Boris Johnson es rendeix i dimiteix com a primer ministre britànic

El dirigent conservador renuncia al càrrec després de la pèrdua massiva de suports: una cinquantena d'alts càrrecs, inclosos ministres, l'han abandonat al llarg dels últims dies

Boris Johnson, aquest dijous en el moment de dimitir.
Boris Johnson, aquest dijous en el moment de dimitir. | CNN
07 de juliol del 2022
Actualitzat a les 14:20h
Boris Johnson tira la tovallola i dimiteix com a primer ministre britànic. El degoteig de renúncies l'ha deixat encara més sol en les últimes hores. "Hi ha d'haver un nou líder conservador i un nou primer ministre", ha reflexionat Johnson, que ha proposat al seu gabinet que triï nou màxim dirigent del país. En una compareixença davant de Downing Street, ha agraït el suport dels votants i ha assegurat que la seva "obligació" és sentir-se "orgullós" de les seves fites. "Hem aconseguit que el nostre país tingui el poder que ha de tenir", ha apuntat el dirigent conservador, que també ha posat de manifest el suport a Ucraïna en la guerra contra Rússia. També ha indicat que el Regne Unit serà el país "més pròsper" d'Europa. Johnson és el primer ministre que va concretar la fase final del Brexit, del qual es va convertir en un dels més entusiastes defensors.

Aquest matí han renunciat més ministres, sent el més destacat Brandon Lewis, el titular d'Irlanda del Nord. També han renunciat els titulars de Tecnologia, Pensions i Seguretat. Malgrat això, el primer ministre britànic, fa tan sols unes hores, encara es negava a dimitir. "Tinc el mandat de 14 milions de britànics, l'única forma de marxar és que el partit em tregui aquest mandat", deia el dirigent conservador, segons Sky News. Membres destacats del govern conservador es van desplaçar dimecres a última hora de la tarda a la residència oficial del primer ministre per demanar-li la dimissió.

La pressió ja era màxima. A darrera hora de la nit, segons el còmput que ha anat fent la BBC, ja eren 43 les baixes d'alts càrrecs de l'administració. Al matí han superat les 50. Johnson havia tornat a Downing Street després d'una agitada sessió al Parlament, on ha reiterat que no pensava renunciar al càrrec, i on ha quedat clara la seva creixent solitud dins del grup parlamentari. Aquest dimecres a la nit el primer ministre ha destituït el responsable de Cohesió Territorial i un dels polítics més propers a ell, Michael Gove, que durant el dia s'havia pronunciat contrari al fet que Johnson es mantingués al capdavant de l'executiu després de l'allau de dimissions. Un dels ministres dimitits ahir, l'extitular de Salut, Sajid Javid, ha intervingut per atacar el líder conservador d'una manera molt enèrgica i ha dit que "ja n'hi ha prou".

El darrer escàndol que pot haver esgotat les últimes reserves de suport polític de Johnson ha afectat Chris Pincher, portaveu adjunt conservador al Parlament i aliat de Johnson. Després de protagonitzar un episodi d'assetjament sexual a uns joves assessors, va ser obligat a dimitir dijous passat. Això ja va tornar a erosionar Johnson, que el mes passat va superar amb dificultats una votació de confiança en el grup conservador. Però aquests dies s'han anat sabent més episodis d'abús de poder i assetjament per part de Pincher que Johnson ha admès que coneixia. A partir d'aquí, el bloc de suport que encara mantenia s'ha anat esquerdant. 

Dimarts van dimitir dos ministres i les darreres hores s'han afegit nombrosos secretaris d'estat i secretaris parlamentaris, que ja superen la quarantena. El darrer moviment que s'ha produït ha estat l'arribada a Downing Street de ministres amb pes polític per reclamar la sortida de Johnson de manera immediata mentre es van succeint les renúncies en els segons nivells de l'administració. Entre els ministres que hi ha a la residència de Johnson hi figura Nadhim Zahawi, designat ahir mateix com a ministre d'Economia en substitució del titular dimitit.     

Existia el temor al Partit Conservador que el cas Pincher ha estat definitiu, amb un cost enorme electoralment. Fins i tot va circular l'especulació en els mitjans i els cercles polítics britànics sobre la possibilitat que Johnson intentés recórrer a una dissolució del Parlament. Ahir a la tarda ell ho va negar i, en tot cas, necessitaria el vistiplau de la reina Isabel II. Aquest cop, la pressió sobre Johnson ha estat insostenible.