07
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
17:02h
La magistrada del jutjat de primera instància 3 de Barcelona ha desestimat aquest dijous la demanda interposada pel PDECat contra Junts i diversos membres per la marca del partit. El cas té l'origen en una demanda presentada pel PDECat per impugnar l'acord adoptat per l'assemblea general ordinària celebrada el 27 de juny de 2020. En aquell moment, Junts era una marca registrada per membres del PDECat afí a Marta Pascal i arran d'aquella assemblea això va canviar i les sigles van passar a ser controlades per persones properes a Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. D'aquesta manera, Junts guanya la partida al PDECat i es podrà quedar el nom del partit.
La jutge considera que PDECat i Junts són dos partits diferents i que el primer no està legitimitat per ficar-se en els moviments del segon. De fet, la sentència diu que la demanda del PDECat "es formula en substitució dels seus principals afectats", que haurien estat l'exsecretari i l'extresorera de Junts. Així, la jutgessa diu que no ha quedat acreditat "quina repercussió certa" tenen els acords de Junts impugnats pel PDECat en l'esfera jurídica dels exconvergents. Durant el judici, la defensa del PDECat va retreure a Junts haver-se saltat les normes durant l'assemblea per quedar-se amb la marca. Des del partit de Puigdemont es va relativitzar aquella assemblea i es va dir que s'havia fet de manera telemàtica per culpa de la pandèmia.
El nucli del conflicte és aquesta assemblea de Junts. Els protagonistes d'aquell moviment van ser Carles Valls -nomenat president de Junts-, Montserrat Morante -que formava part de la direcció postconvergent però treballava pels interessos de Puigdemont-, Laia Canet, -treballadora del PDECat que va registrar el partit Junts per protegir la marca i que després va ser peça clau per alinear-lo amb Puigdemont- i Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts.
De fet, Sànchez va ser l'encarregat de comunicar a David Bonvehí, president del PDECat, que els postconvergents ja no disposaven del control de la marca Junts, que era precisament una de les fortaleses que tenien en la negociació per la refundació de l'espai nacionalista. La presa de control dels afins de Puigdemont del nom -sorgit de la marca electoral amb la qual l'expresident va concórrer a les eleccions del 2017 gràcies al suport logístic i econòmic del PDECat- va trastocar la negociació de dalt a baix i va anticipar la ruptura, certificada a principis de setembre. Va ser el moment en què la immensa majoria dels càrrecs governamentals i lideratges carismàtics de l'espai postconvergent van estripar el carnet del PDECat i van desfilar cap al nou vaixell.
Un dels protagonistes de la maniobra dels afins a Puigdemont va ser Quim Jubert, ara membre de l'executiva del partit. Els arguments postconvergents per impugnar l'assemblea que va permetre el tomb es basen en què aquesta trobada no es va celebrar. "No té empara estatutària", va defensar l'advocada del PDECat en la vista preliminar. Els arguments dels postconvergents també es basen en què l'afer de la marca va generar "confusió" a l'hora de votar a les eleccions dels 14-F.
La jutge considera que PDECat i Junts són dos partits diferents i que el primer no està legitimitat per ficar-se en els moviments del segon. De fet, la sentència diu que la demanda del PDECat "es formula en substitució dels seus principals afectats", que haurien estat l'exsecretari i l'extresorera de Junts. Així, la jutgessa diu que no ha quedat acreditat "quina repercussió certa" tenen els acords de Junts impugnats pel PDECat en l'esfera jurídica dels exconvergents. Durant el judici, la defensa del PDECat va retreure a Junts haver-se saltat les normes durant l'assemblea per quedar-se amb la marca. Des del partit de Puigdemont es va relativitzar aquella assemblea i es va dir que s'havia fet de manera telemàtica per culpa de la pandèmia.
El nucli del conflicte és aquesta assemblea de Junts. Els protagonistes d'aquell moviment van ser Carles Valls -nomenat president de Junts-, Montserrat Morante -que formava part de la direcció postconvergent però treballava pels interessos de Puigdemont-, Laia Canet, -treballadora del PDECat que va registrar el partit Junts per protegir la marca i que després va ser peça clau per alinear-lo amb Puigdemont- i Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts.
De fet, Sànchez va ser l'encarregat de comunicar a David Bonvehí, president del PDECat, que els postconvergents ja no disposaven del control de la marca Junts, que era precisament una de les fortaleses que tenien en la negociació per la refundació de l'espai nacionalista. La presa de control dels afins de Puigdemont del nom -sorgit de la marca electoral amb la qual l'expresident va concórrer a les eleccions del 2017 gràcies al suport logístic i econòmic del PDECat- va trastocar la negociació de dalt a baix i va anticipar la ruptura, certificada a principis de setembre. Va ser el moment en què la immensa majoria dels càrrecs governamentals i lideratges carismàtics de l'espai postconvergent van estripar el carnet del PDECat i van desfilar cap al nou vaixell.
Un dels protagonistes de la maniobra dels afins a Puigdemont va ser Quim Jubert, ara membre de l'executiva del partit. Els arguments postconvergents per impugnar l'assemblea que va permetre el tomb es basen en què aquesta trobada no es va celebrar. "No té empara estatutària", va defensar l'advocada del PDECat en la vista preliminar. Els arguments dels postconvergents també es basen en què l'afer de la marca va generar "confusió" a l'hora de votar a les eleccions dels 14-F.