08
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
09
de juliol
a les
14:58h
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha estat el primer de comparèixer després de la reunió de prop de dues hores que ha mantingut aquest divendres amb la consellera Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat. S'hi han produït dos acords: un de general, sobre el diàleg entre governs, i un de pràctic, que ha servit per situar la reunió entre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès per divendres vinent, 15 de juliol, a la Moncloa. La cita, per tant, ha servit per refer definitivament les relacions entre l'Estat i la Generalitat després del Catalangate, que va corcar les confiances entre Sánchez i Aragonès, que no es reunien des de la taula de diàleg del 15 de setembre. Si es compleix l'entesa a la qual s'ha arribat a Palau, hi haurà dues reunions de la mesa de negociació -integrada per consellers i ministres- abans que acabi aquest 2022.
"Com en anteriors reunions, el to ha estat constructiu i hem arribat a acords", ha apuntat Bolaños, que ha indicat que des de finals de juny es treballa per construir el marc de diàleg a través d'enteses i "confiança". "També era important evitar la judicialització, que cronifica els conflictes", ha destacat el ministre de la Presidència, que ha indicat que l'acord es basa en la "cooperació" institucional, amb un to "transversal" i "ampli". "Certifica la solidesa i impulsa definitivament el diàleg, que ha d'avançar en els propers mesos", ha indicat. La reunió entre presidents de la setmana que ve, just després del debat sobre l'estat de la nació al Congrés, anirà en aquesta línia. Ha estat Aragonès l'encarregat d'informar Jordi Turull, secretari general de Junts, del acords presos en la reunió, en concret de la cita entre presidents pactada.
Vilagrà ha considerat "imprescidindible" el document acordat, perquè s'hi inclouen "garanties" sobre el procés de negociació. "Fins ara, no en teníem de suficients. És un primer pas per donar aquestes garanties. I per part nostra necessitem més condicions", ha apuntat la consellera. Són aquestes: aturar la judicialització, refer confiances -tenir resultats- i afinar la metodologia. Pel que fa a la primera carpeta, "encara s'hi ha d'aprofundir", mentre que la segona tampoc es pot donar per completa. Tots dos aspectes seran claus en la cita de presidents de divendres vinent.
La consellera de la Presidència ha apuntat que l'acord rubricat avui estableix "compromís amb drets fonamentals" i que s'acaba la judicialització. "Se'n desprèn que cal avançar amb passos ferms, i serà molt rellevant què passi en les properes setmanes", ha remarcat Vilagrà, que ha apuntat que ara les dues parts estaran en situació "d'igualtat" a l'hora de fer propostes sobre la resolució del conflcte. "Sempre hem explicat que hi ha d'haver resultats, i no convocarem una mesa sense que hi hagi resultats. L'esquema és que passin coses i que siguin rellevants", ha apuntat.
Vilagrà ha indicat que, amb amenaces d'inhabilitació i espionatge, les relacions no poden estar "normalitzades" de manera "definitiva". "En el document es parla de la necessitat de mantenir la privacitat, de no conculcar els drets fonamenals i de preservar la llibertat política. Aquesta és la filosofia d'aquest acord perquè no es torni a produir", ha remarcat la consellera. Preguntada sobre si hi haurà taula de diàleg aquest mes de juliol, ha assenyalat que "han de passar coses" i que cal "superar fases". Està acordat, això sí, que hi hagi dues reunions de la mesa abans que acabi l'any.
El ministre, per la seva banda, ha posat l'accent en "l'agenda del retrobament" que ha impulsat el PSOE des que va recuperar la Moncloa, fa tot just quatre anys. "El camí del diàleg funciona, i perseverarem. En quatre anys de diàleg, Catalunya ha avançat més que en tres legislatures de ruptura", ha apuntat Bolaños, que també ha recalcat la idea que en la taula de diàleg només s'hi poden asseure membres del dos governs. Això vol dir que només hi posen ser ministres i consellers i que en queda fora la delegació proposada per Junts, que no va ser acceptada. Miquel Iceta, ministre de Cultura, havia dit aquest mateix matí que Turull era un perfil "absolutament vàlid" per ser a la mesa. Vilagrà, com el ministre, ha indicat que és una taula de "govern a govern".
