05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
12:09h
Dos mesos després d'haver-ne anunciat la creació a bombo i platerets, la comissió d'investigació sobre el Catalangate està encallada al Parlament. El motiu: la disputa oberta entre ERC i Junts sobre qui l'ha de presidir. El desacord per qui liderarà aquest espai concebut perquè hi desfilin compareixents -entre ells, alts càrrecs de l'Estat- per intentar esclarir els interrogants sobre l'espionatge o, si més no, posar en evidència l'escàndol, no ha permès que s'hagi constituït i hagin començat els treballs. Va ser el passat 3 de maig quan els tres grups independentistes -ERC, Junts i la CUP- i els comuns van impulsar conjuntament aquesta comissió després que el Congrés rebutgés crear-ne una per l'oposició del PSOE.
A hores d'ara, tot està a expenses d'una reunió entre els quatre impulsors per intentar desbloquejar la situació durant aquesta setmana. El risc d'allargar més la seva creació -per ara, no ha prosperat en cap reunió de la junta de portaveus dels darrers dos mesos- és que aquesta carpeta acabi ajornada fins al setembre. "No volem instrumentalitzar aquest escàndol per fer desgast polític, emplacem totes les parts a treballar", asseguren fonts republicanes. "És una comissió molt important i hem d'actuar amb unitat", afirmen des de Junts. La disputa per la cadira de la presidència, però, continua entre bambolines. Entre els dirigents d'ERC afectats per l'espionatge estan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com Marta Rovira, Ernest Maragall, Roger Torrent, Meritxell Serret o Josep Maria Jové. Per part de Junts, entre els espiats amb Pegasus hi ha la presidenta del Parlament, Laura Borràs, així com Albert Batet, Josep Rius, Elsa Artadi, Toni Comín, Míriam Nogueras o Jaume Alonso-Cuevillas.
La setmana passada,la CUP ja va aixecar la veu per denunciar que ERC i Junts estaven "boicotejant" la creació de la comissió i van demanar explicacions als dos grups. "La pregunta que ens fem és si barallar-se per la presidència no és una cortina de fum per evitar abordar el tema", asseguren fonts de la CUP, que asseguren que res s'ha mogut en dos mesos i lliguen el bloqueig a l'intent del Govern de reprendre el diàleg amb el govern espanyol. Els anticapitalistes consideren que "el més normal" és que, si la comissió es va sol·licitat conjuntament, es triï entre els quatre qui l'ha de presidir. "Hem dit sempre que estem disposats a presidir-la, però que no la bloquejarem per això", insisteixen. Afegeixen, a més, que la comissió es va demanar per la via ràpida perquè entenien que el Parlament ha d'investigar què ha passat amb una "lògica de reconeixement, reparació i garanties de no repetició", cosa que el Congrés ha renunciat a fer.
Els comuns, per la seva banda, s'ho miren des de la barrera i resten a l'espera de ser convocats a la reunió a quatre per intentar desllorigar la situació. "No és raonable que les baralles de Junts i ERC per la presidència de la comissió bloquegin la seva posada en marxa. Al final, sembla que són més importants les seves picabaralles que esclarir què va passar", asseguren fonts d'En Comú Podem.
"El Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals", van defensar els grups impulsors de la comissió. L'objectiu d'aquest nou espai parlamentari és, sobre el paper, conèixer els detalls de les "intromissions per part de l’Estat a través del CNI o altres organismes públics", així com els de les "estructures orgàniques i tècniques adscrites" als ministeris de Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència econòmica i Justícia del govern espanyol que "hagin participat, de forma directa o indirecta, en la monitorització i control dels afectats i aclarir-ne l’abast temporal". També qui va ordenar l'espionatge i la seva motivació, i si existia o no autorització judicial.
La comissió està concebuda per tenir una durada d'un any i elaborarà unes conclusions a partir de les quals s'exigiran responsabilitats polítiques, penals o civils. També podrà emprendre accions legislatives i judicials en funció d'aquestes conclusions en base a les quals s'elaborarà un dictamen que serà debatut al ple del Parlament.
A hores d'ara, tot està a expenses d'una reunió entre els quatre impulsors per intentar desbloquejar la situació durant aquesta setmana. El risc d'allargar més la seva creació -per ara, no ha prosperat en cap reunió de la junta de portaveus dels darrers dos mesos- és que aquesta carpeta acabi ajornada fins al setembre. "No volem instrumentalitzar aquest escàndol per fer desgast polític, emplacem totes les parts a treballar", asseguren fonts republicanes. "És una comissió molt important i hem d'actuar amb unitat", afirmen des de Junts. La disputa per la cadira de la presidència, però, continua entre bambolines. Entre els dirigents d'ERC afectats per l'espionatge estan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com Marta Rovira, Ernest Maragall, Roger Torrent, Meritxell Serret o Josep Maria Jové. Per part de Junts, entre els espiats amb Pegasus hi ha la presidenta del Parlament, Laura Borràs, així com Albert Batet, Josep Rius, Elsa Artadi, Toni Comín, Míriam Nogueras o Jaume Alonso-Cuevillas.
La setmana passada,la CUP ja va aixecar la veu per denunciar que ERC i Junts estaven "boicotejant" la creació de la comissió i van demanar explicacions als dos grups. "La pregunta que ens fem és si barallar-se per la presidència no és una cortina de fum per evitar abordar el tema", asseguren fonts de la CUP, que asseguren que res s'ha mogut en dos mesos i lliguen el bloqueig a l'intent del Govern de reprendre el diàleg amb el govern espanyol. Els anticapitalistes consideren que "el més normal" és que, si la comissió es va sol·licitat conjuntament, es triï entre els quatre qui l'ha de presidir. "Hem dit sempre que estem disposats a presidir-la, però que no la bloquejarem per això", insisteixen. Afegeixen, a més, que la comissió es va demanar per la via ràpida perquè entenien que el Parlament ha d'investigar què ha passat amb una "lògica de reconeixement, reparació i garanties de no repetició", cosa que el Congrés ha renunciat a fer.
Els comuns, per la seva banda, s'ho miren des de la barrera i resten a l'espera de ser convocats a la reunió a quatre per intentar desllorigar la situació. "No és raonable que les baralles de Junts i ERC per la presidència de la comissió bloquegin la seva posada en marxa. Al final, sembla que són més importants les seves picabaralles que esclarir què va passar", asseguren fonts d'En Comú Podem.
"El Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals", van defensar els grups impulsors de la comissió. L'objectiu d'aquest nou espai parlamentari és, sobre el paper, conèixer els detalls de les "intromissions per part de l’Estat a través del CNI o altres organismes públics", així com els de les "estructures orgàniques i tècniques adscrites" als ministeris de Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència econòmica i Justícia del govern espanyol que "hagin participat, de forma directa o indirecta, en la monitorització i control dels afectats i aclarir-ne l’abast temporal". També qui va ordenar l'espionatge i la seva motivació, i si existia o no autorització judicial.
La comissió està concebuda per tenir una durada d'un any i elaborarà unes conclusions a partir de les quals s'exigiran responsabilitats polítiques, penals o civils. També podrà emprendre accions legislatives i judicials en funció d'aquestes conclusions en base a les quals s'elaborarà un dictamen que serà debatut al ple del Parlament.