09
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
11
de juliol
a les
10:48h
Hi ha una paraula que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha esquivat en tots els contactes amb el Govern de la Generalitat: repressió. No l'ha verbalitzada en cap moment, perquè pronunciar-la, integrar-la de forma explícita en els contactes per reprendre el contacte institucional després del Catalangate, hauria implicat que la Moncloa admetés que l'espanyola no és una democràcia plena. L'acord marc pel diàleg i la negociació validat aquest divendres per Bolaños i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, no inclou la paraula repressió, però sí que pivota sobre el concepte de desjudicialització. Allunyar les causes judicials per concedir oxigen a la política, tornar a una relació de confiança per poder pactar. Això és el que han explorat la consellera i el ministre en les últimes setmanes, camí que hauran de concretar Pere Aragonès i Pedro Sánchez en la reunió de divendres que ve al matí programada a la Moncloa.
Els dos governs, per ara, han tornat a la casella de sortida. Ho demostren els fets. Les dues parts no han aconseguit fer progressar la taula de diàleg com hauria volgut Aragonès i ERC, perquè a la Moncloa no li ha interessat que la negociació avancés a bon ritme i perquè la Generalitat no ha demostrat la força suficient per fer possible acords parcials, relació contaminada en els darrers mesos per l'escàndol d'espionatge. "Hem fet un reset", explicava Vilagrà a Palau, pocs minuts després de reunir-se amb Bolaños. A la Moncloa necessita els vots dels republicans i creu que se'ls pot assegurar -pensant també en els pressupostos- si fa concessions al diàleg.
El retorn al punt de partida també el demostren les paraules. Sempre les paraules, calculats com són els mots que es trien quan s'han de desbrossar negociacions complexes. El pacte segellat a Palau aquest divendres entre els dos governs té com a primer enunciat la voluntat de "superar la judicialització" del conflicte català. Exactament els mateixos termes que figuraven en l'acord que ERC i el PSOE van fer públic el 2 de gener del 2020 i que va permetre la investidura de Sánchez després de la repetició electoral del novembre del 2019, en la qual Aragonès -en aquell moment espiat amb Pegasus- va tenir protagonisme en els contactes directes amb la Moncloa. "Com qualsevol conflicte d'aquesta naturalesa, només es pot resoldre a través devies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l'acord, superant la judicialització del mateix", es va detallar en aquell moment en un document que conduiria a crear la taula de diàleg.
El mecanisme es va reunir per primera vegada el 26 de febrer del 2020 a la Moncloa, amb Quim Torra com a cap de la delegació catalana, però la pandèmia i el progressiu desinterès de la Moncloa i de la presidència de la Generalitat -ja camí de la inhabilitació definitiva consagrada pel Tribunal Suprem- la van desar al congelador. Es va revifar amb l'arribada d'Aragonès a Palau, amb una nova cita, el 15 de setembre de l'any passat, quan es va acordar que la metodologia es basaria en contactes "periòdics i discrets". La reunió prevista pel mes de gener no es va celebrar, però entre bastidors s'hi ultimava un acord per protegir el català, com va avançar NacióDigital. L'esclat del Catalangate va estroncar tots els contactes i, només després de les eleccions andaluses, el govern espanyol -en debilitat parlamentària i amb els socis de la investidura com a únics aliats- ha reprès el contacte amb la Generalitat. El document d'aquest divendres, fruit de múltiples contactes entre gabinets, n'és la prova.
En la coreografia dissenyada en les últimes setmanes s'hi reserva espai perquè la taula de diàleg es reuneixi aquest mateix mes de juliol, però dependrà de quin sigui el to de la reunió entre Aragonès i Sánchez. "Ha de ser una trobada plena de contingut. Si ens haguéssim volgut reunir per una fotografia, ja ho hauríem pogut fer", reflexionaven aquesta setmana des de l'entorn del president de la Generalitat. La percepció a Palau és que el context derivat d'Andalusia -debacle davant del PP- i els avisos en les votacions dels últims mesos -reforma laboral, decret sobre la guerra a Ucraïna i llei de l'audiovisual- han servit per crear un clima propici per tornar a fer asseure el PSOE a la taula de negociació. I, al mateix temps, els socialistes aprofiten per crear un marc que permeti forçar l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per part d'ERC. Que el document validat entre governs faci referència a dues reunions de la taula de diàleg durant aquest any -dues com a mínim- indica que la Moncloa treballarà per tenir el terreny aplanat al Congrés per tramitar els comptes públics.