Bolaños ha insistit en tots els avenços -tant pel que fa al diàleg com en les inversions- que s'han percebut a Catalunya des que Sánchez és a la Moncloa. El ministre s'ha referit, per exemple, a l'execució en infraestructures, l'assignació dels fons europeus o la millora de finançament dels Mossos d'Esquadra. "El nostre compromís amb l'agenda del retrobament és ferm i continuat", ha apuntat Bolaños, que també ha recalcat que "Catalunya necessita diàleg, necessita acords i necessita política útil".
La Moncloa esquiva el capítol de l'espionatge
El govern espanyol ha passat de puntetes sobre el Catalangate. El ministre ha defensat les mesures preses, com el relleu de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). "L'important és saber que tota persona que hagi patit una intervenció sense autorització ha estat víctima d'un delicte", ha remarcat el ministre, que també ha aprofitat per criticar el PP pels àudios publicats aquests dies en què l'excomissari José Manuel Villarejo i María Dolores de Cospedal maniobren contra Pablo Iglesias.
És la tercera vegada que la consellera i el ministre es troben des de finals d'abril en públic. El 22 de juny, Vilagrà es va desplaçar a Madrid per reunir-se amb Bolaños. Feia només tres dies de les eleccions andaluses -majoria absoluta del PP i debacle de les esquerres- i el clima tornava a ser favorable a la represa de contactes entre institucions, marcades també per la preceptiva topada entre ERC i Junts. D'aquella reunió en va sortir el compromís d'una cita entre presidents, però la Generalitat en va sortir sense la certesa que s'estiguessin recuperant les confiances necessàries després de l'espionatge, ja amb el PSOE a la Moncloa. La trobada d'aquest divendres sí que ha de servir per "aprofundir" en la "concreció" de garanties de cara a la negociació.
"Hi anem amb els deures fets", va assegurar aquest dijous Vilagrà des del Parlament. Dimarts, en la roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu Patrícia Plaja va donar per fet que la reunió de presidents es produiria en les properes setmanes -sempre dins del mes de juliol-, però va refredar la possibilitat que la taula de diàleg es reprengués en el curt termini. "Encara no es donen les condicions", va assegurar Plaja al costat del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que forma part de la mesa de negociació. Una de les carpetes que es volen accelerar amb el govern espanyol és la desjudicialització: la Generalitat aposta per l'amnistia, però la Moncloa la descarta. És en la zona de grisos -és a dir, en les causes que encara hi ha pendents de l'1-O- que es pot anar actuant, o bé també a través d'una reforma de la sedició desada ara al calaix.
Des de les eleccions andaluses, Sánchez ha accelerat públicament la voluntat de reunir-se amb Aragonès, i també de reprendre la taula de diàleg, que no es reuneix des del 15 de setembre de l'any passat. El líder del PSOE també ha tingut interès en reclamar la presència de Junts dins del mecanisme de negociació. El partit que ara lideren Laura Borràs i Jordi Turull va quedar fora de la mesa al setembre, quan va proposar noms -el mateix Turull, Jordi Sànchez, Míriam Nogueras i Jordi Puigneró- que no eren exclusivament membres del Govern, com defensava Aragonès. ERC insisteix que els integrants de la part catalana han de formar part de l'executiu, de manera que si es torna a convocar la taula s'haurà d'esquivar el xoc en els òrgans de coordinació.
Al mateix temps, Junts continua considerant aquest retorn de Sánchez al diàleg com una operació de "màrqueting", i defensa que hi ha d'haver un pas previ: que el PSOE accepti una comissió d'investigació sobre el Catalangate al Congrés dels Diputats. Aquesta circumstància difícilment es produirà, perquè els socialistes l'han vetat al costat de la dreta. Els socis de Govern parteixen de visions diferents sobre el diàleg, però en aquesta ocasió tenen intenció d'aparcar els retrets públics i d'augmentar el "traspàs d'informació", com es va acordar en una reunió de les cúpules d'ERC i Junts dilluns de la setmana passada. Tanmateix, a Palau recorden que l'agenda del president és autònoma, no subjecta a debat, i aquí s'hi emmarca la reunió amb Sánchez que han intentat desbrossar la consellera Vilagrà i el ministre Bolaños a la Generalitat.
