05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
15:24h
L'estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat de l'Ajuntament de Barcelona ha ajudat més de 138.600 dones des dels seus inicis el 2016. Aquest és el balanç dels primers sis anys de l'estratègia, que estarà vigent fins al 2024 i que ja ha realitzat quasi el 70% de les actuacions previstes.
Des del 2016, el consistori ha invertit més de 36 milions d'euros en ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per diferents conceptes, com ara ajudes a la infància, monoparentalitat, habitatge, transport, inserció laboral o necessitats bàsiques. El consistori també ha promogut 325 programes i un centenar de campanyes. Entre els programes, han destacat els d'ocupació, formació, accés a l'habitatge o cures.
La tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha constatat les diferències existents encara en la pobresa i la precarietat entre homes i dones i ha situat com a exemple la bretxa salarial. Segons dades municipals, està al voltant del 18%, i a més hi ha grans diferències en les pensions. Mentre que les dones estan en una mitjana de 866 euros els homes reben de mitjana 1.426 euros, gairebé un 40% més. Una altra dada és la baixa voluntària vinculada a la criança dels infants, gairebé d'un 17% en el cas de les dones.
"Són xifres que parlen de la manca de reconeixement de les feines en l'àmbit reproductiu", ha dit Pérez, que ha parlat de pobresa econòmica però també de cures. Per això, l'estratègia impulsada contra la feminització de la pobresa i la precarietat de l'Ajuntament de Barcelona ha englobat diferents àmbits. "El feminisme és una aposta per la millora de les condicions materials de les dones", ha afegit.
Inserció laboral i cures
Un dels eixos de l'estratègia té a veure amb el mercat de treball i el treball domèstic i les cures. En concret, més de 24.000 dones han participat en programes de formació, activació i inserció laboral -amb prop de 9.000 contractades-. També s'han atorgat ajudes a més de 500 pimes per a afavorir la contractació. De fet, en els programes han participat fins a 455 empreses i entitats.
En l'àmbit de les cures, el consistori ha desplegat més de 300 accions orientades a fomentar la corresponsabilitat. A banda, també s'han impulsat espais com ara el Barcelona Cuida, destinat a donar visibilitat a tots els recursos existents i posar-los a l'abast, amb més de 2.500 atencions.
Habitatge i salut
Un altre eix de l'estratègia és l'habitatge i la salut. Més de 1.800 dones en situació de vulnerabilitat o famílies monomarentals han estat adjudicatàries d'un habitatge. Independentment d'això, més de 1.700 dones sense llar, de les més de 10.000 ateses, han accedit a pisos o centres residencials.
En l'àmbit de la salut, l'Ajuntament ha destacat que més de 6.000 dones han rebut assistència sanitària a través dels serveis municipals d'odontologia i podologia.
A quin perfil de dona atenen?
Tot i la diversitat de situacions, la tinent d'alcalde de Drets Socials ha assenyalat que el perfil de dona pobra o en situació precària a Barcelona és el de dona de mitjana edat, d'origen migrant i amb persones a càrrec, amb l'agreujant de la monomarentalitat i la manca de vincles. Aquesta mena de dona sol ser coincident també geogràficament amb els barris amb rendes més baixes, com ara el Raval.
El consistori és conscient que les situacions administratives irregulars són les que dificulten de major manera l'entrada en el mercat laboral i que per això es fan feines amb negre sense impacte en la cotització per a la jubilació. Per això, ha afegit, part dels programes impulsats estan orientats a persones sense permís de treball, si bé ha conclòs que cal repensar com està afectant la llei d'estrangeria a dones que viuen i treballen a l'estat espanyol, però que, per contra, no rebran cap protecció.
Des del 2016, el consistori ha invertit més de 36 milions d'euros en ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per diferents conceptes, com ara ajudes a la infància, monoparentalitat, habitatge, transport, inserció laboral o necessitats bàsiques. El consistori també ha promogut 325 programes i un centenar de campanyes. Entre els programes, han destacat els d'ocupació, formació, accés a l'habitatge o cures.
La tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha constatat les diferències existents encara en la pobresa i la precarietat entre homes i dones i ha situat com a exemple la bretxa salarial. Segons dades municipals, està al voltant del 18%, i a més hi ha grans diferències en les pensions. Mentre que les dones estan en una mitjana de 866 euros els homes reben de mitjana 1.426 euros, gairebé un 40% més. Una altra dada és la baixa voluntària vinculada a la criança dels infants, gairebé d'un 17% en el cas de les dones.
"Són xifres que parlen de la manca de reconeixement de les feines en l'àmbit reproductiu", ha dit Pérez, que ha parlat de pobresa econòmica però també de cures. Per això, l'estratègia impulsada contra la feminització de la pobresa i la precarietat de l'Ajuntament de Barcelona ha englobat diferents àmbits. "El feminisme és una aposta per la millora de les condicions materials de les dones", ha afegit.
Inserció laboral i cures
Un dels eixos de l'estratègia té a veure amb el mercat de treball i el treball domèstic i les cures. En concret, més de 24.000 dones han participat en programes de formació, activació i inserció laboral -amb prop de 9.000 contractades-. També s'han atorgat ajudes a més de 500 pimes per a afavorir la contractació. De fet, en els programes han participat fins a 455 empreses i entitats.
En l'àmbit de les cures, el consistori ha desplegat més de 300 accions orientades a fomentar la corresponsabilitat. A banda, també s'han impulsat espais com ara el Barcelona Cuida, destinat a donar visibilitat a tots els recursos existents i posar-los a l'abast, amb més de 2.500 atencions.
Habitatge i salut
Un altre eix de l'estratègia és l'habitatge i la salut. Més de 1.800 dones en situació de vulnerabilitat o famílies monomarentals han estat adjudicatàries d'un habitatge. Independentment d'això, més de 1.700 dones sense llar, de les més de 10.000 ateses, han accedit a pisos o centres residencials.
En l'àmbit de la salut, l'Ajuntament ha destacat que més de 6.000 dones han rebut assistència sanitària a través dels serveis municipals d'odontologia i podologia.
A quin perfil de dona atenen?
Tot i la diversitat de situacions, la tinent d'alcalde de Drets Socials ha assenyalat que el perfil de dona pobra o en situació precària a Barcelona és el de dona de mitjana edat, d'origen migrant i amb persones a càrrec, amb l'agreujant de la monomarentalitat i la manca de vincles. Aquesta mena de dona sol ser coincident també geogràficament amb els barris amb rendes més baixes, com ara el Raval.
El consistori és conscient que les situacions administratives irregulars són les que dificulten de major manera l'entrada en el mercat laboral i que per això es fan feines amb negre sense impacte en la cotització per a la jubilació. Per això, ha afegit, part dels programes impulsats estan orientats a persones sense permís de treball, si bé ha conclòs que cal repensar com està afectant la llei d'estrangeria a dones que viuen i treballen a l'estat espanyol, però que, per contra, no rebran cap protecció.