Abans que arribi la tardor -moment en què s'aproven els comptes estatals, amb el debat de totalitat previst per a principis d'octubre-, però, caldrà fer "molta feina", com repetia divendres Vilagrà. Les causes judicials vinculades amb el procés continuen fent via -la primera setmana d'octubre, precisament, serà jutjada la mesa del Parlament liderada per Roger Torrent, integrant de la taula de diàleg- i sobre la taula hi ha mecanismes de reversió o bé reformes legislatives. Una d'elles, la de la sedició, podria permetre el retorn de Carles Puigdemont, però l'expresident descarta solucions a mida i aposta per marc polític que permeti als exiliats deixar de residir a l'estranger. Hi ha judicis pendents al jutjat número 13 de Barcelona i també al 18, sobre l'acció exterior, i la causa al Tribunal de Comptes no ha decaigut del tot. Són àmbits en què, si hi ha avenços, cap de les dues parts els podrà reivindicar, per raons òbvies.
El diàleg, com tot el que té a veure en la relació que mantenen ERC i Junts, també està marcat per les mirades de reüll. A diferència d'altres ocasions -com la reunió entre Vilagrà i Bolaños del 22 de juny a Madrid-, la cita de divendres no va generar crítiques per part del partit de Laura Borràs i Jordi Turull. Això s'explica, en bona mesura, perquè el secretari general de Junts va ser informat per part d'Aragonès de la data de la reunió amb Sánchez, i perquè divendres de la setmana passada hi va haver una reunió de coordinació a Ginebra amb Marta Rovira. També Vilagrà es va posar en contacte amb el vicepresident Jordi Puigneró, màxim dirigent de Junts dins del Govern.
Si hi ha reunió de la taula, una de les qüestions que s'hauran de dirimir és qui integrarà la part catalana. ERC té tres representants -el president, Vilagrà i Torrent-, però Junts no forma part de la mesa, perquè la seva proposta del setembre -Turull, Puigneró, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras- va ser tombada. En aquesta ocasió, tot i que Miquel Iceta va considerar que Turull seria "absolutament vàlid" per formar-ne part, Bolaños i la consellera de la Presidència van indicar que la taula és entre governs. De fet, el ministre va traslladar a Vilagrà que Iceta havia anat per lliure amb aquestes declaracions. Està damunt la taula de Junts, per tant, si fa una nova proposta de noms. Fonts oficials insisteixen aquestes dies que encara no s'ha abordat dins la nova executiva.
En tot cas, el calendari d'esdeveniments del juliol serà mogut. L'endemà de la reunió de presidents se celebra la segona part del congrés de Junts, en la qual s'han d'aprovar dues ponències: la d'organització i la política. En aquesta última, el partit hi consagra que la taula de diàleg s'ha de liquidar coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O, moment en què s'ha d'obrir un nou cicle per culminar la independència. La partida del diàleg, ara marcada -de nou- per la desjudicialització, també es juga en el flanc intern. De la cita de presidents i de la sintonia entre socis a Palau en dependrà que, aquesta vegada, la negociació gaudeixi del recorregut que no ha tingut fins ara.
Els dos governs, per ara, han tornat a la casella de sortida. Ho demostren els fets. Les dues parts no han aconseguit fer progressar la taula de diàleg com hauria volgut Aragonès i ERC, perquè a la Moncloa no li ha interessat que la negociació avancés a bon ritme i perquè la Generalitat no ha demostrat la força suficient per fer possible acords parcials, relació contaminada en els darrers mesos per l'escàndol d'espionatge. "Hem fet un reset", explicava Vilagrà a Palau, pocs minuts després de reunir-se amb Bolaños. A la Moncloa necessita els vots dels republicans i creu que se'ls pot assegurar -pensant també en els pressupostos- si fa concessions al diàleg.
El retorn al punt de partida també el demostren les paraules. Sempre les paraules, calculats com són els mots que es trien quan s'han de desbrossar negociacions complexes. El pacte segellat a Palau aquest divendres entre els dos governs té com a primer enunciat la voluntat de "superar la judicialització" del conflicte català. Exactament els mateixos termes que figuraven en l'acord que ERC i el PSOE van fer públic el 2 de gener del 2020 i que va permetre la investidura de Sánchez després de la repetició electoral del novembre del 2019, en la qual Aragonès -en aquell moment espiat amb Pegasus- va tenir protagonisme en els contactes directes amb la Moncloa. "Com qualsevol conflicte d'aquesta naturalesa, només es pot resoldre a través devies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l'acord, superant la judicialització del mateix", es va detallar en aquell moment en un document que conduiria a crear la taula de diàleg.
