06
de juliol
del
2022
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) farà pública aquest dimecres al matí la primera sentència de la batalla jurídica dels exiliats independentistes. El cas fa referència a la decisió de les autoritats espanyoles i del Parlament Europeu de no reconèixer Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats, una carpeta que ja ha estat superada pels esdeveniments. La sentència d'avui no és la més important, a diferència de la que fa referència a les qüestions prejudicials del magistrat Pablo Llarena o la de que afecta la immunitat dels eurodiputats, però sí que pot deixar elements interessants i útils per a la defensa dels exiliats de cara a futurs embats.
El 28 de juny de 2019, Puigdemont i Comín van interposar un recurs contra el Parlament Europeu per la decisió de denegar-los l'accés a la recepció especial organitzada per als eurodiputats electes i contra la instrucció del president sortint, Antonio Tajani, d'impedir-los recollir l'acreditació i seguir les indicacions de la Junta Electoral Central (JEC). En aquell recurs, la defensa dels dos dirigents de Junts va demanar revocar la decisió de manera cautelar, però aleshores el TGUE va rebutjar-ho. Aquesta resolució va ser corregida, mesos més tard, pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Concretament, el 20 de desembre de 2019, just l'endemà de la sentència sobre Oriol Junqueras.
La resolució del TJUE va ser clau i va aplanar el camí d'entrada de Puigdemont i Comín -i més endavant, Clara Ponsatí- al Parlament Europeu. Deia que els eurodiputats ho són des del moment en què es proclamen els resultats, sense cap requisit posterior que puguin imposar les autoritats nacionals. No cal, doncs, que prometin la Constitució, tal com s'estableix en la normativa espanyola. Això va desencallar la situació dels eurodiputats de Junts, que a primers de 2020 van convertir-se en eurodiputats de ple dret malgrat els intents de l'Estat, en coordinació amb Tajani, d'impedir-ho.
Ara, el TGUE es pronunciarà sobre les fets de fa tres anys i la decisió que prengui es podrà recórrer en cassació al TJUE. En tot cas, la situació avui és ben diferent de la d'aleshores. Puigdemont i Comín són eurodiputats, amb tots els drets i deures, i la prerrogativa de la immunitat intacte. Fa poques setmanes, el TJUE va esmenar una altra decisió del TGUE i va retornar de manera cautelar la protecció plena als eurodiputats de Junts davant del risc de detenció. Per tant, a dia d'avui, els dirigents independentistes tenen immunitat malgrat el suplicatori aprovat pel Parlament Europeu el març de 2021 i que els aixecava aquesta prerrogativa a petició del Tribunal Suprem.
Sentències clau els propers mesos
Els esdeveniments han superat l'objecte del recurs -la maniobra d'Espanya no ha impedit que Puigdemont i Comín siguin eurodiputats-, però seran interessants els arguments que el TGUE aporti per justificar la seva decisió. Va actuar correctament el president del Parlament, Antonio Tajani? Podia haver fet alguna altra cosa? Hi haurà alguna referència als moviments de la JEC? En tot cas, la sentència d'aquest dimecres no és la més important. En els propers mesos s'han de resoldre dues qüestions clau: les prejudicials de Pablo Llarena i el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu. Dues sentències que, si donen la raó als dirigents independentistes, poden acostar-los, de nou, a Catalunya.
En aquest sentit, hi ha una data important marcada al calendari. El 14 de juliol, l'advocat general de la Unió Europea farà públiques les conclusions sobre les prejudicials de Llarena. Aquesta decisió no és vinculant, però sí que acostuma a guiar els jutges a l'hora de dictar sentència, que previsiblement arribarà de cara a la tardor. Pel que fa al suplicatori, el cas es troba al TGUE (la decisió que es prengui podrà ser recorreguda al TJUE), que ha de determinar si el procediment per aixecar la immunitat de Puigdemont i Comín es va fer amb totes les garanties. El TJUE, quan va retornar la immunitat cautelar als exiliats, ja va expressar dubtes sobre la qüestió.
El 28 de juny de 2019, Puigdemont i Comín van interposar un recurs contra el Parlament Europeu per la decisió de denegar-los l'accés a la recepció especial organitzada per als eurodiputats electes i contra la instrucció del president sortint, Antonio Tajani, d'impedir-los recollir l'acreditació i seguir les indicacions de la Junta Electoral Central (JEC). En aquell recurs, la defensa dels dos dirigents de Junts va demanar revocar la decisió de manera cautelar, però aleshores el TGUE va rebutjar-ho. Aquesta resolució va ser corregida, mesos més tard, pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Concretament, el 20 de desembre de 2019, just l'endemà de la sentència sobre Oriol Junqueras.
La resolució del TJUE va ser clau i va aplanar el camí d'entrada de Puigdemont i Comín -i més endavant, Clara Ponsatí- al Parlament Europeu. Deia que els eurodiputats ho són des del moment en què es proclamen els resultats, sense cap requisit posterior que puguin imposar les autoritats nacionals. No cal, doncs, que prometin la Constitució, tal com s'estableix en la normativa espanyola. Això va desencallar la situació dels eurodiputats de Junts, que a primers de 2020 van convertir-se en eurodiputats de ple dret malgrat els intents de l'Estat, en coordinació amb Tajani, d'impedir-ho.
Ara, el TGUE es pronunciarà sobre les fets de fa tres anys i la decisió que prengui es podrà recórrer en cassació al TJUE. En tot cas, la situació avui és ben diferent de la d'aleshores. Puigdemont i Comín són eurodiputats, amb tots els drets i deures, i la prerrogativa de la immunitat intacte. Fa poques setmanes, el TJUE va esmenar una altra decisió del TGUE i va retornar de manera cautelar la protecció plena als eurodiputats de Junts davant del risc de detenció. Per tant, a dia d'avui, els dirigents independentistes tenen immunitat malgrat el suplicatori aprovat pel Parlament Europeu el març de 2021 i que els aixecava aquesta prerrogativa a petició del Tribunal Suprem.
Sentències clau els propers mesos
Els esdeveniments han superat l'objecte del recurs -la maniobra d'Espanya no ha impedit que Puigdemont i Comín siguin eurodiputats-, però seran interessants els arguments que el TGUE aporti per justificar la seva decisió. Va actuar correctament el president del Parlament, Antonio Tajani? Podia haver fet alguna altra cosa? Hi haurà alguna referència als moviments de la JEC? En tot cas, la sentència d'aquest dimecres no és la més important. En els propers mesos s'han de resoldre dues qüestions clau: les prejudicials de Pablo Llarena i el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu. Dues sentències que, si donen la raó als dirigents independentistes, poden acostar-los, de nou, a Catalunya.
En aquest sentit, hi ha una data important marcada al calendari. El 14 de juliol, l'advocat general de la Unió Europea farà públiques les conclusions sobre les prejudicials de Llarena. Aquesta decisió no és vinculant, però sí que acostuma a guiar els jutges a l'hora de dictar sentència, que previsiblement arribarà de cara a la tardor. Pel que fa al suplicatori, el cas es troba al TGUE (la decisió que es prengui podrà ser recorreguda al TJUE), que ha de determinar si el procediment per aixecar la immunitat de Puigdemont i Comín es va fer amb totes les garanties. El TJUE, quan va retornar la immunitat cautelar als exiliats, ja va expressar dubtes sobre la qüestió.