05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
20:44h
Acatar o desobeir. La disjuntiva, persistent des de la tardor del 2017 al Parlament, ha tornat a aterrar a la cambra catalana amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el vot delegat de Lluís Puig, diputat de Junts des de l'exili de Brussel·les. Aquesta serà la principal carpeta del ple que arrenca aquest dimecres, durant el qual totes les mirades estaran posades en si es compta el sufragi de l'exconseller de Cultura. I, per ara, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la mesa -liderada per Laura Borràs i amb majoria independentista- aposta per mantenir la delegació "amb tots els efectes polítics i jurídics- i comptar el vot de Puig. Però no queda aclarit com aquest vot constarà de forma oficial, la prova del cotó sobre si s'acata o no la sentència. Tot plegat, un déjà vu de la incertesa que ja es va viure amb el cas de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que va acabar sense escó.
És a dir: el sufragi del dirigent de Junts serà comptabilitzat verbalment al ple per Borràs si no apareix al comptador electrònic. El dubte, però, és com serà registrat de forma oficial. La primera votació està prevista aquest dimecres al migdia. Segons els serveis de la cambra, l'acord assolit per la majoria independentista de la mesa -el PSC s'hi ha oposat- passa per estalviar la intervenció dels funcionaris i, per tant, es votarà de la mateixa manera que es delegava el vot l'any 2019, quan no existia el vot a distància. En aquest cas, és la portaveu de Junts, Mònica Sales, l'encarregada de traslladar a l'hemicicle el vot de Puig.
Altra cosa és com arribarà a ser publicat aquest vot al Butlletí Oficial del Parlament. La mesa ha aprovat mantenir la delegació i traslladar aquesta vocació al departament de comunicació de la cambra, però queda en l'aire la materialització que converteix el vot en oficial. De fet, fonts d'ERC i de la CUP manifesten dubtes sobre com es farà i les versions sobre el posicionament a dins de la mesa xoquen. Fonts de Junts asseguren que s'assumiran totes les conseqüències, mentre que ERC i la CUP no donen per fet que hi hagi aquest compromís explícit per part de Borràs i de Junts. El PSC, en canvi, entén que els independentistes sí que han assegurat que acabarien assumint l'elaboració de les actes i el registre. Els lletrats han advertit que tot plegat podria suposar una pena d'entre 1 i 3 anys de presó per desobediència i usurpació de funcions. Si es manté la delegació de vot, la previsió és que el Parlament es torni a enredar en la teranyina de la petició de reconsideració dels grups que s'hi oposen, així com la reclamació d'execució de la sentència del TC, que és ferma.
Per arribar fins aquí, la mesa ha celebrat aquest dimarts un parell de reunions, una en torn de matí -interrompuda per la compareixença de Borràs en què ha descartat dimitir davant la situació judicial que l'afecta- i una en torn de tarda, durant la qual un dels lletrats també ha posat damunt la taula la possibilitat que la mesa assumís totes les conseqüències de tot el procediment -des del recompte a la publicació oficial- obrint la porta a un desacatament complet del TC amb la signatura explícita dels membres de la mesa. Per ara, la resposta s'ha quedat a mig camí. La proposta que ha esbossat Borràs al matí ja era comptabilitzar el vot de Puig però sense implicar els funcionaris de la cambra. Això ja volia dir, en essència, que seria tingut en compte només de forma simbòlica, però que difícilment es registraria de forma oficial si això depèn dels funcionaris.
L'ombra del cas Juvillà
Veus d'ERC i de la CUP acusaven aleshores Borràs d'intentar "vendre fum" o de plantejar la situació amb incongruències, com en el seu dia va passar amb el cas Juvillà. L'argument al qual s'han agafat de partida a la mesa per mantenir la delegació és que la sentència anul·la el vot delegat que va acordar l'òrgan al mes de març, però que continua vigent la delegació que la mesa va aprovar a l'octubre.
