ciutadania en un context d'inflació disparada.

Les municipals com a prova de foc


Després de les eleccions andaluses, el temor a una rèplica dels resultats tant a escala estatal com autonòmica i municipal es va estendre entre els socialistes pensant en el cicle electoral del 2023. Els barons del PSOE han manifestat inquietud de portes endins i ho han fet des de diferents punts de vista. Hi ha qui veu l'aliança amb Podem i els partits independentistes com un inconvenient a l'hora de competir amb la dreta, mentre que d'altres reconeixen que no hi ha alternativa. Fins i tot hi ha veus que han arribat a plantejar la possibilitat de fer coincidir les eleccions estatals amb les regionals, escenari que Sánchez descarta perquè vol esgotar la legislatura.

En tot cas, els quadres del PSOE sí que han reclamat a la cúpula del partit que hi hagi moviments per sortir de la tendència a la baixa a les urnes. Sánchez esbossarà aquesta setmana quins seran els paràmetres sobre els quals es mourà el seu govern, i els barons esperen que serveixi per insuflar oxigen. El manual de resistència intenta cremar un cartutx més, si és que en queden.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació