05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
16:35h
Acatar o desobeir. De nou, la dicotomia ha caigut a plom sobre la presidenta del Parlament, Laura Borràs, aquesta vegada a tomb de la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el vot delegat de l'exconseller i diputat de Junts Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. Com va passar amb el cas de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, la decisió de Borràs té a veure amb si està disposada a acceptar les conseqüències penals que es podrien derivar de permetre que continuï votant a distància. El debat a la mesa, que s'ha allargat durant més de dues hores, continua aquest dimarts a la tarda amb la mirada situada en ple que arrenca dimecres. Borràs no n'ha fet referència durant la seva compareixença, però la proposta que ha esbossat és comptabilitzar el vot de Puig però sense implicar els funcionaris de la cambra. Això voldria dir que seria tingut en compte només de forma simbòlica, però que no es registraria de forma oficial.
D'entrada, la reunió de la mesa del matí ha acabat amb el compromís dels membres de Junts, ERC i la CUP de "mantenir la delegació de Lluís Puig a tots els efectes jurídics i polítics", mentre que el PSC s'hi ha oposat. La pregunta que ve a continuació, i que és la que continua sense resoldre's, és com es podrà garantir que els serveis de la cambra comptabilitzin de forma oficial el vot. De fet, veus d'ERC i de la CUP acusen Borràs d'intentar "vendre fum" com en el seu dia va passar amb el cas Juvillà. L'argument al qual s'han agafat de partida per mantenir la delegació és que la sentència anul·la el vot delegat que va aprovar la mesa al mes de març, però que continua vigent la delegació que la mesa va aprovar a l'octubre. Els lletrats de la cambra han fet un advertiment penal. La prova del cotó sobre si es manté o no el vot de Puig serà comprovar si els funcionaris del Parlament el comptabilitzen o no.
La sentència del Tribunal Constitucional és ferma i, per tant, d'obligat compliment. En el ple que arrenca aquest dimecres i que s'allargarà fins dijous, Puig ja no pot votar, a no ser que assistís presencialment a la cambra. A hores d'ara, no existeix un posicionament compartit entre Junts, ERC i la CUP sobre com afrontar aquest nou episodi que torna a posar en escac el discurs sobre la desobediència que havia abanderat Borràs abans d'haver de dirimir episodis d'aquest tipus.
Per ara, el posicionament dels republicans ha estat la de "donar suport a la decisió" de Borràs, sempre i quan "es digui la veritat" i no es torni a produir un serial d'incongruències com va passar amb el cas de Juvillà. Aleshores, i després de dues setmanes farcides de contradiccions, Borràs va argumentar que, si el dirigent de la CUP havia acabat perdent l'escó va ser, no perquè ella donés l'ordre, sinó perquè els serveis interns del Parlament, és a dir, els funcionaris, van actuar de forma "improcedent" i van executar per iniciativa pròpia l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC). La CUP, per la seva banda, ha assegurat que farà "tot allò que sigui a la seves mans" per defensar el dret del diputat.
La decisió judicial sobre el vot de Puig arriba en un moment en què Borràs està també a l'ull de l'huracà per la proximitat de l'obertura de judici oral pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest dimarts, la presidenta ha comparegut per defensar la seva innocència i deixar clar que no pensa dimitir. Des dels comuns li han demanat directament la dimissió abans que s'hagi d'aplicar la suspensió de càrrec recollida a l'article 25.4 del reglament del Parlament. ERC, per la seva banda, ha anat augmentant els decibels els darrers dies per reclamar a Borràs que no "arrossegui" tant la cambra com l'independentisme a una causa tacada d'acusacions de corrupció.
Un vot que no té cabuda al reglament del Parlament
La sentència del TC argumenta que la situació en la qual es troba Puig -a l'exili a Brussel·les- no té cabuda en el reglament del Parlament per justificar la seva participació a distància. El text dona la raó al PSC, que és qui va recórrer el vot, a l'hora de considerar que vulnera el dret dels diputats a exercir les seves funcions representatives. El fet que Puig argumenti que les seves circumstàncies l'incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot no troba "suport" en les previsions del reglament del Parlament, estableix la decisió judicial. "Voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola", recull l'escrit, que recorda que sobre ell pesa una ordre judicial de cerca i captura i d'ingrés a la presó.
La decisió del TC se circumscriu a l'acord de la mesa que va acceptar el vot delegat de Puig, però no té impacte sobre els acords que s'hagin pres amb l'emissió del seu vot delegat. Això vol dir que no té caràcter retroactiu en acords ja presos per la cambra, sinó que és a partir d'ara que el seu vot ja no pot ser comptabilitzat.
La sentència sorgeix d'un recurs de Salvador Illa i el grup del PSC, que consideren que la decisió de la mesa de 26 de març de 2021 xoca amb l'article 95 del reglament del Parlament, que no inclou les circumstàncies de Puig. La delegació del vot de l'exconseller, diu el TC, trenca el principi de personalitat del vot, perquè la persona en qui delega el vot pot votar per Puig i per ella mateixa.
D'entrada, la reunió de la mesa del matí ha acabat amb el compromís dels membres de Junts, ERC i la CUP de "mantenir la delegació de Lluís Puig a tots els efectes jurídics i polítics", mentre que el PSC s'hi ha oposat. La pregunta que ve a continuació, i que és la que continua sense resoldre's, és com es podrà garantir que els serveis de la cambra comptabilitzin de forma oficial el vot. De fet, veus d'ERC i de la CUP acusen Borràs d'intentar "vendre fum" com en el seu dia va passar amb el cas Juvillà. L'argument al qual s'han agafat de partida per mantenir la delegació és que la sentència anul·la el vot delegat que va aprovar la mesa al mes de març, però que continua vigent la delegació que la mesa va aprovar a l'octubre. Els lletrats de la cambra han fet un advertiment penal. La prova del cotó sobre si es manté o no el vot de Puig serà comprovar si els funcionaris del Parlament el comptabilitzen o no.
La sentència del Tribunal Constitucional és ferma i, per tant, d'obligat compliment. En el ple que arrenca aquest dimecres i que s'allargarà fins dijous, Puig ja no pot votar, a no ser que assistís presencialment a la cambra. A hores d'ara, no existeix un posicionament compartit entre Junts, ERC i la CUP sobre com afrontar aquest nou episodi que torna a posar en escac el discurs sobre la desobediència que havia abanderat Borràs abans d'haver de dirimir episodis d'aquest tipus.
Per ara, el posicionament dels republicans ha estat la de "donar suport a la decisió" de Borràs, sempre i quan "es digui la veritat" i no es torni a produir un serial d'incongruències com va passar amb el cas de Juvillà. Aleshores, i després de dues setmanes farcides de contradiccions, Borràs va argumentar que, si el dirigent de la CUP havia acabat perdent l'escó va ser, no perquè ella donés l'ordre, sinó perquè els serveis interns del Parlament, és a dir, els funcionaris, van actuar de forma "improcedent" i van executar per iniciativa pròpia l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC). La CUP, per la seva banda, ha assegurat que farà "tot allò que sigui a la seves mans" per defensar el dret del diputat.
La decisió judicial sobre el vot de Puig arriba en un moment en què Borràs està també a l'ull de l'huracà per la proximitat de l'obertura de judici oral pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest dimarts, la presidenta ha comparegut per defensar la seva innocència i deixar clar que no pensa dimitir. Des dels comuns li han demanat directament la dimissió abans que s'hagi d'aplicar la suspensió de càrrec recollida a l'article 25.4 del reglament del Parlament. ERC, per la seva banda, ha anat augmentant els decibels els darrers dies per reclamar a Borràs que no "arrossegui" tant la cambra com l'independentisme a una causa tacada d'acusacions de corrupció.
Un vot que no té cabuda al reglament del Parlament
La sentència del TC argumenta que la situació en la qual es troba Puig -a l'exili a Brussel·les- no té cabuda en el reglament del Parlament per justificar la seva participació a distància. El text dona la raó al PSC, que és qui va recórrer el vot, a l'hora de considerar que vulnera el dret dels diputats a exercir les seves funcions representatives. El fet que Puig argumenti que les seves circumstàncies l'incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot no troba "suport" en les previsions del reglament del Parlament, estableix la decisió judicial. "Voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola", recull l'escrit, que recorda que sobre ell pesa una ordre judicial de cerca i captura i d'ingrés a la presó.
La decisió del TC se circumscriu a l'acord de la mesa que va acceptar el vot delegat de Puig, però no té impacte sobre els acords que s'hagin pres amb l'emissió del seu vot delegat. Això vol dir que no té caràcter retroactiu en acords ja presos per la cambra, sinó que és a partir d'ara que el seu vot ja no pot ser comptabilitzat.
La sentència sorgeix d'un recurs de Salvador Illa i el grup del PSC, que consideren que la decisió de la mesa de 26 de març de 2021 xoca amb l'article 95 del reglament del Parlament, que no inclou les circumstàncies de Puig. La delegació del vot de l'exconseller, diu el TC, trenca el principi de personalitat del vot, perquè la persona en qui delega el vot pot votar per Puig i per ella mateixa.