Per ara, el posicionament dels republicans ha estat la de "donar suport a la decisió" de Borràs, sempre i quan "es digui la veritat" i no es torni a produir un serial d'incongruències com va passar amb el cas de Juvillà. Aleshores, i després de dues setmanes farcides de contradiccions, Borràs va argumentar que, si el dirigent de la CUP havia acabat perdent l'escó va ser, no perquè ella donés l'ordre, sinó perquè els serveis interns del Parlament, és a dir, els funcionaris, van actuar de forma "improcedent" i van executar per iniciativa pròpia l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC). La CUP, per la seva banda, ha assegurat que farà "tot allò que sigui a la seves mans" per defensar el dret del diputat, de qui Borràs va acceptar personalment la delegació de vot al març.
La decisió judicial sobre el vot de Puig arriba en un moment en què Borràs està també a l'ull de l'huracà per la proximitat de l'obertura de judici oral pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Aquest dimarts, la presidenta ha comparegut per defensar la seva innocència i deixar clar que no pensa dimitir. Des dels comuns li han demanat directament la dimissió abans que s'hagi d'aplicar la suspensió de càrrec recollida a l'article 25.4 del reglament del Parlament. ERC, per la seva banda, ha anat augmentant els decibels els darrers dies per reclamar a Borràs que no "arrossegui" tant la cambra com l'independentisme a una causa tacada d'acusacions de corrupció. El xoc entre socis està servit, de manera oficial, des d'aquest dilluns.
Un vot que no té cabuda al reglament del Parlament
La sentència del TC argumenta que la situació en la qual es troba Puig -a l'exili a Brussel·les- no té cabuda en el reglament del Parlament per justificar la seva participació a distància. El text dona la raó al PSC, que és qui va recórrer el vot, a l'hora de considerar que vulnera el dret dels diputats a exercir les seves funcions representatives. El fet que Puig argumenti que les seves circumstàncies l'incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot no troba "suport" en les previsions del reglament del Parlament, estableix la decisió judicial. "Voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola", recull l'escrit, que recorda que sobre ell pesa una ordre judicial de cerca i captura i d'ingrés a la presó.
La decisió del TC se circumscriu a l'acord de la mesa que va acceptar el vot delegat de Puig, però no té impacte sobre els acords que s'hagin pres amb l'emissió del seu vot delegat. Això vol dir que no té caràcter retroactiu en acords ja presos per la cambra, sinó que és a partir d'ara que el seu vot ja no pot ser comptabilitzat. La sentència sorgeix d'un recurs de Salvador Illa i el grup del PSC, que consideren que la decisió de la mesa de 26 de març de 2021 xoca amb l'article 95 del reglament del Parlament, que no inclou les circumstàncies de Puig. La delegació del vot de l'exconseller, diu el TC, trenca el principi de personalitat del vot, perquè la persona en qui delega el vot pot votar per Puig i per ella mateixa.
És a dir: el sufragi del dirigent de Junts serà comptabilitzat verbalment al ple per Borràs si no apareix al comptador electrònic. El dubte, però, és com serà registrat de forma oficial. La primera votació està prevista aquest dimecres al migdia. Segons els serveis de la cambra, l'acord assolit per la majoria independentista de la mesa -el PSC s'hi ha oposat- passa per estalviar la intervenció dels funcionaris i, per tant, es votarà de la mateixa manera que es delegava el vot l'any 2019, quan no existia el vot a distància. En aquest cas, és la portaveu de Junts, Mònica Sales, l'encarregada de traslladar a l'hemicicle el vot de Puig.
Altra cosa és com arribarà a ser publicat aquest vot al Butlletí Oficial del Parlament. La mesa ha aprovat mantenir la delegació i traslladar aquesta vocació al departament de comunicació de la cambra, però queda en l'aire la materialització que converteix el vot en oficial. De fet, fonts d'ERC i de la CUP manifesten dubtes sobre com es farà i les versions sobre el posicionament a dins de la mesa xoquen. Fonts de Junts asseguren que s'assumiran totes les conseqüències, mentre que ERC i la CUP no donen per fet que hi hagi aquest compromís explícit per part de Borràs i de Junts. El PSC, en canvi, entén que els independentistes sí que han assegurat que acabarien assumint l'elaboració de les actes i el registre. Els lletrats han advertit que tot plegat podria suposar una pena d'entre 1 i 3 anys de presó per desobediència i usurpació de funcions. Si es manté la delegació de vot, la previsió és que el Parlament es torni a enredar en la teranyina de la petició de reconsideració dels grups que s'hi oposen, així com la reclamació d'execució de la sentència del TC, que és ferma.
