09
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
15:18h
ERC ha defensat que el document metodològic que va sortir de la trobada entre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el seu homòleg al govern espanyol, Félix Bolaños, aquest divendres, és la prova que demostra que hi haurà una negociació amb "garanties". És a dir, que es respectaran els drets democràtics perquè no es repeteixin nous episodis de repressió "com els que s'han viscut els últims anys contra el moviment independentista". Així ho ha dit el diputat i expresident del Parlament Roger Torrent, a Sant Cugat del Vallès durant l'inici de la campanya que porta per nom Prou repressió. Amnistia, justícia i reparació i que vol denunciar la repressió com a causa general, que afecta a molts tipus de col·lectius i persones, i defensar l'amnistia.
El partit també s'ha mostrat convençut que el document serà la via per l'amnistia, la primera carpeta que es vol abordar a les converses amb l'Estat, tal com ha anunciat la mateixa Vilagrà aquest dissabte a El Suplement de Catalunya Ràdio.
"El que vam aconseguir ahir és posar les bases metodològiques de com s'ha de desenvolupar la negociació política i, al mateix temps i per primer cop per escrit de que hi hagi garanties que la negociació es farà amb uns mínims de respecte dels drets democràtics", ha afirmat Torrent. "I a nosaltres ens sembla que és la millor via per defensar l'amnistia i la millor solució a tots els processos de repressió" per part de l'estat espanyol, ha afegit. Una repressió que, segons el diputat, ha demostrat tenir "múltiples cares, no només la judicial i la presó sinó també l'espionatge massiu, arribant a nivells que un temps enrere ningú hauria imaginat". Sobre aquest últim aspecte, ha subratllat que cal denunciar-ho internacionalment.
L'experiència com a exemple
Basant-se en la seva experiència personal com a expresident del Parlament de Catalunya, el conseller d'Empresa ha denunciat que aquesta persecució política ha afectat els membres de l'antiga Mesa del Parlament i, de retruc, al conjunt de la institució per voler portar a debat la independència. "Per allò serem jutjats a l'octubre", ha dit, tot afirmant que els tribunals "han coartat la capacitat de parlar d'un parlament, un fet inaudit que no passa a cap democràcia consolidada", ha remarcat.
Qui també ha compartit la seva experiència ha estat l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, present a l'acte. El 20 de setembre del 2017 era directora de Serveis al Departament d'Economia i la policia la va detenir a casa arran del registre policial que també s'estava fent a la conselleria. Garriga ha explicat la incertesa i la por d'anar a la presó que va sentir els següents anys.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, ha afirmat que una "democràcia no pot acceptar que en un país hi hagi persones perseguides i represaliades". Ella, concretament, va rebre el mes de març una interlocutòria del jutjat contenciós número 10 de Barcelona on se l'advertia que hauria de pagar 500 euros setmanals del seu patrimoni si no retirava els llaços grocs i cartells independentistes de les finestres de l'Ajuntament. Feia uns mesos que ja havien retirat de la façana una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics arran d'una denúncia de Ciutadans. Sense entrar en detalls específics del cas, l'alcaldessa ha fet una crida a seguir denunciant la repressió i a conscienciar a "tots els demòcrates que això no pot passar".
Una desena de persones intenten impedir l'acte
Una desena de persones de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona han irromput a crits l'acte d'ERC acusant-los de només representar i defensar "els seus" represaliats". A través de xarxes socials, han explicat que amb aquest acte volen assenyalar els "responsables de les milers d'encausades per la Generalitat" i amenacen amb noves accions.
Malgrat alguns moments de tensió verbal, l'esdeveniment ha continuat com estava previst, però amb la presència d'agents de Policia Local i Mossos. La Vicesecretària General de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret, que ha fet de moderadora, ha lamentat la situació amb aquestes paraules: "És molt absurd que diferents represaliats ens enfrontem entre nosaltres perquè els repressors riuen mentre fem això".
El partit també s'ha mostrat convençut que el document serà la via per l'amnistia, la primera carpeta que es vol abordar a les converses amb l'Estat, tal com ha anunciat la mateixa Vilagrà aquest dissabte a El Suplement de Catalunya Ràdio.
"El que vam aconseguir ahir és posar les bases metodològiques de com s'ha de desenvolupar la negociació política i, al mateix temps i per primer cop per escrit de que hi hagi garanties que la negociació es farà amb uns mínims de respecte dels drets democràtics", ha afirmat Torrent. "I a nosaltres ens sembla que és la millor via per defensar l'amnistia i la millor solució a tots els processos de repressió" per part de l'estat espanyol, ha afegit. Una repressió que, segons el diputat, ha demostrat tenir "múltiples cares, no només la judicial i la presó sinó també l'espionatge massiu, arribant a nivells que un temps enrere ningú hauria imaginat". Sobre aquest últim aspecte, ha subratllat que cal denunciar-ho internacionalment.
L'experiència com a exemple
Basant-se en la seva experiència personal com a expresident del Parlament de Catalunya, el conseller d'Empresa ha denunciat que aquesta persecució política ha afectat els membres de l'antiga Mesa del Parlament i, de retruc, al conjunt de la institució per voler portar a debat la independència. "Per allò serem jutjats a l'octubre", ha dit, tot afirmant que els tribunals "han coartat la capacitat de parlar d'un parlament, un fet inaudit que no passa a cap democràcia consolidada", ha remarcat.
Qui també ha compartit la seva experiència ha estat l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, present a l'acte. El 20 de setembre del 2017 era directora de Serveis al Departament d'Economia i la policia la va detenir a casa arran del registre policial que també s'estava fent a la conselleria. Garriga ha explicat la incertesa i la por d'anar a la presó que va sentir els següents anys.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, ha afirmat que una "democràcia no pot acceptar que en un país hi hagi persones perseguides i represaliades". Ella, concretament, va rebre el mes de març una interlocutòria del jutjat contenciós número 10 de Barcelona on se l'advertia que hauria de pagar 500 euros setmanals del seu patrimoni si no retirava els llaços grocs i cartells independentistes de les finestres de l'Ajuntament. Feia uns mesos que ja havien retirat de la façana una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics arran d'una denúncia de Ciutadans. Sense entrar en detalls específics del cas, l'alcaldessa ha fet una crida a seguir denunciant la repressió i a conscienciar a "tots els demòcrates que això no pot passar".
Una desena de persones intenten impedir l'acte
Una desena de persones de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona han irromput a crits l'acte d'ERC acusant-los de només representar i defensar "els seus" represaliats". A través de xarxes socials, han explicat que amb aquest acte volen assenyalar els "responsables de les milers d'encausades per la Generalitat" i amenacen amb noves accions.
Malgrat alguns moments de tensió verbal, l'esdeveniment ha continuat com estava previst, però amb la presència d'agents de Policia Local i Mossos. La Vicesecretària General de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret, que ha fet de moderadora, ha lamentat la situació amb aquestes paraules: "És molt absurd que diferents represaliats ens enfrontem entre nosaltres perquè els repressors riuen mentre fem això".