"Com en anteriors reunions, el to ha estat constructiu i hem arribat a acords", ha apuntat Bolaños, que ha indicat que des de finals de juny es treballa per construir el marc de diàleg a través d'enteses i "confiança". "També era important evitar la judicialització, que cronifica els conflictes", ha destacat el ministre de la Presidència, que ha indicat que l'acord es basa en la "cooperació" institucional, amb un to "transversal" i "ampli". "Certifica la solidesa i impulsa definitivament el diàleg, que ha d'avançar en els propers mesos", ha indicat. La reunió entre presidents de la setmana que ve, just després del debat sobre l'estat de la nació al Congrés, anirà en aquesta línia. Ha estat Aragonès l'encarregat d'informar Jordi Turull, secretari general de Junts, del acords presos en la reunió, en concret de la cita entre presidents pactada.
Vilagrà ha considerat "imprescidindible" el document acordat, perquè s'hi inclouen "garanties" sobre el procés de negociació. "Fins ara, no en teníem de suficients. És un primer pas per donar aquestes garanties. I per part nostra necessitem més condicions", ha apuntat la consellera. Són aquestes: aturar la judicialització, refer confiances -tenir resultats- i afinar la metodologia. Pel que fa a la primera carpeta, "encara s'hi ha d'aprofundir", mentre que la segona tampoc es pot donar per completa. Tots dos aspectes seran claus en la cita de presidents de divendres vinent.
La consellera de la Presidència ha apuntat que l'acord rubricat avui estableix "compromís amb drets fonamentals" i que s'acaba la judicialització. "Se'n desprèn que cal avançar amb passos ferms, i serà molt rellevant què passi en les properes setmanes", ha remarcat Vilagrà, que ha apuntat que ara les dues parts estaran en situació "d'igualtat" a l'hora de fer propostes sobre la resolució del conflcte. "Sempre hem explicat que hi ha d'haver resultats, i no convocarem una mesa sense que hi hagi resultats. L'esquema és que passin coses i que siguin rellevants", ha apuntat.
Vilagrà ha indicat que, amb amenaces d'inhabilitació i espionatge, les relacions no poden estar "normalitzades" de manera "definitiva". "En el document es parla de la necessitat de mantenir la privacitat, de no conculcar els drets fonamenals i de preservar la llibertat política. Aquesta és la filosofia d'aquest acord perquè no es torni a produir", ha remarcat la consellera. Preguntada sobre si hi haurà taula de diàleg aquest mes de juliol, ha assenyalat que "han de passar coses" i que cal "superar fases". Està acordat, això sí, que hi hagi dues reunions de la mesa abans que acabi l'any.
El ministre, per la seva banda, ha posat l'accent en "l'agenda del retrobament" que ha impulsat el PSOE des que va recuperar la Moncloa, fa tot just quatre anys. "El camí del diàleg funciona, i perseverarem. En quatre anys de diàleg, Catalunya ha avançat més que en tres legislatures de ruptura", ha apuntat Bolaños, que també ha recalcat la idea que en la taula de diàleg només s'hi poden asseure membres del dos governs. Això vol dir que només hi posen ser ministres i consellers i que en queda fora la delegació proposada per Junts, que no va ser acceptada. Miquel Iceta, ministre de Cultura, havia dit aquest mateix matí que Turull era un perfil "absolutament vàlid" per ser a la mesa. Vilagrà, com el ministre, ha indicat que és una taula de "govern a govern".