El mecanisme es va reunir per primera vegada el 26 de febrer del 2020 a la Moncloa, amb Quim Torra com a cap de la delegació catalana, però la pandèmia i el progressiu desinterès de la Moncloa i de la presidència de la Generalitat -ja camí de la inhabilitació definitiva consagrada pel Tribunal Suprem- la van desar al congelador. Es va revifar amb l'arribada d'Aragonès a Palau, amb una nova cita, el 15 de setembre de l'any passat, quan es va acordar que la metodologia es basaria en contactes "periòdics i discrets". La reunió prevista pel mes de gener no es va celebrar, però entre bastidors s'hi ultimava un acord per protegir el català, com va avançar NacióDigital. L'esclat del Catalangate va estroncar tots els contactes i, només després de les eleccions andaluses, el govern espanyol -en debilitat parlamentària i amb els socis de la investidura com a únics aliats- ha reprès el contacte amb la Generalitat. El document d'aquest divendres, fruit de múltiples contactes entre gabinets, n'és la prova.
En la coreografia dissenyada en les últimes setmanes s'hi reserva espai perquè la taula de diàleg es reuneixi aquest mateix mes de juliol, però dependrà de quin sigui el to de la reunió entre Aragonès i Sánchez. "Ha de ser una trobada plena de contingut. Si ens haguéssim volgut reunir per una fotografia, ja ho hauríem pogut fer", reflexionaven aquesta setmana des de l'entorn del president de la Generalitat. La percepció a Palau és que el context derivat d'Andalusia -debacle davant del PP- i els avisos en les votacions dels últims mesos -reforma laboral, decret sobre la guerra a Ucraïna i llei de l'audiovisual- han servit per crear un clima propici per tornar a fer asseure el PSOE a la taula de negociació. I, al mateix temps, els socialistes aprofiten per crear un marc que permeti forçar l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per part d'ERC. Que el document validat entre governs faci referència a dues reunions de la taula de diàleg durant aquest any -dues com a mínim- indica que la Moncloa treballarà per tenir el terreny aplanat al Congrés per tramitar els comptes públics.
Abans que arribi la tardor -moment en què s'aproven els comptes estatals, amb el debat de totalitat previst per a principis d'octubre-, però, caldrà fer "molta feina", com repetia divendres Vilagrà. Les causes judicials vinculades amb el procés continuen fent via -la primera setmana d'octubre, precisament, serà jutjada la mesa del Parlament liderada per Roger Torrent, integrant de la taula de diàleg- i sobre la taula hi ha mecanismes de reversió o bé reformes legislatives. Una d'elles, la de la sedició, podria permetre el retorn de Carles Puigdemont, però l'expresident descarta solucions a mida i aposta per marc polític que permeti als exiliats deixar de residir a l'estranger. Hi ha judicis pendents al jutjat número 13 de Barcelona i també al 18, sobre l'acció exterior, i la causa al Tribunal de Comptes no ha decaigut del tot. Són àmbits en què, si hi ha avenços, cap de les dues parts els podrà reivindicar, per raons òbvies.
El diàleg, com tot el que té a veure en la relació que mantenen ERC i Junts, també està marcat per les mirades de reüll. A diferència d'altres ocasions -com la reunió entre Vilagrà i Bolaños del 22 de juny a Madrid-, la cita de divendres no va generar crítiques per part del partit de Laura Borràs i Jordi Turull. Això s'explica, en bona mesura, perquè el secretari general de Junts va ser informat per part d'Aragonès de la data de la reunió amb Sánchez, i perquè divendres de la setmana passada hi va haver una reunió de coordinació a Ginebra amb Marta Rovira. També Vilagrà es va posar en contacte amb el vicepresident Jordi Puigneró, màxim dirigent de Junts dins del Govern.
Si hi ha reunió de la taula, una de les qüestions que s'hauran de dirimir és qui integrarà la part catalana. ERC té tres representants -el president, Vilagrà i Torrent-, però Junts no forma part de la mesa, perquè la seva proposta del setembre -Turull, Puigneró, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras- va ser tombada. En aquesta ocasió, tot i que Miquel Iceta va considerar que Turull seria "absolutament vàlid" per formar-ne part, Bolaños i la consellera de la Presidència van indicar que la taula és entre governs. De fet, el ministre va traslladar a Vilagrà que Iceta havia anat per lliure amb aquestes declaracions. Està damunt la taula de Junts, per tant, si fa una nova proposta de noms. Fonts oficials insisteixen aquestes dies que encara no s'ha abordat dins la nova executiva.
En tot cas, el calendari d'esdeveniments del juliol serà mogut. L'endemà de la reunió de presidents se celebra la segona part del congrés de Junts, en la qual s'han d'aprovar dues ponències: la d'organització i la política. En aquesta última, el partit hi consagra que la taula de diàleg s'ha de liquidar coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O, moment en què s'ha d'obrir un nou cicle per culminar la independència. La partida del diàleg, ara marcada -de nou- per la desjudicialització, també es juga en el flanc intern. De la cita de presidents i de la sintonia entre socis a Palau en dependrà que, aquesta vegada, la negociació gaudeixi del recorregut que no ha tingut fins ara.