05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
10:21h
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut als set integrants d'una organització criminal dedicada a la comercialització de productes a través de portals web fraudulents. L'explotació de la identificació s'ha donat en sis domicilis i dos locals de municipis del Vallès Oriental, com Bigues i Riells, la Roca del Vallès o Granollers.
Els dos cossos policials van formar equip en adonar-se que investigaven fets coincidents, amb denúncies arreu de Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. Finalment, van detenir-se als estafadors el 27 de juny. Tot i que dos dies després van passar a disposició judicial, de moment s'ha decretat la seva llibertat provisional amb càrrecs.
Fins ara, les investigacions s'orientaven en la identificació dels membres, així com en el tancament dels llocs web mitjançant la corresponent autorització judicial. A més, en aquesta actuació els cossos policials van centrar-se al servidor web, fet que va permetre localitzar-ho i intervenir-ho.
Els policies van accedir als portals directament des dels ordinadors dels investigats. Així, quan algun eventual comprador queia al parany del grup criminal, apareixia automàticament una finestra emergent, amb els logotips dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, que avisaven que es tractava d'una web fictícia. Només en el primer dia d'estratègia, els cossos policials van evitar que 1.000 persones en fossin víctimes.
Els portals web eren atractius perquè contenien ofertes econòmiques de productes, principalment tecnològics i electrodomèstics, com televisors, rentadores o portàtils. El cost estava per sota del preu habitual de mercat, amb anuncis i descomptes que anaven més enllà de les rebaixes habituals.
Un cop els consumidors feien la transacció del producte, el modus operandi del grup criminal es basava a no fer-los arribar la compra. Si aquests intentaven reclamar, els estafadors donaven llargues i s'excusaven en el fet que els preus avantatjosos es devien a compres col·lectives, que es resoldrien als mesos següents. Per tal d'evitar comentaris negatius a la pàgina web miraven d'arribar a un acord amb les víctimes.
La investigació ha posat de manifest que el grup criminal havien obert al voltant de 70 pàgines web. Es calcula que l'abast del frau podria fregar les 4.000 víctimes i que ascendiria a prop de 2,5 milions d'euros obtinguts. Tanmateix, els agents policials han indicat que es tracten de dades provisionals que podrien incrementar després de l'anàlisi exhaustiva del material intervingut.
Pel que fa a l'organització, estava organitzada en tres nivells i encapçalada per un jove de 22 anys amb catorze antecedents policials. En el segon nivell, hi havia tres persones que, juntament amb el líder, havien construït societats mercantils amb l'objectiu de donar cobertura a les estafes. Per acabar, hi figuraven cinc integrants més amb la funció d'obrir pàgines web i contractar passarel·les de pagament a les entitats financeres amb les quals aconseguien les transaccions de les víctimes.
Per donar una imatge d'estructura legal i credibilitat, els estafadors constituïen societats mercantils; la principal activitat era l'assessorament i la formació a tercers que actuarien com a intermediaris i crearien els portals web de venda. També efectuaven pagaments considerables per a posicionar les webs a llocs desitjats dins dels buscadors més utilitzats.
Malgrat la decretada llibertat provisional dels detinguts, la investigació continua oberta, ja que no es descarta l'existència de terceres persones vinculades a les estafes, així com l'afectació de més víctimes.
Els dos cossos policials van formar equip en adonar-se que investigaven fets coincidents, amb denúncies arreu de Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. Finalment, van detenir-se als estafadors el 27 de juny. Tot i que dos dies després van passar a disposició judicial, de moment s'ha decretat la seva llibertat provisional amb càrrecs.
Fins ara, les investigacions s'orientaven en la identificació dels membres, així com en el tancament dels llocs web mitjançant la corresponent autorització judicial. A més, en aquesta actuació els cossos policials van centrar-se al servidor web, fet que va permetre localitzar-ho i intervenir-ho.
Els policies van accedir als portals directament des dels ordinadors dels investigats. Així, quan algun eventual comprador queia al parany del grup criminal, apareixia automàticament una finestra emergent, amb els logotips dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, que avisaven que es tractava d'una web fictícia. Només en el primer dia d'estratègia, els cossos policials van evitar que 1.000 persones en fossin víctimes.
Els portals web eren atractius perquè contenien ofertes econòmiques de productes, principalment tecnològics i electrodomèstics, com televisors, rentadores o portàtils. El cost estava per sota del preu habitual de mercat, amb anuncis i descomptes que anaven més enllà de les rebaixes habituals.
Un cop els consumidors feien la transacció del producte, el modus operandi del grup criminal es basava a no fer-los arribar la compra. Si aquests intentaven reclamar, els estafadors donaven llargues i s'excusaven en el fet que els preus avantatjosos es devien a compres col·lectives, que es resoldrien als mesos següents. Per tal d'evitar comentaris negatius a la pàgina web miraven d'arribar a un acord amb les víctimes.
La investigació ha posat de manifest que el grup criminal havien obert al voltant de 70 pàgines web. Es calcula que l'abast del frau podria fregar les 4.000 víctimes i que ascendiria a prop de 2,5 milions d'euros obtinguts. Tanmateix, els agents policials han indicat que es tracten de dades provisionals que podrien incrementar després de l'anàlisi exhaustiva del material intervingut.
Pel que fa a l'organització, estava organitzada en tres nivells i encapçalada per un jove de 22 anys amb catorze antecedents policials. En el segon nivell, hi havia tres persones que, juntament amb el líder, havien construït societats mercantils amb l'objectiu de donar cobertura a les estafes. Per acabar, hi figuraven cinc integrants més amb la funció d'obrir pàgines web i contractar passarel·les de pagament a les entitats financeres amb les quals aconseguien les transaccions de les víctimes.
Per donar una imatge d'estructura legal i credibilitat, els estafadors constituïen societats mercantils; la principal activitat era l'assessorament i la formació a tercers que actuarien com a intermediaris i crearien els portals web de venda. També efectuaven pagaments considerables per a posicionar les webs a llocs desitjats dins dels buscadors més utilitzats.
Malgrat la decretada llibertat provisional dels detinguts, la investigació continua oberta, ja que no es descarta l'existència de terceres persones vinculades a les estafes, així com l'afectació de més víctimes.