Bolaños ha insistit en tots els avenços -tant pel que fa al diàleg com en les inversions- que s'han percebut a Catalunya des que Sánchez és a la Moncloa. El ministre s'ha referit, per exemple, a l'execució en infraestructures, l'assignació dels fons europeus o la millora de finançament dels Mossos d'Esquadra. "El nostre compromís amb l'agenda del retrobament és ferm i continuat", ha apuntat Bolaños, que també ha recalcat que "Catalunya necessita diàleg, necessita acords i necessita política útil".
La Moncloa esquiva el capítol de l'espionatge
El govern espanyol ha passat de puntetes sobre el Catalangate. El ministre ha defensat les mesures preses, com el relleu de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). "L'important és saber que tota persona que hagi patit una intervenció sense autorització ha estat víctima d'un delicte", ha remarcat el ministre, que també ha aprofitat per criticar el PP pels àudios publicats aquests dies en què l'excomissari José Manuel Villarejo i María Dolores de Cospedal maniobren contra Pablo Iglesias.
És la tercera vegada que la consellera i el ministre es troben des de finals d'abril en públic. El 22 de juny, Vilagrà es va desplaçar a Madrid per reunir-se amb Bolaños. Feia només tres dies de les eleccions andaluses -majoria absoluta del PP i debacle de les esquerres- i el clima tornava a ser favorable a la represa de contactes entre institucions, marcades també per la preceptiva topada entre ERC i Junts. D'aquella reunió en va sortir el compromís d'una cita entre presidents, però la Generalitat en va sortir sense la certesa que s'estiguessin recuperant les confiances necessàries després de l'espionatge, ja amb el PSOE a la Moncloa. La trobada d'aquest divendres sí que ha de servir per "aprofundir" en la "concreció" de garanties de cara a la negociació.
"Hi anem amb els deures fets", va assegurar aquest dijous Vilagrà des del Parlament. Dimarts, en la roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu Patrícia Plaja va donar per fet que la reunió de presidents es produiria en les properes setmanes -sempre dins del mes de juliol-, però va refredar la possibilitat que la taula de diàleg es reprengués en el curt termini. "Encara no es donen les condicions", va assegurar Plaja al costat del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que forma part de la mesa de negociació. Una de les carpetes que es volen accelerar amb el govern espanyol és la desjudicialització: la Generalitat aposta per l'amnistia, però la Moncloa la descarta. És en la zona de grisos -és a dir, en les causes que encara hi ha pendents de l'1-O- que es pot anar actuant, o bé també a través d'una reforma de la sedició desada ara al calaix.
Des de les eleccions andaluses, Sánchez ha accelerat públicament la voluntat de reunir-se amb Aragonès, i també de reprendre la taula de diàleg, que no es reuneix des del 15 de setembre de l'any passat. El líder del PSOE també ha tingut interès en reclamar la presència de Junts dins del mecanisme de negociació. El partit que ara lideren Laura Borràs i Jordi Turull va quedar fora de la mesa al setembre, quan va proposar noms -el mateix Turull, Jordi Sànchez, Míriam Nogueras i Jordi Puigneró- que no eren exclusivament membres del Govern, com defensava Aragonès. ERC insisteix que els integrants de la part catalana han de formar part de l'executiu, de manera que si es torna a convocar la taula s'haurà d'esquivar el xoc en els òrgans de coordinació.
Al mateix temps, Junts continua considerant aquest retorn de Sánchez al diàleg com una operació de "màrqueting", i defensa que hi ha d'haver un pas previ: que el PSOE accepti una comissió d'investigació sobre el Catalangate al Congrés dels Diputats. Aquesta circumstància difícilment es produirà, perquè els socialistes l'han vetat al costat de la dreta. Els socis de Govern parteixen de visions diferents sobre el diàleg, però en aquesta ocasió tenen intenció d'aparcar els retrets públics i d'augmentar el "traspàs d'informació", com es va acordar en una reunió de les cúpules d'ERC i Junts dilluns de la setmana passada. Tanmateix, a Palau recorden que l'agenda del president és autònoma, no subjecta a debat, i aquí s'hi emmarca la reunió amb Sánchez que han intentat desbrossar la consellera Vilagrà i el ministre Bolaños a la Generalitat.