Per arribar fins aquí, la mesa ha celebrat aquest dimarts un parell de reunions, una en torn de matí -interrompuda per la compareixença de Borràs en què ha descartat dimitir davant la situació judicial que l'afecta- i una en torn de tarda, durant la qual un dels lletrats també ha posat damunt la taula la possibilitat que la mesa assumís totes les conseqüències de tot el procediment -des del recompte a la publicació oficial- obrint la porta a un desacatament complet del TC amb la signatura explícita dels membres de la mesa. Per ara, la resposta s'ha quedat a mig camí. La proposta que ha esbossat Borràs al matí ja era comptabilitzar el vot de Puig però sense implicar els funcionaris de la cambra. Això ja volia dir, en essència, que seria tingut en compte només de forma simbòlica, però que difícilment es registraria de forma oficial si això depèn dels funcionaris.
L'ombra del cas Juvillà
Veus d'ERC i de la CUP acusaven aleshores Borràs d'intentar "vendre fum" o de plantejar la situació amb incongruències, com en el seu dia va passar amb el cas Juvillà. L'argument al qual s'han agafat de partida a la mesa per mantenir la delegació és que la sentència anul·la el vot delegat que va acordar l'òrgan al mes de març, però que continua vigent la delegació que la mesa va aprovar a l'octubre.
Per ara, el posicionament dels republicans ha estat la de "donar suport a la decisió" de Borràs, sempre i quan "es digui la veritat" i no es torni a produir un serial d'incongruències com va passar amb el cas de Juvillà. Aleshores, i després de dues setmanes farcides de contradiccions, Borràs va argumentar que, si el dirigent de la CUP havia acabat perdent l'escó va ser, no perquè ella donés l'ordre, sinó perquè els serveis interns del Parlament, és a dir, els funcionaris, van actuar de forma "improcedent" i van executar per iniciativa pròpia l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC). La CUP, per la seva banda, ha assegurat que farà "tot allò que sigui a la seves mans" per defensar el dret del diputat, de qui Borràs va acceptar personalment la delegació de vot al març.
La decisió judicial sobre el vot de Puig arriba en un moment en què Borràs està també a l'ull de l'huracà per la proximitat de l'obertura de judici oral pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Aquest dimarts, la presidenta ha comparegut per defensar la seva innocència i deixar clar que no pensa dimitir. Des dels comuns li han demanat directament la dimissió abans que s'hagi d'aplicar la suspensió de càrrec recollida a l'article 25.4 del reglament del Parlament. ERC, per la seva banda, ha anat augmentant els decibels els darrers dies per reclamar a Borràs que no "arrossegui" tant la cambra com l'independentisme a una causa tacada d'acusacions de corrupció. El xoc entre socis està servit, de manera oficial, des d'aquest dilluns.
Un vot que no té cabuda al reglament del Parlament
La sentència del TC argumenta que la situació en la qual es troba Puig -a l'exili a Brussel·les- no té cabuda en el reglament del Parlament per justificar la seva participació a distància. El text dona la raó al PSC, que és qui va recórrer el vot, a l'hora de considerar que vulnera el dret dels diputats a exercir les seves funcions representatives. El fet que Puig argumenti que les seves circumstàncies l'incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot no troba "suport" en les previsions del reglament del Parlament, estableix la decisió judicial. "Voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola", recull l'escrit, que recorda que sobre ell pesa una ordre judicial de cerca i captura i d'ingrés a la presó.
La decisió del TC se circumscriu a l'acord de la mesa que va acceptar el vot delegat de Puig, però no té impacte sobre els acords que s'hagin pres amb l'emissió del seu vot delegat. Això vol dir que no té caràcter retroactiu en acords ja presos per la cambra, sinó que és a partir d'ara que el seu vot ja no pot ser comptabilitzat. La sentència sorgeix d'un recurs de Salvador Illa i el grup del PSC, que consideren que la decisió de la mesa de 26 de març de 2021 xoca amb l'article 95 del reglament del Parlament, que no inclou les circumstàncies de Puig. La delegació del vot de l'exconseller, diu el TC, trenca el principi de personalitat del vot, perquè la persona en qui delega el vot pot votar per Puig i per ella mateixa.