govern espanyol

Els 1.000 milions extra de defensa tensen el PSOE i Podem: «La coalició no és un fi en si mateix»

La Moncloa intenta treure ferro a l'últim desacord entre els socis mentre Yolanda Díaz reclama una nova reunió de la comissió de seguiment del pacte

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 5 de juliol de 2022 a les 15:26 |
Les ministres Isabel Rodríguez i Carolina Darias aquest dimarts | Europa Press
L'increment de la despesa de defensa ha provocat un nou xoc entre els dos socis del govern de coalició espanyol. El consell de ministres ha aprovat un crèdit de 1.000 milions d'euros per al ministeri de Defensa, dins dels compromisos adquirits per l'executiu espanyol en la darrera cimera de l'OTAN a Madrid. Una decisió que ha causat profunda irritació a Unides Podem, que ha assegurat que no en sabia res i ha reclamat, per boca de la vicepresidenta Yolanda Díaz, la immediata convocatòria de la comissió de seguiment de la coalició. Jaume Asens, president del grup parlamentari morat, ha qualificat el pas fet per la Moncloa com un "acte de deslleialtat".

La portaveu, Isabel Rodríguez, ha assegurat que "la coalició no és un fi en ell mateix. Aquest govern es deu a la societat espanyola". Ha dit que l'essència d'aquest govern és "el que representa en termes d'avenç en moments de dificultat" i ha reclamat "deixar de parlar de nosaltres per parlar dels espanyols". 


La portaveu ha tret ferro a les tensions amb Podem i ha dit que el govern es reuneix en diferents fòrums i ha recordat que el tema del crèdit en defensa es va tractar en la comissió de subsecretaris. Sobre la sol·licitud de Podem de convocar la comissió de seguiment dels pactes PSOE-Podem, ha dit que "les reunions de la comissió són habituals i normals, i cada vegada que s'ha reunit, la coalició s'ha reforçat".  

Rodríguez ha recordat que Espanya ha donat suport actiu al poble ucraïnès des de l'inici de la invasió, i s'ha referit als compromisos adoptats durant la recent cimera de l'OTAN a Madrid. Dues decisions de les quals es desprenen l'aprovació d'aquest crèdit militar. De fet, el crèdit s'inscriu en la voluntat, expressada també durant la cimera atlantista, d'incrementar la despesa de defensa dels països membres fins al 2% del PIB. Cal tenir en compte que aquest crèdit anirà a càrrec del fons de contingència. Una dada important, ja que vol dir que no necessitarà del suport del Congrés. 


Isabel Rodríguez, que al llarg de la seva compareixença ha destacat en diversos moments la rellevància de la cimera celebrada, ha subratllat també la importància de l'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, amb tot el que suposa per reforçar l'aliança occidental. Tots dos estats nòrdics ja són des d'avui membres de facto de l'aliança, tot i que la seva entrada haurà de ser ratificada.

Segons Moncloa, Podem coneixia aquesta decisió, que va passar per la comissió de secretaris d'Estat i subsecretaris la setmana passada. Però des de la formació morada s'insisteix en què la mesura no ha estat consensuada. La vicepresidenta Yolanda Díaz ja ha expressat el seu rebuig a més despesa militar i ha criticat els socialistes per "manca de formes".


La portaveu s'ha referit a la celebració del debat de política general que se celebrarà la setmana propera. Ha dit que "rendiran comptes" del que han fet: "Seguirem governant amb voluntat transformadora". I també que explicaran la gestió feta davant dels grups parlamentaris i de la ciutadania, tot "esperant les propostes" de les forces d'oposició. Ha anunciat que el 15 de juliol hi haurà un homenatge d'Estat a les víctimes de la Covid que serà presidit pel rei.

Reunió Sánchez-Aragonès: "Les agendes són intenses"


A la pregunta sobre la reunió prevista entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i si era més complicat acordar agendes o definir l'ordre del dia, la portavu ha reiterat la voluntat de mantenir el diàleg amb la Generalitat i recuperar "aquesta mesa de treball". Ha recordat la trobada entre els titulars de la Presidència i la disponibilitat de trobar-se abans que acabi el juliol. Ha refermat que s'estan fent passes per celebrar la trobada però que "les agendes són intenses", ha afirmat. 

Aquest dimarts, després de la reunió del Govern, la portaveu Patrícia Plaja, ha expressat la posició de l'executiu català a la voluntat de reprendre aquest juliol la mesa de diàleg: no es donen les "condicions" i la prioritat és que es vegin primer els dos presidents en un marc "ple de contingut" i gens "protocol·lari".

Més de 67.000 fixos a Sanitat

 
El govern espanyol ha aprovat també aquest dimarts un decret llei que ha de permetre fer fixos 67.300 professionals de la salut pública, que en aquests moments tenen contractes temporals. La mesura, anunciada per Pedro Sánchez en una entrevista aquest diumenge, pretén respondre a la precarització de la salut pública, que la crisi pandèmica ha fet més evident. 

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha expressat la seva voluntat que no es reprodueixin les tendències de temporalitat existents fins ara i que desapareixeran els nomenaments d'eventuals, així com s'estableix la prohibició que es vagin encadenant contractes temporals per més de tres anys. Darias ha subratllat que es tracta d'una reforma integral que mostra el compromís de l'executiu amb el personal sanitari, que són "la columna vertebral" del sistema nacional de salut.

Tot i que la mesura ha estat presentada com una decisió estratègica de l'executiu de coalició, des del secor sanitari s'ha recordat aquests dies que respon al mandat de la llei 20/2021 que ja establia la necessitat de reduir la temporalitat a l'estat espanyol. La nova norma lliga també amb una sentència del TJUE que obliga Espanya a reduir la temporalitat, una exigència que també va implícita en els fons europeus. 


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació