07
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
19:11h
Una nova novel·la de l'escriptora Maria Barbal i la que pot ser la biografia definitiva del polític Francesc Cambó seran dues de les grans novetats del Grup 62 per a la propera temporada. Aquest dijous, el president del grup, Josep Ramoneda, i el seu director editorial, Emili Rosales, han fet balanç de la temporada i han explicat les principals novetats que publicarà el segell.
En la compareixença, Maria Barbal ha presentat la seva darrera novel·la, Al llac, una obra que va acabar el 2018, situada al pantà de Sant Antoni, a tocar de Tremp els anys seixanta, en un "moment esplendorós de la infantesa", en paraules de Barbal. Darrera del pantà hi ha tot una història, que batega en el llibre, amb la vella estació ferroviària de Salàs de Pallars i els "personatges corrents" que es mouen en l'entorn i que, a mesura que la novel·la avança, es van fent interessants. El record esplendorós esdevé una indagació en la naturalesa humana. Com també es transforma un territori de secà que veu, de cop, l'aigua a tocar.
Barbal ha explicat que en la novel·la "passen algunes coses", una situació que fa que el grup familiar que els diumenges d'estiu va a passar el dia al llac -un llac que en realitat és un pantà- es trobi trasbalsat i en alguns casos vegin transformades les seves vides. Però moltes de les coses que passen succeeixen en la vida interior dels protagonistes. Barbal, que retrata un paisatge molt familiar, ha negat que la novel·la sigui autobiogràfica. En tot cas, Ramoneda ha apuntat que, com deia Montaigne, escriure és també pintar-se un mateix.
El novembre arribarà a les llibreries Francesc Cambó. L'últim retrat, una biografia completa de l'historiador Borja de Riquer sobre un dels grans polítics, home de negocis i mecenes de la història contemporània de Catalunya. Cambó, dirigent de la Lliga Regionalista, la gran formació catalanista i conservadora protagonista del primer terç del segle XX català, ha estat un dels temes de recerca de De Riquer, que amb aquesta novetat acabarà de fer llum sobre una figura encara enigmàtica que va morir a Buenos Aires el 1947, quan preparava el seu retorn a Catalunya.
També hi haurà novetats pel que fa al camp dels grans clàssics. Sobre Joan Pla, que és una línia constant, es publicarà la correspondència de l'escriptor amb Joan Estelrich. Entre d'altres, es reeditarà la traducció de L'estrany d'Albert Camus que va fer Joan Fuster, i veurà la llum una nova edició d'Els tres mosqueters amb traducció d'Anna Casassas. Sobre Fuster cal recordar que el grup acaba de publicar, junt amb la Universitat i la Diputació de València, dos volums més de l'obra completa de l'autor de Sueca.
Ja serà l'any 2023, però cal subratllar-ho per la seva rellevància, l'editorial Proa, una de les marques del grup, s'ha fet amb els drets de l'obra Guerra, de Louis-Ferdinand Céline, un dels grans escriptors maleïts de la literatura europea.
A l'hora de fer balanç, el president del grup editorial, Josep Ramoneda, ha explicat el context viscut pel llibre durant la crisi pandèmica, que va generar un any espectacular per a la lectura. "La pandèmia va fer molt de mal i algun miracle. Un miracle va ser el del llibre", ha assenyalat Ramoneda, que s'ha referit també a la tendència clara a l'estabilització que viu el sector. "S'ha confirmat que el llibre és una forma perfecta, com la rosa", ha dit Ramoneda.
Les dades, exposades per Emili Rosales, director editorial del grup, ho corroboren. El creixement del mercat en català va ser del 16,71% respecte el 2020 i d'un 7,97% respecte el 2019. Pel que fa al Grup 62, va créixer un 23,82% respecte el 2020 i, si es mira el darrer any "normal", el 2019, va créixer un 8,93%. El Sant Jordi de 2022 va ser també molt bo per al sector. La novel·la més venuda en català va ser Benvolguda, d'Empar Moliner.
En la compareixença, Maria Barbal ha presentat la seva darrera novel·la, Al llac, una obra que va acabar el 2018, situada al pantà de Sant Antoni, a tocar de Tremp els anys seixanta, en un "moment esplendorós de la infantesa", en paraules de Barbal. Darrera del pantà hi ha tot una història, que batega en el llibre, amb la vella estació ferroviària de Salàs de Pallars i els "personatges corrents" que es mouen en l'entorn i que, a mesura que la novel·la avança, es van fent interessants. El record esplendorós esdevé una indagació en la naturalesa humana. Com també es transforma un territori de secà que veu, de cop, l'aigua a tocar.
Barbal ha explicat que en la novel·la "passen algunes coses", una situació que fa que el grup familiar que els diumenges d'estiu va a passar el dia al llac -un llac que en realitat és un pantà- es trobi trasbalsat i en alguns casos vegin transformades les seves vides. Però moltes de les coses que passen succeeixen en la vida interior dels protagonistes. Barbal, que retrata un paisatge molt familiar, ha negat que la novel·la sigui autobiogràfica. En tot cas, Ramoneda ha apuntat que, com deia Montaigne, escriure és també pintar-se un mateix.
El novembre arribarà a les llibreries Francesc Cambó. L'últim retrat, una biografia completa de l'historiador Borja de Riquer sobre un dels grans polítics, home de negocis i mecenes de la història contemporània de Catalunya. Cambó, dirigent de la Lliga Regionalista, la gran formació catalanista i conservadora protagonista del primer terç del segle XX català, ha estat un dels temes de recerca de De Riquer, que amb aquesta novetat acabarà de fer llum sobre una figura encara enigmàtica que va morir a Buenos Aires el 1947, quan preparava el seu retorn a Catalunya.
També hi haurà novetats pel que fa al camp dels grans clàssics. Sobre Joan Pla, que és una línia constant, es publicarà la correspondència de l'escriptor amb Joan Estelrich. Entre d'altres, es reeditarà la traducció de L'estrany d'Albert Camus que va fer Joan Fuster, i veurà la llum una nova edició d'Els tres mosqueters amb traducció d'Anna Casassas. Sobre Fuster cal recordar que el grup acaba de publicar, junt amb la Universitat i la Diputació de València, dos volums més de l'obra completa de l'autor de Sueca.
Ja serà l'any 2023, però cal subratllar-ho per la seva rellevància, l'editorial Proa, una de les marques del grup, s'ha fet amb els drets de l'obra Guerra, de Louis-Ferdinand Céline, un dels grans escriptors maleïts de la literatura europea.
A l'hora de fer balanç, el president del grup editorial, Josep Ramoneda, ha explicat el context viscut pel llibre durant la crisi pandèmica, que va generar un any espectacular per a la lectura. "La pandèmia va fer molt de mal i algun miracle. Un miracle va ser el del llibre", ha assenyalat Ramoneda, que s'ha referit també a la tendència clara a l'estabilització que viu el sector. "S'ha confirmat que el llibre és una forma perfecta, com la rosa", ha dit Ramoneda.
Les dades, exposades per Emili Rosales, director editorial del grup, ho corroboren. El creixement del mercat en català va ser del 16,71% respecte el 2020 i d'un 7,97% respecte el 2019. Pel que fa al Grup 62, va créixer un 23,82% respecte el 2020 i, si es mira el darrer any "normal", el 2019, va créixer un 8,93%. El Sant Jordi de 2022 va ser també molt bo per al sector. La novel·la més venuda en català va ser Benvolguda, d'Empar Moliner.